diumenge, 27 desembre de 2009

MySQL en Mac OS X

El web de desenvolupadors d'Apple conté les indicacions per instal·lar MySQL en Mac OS X. Com sabeu, el fet que MySQL es distribueix, en la seva versió lliure, amb llicència GPL, impedeix que sigui distribuït juntament amb un sistema operatiu privatiu. Cal aleshores instal·lar-lo a banda.

MySQL es pot descarregar des del web del programari, amb versions per a Mac OS X amb plataforma Power PC o Intel, de 32 i 64 bit. El format de descàrrega pot ser un paquet dmg o bé un paquet tar. En el cas provat és un paquet dmg, i cal fer els següents passos un cop descarregat i obert:


  1. Fent doble clic sobre el fitxer mysql-<versio>-<versio-arquitectura>.pkg (ex. mysql-5.1.41.-osx10.5.x86_64.pkg) s'instal·larà el sistema gestor de base de dades.
  2. A continuació es fa doble clic al fitxer MySQLStartupItem.pkg, de manera que cada cop que s'iniciï el sistema s'iniciï MySQL també.
  3. Finalment, es pot instal·lar la icona per accedir a les preferències de MySQL, dins de les preferències del sistema, fent doble clic sobre MySQL.prefPane. S'afegirà una icona a la secció de complements de les preferències del sistema per poder gestionar la configuració de MySQL. Cal reiniciar el sistema perquè sigui operatiu.
Un cop reiniciat es pot establir una connexió a MySQL utilitzant l'usuari root i sense contrasenya. Per fer-ho només cal instal·lar-se alguna aplicació de gestió de MySQL, com phpMyAdmin, o MySQL Workbench (prefereixo aquest).



Creative Commons License + GNU FDL

PHP en Mac OS X Leopard i Snow Leopard

La versió 10.5 de Mac OS X, Leopard, té ja instal·lat PHP, a més d'Apache, ja inclòs a la versió 10.4, Tiger. Ara bé, PHP no està habilitat i cal modificar la configuració d'Apache per tal que puguin executar-se aplicacions web que utilitzin PHP. Els passos es poden consultar al web Foundation PHP, tot i que aquí els explicaré utilitzant només el terminal. Per tant, primer cal obrir el terminal, anant a Aplicaciones > Utilidades > Terminal. A continuació:


  1. S'edita el fitxer de configuració d'Apache amb vi: sudo vi /private/etc/apache2/httpd.conf. Després d'introduir la contrasenya de root es podrà editar el fitxer.
  2. Cal cercar dins del fitxer la línia que comença amb #LoadModule php5_module i treure el comentari que té al principi.
  3. Es desa el fitxer i se surt de l'editor.
  4. A continuació cal crear el fitxer de configuració php.ini a partir del fitxer per defecte que inclou el sistema amb: sudo cp /private/etc/php.ini.default /private/etc/php.ini.
  5. Només queda iniciar el servidor Apache: sudo apachectl.
Per comprovar-ho, tal com s'indica a la referència d'on he tret aquests passos, es pot crear un fitxer de PHP que cridi la funcion phpinfo(). L'arrel del servidor web és a /Library/WebServer/Documents. Des del Finder cal anar a Macintosh HD > Librería > WebServer > Documents.

Com es pot comprovar, si no feu cap canvi a la configuració de PHP, no es reconeixen les etiquetes que delimiten el codi PHP en el seu format curt <?...?>, i cal escriure en el seu lloc <?PHP...?>. Per poder utilitzar el format curt cal editar el fitxer php.ini copiat abans (cal editar-lo amb sudo i afegir-li permís d'escriptura per al root) i canviar el valor de la propietat short_open_tag d'Off a On. Només quedarà gravar, sortir i reiniciar el servidor Apache.


Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 25 desembre de 2009

Còpies de seguretats al núvol

Via el bloc de Xavier Vidal he conegut un servei de còpia de seguretat a la xarxa que utilitza els serveis web d'Amazon, anomenat Backupify. No és un servei de còpia de seguretat del disc si no que és un servei per fer còpies de seguretat, diàries o setmanals, dels diferents comptes que hom pot tenir a la web. Entre ells es pot fer còpia de seguretat de tots els blocs de Blogger, de Wordpress, de les imatges de Flickr, de Photobucket, de les dades de Facebook, dels documents de Google Docs, de Gmail -ara sense funcionar aquesta opció-, etc.

