divendres, 27 febrer de 2009

De caceres a reunions

Avui el diari Público publica a la portada una notícia on es pot llegir que el president valencià Francisco Camps es va reunir divendres amb l'alcaldessa de València Rita Barberà -la del cant de la victòria-, l'ex-ministre Michavila i altres càrrecs del PP, i diu que el número 2 del Poder Judicial, com ja es deia ahir als mitjans, era també el Palau de la Generalitat aquell dia. El País, per la seva banda, destaca que Camps va trucar varis cops al seu sastre mentres aquest estava declarant.

Quant a la portada de Público tinc dos comentaris. Primer, sembla una rèplica a la d'El Mundo quan va treure la foto de la cacera per desacreditar el jutge Garzón i el ja ex-ministre Bermejo. Per tant, seria un exemple del patetisme de la premsa espanyola, que pren partit per un o altre costat polític i deixa descaradament l'objectivitat informativa. Ja he comentat algun cop que és significatiu que sigui fàcilment identificable cada mitjà de premsa escrita amb una ideologia o un partit determinat.

El segon comentari està relacionat amb la cacera. El PP no va dubtar a posar en dubte la professionalitat i l'ètica de l'aleshores ministre de Justícia i del jutge Garzón, sense proves que haguessin conspirat durant la cacera contra el PP -potser per això es van centrar en la manca de permís per caçar de Bermejo posteriorment-. Ara, utilitzant lògica proposicional, si donem per bona l'argumentació de la cacera de Bermejo i Garzón, seria lògic reclamar dimissions i explicacions al conjunt de persones que es van reunir, segons explica Público. Però, el PP segur que, en un nou exercici de cinisme girarà la situació presentant-se com la víctima de tot aquest procés.

Actualització: Forges caricaturitza molt bé la patètica situació de la política espanyola.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 26 febrer de 2009

L'actitut del PP

El PP s'ha querellat contra el jutge Garzón i, a més, apunta a interessos [partidistes] per defensar-se de les pressumptes implicacions de membres del partit en la trama de corrupció que fa unes setmanes que ocupa les primeres planes dels mitjans -excepte alguns, per a vergonya dels professionals de la informació.

L'actitut del PP no ens ha d'estranyar. És un partit que, quan la justícia actua com creuen ells que ha d'actuar, tot són lloances i peticions de respecte a la mateixa. Ara bé, quan no hi estan d'acord, ajudats pels seus amplificadors mediàtics, no s'estan de criticar jutges i fiscals. En el cas del jutge Garzón, ara sembla que el seu passat polític li impedeix exercir la seva professió amb objectivitat. Segurament no pensaven el mateix quan es va produir l'escàndol del GAL i els fons reservats. Simplement patètic i vergonyós, tot i que a l'alçada de la política espanyola, una política de soroll, de confrontació però, amb poca argumentació, amb poc contingut aprofitable.

El PP, quedi com quedi el tema de la corrupció, ha quedat en evidència per la seva parcialitat a l'hora de respectar la justícia, a l'hora de reivindicar la divisió dels tres poders -ells, amb les seves crítiques punyents i insistents no deixen d'intentar d'influir en el poder judicial-.

Creative Commons License + GNU FDL

Per saber quan algun servei de Google no funciona

Via Genbeta em trobo amb Apps Status Dashboard, una nova eina de Google que permet saber l'estat dels seus serveis, de forma que si hi ha un problema amb Gmail, Google Docs, o algun altre, podrem veure-ho reflectit allí. Es presenta una taula amb els serveis i els successos durant la darrera setmana -es pot navegar per setmanes anteriors-. Properament es podran consultar via RSS les actualitzacions de la informació.

Ja sabeu, ara si cau Gmail, almenys us avisaran. Ai, si cau Apps Status Dashboard... "Who watches the watchmen?".

Creative Commons License + GNU FDL

L'Aldea reclama millores a l'estació

Estació de l'AldeaL'Ajuntament de l'Aldea aprova demà una moció per a la millora de l'estació de tren del municipi, actualment la principal de les Terres de l'Ebre. L'estació acumula problemes que cal resoldre i que cal exigir. Des del meu punt de vista, en poso uns quants.

Un horari de tancament no coherent amb el servei de trens que passen per l'estació. Un indret apartat del nucli urbà, amb unes comunicacions millorables i sensació d'inseguretat en tancar l'estació. Cafeteria petita i per a fumadors. Lavabos que fan fàstic molts cops quan hi entres -la gent en té gran culpa-. Trens Euromed que no s'hi aturen, mentres que sí que ho fan els Alaris.

Qui hi donarà suport? Es presentarà la moció a Amposta i a Tortosa? Se'n faran ressò els mitjans locals? I els polítics, es mostraran a favor o en contra?

Creative Commons License + GNU FDL

La platja artificial més gran del món, als Monegres

Avui El Periódico publica una notícia on es pot llegir que els promotors de Gran Scala pretenen construir al complex que projecten al desert dels Monegres, una platja artificial que serà la més gran del món, amb onades que permetran practicar-hi el surf. Aquesta platja estaria inclosa dins d'una de les zones temàtiques de les quals es composarà el complex. De la platja no en parlen altres mitjans com el 3cat24.cat, El Periódico de Aragón o l'Heraldo de Aragón.

Estant la situació econòmica com està, sembla estrany que un projecte com aquest tiri endavant, i que hi hagi qui hi cregui. Potser l'enlluernament amb la gran quantitat de llocs de treball promesos o els diners que rebran per les finques fa que sigui difícil oposar-s'hi a la zona on s'ha d'instal·lar. D'altra banda, la platja artificial no deixa de ser un element més per criticar l'aberració que suposa crear una zona com aquesta enmig d'un desert, quan la consciència sobre l'ús de l'aigua ha canviat.

