dimecres, 29 juliol de 2009

La CEOE i el diàleg

La CEOE no ha destacat, com tampoc no ho ha fet la patronal catalana, per mirar pels treballadors. En temps de crisi, una crisi causada en part per un sector empresarial que mirava més pels guanys en un curt o mitjà termini, els del totxo, per no parlar també de sectors apuntats com pendents de reforma, com el turisme o l'automoció, els treballadors veuen com, malgrat que l'acomiadament no és lliure, les empreses troben fórmules per acomiadar gran quantitat de persones.

Plantejar, encara que sigui de forma ambigua la flexibilitat laboral, si significa facilitar l'acomiadament, és injust amb els treballadors i una manca d'autocrítica de l'empresariat. Jo també m'aixecaria de la taula si aquells que penso que continuen tenint les butxaques plenes i que han contribuït a la mala situació econòmica, em plantegen mesures que bàsicament cerquen poder desfer-se de treballadors si pot ser de forma gratuïta.

Creative Commons License + GNU FDL

Atiant el foc

Ahir al Parlament de Catalunya els nostres representants ens van donar un exemple més d'ús partidista de les desgràcies. Amb compte de deixar clar que els bombers ho van fer bé havien de donar culpes o de defensar-se, segons fossin oposició o govern, per com es va gestionar l'incendi. L'alcalde d'Horta, amb qui em solidaritzo per l'afectació del seu municipi i voltants, ja va queixar-se de la gestió durant l'incendi, fent marxa enrere quan va veure que se li tiraven a sobre. I és que, malauradament, des de que Artur Mas estava de discoteca durant la gran nevada el PSC, a l'oposició, va posar el crit al cel, la tendència és la de cercar un culpable polític de la gestió de les desgràcies. Evidentment, els del partit que governa lloen el desplegament de mitjans i l'actuació.

Hi ha temes que no haurien de tenir tanta importància en la vessant política i deixar-se per a l'anàlisi tècnica. Perquè, com es veu, l'anàlisi política és d'una qualitat pèssima i només cerca el desgast de l'adversari.

Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 27 juliol de 2009

Altres paisatges cremats

A més del fatídic incendi d'Horta, ben prop d'aquí, en un territori molt lligat amb l'Ebre i el nord del País Valencià, els incendis també han estat tràgics. Milers i milers d'hectàrees han cremat zones de gran valor natural al maestrat aragonès. Per la part que ens toca com territoris veïns i pels lligams familiars, aquí teniu un video de la meva segona terra.



Creative Commons License + GNU FDL

Disc dur multimèdia+wifi

Tinc un disc dur multimèdia. En el seu moment no vaig comprar-lo amb connexió sense fils, bàsicament per qüestió de preu. Però, acabes veient que si no tens el disc dur prop de l'ordinador des d'on l'actualitzes o si has de connectar-li sempre el cable USB -o Ethernet, si és el cas-, és una mica emprenyador. Aquesta emprenyamenta és un mal menor, evidentment però, si voleu trobar una opció més comfortable a la situació, el plantejament que he seguit potser us ajuda, potser podeu dir-hi la vostra.

El disc dur s'ha de connectar en un dispositiu amb capacitat de comunicació sense fils i, a més que permeti llegir i escriure-hi dades. D'aquests dispositius bàsicament se'n poden considerar 3:
  • A: Connectar un ordinador al disc dur i compartir-lo en xarxa.
  • B: Connectar el disc dur en un encaminador -router- sense fils que tingui capacitat de compartir dispositius USB.
  • C: Comprar un disc dur NAS (Network Access Storage) sense fils, un dispositiu amb disc dur i que a més fa de router.
L'opció A passa per adquirir un ordinador tipus barebone o, si ho preferiu, un Mac Mini. La funcionalitat és bàsicament la mateixa, amb la qual cosa la marca i model seria una qüestió de preferències.  L'objectiu de poder compartir el disc dur però, potser queda innecessàriament sobrepassat amb la compra d'un ordinador, si bé el preu pot compensar-ho. Un ordinador barat amb GNU/Linux i un media center lliure permetria prescindir de la funcionalitat multimèdia del disc dur -amb les connexions necessàries-, o bé un Mac Mini amb el Front Row o un altre media center, aquest lliure.

L'opció B és potser la que té més sentit si ens concentrem en l'objectiu. Cercar un punt d'accés sense fils amb capacitat de compartir un disc dur USB. Hi ha diferents productes, entre els que potser destaca Airport Extreme, d'Apple, amb un cost de 159 euros, IVA i transport inclosos, o 146,16 euros, si ho compreu a la botiga d'educació d'Apple. D-Link té el D-Link Xtreme N Dual Gigabit Router (DIR-825) o el D-Link Xtreme N Gigabit Router (DIR-655), ambdós . El primer té un preu de 214,02 euros amb IVA inclòs a Bechtle. El segon té un preu, al mateix lloc, de 118,90 euros amb IVA inclòs. Cal sumar 12 euros de despeses d'enviament.

L'opció C té l'inconvenient del preu. Les configuracions de disc dur i router incorporats en un mateix dispositiu habitualment es troben comprant per una banda la carcassa de disc dur que inclou el maquinari i firmware del router, i de l'altra comprant el disc dur de la capacitat que es desitgi. Les configuracions acaben assolint els 200 euros. Un producte d'aquestes característiques ja complet al mercat és el Time Capsule d'Apple. El seu preu és de 259 euros IVA i transport inclosos si el disc dur és de 500 GB i de 439 euros si és d'1 TB. Comprant-ho a la botiga d'educació el preu baixa a 237,80 euros i 403,68 euros respectivament. És una opció que, si no teniu la necessitat de disc dur, no és la millor.