Creative Commons License + GNU FDL

El Pla E i els cartells

El Diari de Girona il·lustra molt bé com l'Administració, el govern, els governs en general, per una banda prenen mesures contra la crisi i per l'altra pequen d'incoherències evidents. El Pla E que ha posat en marxa el govern espanyol es promociona, millor dit, el govern es promociona a través del Pla E, amb cartells que en les obres que s'arrenquen gràcies a l'esmentat pla. Aquests cartells tenen unes mides amb unes dimensions considerables. La notícia que enllaço a l'inici del text ho exemplifica.

No fa molt que es parlava del preu dels cartells a la xarxa. El preu del cartell publicitari, segons es llegia, en alguns casos supera el de l'obra. I tot perquè la gent sàpiga que és Zapatero i no l'alcalde, per exemple, qui fa possible l'obra. Això ho veiem en multitud d'obres públiques d'altra banda. Hem de saber en cada moment quina obra paga qui, i amb quants milions de pressupost, si pot ser. El poble ha de lloar el senyor per donar-li de menjar... sense paraules.

Fóra bo que després, quan és hora de rebre queixes, de ser criticat, també quedés tan clar com quan es tracta de fer-se publicitat. Al cap i a la fi no deixa de ser publicitat que s'utilitzarà amb finalitat partidista en època electoral.

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 25 febrer de 2009

Premi per a Microsoft

M'he quedat de pedra quan he llegit que Microsoft rep el I Premi a la Promoció de la Realitat Plurilingüe, gràcies als governs de Catalunya, Galícies, Illes Balears i Euskadi. Després del fantàstic conveni de la Generalitat i la multinacional nordamericana només faltava això. No vull saber els motius. No m'interessen. Si aquest és el primer cop que s'atorga el premi, Microsoft hauria d'esperar a la cua. No li donaria a Apple, no però, i la Wikipedia, i les diferents distribucions de GNU/Linux amb anys de plurilingüisme, i OpenOffice,i...? Hi ha una llista important d'institucions, empreses i projectes de programari lliure que han recolzat directament o indirecta el plurilingüisme arreu del món. Ignorància o atreviment, no sabria com qualificar aquesta decisió. Una passa enrere més en el camí cap al programari lliure en aquestes administracions?

Tot això que penso no és per ser anti-Microsoft. És per constatar que les alternatives s'obvien, quan existeixen, i tenen el camí més difícil que no pas grans multinacionals, amb el seu Ballmer de torn per venir a vendre'ns la moto.

Creative Commons License + GNU FDL

Dimecres de Cendra

Acaba la disbauxa del Carnaval -qui hi participi- i entrem de ple a la Quaresma. Encarem el camí cap a Setmana Santa. A casa conservem la tradició de no menjar carn els divendres de Quaresma. Em consta que abans aquesta tradició era molt més estricta, no menjant carn en tota la Quaresma. "Pols ets i en pols et convertiràs", ens recordava el mossèn Josep quan celebràvem el Dimecres de Cendra als "Hermanos".

Em sorprén com d'uns anys ençà les tradicions es defensen però, se celebren sense respectar el seu calendari. Així, la celebració de Sant Antoni se celebra fora de dates en molts llocs, o les processons es traslladen als diumenges quan la celebració és entre setmana, o el Carnaval se celebra passat Dimecres de Cendra. M'importa poc però, no deixa de sorprendre'm que la defensa de les tradicions, sobretot quan van lligades a la religió, no se celebrin d'acord amb les dates que toca.


Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 24 febrer de 2009

La solució és 177, sí o sí

Concurs típic de la tele, d'aquestes que fan quan els canals no tenen res per fer, que es fan per telèfon fent gastar un dineral a la gent. El video és de La Sexta. Apareix una equació a la pantalla i la gent ha d'endenivar el resultat. Més que endevinar l'ha de calcular. El resultat és 177. Una senyora truca i diu la resposta correcta però, li diuen que és errònia. Després de quasi 9 minuts, quan ja no apareix l'equació a la pantalla, perquè han canviat de joc, mostren el resultat: 588!

En altres concursos et fan comptar euros, triangles, etc. Allí potser passa que són típics jocs en què hi ha triangles dins de triangles i alhora de comptar et pots despistar, per exemple. Però, calcular el resultat d'un conjunt de sumes, restes i multiplicacions té una solució i és única. Sembla com si després de passar el temps suficient mostrin la solució, molt de passada, perquè pensen que la gent ja no recorda la pregunta. Per sort hi ha qui ho grava i ho mostra. Caldria una actuació clara dels legisladors i de la justícia davant d'aquests concursos que prenen el pèl a la gent de forma tan descarada.



Creative Commons License + GNU FDL

Caiguda de Gmail, un risc assumit

Avui al matí Gmail ha estat una bona estona -hores?- fora de servei. Qui hagi intentat accedir-hi, o bé no ha tingut resposta o ha rebut un error del servidor. No se sap què ha passat. La gent ha recordat l'error de fa unes setmanes quan el cercador de Google avisava en els resultats que totes les webs contenien programari malicciós.

Utilitzar Gmail i en general, les eines de Google, és molt útil. Utilitzar serveis com Flickr, Twitter o Facebook, és molt útil. Però, són serveis de tercers, de tercers a qui normalment no paguem pel servei, que ofereixen un servei universal, no particular, i quan hi ha un problema té una afectació massiva i no es rep atenció individualitzada. Utilitzant servidors propis, o contractant espai web on posar les nostres aplicacions de correu, de gestió de documents, etc., és una opció si no voleu arriscar-vos a no poder fer res si a can Google tenen problemes amb els servidors. Les empreses que utilitzin la infraestructura de Google amb un domini propi avui hauran patit de valent.

Evidentment, ni tothom té capacitat, ni temps, ni ganes, de tenir els seus serveis instal·lats en servidors propis o en servidors contractats. Tampoc no significa la dependència de tercers que sigui una opció dolenta -ni que l'altra opció impliqui major seguretat-. Dependre d'empreses que donen serveis en massa com Google, Microsoft, Yahoo!, etc., implica uns riscos i cal valorar si s'està disposat a assumir-los o no. Sinó, pot passar com avui, histèria col·lectiva perquè Gmail estava KO.

Creative Commons License + GNU FDL

El Punt, 30 anys, nou web

El diari El Punt celebra els seus 30 anys d'existència i ho fa amb un nou web, elpunt.cat, desvinculat de Vilaweb, on fins ara estava ubicat el web del diari.

La portada d'El Punt mostra un mapa de Catalunya amb un quadre de text on es pot escriure la població sobre la qual es vol consultar la informació -o bé es pot seleccionar d'una llista-, i a la part inferior es mostren notícies destacades de diferents poblacions catalanes, que van canviant cada cert temps.

Per a cada població hi ha una portada. Per exemple, podeu consultar la d'Amposta, Gandesa, Móra d'Ebre o Tortosa. Cada portada té el seu propi canal RSS per poder seguir les actualitzacions de les notícies. La informació es mostra en vàries columnes. La principal, relacionada amb la població concreta i la de la comarca, a sota. Segueixen dues columnes, una per a informació dels Països Catalans i l'altra per a Europa/Món. A la barra lateral dreta es mostra el temps en la població seleccionada, l'agenda d'activitats, publicitat d'El Punt Habitatge relacionada amb la població, etc.

El resultat és una clara millora per al diari, estèticament i funcionalment.

Com nota negativa apuntaria principalment l'apartat tots els drets reservats. Crec que és una mala aposta que un mitjà, que utilitza fonts pròpies i de tercers -no és el primer cop que han utilitzat alguna imatge [lliure] meva, per exemple-, i que aquestes poden ser lliures, opti per una política de llicències restrictiva 100%. Pensava que El Punt tenia una mentalitat més oberta en aquest sentit.

L'altra nota negativa seria el mal rendiment que el primer dia està tenint el servidor d'El Punt. El temps de resposta és molt alt i fins i tot he pogut veure una caiguda del sistema gestor de base de dades [MySQL]. Esperem que això vagi millorant.

Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 23 febrer de 2009

Aprimar l'Administració

Al programa Àgora del 33 avui es parlava de la crisi. PP i CiU han coincidit en demanar l'aprimament de l'Administració, apuntant al nombre de funcionaris. Alguna persona des de casa seva a demanat la congelació o retallada dels sous dels funcionaris. Em sembla que, quan algú des de casa opina així, en part és normal, doncs desconeix quan es cobra al funcionariat i la diferència del sou a l'empresa privada -sempre i quan no parlem de l'empresa privada que sempre té alguna excusa per mantenir els sous baixos-. Però, quan algun polític parla de la reducció del nombre de funcionaris ja és més greu. Més sent un d'ells un polític que ha governat Catalunya. Cal reduir el nombre de funcionaris? O cal fer més eficient el funcionament de l'Administració? Són els funcionaris o és el sistema que funciona malament? I, si cal aprimar l'Administració, no caldrà fer-ho revisant els sous de diputats i membres del govern? I els càrrecs de confiança, què cal fer amb ells?

El funcionariat, gràcies a la seva mala fama, és la víctima fàcil. Però, sovint qui en parla està en una posició que no li permet fer-se la idea de què està dient, dels efectes de les seves propostes sobre persones que treballen per viure elles i les seves famílies.

Creative Commons License + GNU FDL

Plega Bermejo

Aquest migdia ens ha arribat la segona notícia del dia. El ministre de Justícia, qui tenia els dies -o mesos- comptats, ha dimitit. No sé si ha dimitit per la vaga de la setmana passada, si pel poc suport del govern a la seva gestió, o si ha estat per la famosa cacera. Espero que no sigui aquesta darrera la causa.

La cacera no passa de ser una anècdota, sent una activitat organitzada per un polític del PP contactant amb l'ex-ministre i amb Garzón per separat, com explicaven alguns mitjans. No deixava de ser una anècdota però, el PP necessitava treure's de damunt la mala imatge que anava conreant cada detingut o investigat per corrupció que es podia associar amb aquest partit. El ministre va fer malament d'anar de cacera amb Garón? Probablement però, no hi ha cap lloc on estigui prohibit. Si se'ls acusa de conspirar contra el PP com a mínim haurien d'aportar-se proves, dic jo.

Plega Bermejo. Zapatero no el destitueix i potser queda diluït l'escàndol. Ara el PP continua tenint a sobre l'escàndol de corrupció, que veurem com continua. Em temo que hauran de passar les eleccions perquè se senti parlar més del tema.