La millor opció crec que és la B, si no és que voleu millorar els vostres sistemes informàtics a casa amb un nou disc dur (opció C) o incloent un ordinador a la sala d'estar (opció A). Els productes Apple tenen un preu una mica per sobre de la resta. L'Airport Extreme potser té un preu més ajustat que el Time Capsule. Per a determinats usuaris, tan un com l'altre dels productes Apple els poden resultar interessants per la capacitat de fer còpies de seguretat amb el programari Time Machine del Mac OS X Leopard.

En principi l'opció que he considerat jo és la B, i probablement triït el camí de l'Airport Xtreme.

Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 25 juliol de 2009

Volem taurons!

Un altre cop es parla de taurons a la costa. Aquesta tarda al programa sensacionalista d'Antena 3 parlaven de taurons a la costa tarragonina. Parlaven d'una nena que hauria pogut ser mossegada per un tauró. Al final ha acabat sent un altre peix el que ha mossegat a la nena. Són coses lamentables però, que poden passar. La mar no és una piscina. Igual que al bosc poden trobar-se serps, aranyes i altres animals que poden fer-nos por, a la mar poden haver animals que poden ser o semblar perillosos. Parlar de taurons a la Mediterrània no hauria de ser-nos estrany i haurien d'explicar els mitjans que de tintoreres sempre n'hi ha hagut.

Malauradament els mitjans cerquen el sensacionalisme, el morbo, per captar audiència, encara que sigui a canvi de crear alarmisme entre la gent i fer pensar que la natura ha d'adaptar-se als humans i no al contrari.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 23 juliol de 2009

Agregadors socials distribuïts

No volia posar un nom propi al títol però, podríem perfectament parlar de Digg o Menéame amb la nova funcionalitat de Google Reader. No és que es tracti exactament del mateix però, el seu ús s'aproxima més a allò que m'agrada. Un agregador social amb fonts que afegeixes tu i fonts que descobreixes a partir d'altres usuaris. Marques continguts per compartir i així la resta del món o la resta de persones amb qui ho comparteixes ho poden veure i, potser descobrir noves fonts d'informació. I a més, ara pots marcar aquells continguts que t'agraden, és a dir, que votaries. Així, acabes tenint una llista d'elements compartits i una llista d'elements que t'agraden. Bé, en realitat quan mires els elements compartits d'un usuari veus quantes persones han marcat que els agrada.

Poc a poc anem tenint un agregador distribuït, no?

Creative Commons License + GNU FDL

.GI

Aquesta setmana han rebifat les reivindicacions d'alguns sobre l'espanyolitat de Gibraltar. Gibraltar, un territori dependent de la Gran Bretanya però, amb codi territorial propi, gràcies al qual en el seu moment l'Ajuntament de Girona va poder crear el seu propi domini a la xarxa, ajuntament.gi. Gibraltar, un territori del qual quan sento parlar de la seva espanyolitat no puc evitar recordar la pel·lícula El milagro de P Tinto i la reivindicació del manyà, "Gibraltar español". Gibraltar, el gra al cul dels espanyolistes, els quals al mateix temps que el reclamen per a ells no volen sentir parlar d'independentisme.

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 22 juliol de 2009

La Terra Alta, nou escenari tràgic del foc a Catalunya

Horta de Sant Joan: Muntanya de Santa BàrbaraAvui la Terra Alta, els Ports, han entrat a formar part de la història dels escenaris tràgics d'incendis forestals de Catalunya. Avui 4 membres del cos de bombers GRAF han perdut la vida a l'incendi que crema prop d'Horta de Sant Joan. El foc amenaçava la població i els habitants d'Horta s'havien confinat a casa. Aquesta nit @tretdis comentava que el foc es dirigeix cap a Queretes i Lledó.


Esperem que el foc sigui controlat aviat, que el vent no compliqui més les coses i, si pot ser, que la pluja ajudi.

Acompanya aquest text una imatge de la muntanya de Santa Bàrbara l'any 2007, perquè ara Horta està al mapa pels incendis però, un paratge així també mereix ser tingut en compte pels seus valors. Que el foc ens respecti...

Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 20 juliol de 2009

Tarifa plana d'Internet mòbil

Avui m'han ensenyat un anunci d'una tarifa plana d'Internet mòbil oferida per Más móvil, la qual ofereix 3,6 Mbps d'ample de banda per 18 euros al mes. Però, compte, perquè la tarifa plana deixa de ser-ho quan el volum de dades descarregat és d'1GB. Aleshores són 3 cèntims per MB descarregat. Curiós i indignant que qualsevol operador pugui publicitar una tarifa plana quan no ho és. I a sobre posen a la publicitat que neix la Internet comunista.

Ja veient la joia d'anunci he mirat altres ofertes de Más móvil. Una d'elles és poder parlar amb Skype. Resulta que ofereixen fer trucades IP amb Skype, per menys d'1 cèntim per minut, amb Fring (WTF). Fring, per si no el coneixeu, és un programa que es pot instal·lar en mòbils relativament moderns (2-3 anys) de qualsevol operador i que, simplement, quan estàs connectat a Internet, et permet parlar amb altres persones a través de missatgeria (ex. GoogleTalk), per Twitter, o amb telefonia IP, sigui amb Skype o amb servidors SIP.