Creative Commons License + GNU FDL

Penélope

Avui la primera notícia del dia ha estat l'Oscar que Penélope Cruz ha guanyat com millor actriu secundària gràcies al seu paper a Vicky Cristina Barcelona de Woody Allen. Felicitats a la guanyadora. Avui hem menjat Oscars en totes les franges horàries. Aquest matí Jordi Basté al seu programa parlava amb l'alcalde de Barcelona, qui es mostrava content pel premi i per tot el que significa per a la projecció internacional de Barcelona. El presentador li recordava quan hi havia crítiques de provincianisme per tot el rebombori que es va fer quan Allen va rodar la pel·lícula a la capital catalana.

Per molt que aquest premi beneficiï Barcelona, que sembla que així pot ser, continuo pensant que el muntatge mediàtic i polític que es va crear al voltant de Woody Allen quan va venir a rodar va ser patètic i provincià. Alguns parlen tant del benefici de Barcelona i de Catalunya que sembla que sigui de poc patriotes qui ho critiqui.

Un comentari final. La pel·lícula ha estat produïda per Mediapro, és cert però, d'aquí a qualificar-la de pel·lícula catalana n'hi ha un tros. A la pràctica es podrà dir que és catalana però, les evidències diuen tot el contrari.




Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 22 febrer de 2009

Podcast amb CC a MuseumPods

Via el bloc de Creative Commons (CC) trobo una entrada que presenta una eina de podcast, MuseumPods, la qual inclou les llicències de Creative Commons entre les opcions de configuració dels drets dels canals de podcast i dels episodis del canal. A més de llicències es pot indicar la restricció total o llicències alternatives -indicant la URL de la llicència, etc.-.

He creat un canal de prova, i en podeu consultar l'RSS.
Creative Commons License + GNU FDL

Més sobre la política de Microsoft i les administracions públiques

Joan de Gràcia ha enviat un missatge a la llista admpub de Softcatalà amb informació sobre la política de Microsoft de cara a les administracions públiques, la seva estratègia de negoci, que podria ser la que hi ha darrera del recent conveni educatiu amb la Generalitat. Per fer front a la implantació de GNU/Linux i de programari lliure en general passa uns enllaços on es parla del programa EDGI (Education and Government Incentives), el qual defineix l'estratègia per fer front a l'amenaça del programari lliure. Podeu veure la informació a Slideshare i com complement veure l'entrevista a Steve Ballmer publicada per La Vanguardia.

Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 21 febrer de 2009

Twitter spam

Des de que vaig començar a utilitzar Twitter que m'he afegit com follower [no m'agrada utilitzar la paraula seguidor] de persones que conec o d'usuaris que parlen de temes que m'interessen. Així mateix, se m'han afegit followers que conec majoritàriament o que tenen afinitat amb mi quant a temes dels quals parlar. Darrerament però, estic rebent followers que no conec, que no parlen de temes que m'interessin i que, sembla que responen a noms d'usuaris generats via programari (sembla que amb un algorisme del tipus escurçador d'URLs), els quals se subscriuen com followers també de forma automatitzada. Seguint les seves dades sovint acabes accedint a webs comercials, com una que es dedica a vendre música en format MP3.

No és que m'importi que algú que no conec sigui follower meu. Si jo no el segueixo també, no veuré mai les seves actualitzacions. Ara bé, ell sí que rebrà les meves i això, amb eines adequades, és una font valuosa de recol·lecció de dades que pot tenir finalitats diverses: comercials, maliccioses, per exemple. És la versió del correu brossa portada a Twitter, fet que sembla que no és novetat, tot i que l'afectació que darrerament tinc és considerable.

Solucions:
  1. Comunicar els noms d'usuaris a http://twitter.com/spam amb un missatge directe i esperar.
  2. (1) + bloquejar els followers no desitjats.
  3. (1) + protegir les actualitzacions, de forma que algú que vulgui seguir les teves actualitzacions ha de ser acceptat prèviament. Hi ha qui no ho veu bé però, és una opció per evitar aquestes remeses de followers spam.
Jo combino les tres solucions. Així, de tant en tant puc tenir les actualitzacions bloquejades, si veig que el nombre de bloquejos que he de fer augmenta de forma emprenyadora.

Creative Commons License + GNU FDL

A la farmàcia, com al supermercat

Darrerament ens hem trobat amb una situació estranya. Hem anat a comprar vàries vegades un medicament a la farmàcia que no es troba dins dels subvencionats, és a dir, que es paga íntegrament. El medicament té inscrit a la caixa el preu amb i sense IVA. En algunes farmàcies ens han cobrat el preu marcat i en altres fins 1 euro més aproximadament. El preu marcat dels medicaments, el PVP i el PVP (IVA), motiu d'aquest text, es pot consultar a http://www.vademecum.es.

Pensant que hi ha llibertat de preus, assumeixes que cadascú pot posar el preu als medicaments que creu adequat. També penses però, que el preu marcat ja inclou un marge de benefici i que, qui li afegeix certa quantitat de diners està augmentant el seu marge. És lícit? Potser sí. És lògic? Doncs crec que no. No és lògic haver d'estudiar els preus dels medicaments de les diferents farmàcies talment com si anéssim comprar queviures, articles de neteja, etc. Potser si perden clients aquests farmacèutics que pugen preus per sobre dels marcats deixaran de fer-ho?

Aquesta situació ens ha passat a Amposta i a Girona però, estic segur que ocorre arreu.

Creative Commons License + GNU FDL

Labuat comença amb un possible plagi

La guanyadora de la darrera edició d'Operación Triunfo, Virginia, s'estrena en breu amb el seu primer àlbum, sota el nom artístic de Labuat. La primera cançó, Soy tu aire, ja la vaig trobar aquesta setmana a l'iTunes Store. La cançó està bé, la veu m'agrada. Ara bé, té una semblança amb la melodia d'un bolero, anomenat La mentira, el qual podeu escoltar en el video següent en versió d'Ana Belén. He cercat aquest perquè el to sembla que coincideix. Hi ha altres versions, com una de Luis Miguel, amb una tonalitat més alta.

A la xarxa ja hi ha llocs on es parla de plagi. Això dels plagis és molt relatiu. La semblança fins quin punt es pot considerar plagi? Sigui com sigui, sí que és molta coincidència i mostra poc encert per part dels autors quan el tema al qual recorda és tan conegut. I a més, és el single de llançament...



Creative Commons License + GNU FDL

Diners per a rodalies BCN

El Pla d'Infraestructures de del govern espanyol per a Renfe assigna 4000 milions d'euros per a la millora de la xarxa de tren de rodalies de Barcelona. Noves estacions, nous trams de via,... Tot sembla positiu. Però, al mateix temps veiem com fora de Barcelona, fora de l'abast de les línies de l'AVE, a l'Ebre, el servei és molt discutible. Estacions que tanquen abans que deixin de passar-hi tots els trens del dia, no s'atura l'Euromed a l'Aldea -l'estació més important actualment-, amenaces de tancament d'estacions,... Si un pla per a Barcelona no va acompanyat d'una aposta real per dotar de bones infraestructures ferroviàries la resta de territori, tormem a caure en la potenciació de les inversions a les capitals, al centralisme maleït. No hi ha excusa, per moltes que en donin.

Més a Vilaweb.

Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 20 febrer de 2009

Múltiples safates d'entrada per gestionar els diferents comptes a Gmail

Una de les utilitats de la vista en forma de múltiples safates d'entrada a Gmail l'expliquen al bloc de Gmail. Es tracta de poder gestionar diferents comptes de correu i veure els missatges que hi van en safates d'entrada separades. Els passos, com expliquen allí, són els següents:

  1. Activar a Gmail Labs (passar a l'anglès) les múltiples safates d'entrada.
  2. Crear un filtre perquè arxivi automàticament els missatges de comptes que no siguin de Gmail i que hi estiguin redireccionats.
  3. Posar al filtre de les diferents safates d'entrada l'adreça de recepció que es vol filtrar (ex. to:manelzaera@yahoo.es), de forma que la safata només mostrarà els missatges enviats a aquell compte.

Creative Commons License + GNU FDL

Turisme amb imatges d'altres llocs

Fa poc es coneixia que el Patronat de Turisme Costa Brava havia editat publicitat amb imatges de les Bahames. L'excusa de la directora va ser la no disponibilitat de les imatges adequades amb prou qualitat en el moment de fer les fotos. L'any passat la Junta d'Andalusia va editar un fulletó sobre el Guadalquivir il·lustrant-lo amb una imatge de la catedral de Palma de Mallorca.

Són situacions gracioses però, que a la vegada fan reflexionar. Com un organisme oficial i destinat a promocionar el territori, no requereix imatges del territori i permet que s'utilitzin imatges d'altres llocs? No costa prou diners l'encàrrec de campanyes publicitàries com per fer aquests nayps? La feina mal feta no té futur, deia una campanya de la Generalitat ja fa anys...

Actualització: Promoció de Múrcia amb pintures rupestres de Castelló.

Creative Commons License + GNU FDL

Spam!



Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 19 febrer de 2009

Hotmail en català

Una de les altres notícies tecnològiques de la setmana és la disponibilitat de la llengua catalana en el servei de correu Hotmail. Sento que sembli una reacció contra Microsoft però, a Catalunya, cada cop que Microsoft fa alguna cosa relacionada amb la nostra llengua s'anuncia als quatre vents. No importa que hi hagi programari que estigui disponible en català sense necessitat de gaires negociacions per aconseguir-ho, no importa que existeixin serveis com Gmail que tinguin el català entre les seves llengües també des de fa temps. Arriba Ballmer a Catalunya i la mateixa setmana és notícia dos cops perquè, són tan bons que pensen en el català. Arriben tard però, alguns descobreixen la sopa d'all i ho presenten com una gran novetat.

Creative Commons License + GNU FDL

La llengua en els anuncis oficials

M'ha sorgit un dubte. Avui he vist un anunci de l'Ajuntament d'Amposta al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). L'he trobat gràcies al canal RSS de la cerca de la paraula Amposta a Huubs. Dins del text, el contingut del qual considero irrellevant aquí, es descriuen les finques adjacents a la finca de la qual parla l'anunci. Per a la descripció s'utilitza la tercera persona del singular del verb lindar, en majúscules, LINDA. El dubte és si aquest verb existeix en català. D'entrada no l'he trobat al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, ni al traductor de la Generalitat, ni al conjugador de verbs catalans Dacco, ni en altres serveis d'aquest tipus. La meva conclusió, després de la petita recerca, és que aquesta no és una paraula catalana. M'agradaria que em corregíssiu si m'equivoco. Tinc el dubte perquè no entenc que un document com el DOGC es publiqui amb una errada com aquesta, escrita a més en majúscules.

Creative Commons License + GNU FDL

Docuter, un altre servei per pujar arxius

Via Genbeta conec Docuter, un altre servei per pujar arxius i compartir-los amb altra gent. No hi ha límit de fitxers, ni de mida. Permet treballar amb múltiples formats de document (Microsoft Office, OpenDocument, PDF, JPG, BMP, PNG, TIFF, GIF, text sense format, text enriquit, Wordpress, Autocad). Podeu consultar al web la llista de formats admesos.