La Internet comunista... quines coses.

Creative Commons License + GNU FDL

Quan compres un llibre i malgrat això no és teu

Fa uns dies llegia una notícia sobre els llibres electrònics que ven Amazon per al seu dispositiu Kindle. Ha succeït que persones que havien comprat exemplars electrònics de 1984 i de La revolta dels animals, de George Orwell, havien vist com un dia obrien el seu lector i havien desaparegut. L'editor havia canviat de parer i havia decidit que no volia que es poguessin vendre en aquest format o en aquesta botiga.

A ningú no se li passa pel cap que després de comprar un llibre de paper, l'editor pugui decidir prendre-li, com si allò que ha comprat no fos ja de la seva propietat. En el cas dels llibres electrònics sembla que això sí que és possible. Les avantatges d'aquests dispositius topen amb aspectes molt negatius, com el fet que algú pugui decidir eliminar de la teva biblioteca allò que li sembli. Desconec si ha estat amb el mecanisme de DRM o simplement ha estat un esborrat. Si hagués estat utilitzant el DRM seria un exemple d'aquest element negatiu de la distribució d'obres en format electrònic. Ja va ser criticat àmpliament amb la popularitat de l'iTunes. El DRM permet, no només controlar qui pot llegir el llibre -o escoltar música- sinó provocar la caducitat de la compra, obligant a nous pagaments, o impedir còpies, malgrat el cànon per còpia privada, per exemple.

L'editorial del New York Times remarca la situació irònica que l'autor involucrat en aquest atac tipus Gran Germà hagi estat precisament Orwell.

Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 18 juliol de 2009

Turisme i protecció, ara i abans

Recentment s'ha presentat el projecte de camí de ronda, entre La Ràpita i el Trabucador, amb la doble funció de protegir el litoral i possibilitar el turisme. Molt semblant, almenys una reminiscència de la proposta de talussos que es proposaven per protegir la costa del Delta quen estàvem en plena lluita contra el PHN. No cal dir que aleshores eren propostes demonitzades.

També recentment, la ministra de Medi Ambient ha inaugurat els passejos fluvials de Sant Jaume i de Deltebre. He vist una imatge aèria del passeig i em sembla que prioritzar que puguem passejar a peu o en bicicleta veient l'aigua per sobre de mantenir la vegetació de la riba del riu no és un projecte propi d'un govern que vol donar lliçons sobre polítiques medi ambientals als altres. Una proposta que en altres temps hauria provocat el crit al cel d'alguns.

Ho sento però, si ja era escèptic amb la suposada defensa de l'Ebre i del Delta per part d'aquest govern, aquestes actuacions no deixen de confirmar el meu escepticisme. I em fan pensar que potser hauria de demanar perdó per cada cop que vaig criticar PP o CiU per allò que feien o proposaven.

Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 17 juliol de 2009

Hotel Ciutat d'Amposta

Amposta: nou hotel a l'Av. Josep TarradellasA l'Av. Josep Tarradellas d'Amposta, a l'alçada del Parc dels Xiribecs, podeu veure que hi ha el que és el segon hotel de la ciutat, després de l'Hotel Montsià. Es tracta de l'Hotel Ciutat d'Amposta, inaugurat, segons el web de l'hotel, el passat dia 4 de juny del 2009. L'Hotel ha estat una iniciativa dels propietaris del restaurant Els Ullals, que van anunciar-ne la construcció quan van inaugurar aquest restaurant el 2006. L'Hotel va acompanyat d'un restaurant del mateix nom.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 16 juliol de 2009

Cóc de maçana

Cóc de maçanaAhir vam fer un cóc de maçana. La imatge que acompanya aquest apunt en mostra un detall. La recepta coincideix en diversos llocs, com per exemple, el web d'Amposta.info o el llibre de Maria Carme Queralt Tomás, La cuina de les Terres de l'Ebre.

Per fer-lo cal:
  • 1 got d'oli d'oliva (1/4 de litre aproximadament)
  • 1 got d'infusió de matafaluga
  • 2 ous
  • Farina (la que calgui, aproximadament 1/2 Kg)
  • Llevat fresc
  • Sucre (250 g, segons com de dolç ho vulgueu)
  • Aigua
  • Canyella en pols
  • Maçanes, si pot ser de l'agre dolç (entre 1/2 Kg i 1 Kg)
La preparació és la següent:

Esperar que la infusió estigui tèbia. Un cop així, es dissol el llevat fresc (1 pastilla). Es posen el got d'oli, el got d'infusió amb el llevat dissolt i els 2 ous en el recipient on es barrejaran els ingredients. Es van barrejant i afegint farina [tamisada] poc a poc, de forma que es vagi formant la massa. Es va barrejant i afegint farina fins que la massa té prou consistència i ja no s'enganxa als dits.

Es deixa reposar la massa durant com a mínim 10 minuts. Mentrestant es pot aprofitar per tallar les massanes en meitats o en quarts, depenent de si són molt grans o no.

Al recipient on va la massa podeu fregar una mica d'oli a la base prèviament. Un cop reposada la massa es posa en el recipient que ha d'anar al forn, ben distribuïda. Es prepara amb una cullerada (sopera) de sucre i una mica d'aigua, una mica de xarop per estendre per sobre de la massa. Després s'espolsa una mica de canyella, al vostre gust.