He penjat un document de mostra. No ho he fet però, es pot incrustar dins de blocs i altres llocs web, com passa amb altres serveis com Issuu o Scribd.

La pega que li trobo, com en altres casos, és la manca d'especificació de la llicència dels documents penjats. És un aspecte que ha de tenir-se sempre en compte per tal de garantir una publicació de documents que clarifiqui bé les condicions d'ús dels mateixos.

Creative Commons License

Wifi gratis amb la HIFE a BCN

Segons La Plana Ràdio, l'empresa HIFE oferirà accés gratuït sense fils a Internet a les persones que viatgin a Barcelona en els seus autocars. Segons expliquen, és la primera empresa catalana de transports de viatgers que ofereix aquest servei. El servei entrarà en funcionament el proper 1 de març.

Si el proveu podeu comentar què us ha semblat.

Creative Commons License + GNU FDL

Canvi de llicència al bloc

Des d'avui els continguts d'aquest bloc es publiquen amb llicènia Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 1.0, 2.0, 2.1 i 2.5, 3.0, i amb la GNU FDL, tal compodeu veure al peu de la pàgina. Continuen sent continguts lliures i amb copyleft, i a més compatibles amb els continguts de llocs com la Wikipedia.

Creative Commons License + GNU FDL

Validació de formularis amb wForms

Una de les eines que utilitzo en el desenvolupament web és wForms. Es tracta d'una biblioteca Javascript que permet validar camps de formularis en una aplicació web, sense haver de codificar el control de forma específica. Només cal introduir la crida al fitxer de wForms a la capçalera del fitxer HTML:

<pre class="code"><script src="<on_estigui>/wforms.js" type="text/javascript">
</script>
</pre>

Un cop fet això, es poden fer diferents tipus de validacions. Aquells camps que són obligatoris s'etiqueten amb la classe required. Seria la validació més senzilla. Es poden validar els continguts dels camps. Per exemple, un camp de correu electrònic es pot validar si s'afegeix la classe validate-email. O es poden validar camps segons expressions regulars amb la classe validate-custom /<regexp>/. Podeu veure diferents opcions a l'apartat de documentació de wForms.

wForms executa la validació dels camps en fer clic sobre un botó de tipus Submit del formulari. Si l'enviament del formulari es fa d'una altra forma, com per exemple via Javascript -via Javascript-, aleshores es pot cridar la validació igualment però, cal fer-ho d'una altra manera, com s'explica al web del projecte.

Espero que us sigui útil. wForms és programari lliure amb llicència GPL.

Creative Commons License

dimecres, 18 febrer de 2009

Carronya televisiva

La premsa seriosa i la premsa rosa estan aquests dies parlant en tot moment del cas de la Marta del Castillo, la jove assassinada a Sevilla i de la qual encara s'està buscant el cos. L'Eduard Batlle en parla al seu bloc. Voldria afegir-me a la crítica. No només la premsa rosa, la dels programes que es disfressen de debats seriosos i ordenats, o la que disfressa el morbo de tema d'interès, és la que exprimeix les desgràcies com aquesta fins límits exagerats. Els propis informatius o altres programes que no són de safareig insisteixen a mostrar l'altar a la porta de la casa on viu la família de la noia morta, a mostrar la gent enfurismada, increpant els pressumptes autors, titllant-los de culpables en algun cas, oblidant que encara no s'ha celebrat el judici, mostrant fotografies dels majors d'edat detinguts, sense saber si acabaran sent tots jutjats i tots culpables,... La família de la noia avui demanava un referèndum per instaurar la cadena perpètua. I els mitjans se'n fan ressò, quasi sumant-se a la petició. Peticions sense reflexió, amb un ampli ressò mediàtic.

El respecte i el condol han d'acompanyar-se de sensatesa i no d'aquest circ que es munta cada cop que hi ha un escàndol d'aquestes característiques.

Creative Commons License

Fi d'obres

Ahir em trobava sortint de Tortosa, al tram de l'eix de l'Ebre que té plataners a banda i banda, amb uns senyals d'obres que feien reduir la velocitat fins 40 Km/h a causa de l'estretiment de la via. Obres? Ni una. Estretiment? El de sempre. Via estreta però, no estretida. Senyal de final d'obres? Cap, ni una. Avui tornaven a ser-hi els senyals, en ambdós sentits de la marxa.

Aquest matí de camí a Tortosa, al pont de la N-340 també, per tasques de manteniment, hi havia senyals d'obres per reduir la velocitat a 40 Km/h. El senyal de final d'obres? Enlloc.

Hi ha casos en què és evident que la vigència dels senyals ja s'ha acabat. Per lògica. Però, no per norma. Si no recordo malament, el tram en obres acaba en trobar el senyal de fi de prohibicions per obres. Crec que l'administració ha de donar exemple senyalitzant bé la via, ja que els conductors tenim l'obligació de respectar les normes de circulació.

Creative Commons License

Nokia+Skype, sensacionalisme tecnològic

Ahir en l'apartat de notícies sobre el Mobile World Congress hi havia una de destacada i era la que feia referència a l'acord entre Skype i Nokia perquè els mòbils d'aquesta incorporin la possibilitat de fer trucades IP utilitzant el seu compte a Skype. Una notícia interessant si no fos que això és una novetat relativa.

Alguns telèfons Nokia i d'altres fabricants permeten des de fa uns quants models, fer trucades IP utilitzant un servidor que accepti l'estàndard SIP. A banda d'això, hi ha eines, com Fring, que permeten missatgeria instantània i trucades IP des del mòbil i a través de múltiples serveis, incloent Skype, GoogleTalk, Twitter, servidors SIP, etc.

És cert que les trucades IP són gratuïtes o, si es fan de telèfon IP a telèfon fix o mòbil, poden ser més barates que directament des del mòbil però, també cal tenir en compte que per poder-les fer cal tenir Internet mòbil o fer-les connectats en una xarxa [Wifi, per exemple] amb accés lliure. Si s'utilitza una connexió d'Internet mòbil, o bé implicarà un cost considerable al mes o bé tindrà un límit en el volum de dades, a partir del qual baixarà l'ample de banda de baixada.

Creative Commons License

Nou canvi d'horari a l'estació de l'Aldea

Estació de l'Aldea: Canvi d'horariSi no hi havia prou amb el canvi d'horari tancant l'estació entre 21:50h i les 6:10h, ahir en arribar a l'estació de l'Aldea per esperar el tren que arribava de Barcelona a les 21:42h, vaig veure que amb rotulador havien canviat l'hora de tancament. Ara passa de tancar a les 21:50h a fer-ho a les 21:30h. Un taxista que estava fora s'estranyava que haguessin tocat les 21:30h i que encara no haguessin tancat. El nombre de trens afectats per aquest horari augmenta com a mínim en 2.

D'altra banda, l'estació compta des de fa poc d'un nou sistema de megafonia automatitzat, com el de les estacions de Barcelona o Tarragona. Ara ja no anuncia el tren el personal de l'estació. Estació de l'Aldea: Papereres de reciclatgeTambé compta l'estació amb un munt de papereres amb contenidors per als diferents tipus de residus, tot i que des de fa unes setmanes que hi són però, concentrades totes a l'andana principal, sense col·locar al seu lloc.

Creative Commons License

dimarts, 17 febrer de 2009

La liquiditat del Banc de Santander i la pre-crisi

El Banc de Santander va tenir un benefici net de quasi 9000 milions d'euros el 2008, un 2% menys que el 2007. És una notícia de finals de gener, indignant des d'un punt de vista social, quan totes les entitats financeres es queixen del malament que va l'economia. Avui una notícia relacionada amb el Banc de Santander és la manca de liquiditat que té per retornar 2600 milions d'euros que un 80% d'inversors del Fons Santander Banif pretenen reclamar.

Està bé la banca espanyola? Sembla que com la gent tingui atacs de pànic i comenci a retirar inversions veurem com trontolla el sistema.

Ara bé, el títol de l'entrada, propi d'algú que no és expert en economia, s'hauria de matisar -perdoneu per les imprecisions-. Ho explicava el catedràtic d'Estructura Econòmica de la Universitat Ramon Llull avui a RAC 1. El Banc de Santander té diners però, el fons Banif no. És un fons d'inversió immobiliària i la caiguda del sector li afecta de ple. Per això la proposta de tornar els diners en 2 anys.

De passada, vull referir-me a la crisi. El senyor Becerra avui ha repetit una previsió que ja explicat fa un temps, i que es pot llegir també a La Vanguardia del mes d'octubre passat. La crisi no ha començat. Estem en una pre-crisi. La crisi començarà el 2010 i s'allargarà fins el 2012. L'economia global la patirà. Espanya serà de les que la patirà més. Després d'un estancament fins el 2015 començarà una recuperació fins 2018-2020. Si les previsions es compleixen ens esperen encara un grapat d'anys negres.

Creative Commons License

La CEOE vol EROs sense passar per Treball

De pasta de moniato. Així et quedes quan veus que el president de la CEOE demana que els EROs no hagin de passar pel filtre del Ministeri de Treball, la Conselleria de Treball en el cas català i l'abaratament d'acomiadaments. Imaginem què passaria si es poguessin presentar EROs sense control. Si ja sembla que ens estiguin prenent el pèl amb l'excusa de la crisi...

Creative Commons License

Walk In, nova revista de la UOC

Walk In: revistra trimestral de la UOCAhir em va arribar la nova revista institucional de la UOC, de periodicitat trimestral, Walk In. És l'evolució de la fins ara revista Món UOC. La seva tirada és de 55.000 exemplars. D'entrada el seu gruix és considerablement més gran. En aquest número hi ha una bona part destinada a parlar sobre el canvi als EUA amb l'arribada d'Obama a la presidència, i un article sobre democràcia 2.0. La revista s'edita en català, castellà i anglès. Els continguts, excepte que s'indiqui el contrari, es publiquen amb llicència CC BY-NC-ND 3.0.

Per cert, la UOC té usuari a Twitter, per si el voleu seguir.

Creative Commons License

Fragment sonata de Bach

Publico un fragment de la Sonata 1 per a violí, en Sol menor de J. S. Bach, BWV 1001, que vaig gravar ahir mentres estudiava. Ni sona com un violí ni es una gravació perfecta però, espero que us agradi.


Creative Commons License

Els símbols nacionals

Un ja comença a estar tip que el Tribunal Constitucional no acabi de concloure el seu dictamen sobre l'Estatut però, que en canvi cada cert temps es filtrin possibles conclusions sobre temes aïllats. S'està fent llarg això. Avui un dels temes del dia és la negativa del Constitucional a admetre que Catalunya tinguis símbols nacionals. Que estrany... Imagino que això serà perquè contradiu la Constitució i no per simple ideologia. Ara bé, si dir que no tenim símbols nacionals els farà desaparèixer és un error de concepte. Els símbols nacionals formen part del sentiment col·lectiu i això implica que cap llei no pot ni posar-los ni treure'ls.

Debat a banda seria parlar sobre la simbologia i sobre l'abús que se'n fa amb finalitats polítiques i partidistes.