A continuació es van posant els talls de maçana sobre la massa, de forma que la pell quedi a la part superior. Intenteu que quedin inserides prou dins de la massa, no solts. Després es tira un raig d'oli per sobre de la massa i de les maçanes, i es tira sucre, al vostre gust, i canyella un altre cop.

I d'aquí al forn, uns 20 minuts, o més, depenent de com cuit vegeu el cóc en acabar aquest temps.

Creative Commons License + GNU FDL

Aprofitar la mort d'un nadó

Ahir trobava una entrada d'autocrítica d'un fotògraf al voltant de la mort del nadó que va nèixer fa unes setmanes abans que la seva mare, amb la grip A, morís. Amb l'excusa d'informar els periodistes, els fotògrafs, els professionals dels mitjans, actuen de forma intrusiva envers la vida de les persones. En moments tristos se cerca la cara amb llàgrimes, les declaracions desgarradores,... Ja això és del tot criticable, en uns mitjans que ja no tenen prou de perseguir famosos, famosets i altra fauna, sino que ara "ataquen" ja qualsevol persona que doni per desenvolupar un tema.

Però, també és criticable i repugnant com, a partir d'un error que ha provocat una mort, es desencadena una campanya per parlar del mal estat de la sanitat a la Comunitat de Madrid, com si es pogués establir una relació causa-efecte entre aquest mal estat i la mort de la criatura. Podem opinar sobre el model sanitari d'Esperanza Aguirre però, treure profit d'aquesta lamentable mort per criticar-ho, no té cap fonament.

Creative Commons License + GNU FDL

El paper de CiU amb el finançament

Si bé em mantinc escèptic quant a l'acord de finançament i una mica indignat per l'actitud del tripartit, la postura de CiU sembla una mica contradictòria. Després d'haver assolit amb Jordi Pujol un finançament que havia de ser tan i tan bo, van contribuir a reclamar quasi un concert econòmic a l'Estatut que va sortir del Parlament -"Pascual, apoyaré..."-, per després rebaixar les pretensions per assolir un acord -i malpensant, per aconseguir la foto- a Madrid. Ara, veure com CiU reclama una postura que no van tenir amb l'Estatut és contradictori, com deia. Igual com és contradictori com que aquells que han estat denunciant aquesta rebaixa de l'Estatut pactada entre Mas i Zapatero, ara actuïn també rebaixant les pretensions de finançament, oblidant el passat.

El paper de CiU no és doncs, tan diferent del de la resta, excepte que la postura és oposada. S'han intercanviat els papers. Això no fa més que posar en dubte la credibilitat dels partits -per si no estava prou en dubte-. ERC, PSC i ICV farien bé en no apuntar CiU i mirar què han estat fent aquesta legislatura.

I com vaig escoltar en una entrevista radiofònica -no recordo el convidat- l'incompliment de l'Estatut tampoc no ha de ser tan greu, quan portem anys i anys sense la llei electoral que l'Estatut de Sau deia que aprovaria el Parlament. És fer una mica de demagògia però, també mostra que cadascú es fixa en allò que li convé per assenyalar els errors, les incoherències dels altres.
Creative Commons License + GNU FDL

Els llocs de treball que generarà Microsoft

Aquesta setmana, com per contrarestar l'anunci del Google Chorme OS la setmana passada, Microsoft ha anunciat la disponibilitat del paquet ofimàtic Office de forma gratuïta en la seva versió en línia, i a més s'ha anunciat que amb això i l'arribada de Windows 7, es viurà la major onada d'innovació de la història de l'empresa, cosa que repercutirà en la creació de 300.000 llocs de treball arreu del món (directes i indirectes).

És una bona notícia la creació de llocs de treball però, quin tipus d'indústria informàtica es fomenta si s'afavoreix la línia Microsoft? No s'afavoreix la petita empresa que pot desenvolupar, adaptar i integrar programari lliure, o fer-ne consultoria. S'afavoreix la venda de productes, el servei sobre productes d'un proveïdor específic, el desenvolupament sobre una plataforma específica i amb eines del fabricant,... Els mitjans amplifiquen de seguida els missatges de Microsoft però, la gran quantitat de feina que es fa dins de la professió informàtica gràcies a l'existència de programari lliure, és importantíssima. És clar, ens falta l'Steve Ballmer de torn.

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 14 juliol de 2009

Per parlar, obres

Sembla que per parlar, i com he pogut llegir al comentari de l'entrada d'avui sobre les obres de l'Eix de l'Ebre, la zona senyalitzada i sense activitat avui sí que ha estat en obres. Després de mesos amb una senyalització incongruent avui s'han posat a quitranar el tram que està a l'alçada de la Torre de la Carrova. Com sempre, afectant l'horari de més trànsit però, això ja es pot deixar per impossible. Queda veure quan trigaran a treure els senyals entre Vinallop i Tortosa, i quan de temps romandran posats els senyals a la resta de carretera.

Potser no té res a veure però, l'empresa que executa les obres ara és una altra de la que les feia fins ara, i que s'anuncia a la rotonda de Vinallop.

Creative Commons License + GNU FDL

Recull sobre el finançament

Un èxit per als que tenen interès que l'acord es vegi com un èxit. Un fracàs per als altres.

A continuació alguns enllaços:

Polítics
Mitjans
Especialistes


Creative Commons License + GNU FDL

Qui pagarà la multa pel Segarra-Garrigues?