Creative Commons License

dilluns, 16 febrer de 2009

Enduriment del veto al tabac

El ministre de sanitat, Bernat Soria, diu que el veto al tabac podria endurir-se en aquesta legislatura en una entrevista a El Periódico de Catalunya. No afirma que acabi sent així sinó, que ho contempla com una possibilitat, vistos els resultats d'aplicació.

La llei antitabac és una llei que deixa en una situació d'indefensió les persones que treballen en llocs on es pot fumar. Aquestes persones, si volen conservar la seva feina -i en temps de crisi, encara més- han d'assumir treballar en ambients carregats de fum, mentres que altres treballadors i treballadores no han d'assumir aquest risc per a la salut. De la mateixa manera, haver permès que determinats locals decideixin si deixen fumar o no, ha donat com resultat decisions en funció dels beneficis o pèrdues previstos segons l'opció triada. El percentatge de locals on és permès fumar és major que els que no ho permeten, de forma que es limita molt la tria de llocs on anar a prendre una copa o on anar a sopar, per exemple.

L'autoregulació dels locals en aquest sentit no funciona. La llei és poc restrictiva i contradictòria, doncs per una banda vol fer entendre que el tabac perjudica la salut, se suposa que vol reduir els casos de càncer per tabaquisme, però, de l'altra dóna marge perquè es continuï fumant en llocs públics.

Creative Commons License

Nou conveni amb Microsoft

Cada cop que la Generalitat surt als mitjans per anunciar un acord amb Microsoft, desapareix un trosset de la credibilitat que pot quedar-li sobre la seva aposta pel programari lliure. Avui TV3 treia als titulars del Telenotícies 2 l'anunci del conveni entre la multinacional nordamericana i la Generalitat per tirar endavant un conveni per introduir els continguts digitals en català a l'escola. Continguts digitals en català a l'escolta, formació als professors del pla pilot, traducció de programari al català, ordinadors amb pantalla tàctil,...

Sona tan bé tot això ben elaborat pels mitjans i oficialitzat pels polítics... Malauradament és el mateix conte de sempre. La tecnologia és la tecnologia i el programari el programari. Microsoft necessita convenis per traduir programari al català mentres tota una comunitat genera programari lliure i de qualitat, en català i en moltes altres llengües.

La Generalitat té una distribució de GNU/Linux, la Linkat, que sembla que hagi estat feta per acontentar el sector friqui del professorat però, que sembla que mai no es creuran que serveixi per res. Si per una banda apostes pel programari lliure i per l'altra li poses pals a les rodes no anem bé. Ja va ser negativa la notícia de conveni quan era consellera Marta Cid. Ara, amb Ernest Maragall no ho és menys.

Sembla que la Generalitat només té en compte el català quan és en programari privatiu, no quan ja es troba en molt i molt programari lliure.

Si us plau, que no em tornin a fer creure que la Generalitat aposta pel programari lliure.

Més: Nota de premsa del Govern.

Creative Commons License

Partitures lliures

Via el bloc A partir de la Música de Cámara descobreixo el projecte The Mutopia Project. Es tracta d'una base de dades de partitures de música clàssica creades a partir d'obres en el domini públic, per un conjunt de persones que utilitzen Lilypond com editor de partitures. Moltes partitures es publiquen també en el domini públic, altres amb llicències lliures, ja sigui Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual, Creative Commons Reconeixement, o MutopiaBSD, com es pot llegir a l'apartat legal del projecte.

D'altra banda, a través del bloc Educación musical he trobat el Projecte Internacional de Partitures Musicals (IMSLP), un wiki que manté també una base de dades de partitures en el domini públic de diversos autors, gèneres i instruments. La contribució al wiki amb partitures té com requeriment que estiguin en el domini públic.

Creative Commons License

35

Si em teniu de contacte al Facebook segurament us n'haureu adonat. Avui faig 35 anys. Un aniversari especial, sense cap dubte.

Creative Commons License

diumenge, 15 febrer de 2009

Forats

Amposta: forats a l'Av. GeneralitatLa imatge adjunta és de la sortida de la rotonda de l'Av. Generalitat, a l'alçada de la cruïlla amb el carrer Sant Cristòfol. Només sortir et trobes amb un conjunt de forats al paviment que dificulten el pas sense entrar-hi a dins amb algua de les rodes del vehicle. Aquests forats es van repetint durant tot el trajecte fins la plaça de la Castellania, sent en algun altre tram del camí igualment de complicat esquivar-los -si no s'envaeix el sentit contrari-.

Algú dirà que aquest carrer encara no està urbanitzant. Malgrat això està quitranat, senyalitzat i té un trànsit que alleuja altres carrers, perquè permet moure's d'una punta a l'altra de ciutat sense carregar el trànsit pel centre. Crec que està sobradament justificat que es demani una solució eficient per al carrer, que cada cop que plou s'omple fe forats, que triguen un temps considerable a ser apedaçats. Aquests forats de la foto porten almenys una setmana així.

Creative Commons License

dissabte, 14 febrer de 2009

Camió avariat

Camió avariat?Aquesta foto és d'aquesta nit. Un camió del servei de recollida selectiva sembla que s'ha avariat -suposo que concretament ha estat la grua- avui i s'ha quedat el camió aquí, aturat, amb els suports per immobilitzar-lo desplegats. La veritat és que és mala sort perquè tapa mitja entrada al carrer. Un servei de manteniment poc eficient, em sembla que tenen, si no han estat capaços de venir almenys a retirar-lo i deixar-los en un costat.

Creative Commons License