Ahir ens deien que Europa podria multar Espanya amb centenars de milers d'euros per dia de funcionament del Segarra-Garrigues, per no haver implementat les mesures de protecció mediambientals requerides. La ministra Elena Espinosa diu que la multa es congela fins tenir una reunió tècnica.

Tot plegat, si la multa tira endavant, qui la pagarà? La responsabilitat és de qui ha tirat endavant el projecte i l'ha inaugurat. Però, la pagarem entre tots. I això no és just. En casos així cal que les responsabilitats dels governs siguin majors i que no puguin prendre decisions sabent que poden comportar sancions per a l'Estat, és a dir, despeses importants per als contribuents.

El futur ens dirà, d'altra banda, si allò que es nega acaba sent cert, és a dir, que el transvasament a Barcelona podria arribar a partir del Segarra-Garrigues.

Creative Commons License + GNU FDL

Algú pensa revisar els senyals?

És repetitiva la queixa, és cert, i em disculpo per endavant. Després d'unes obres que han fet dues passades al ferm de l'eix de l'Ebre entre Amposta i Tortosa, allargant-les durant un tram ampli durant temps, sembla que en gran part ja han acabat. Sembla, encara que continuen convivint senyals verticals d'obres amb senyals habituals no tapats. Continua havent un senyal de final d'obres a l'alçada de la Torre de la Carrova, en sentit Tortosa, aïllat del món, un una seqüència de senyals de reducció de velocitat i de perill en el mateix lloc, aproximadament, en sentit Amposta. Just en aquest tram, fa molt temps que no es veu cap operari fent cap acció. De fet, els darrers dies es veu poc moviment a la via.

Per tant, la pregunta és si algun responsable de carreteres es dignarà a fer el tram Amposta-Tortosa i comprovar la discutible senyalització i, farà que es tapin o que es treguin els senyals que sigui necessari i no contribuir a crear confusió? Confusió perquè, si bé és cert que els senyals tenen una prioritat predefinida, com menys contradiccions ens trobem a la via, millor per a la seguretat de tots plegats.

Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 13 juliol de 2009

Una alternativa a Tabbloid

Tabbloid és un servei que permet crear un document PDF a partir d'un canal de sindicació RSS o Atom. Això permet crear butlletins a partir de contingut que hi ha a la xarxa, que es poden rebre per correu electrònic o descarregar-se a l'ordinador per llegir-los a posteriori.

El projecte fivefilters.org presenta una alternativa a Tabbloid i a altres serveis amb els quals es compara. Una de les diferències amb aquests serveis és que el programari del projecte fivefilters és lliure. Us el podeu descarregar i instal·lar en el vostre servidor per crear els vostres PDFs. Utilitza TCPDF com biblioteca per generar PDF. De fet, aquesta és la que utilitzo jo amb PHP després d'haver treballat amb altres com FPDF o HTML2PDF.

Creative Commons License + GNU FDL

Un acord de finançament mirant les eleccions del 2010

Avui ERC ha acabat donat el vist-i-plau al model de finançament de la ministra Salgado. Els tres membres del govern català s'han mostrat contents per l'acord i pel seu contingut avantatjós. CiU diu que l'acord és il·legal. Trobo l'anàlisi de l'acord de l'Elisenda Paluzie enllaçat per Vicent Partal al Facebook. I sóc escèptic amb aquesta alegria dels membres del tripartit. Sóc escèptic perquè de divendres a diumenge s'hagin aconseguit tantes coses com perquè ERC passi a dir "sí, vull". Sóc escèptic perquè el 2010 hi ha eleccions i sabem que els partits ho tenen en compte.

Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 12 juliol de 2009

Obra dura al Delta?

Durant la polèmica del PHN en temps d'Aznar, hi havia qui, des del costat favorable a la postura de la Generalitat, promovia actuacions que eren fortament criticades. Un dels altaveus d'aquestes propostes era el web de La Gallina. El PIDE era la veu oficial. Una d'aquestes propostes es fixava en el Delta del Po, a Itàlia, per trobar solucions als problemes del Delta de l'Ebre. Recordem que aleshores tot eren crítiques a les propostes de dics, d'obra dura, i altres.

Aquesta setmana s'ha anunciat un camí de ronda des de La Ràpita fins el Trabucador. Com ja vaig dir fa uns mesos, quan se'n va parlar, si resulta que això és més o menys adoptar les propostes demonitzades aleshores, caldrà que qui ho proposa o qui hi dóna suport i aleshores no ho feia, reconegui que ha canviat de parer. Això és independent de si ha canviat de parer per motius polítics o per un canvi provocat per un procés d'estudi i de reflexió del tema. I és independent de si estic a favor o en contra del projecte que s'anuncia. No ens agrada pensar que el Delta es pugui perdre, tot i que sabem que part del Delta probablement es perdrà. Obres com aquesta, ben fetes, poden donar un bon resultat. Però, recordem les nostres postures abans i ara, i si hem canviat, ho reconeixem i no hi ha més problema, no?

Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 10 juliol de 2009

La vida abans d'Android i Google Chrome

M'ha arribat el butlletí de Baquía i m'he aturat en un article amb el títol La democratización del software". Pensava que el seu contingut parlaria del programari lliure pero, m'equivocava, almenys quant a l'anima de l'article. En realitat l'article presenta la democratitzacio del programari com un efecte de la proliferació de plataformes mòbils, i posa com exemple Android i Google Chrome [OS]. No esmenta el fet que aquestes dues precisament són lliures.

Aquest podria ser un article d'opinió d'algú que no coneix el sector però, no d'un butlletí especialitzat. Perquè sí, és cert que les plataformes lliures segurament contribuiran a augmentar el mercat disponible però, això per a mi és una alenada d'aire fresc, no la democratització del programari. Fins ara ja hi havia formes de desenvolupar aplicacions sense l'existència de plataformes mòbils. D'una banda, els diferents frameworks per a la web ja fa temps que permeten que qualsevol programador creï aplicacions a la xarxa. Molts són lliures, altres simplement gratuïts. De l'altra, els diferents projectes de programari lliure -la majoria per a l'escriptori o per al servidor-, com el propi nucli Linux, el paquet ofimàtic OpenOffice o altres no tan coneguts i populars.

Per tant, no associem la democratització a fenòmens tan recents, si no és que volem obviar voluntàriament allò que fa anys que permet que els programadors es guanyin la vida sense dependre de les llicències de grans multinacionals de la Informàtica.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 9 juliol de 2009

Google inclou la cerca d'imatges filtrant per drets d'ús

Google anuncia al bloc oficial que la cerca d'imatges en mode avançat permet incloure en el criteri de cerca els drets d'ús que s'atorguen sobre les imatges. Això permet fer cerques sobre imatges publicades amb llicències Creative Commons, GNU FDL i altres. El criteri que es mostra quant a drets d'ús és si se cerquen imatges no filtrades per llicència, si se cerquen imatges que permeten reulitització, reutilització comercial, reutilització amb modificació i reutilització comercial amb modificació.

Com es pot veure, no és que sigui una cerca per llicència sinó que, a partir de les llicències associades a les imatges (per exemple, la informació de llicència amb què hom publica a Flickr) i els drets que impliquen, es filtren les imatges coincidents. La idea és bona però, potser haurien de canviar els valors possibles de selecció. El problema és que tal com es llegeix hom podria pensar que permís de reutilització i permís de reutilització comercial és confòs. Legalment podem dir que no, doncs aquells drets no atorgats en el context de la propietat intel·lectual implica que no es tenen (si no ens diu l'autor que podem fer ús comercial, o qualsevol ús, vol dir que no en podem fer i no que sí). Crec que ajudaria una clarificació a no confondre els usuaris en les cerques.

Vist al bloc de Creative Commons.


Creative Commons License + GNU FDL

El Tour de França?

Els polítics de Girona i de Barcelona segurament estan cofois amb l'arribada del Tour de França a Catalunya. No importa els diners que costin les etapes en territori català, el desplegament policial i les incomoditats de trànsit que es causaran. És un gran aparador per al país... Algú s'ho creu això, algú pensa que dues etapes a Catalunya repercutiran en més turisme, i a sobre, en època de crisi? Potser en un curt termini puguin treure's dades favorables però, a la llarga ho dubto. Vàries etapes del Tour a Catalunya no són el mateix que unes olimpiades.

Els mitjans estaran contents perquè tenen tema informatiu. Els polítics contents perquè s'ompliran la boca del bo que és per al país. Però, tot plegat no té sentit. Igual que no té sentit que el Tour entri a Itàlia o en cap altre país. Si es diu de França és per alguna cosa. Sembla que als organitzadors d'aquest tipus de curses la coherència del context de les mateixes els importa poc.

Creative Commons License + GNU FDL

El Segarra-Garrigues i la UE

Aquest cap de setmana el president Montilla va inaugurar el primer tram del Segarra-Garrigues. Una obra importantíssima, segons el govern, demanada, segons els pagesos, i criticada per l'afectació de zones de protecció d'aus i perquè podria ser el pas previ per a un enviament d'aigua a Barcelona. Les cròniques van destacar que la primera finca de regar-se ha estat una finca amb patates. Interessant dada...

Aquest govern que presumeix -com tots- de fer les coses bé, segons informa El Periódico, ha tirat pel dret inaugurant el canal abans de posar-se d'acord amb la Comissió Europea per complir amb els requeriments medi ambientals, cosa que ha causat irritació a Brussel·les. La foto electoralista bé val saltar-se els passos previs perquè Europa, que fa ben poc estava en boca de tots els polítics, sobretot els supereuropeïstes del PSOE, doni el vist-i-plau a l'afectació mei ambiental del canal.

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 8 juliol de 2009

Risto vs Jesús Vázquez

M'agrada veure Operación Triunfo, no perquè sigui un excel·lent programa sinó perquè m'agraden els concursos musicals, m'agrada veure i escoltar gent cantar. No m'agrada però, que ens prenguin per tontos i ens presentin un concurs com si fos una veritable acadèmia d'artistes. Com a molt alguns tindran sort i altres acabaran recorrent teles participant en polèmiques o esdevenint presentadors o actors, no se sap. No m'agraden els professors pallassos que participen en un concurs que pretén escurar les butxaques dels espectadors -molts, joves, segurament-. No m'agrada un jurat que es permet la llicència d'humiliar els concursants. Risto Mejide és l'exemple viu de com no s'han de fer les coses a l'hora de valorar públicament les persones. Perquè si els concursants són considerats alumnes -que no ho pensa Risto- se'ls ha de tractar amb delicadesa, i si són treballadors -com sí que pensa- cal respectar-los i no practicar una espècie de mobbing amb consentiment de la cadena.

Ahir a la nit Risto va insultar una de les membres del jurat parlant dels idiomes que té al currículum (francès, birmà,...) i va dir-li a un concursant que vigilés amb els seus orificis dins de l'acadèmia. Qualsevol persona a les que suposadament s'adreça Mejide pot entendre el significat d'aquestes paraules, i per això estic d'acord que el presentador li cridés l'atenció. És més, crec que queden fora de la llibertat d'expressió i que no es poden permetre en un programa de televisió amb un públic tan jove. No estic però, d'acord, que el presentador l'enviés a cagar, rebaixant-se al nivell que ell criticava. També és ser una mica hipòcrita que sembli que s'ha vessat el got de la paciència de Jesús Vázquez després de tant de temps treballant amb Mejide.

Telecinco, 12 meses 12 causas, és allò que sempre em ve al cap quan veig espectacles patètics com el d'anit o que l'èxit de la cadena són programes de persecució de famosos i altres coses per l'estil.



Creative Commons License + GNU FDL

Google presenta el projecte de sistema operatiu

El bloc oficial de Google ens rep avui amb una notícia important. Finalment es confirma que Google publicarà un sistema operatiu, el Google Chrome OS. Es tracta d'un sistema operatiu lleuger orientat inicialment a ultraportàtils, el qual serà alliberat a finals d'any i que, segons anuncien, es distribuïrà per als consumidors a la segona meitat del 2010.

Les seves característiques principals són:
  • Sistema operatiu ràpid i lleuger orientat a ultraportàtils i que podrà executar-se en molts dispositius. S'executarà en processadors x86 i ARM.
  • És un projecte separat d'Android.
  • Arquitectura de de sistema operatiu que es composa del navegador Google Chrome executant-se en un nou entorn de finestres sobre un nucli de Linux. L'ordinador com porta d'entrada a la web, on tindrem les nostres aplicacions i les nostres dades. 
  • Les aplicacions que s'executaran seran aplicacions web i aquestes podran executar-se en altres navegadors basats en estàndards en altres sistemes operatius.

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 7 juliol de 2009

Una consulta ciutadana amb poc ressò

Un dia em vaig trobar per casualitat amb l'anunci d'una consulta ciutadana a través del portal de participació ciutadana de la Ciutat Digital. Una consulta sobre aspectes de la nostra ciutat que no s'especificaven i dels quals no puc parlar perquè malauradament no hi vaig poder participar. Per participar calia un certificat digital o bé utilitzar un usuari i contrasenya. Ah, i Internet Explorer (suposo que per a la participació amb el certificat digital), cosa que sembla que no superaran les administracions públiques, per molta legislació de neutralitat tecnològica.

La consulta estava oberta entre el 5 i el 30 de juny. Vaig tenir-ne coneixement passada la primera meitat del mes. M'ha sobtat assabentar-me'n per casualitat i també que els mitjans no s'hagin fet ressò d'una consulta d'aquest tipus que, podria dir-se que és pionera al territori. M'he esperat uns dies a veure si hi havia algú que en parlava però, res de res. Tampoc ho esmenta el PSC en la seva valoració de la meitat de la legislatura, malgrat parlar de participació ciutadana quant al Mercat a la Plaça i la 1a Fira d'Entitats.

No entenc si és que ha hagut un problema de comunicació o si s'era conscient que no s'estava difonent la convocatòria de la consulta. Després no es podrà dir que la gent no participa en una iniciativa pionera com aquesta, perquè cal acompanyar-la d'una campanya informativa important i prèvia a la consulta, no damunt del termini d'aquesta. Veurem què passa amb els resultats.


Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 6 juliol de 2009

El servei de l'estació de l'Aldea

Estació de l'Aldea: papereresAhir vaig anar a l'estació de l'Aldea. Mentres esperava el tren vaig observar que, malgrat el canvi que es va dir que hi hauria, l'horari de tancament de l'estació continua fixat a les 21:30h a la nota informativa del recinte. No vaig ser-hi a l'hora indicada, amb la qual cosa no sé del cert si és aquesta o si la informació està sense actualitzar.

També vaig observar com a l'andana principal s'acumulen paperes amb compartiments per a la recollida selectiva. Aquestes papereres fa ja uns mesos que hi són. A la resta d'andanes no n'hi ha cap i, tampoc no hi ha les papereres convencionals, amb la qual cosa, si has de tirar alguna cosa i estàs a esperant un tren a les vies 3 o 5, has d'anar a la via 4 per fer-ho. La distribució de les papereres a l'andana principal dóna la sensació d'ubicació provisional però, aquesta provisionalitat s'està perllongant molt en el temps.

Creative Commons License + GNU FDL

Poder viure en castellà a Catalunya

Rosa Díez es queixa que a Catalunya no es pot viure en castellà. Es queixa que l'administració no ha d'obligar-te a conèixer les dues llengües oficials. Potser no s'ha passejat prou per Catalunya. Potser hauria de viure una temporada en diferents indrets de Catalunya per comprovar que aquí qui vol viure en castellà ho fa i qui vol viure en català també. És més, fins i tot en el món educatiu, si anem a la zona de l'Àre Metropolitana de Barcelona, segur que ens trobaríem sorpreses sobre quina és la llengua més utilitzada a les aules.

No s'entén que es defensi també que no s'ha d'obligar a aprendre les dues llengües oficials però, apuntant només cap al català. Sent el català la llengua pròpia del país hem de veure com el castellà ha de ser l'única obligatòria? No té sentit i això la senyora Rosa Díez ho hauria de saber.


Quan hi ha vots en joc es poden veure aquests argumentacions tan populistes i tan poc fonamentades. És en part l'origen de l'èxit d'UPyD. O no?

Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 4 juliol de 2009

Microsoft i el pla de Zapatero

A Menéame parlen del paper de Microsoft en el pla d'introducció de les TIC a l'educació, amb el famós anunci d'ordinadors per als alumnes. Si com interpreten s'endevina així que Microsoft té un paper influent en el plantejament del govern en el projecte educatiu relacionat amb les TIC, assistiríem a la presa de pèl que ja fa temps que ens veiem venir. Microsoft veu bé que hi hagi arranc dual d'ordinadors, amb Microsoft i un sistema operatiu lliure. Per què? Per què ha d'haver un arranc amb un sistema operatiu privatiu com Windows a les escoles? I si ha de ser així, per què no es compren ordinadors Apple a les escoles, amb un sistema operatiu molt millor que el de Redmond?

A través de l'educació basada en productes concrets crearem nous esclaus de Microsoft. Avui dia és inevitable que la gent et demani Word, PowerPoint o Excel, o altres eines privatives, perquè algú en el seu moment els ha fet un curs sobre elles, o perquè a l'escola és amb allò amb què han treballat. Es tanca fàcilment, des de l'educació, el camí per utilitzar eines lliures, que satisfan molts cops de sobres les necessitats dels usuaris. I es potencia que les persones acabin copiant programari de forma il·lícita, perquè no crec que la gent a casa acabi comprant una còpia de Windows, una de Microsoft Office, una de Photoshop,...

Si això ens espera d'un govern socialista tampoc ens ha d'estranyar. Al cap i a la fi, és el govern que permet la criminalització de les descàrregues P2P i que ha incrementat l'aplicació del cànon per còpia privada indiscriminat.

Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 3 juliol de 2009

Les vacances dels locutors

Arriba el juliol i poc a poc es van acomiadant, com a mínim fins el setembre, els programes de ràdio i de televisió. No puc evitar pensar en el paral·lelisme amb els professors. Els professors són criticats perquè, segons alguns, després de passar-se el curs intentant ensenyar, ajudar a aprendre i educar els fills dels altres, tenen massa mesos de vacances. Mitjans de comunicació i polítics ajuden diàriament a desprestigiar els educadors -que segur que n'hi ha de criticables però, com en qualsevol professió-. En canvi, el col·lectiu de professionals estrella de la comunicació emprén un llarg període de vacances tots els anys, a més de les vacances de Nadal i Setmana Santa, i altres, i ens deixen una programació més que criticable que convida a canviar d'emissora.

Potser és la forma de descobrir noves emissores de cara al nou curs. Perquè malgrat criticar els professors, les vacances dels mitjans es guien pel curs escolar i no per la tònica de la majoria de tenir un mes de vacances, sovint repartides per poder descansar diversos cops a l'any. Igual es mereixen el descans uns que els altres. O potser els altres més, per tot el que passen de setembre a juliol.

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 1 juliol de 2009

Còpia privada i comunicació pública

Quan es descarreguen i/o comparteixen continguts via xarxes P2P, s'interpreta que l'empara del dret de còpia privada fa que no s'estigui cometent cap infracció -almenys des del punt de vista penal-. Perquè es consideri còpia privada cal que la reproducció de les obres protegides no es faci de forma col·lectiva (comunicació pública) ni amb ànim de lucre. Si alguna de les dues condicions no es compleix, aleshores no s'està emparat per la còpia privada. A més, cal tenir en compte que les bases de dades electròniques i els programes d'ordinador queden excloses de la còpia privada.

En alguns llocs s'exagera i quan es parla de reproducció col·lectiva, de comunicació pública posen el fals exemple de convidar una colla d'amics a casa i posar-los música. Seria comunicació pública si la música s'emetés, per exemple per una freqüència de ràdio a tot el veïnat. Per tant es pot descartar aquest plantejament.

Però, des del meu punt de vista, no legal però, sí interessat amb els aspectes legals com professional de la informàtica, m'agradaria apuntar alguns casos en què potser ens pensem que ens protegeix la còpia privada i que penso que no és així. Corregiu-me si m'equivoco.

Per exemple, quan algú emet música de la que escolta amb un canal de ràdio en línia. És a dir, quan fem streamming de la música que escoltem sense autorització -en cas que estigui protegida amb drets restrictius-. També estem equivocant-nos quan pengem continguts protegits amb drets restrictius en llocs com Rapidshare, Divshare, o altres. En aquest cas el problema és que s'està posant un contingut a l'abast de tothom, de forma col·lectiva. La diferència amb la compartició P2P és que en aquest cas la compartició és 1 a 1, encara que hi hagi multitud de connexions 1 a 1 a la vegada. En canvi, posar, per exemple, videos de YouTube en els nostre bloc crec que tècnicament no seria un cas d'infracció perquè l'únic que es fa és inserir el codi que permet que es reproduexin els videos però, aquests es reprodueixen des de YouTube, no des del nostre bloc. Ja veieu que és un món interessant i prou complex, cosa que ens ha de convidar a interessar-nos pel tema, doncs ens ho trobem sovint en el nostre dia a dia, i sobretot ara que tothom vol ser 2.0.

Enllaços:



Creative Commons License + GNU FDL