Com diu en Xavier Vidal, el servei és gratuït per a qui s'apunti abans del 31 de gener.

Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 14 desembre de 2009

Incompliments del govern en educació i programari lliure

Jordi Adell escriu al seu bloc sobre les promeses del PSOE quant a programari lliure, comparant les propostes electorals del 2004 i el 2008, i les recents notícies sobre l'ús de programari privatiu en el programa Escuela 2.0. La promesa de programari lliure sobretot en educació, sanitat i administracions, on és? I el mateix podrem traslladar a Catalunya un cop sapiguem els detalls del programa.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 10 desembre de 2009

CENATIC i el codi obert

El CENATIC és un organisme públic que, de forma resumida, promou l'ús del programari lliure en les TIC. En la seva definició utilitzen el terme "fuentes abiertas", referint-se a codi obert, i no a programari lliure. Un organisme així hauria de ser un referent i oferir una informació correcta sobre el tema que promou. En canvi, veig que al Nótame es parla de la diferenciació que es fa a l'apartat de preguntes freqüents del CENATIC, entre programari lliure i codi obert. L'afirmació és que no són el mateix però, a l'hora de diferenciar-los posa característiques que són d'ambdós. Perquè en realitat vénen a ser el mateix, encara que amb un punt de vista ideològic diferent. Si no són el mateix, agafem la definició de programari lliure i les 10 condicions del codi obert i mirem si diuen el mateix o no. En qualsevol cas, si es volen diferenciar cal explicar-ho bé.

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 9 desembre de 2009

El pont del tren de Tortosa

Tortosa: L'Ebre i el pont del tren al fonsPer anar des d'Hisenda a la Tresoreria de la Seguretat Social sabreu que cal creuar mitja Tortosa, si aneu a peu. Val a dir que els caps pensants de l'administració podrien posar aquests dos edificis ben prop perquè sovint les gestions en un impliquen gestions en l'altre. Però, el tema no és aquest. Avui La Marfanta informa que les obres per convertir el pont de Renfe en un pont per vianants i bicicletes s'ajornen per al primer trimestre del 2010. I mira que ja ens ho havien venut que es faria això. Ara veurem si el proper trimestre tornem a tenir un ajornament.


Creative Commons License + GNU FDL

Qui pot parlar de drets d'autor?

L'altre dia en una conversa al Facebook una de les persones que intervenia va comentar, en mode off-topic, que és penós que hi hagi informàtics que opinin i intentin "sentar càtedra sobre les obres artístiques i els drets d'autor". No puc més que sentir-me al·ludit, encara que no he intentat mai sentar càtedra si no opinar sobre els drets d'autor. Puc parlar de drets d'autor?


Amposta vs Tortosa, un altre cop

Amposta: Ofrena de FlorsEl debat sobre la capitalitat a l'Ebre torna a aparèixer. Segons he llegit ja, a La Via Augusta i a La Marfanta, en el marc de la Fira de Mostres d'Amposta, i en la celebració del Dia de la Comarca, amb la presència del conseller Nadal, l'alcalde va dir que s'oposarien al mapa de vegueries que ha presentat la Generalitat, i que s'aprovarà el proper mes de gener amb la legislació de la divisió territorial de Catalunya.

Durant tota la polèmica del transvasament, en què el consistori no va donar gens de suport al clam social -i sí al partit que governava Catalunya aleshores, a diferència del que faria ara-, la capitalitat de l'Ebre va ser arma política per desfermar el patriotisme enfront del desgast polític d'un govern que mirava més pel partit que pel territori. La campanya "Amposta capital" pretenia ser una gran campanya que havia de lluir-se per Festes Majors.

Sembla que a Amposta si no defenses la capitalitat no ets bon ampostí, igual que si no estàs incondicionalment a favor que cada anys hi hagi bous i més bous per festes. És el recurs fàcil per parlar d'unes coses i no de les altres.

No sé però, si quan les coses no els anaven bé, fa uns anys, va sortir la capitalitat com tema contraposat a l'aigua, què està anant malament ara al partit que governa Amposta per tornar amb aquesta polèmica?

Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 6 desembre de 2009

Pa i bous



A les Terres de l'Ebre mamem els bous des de menuts. Agradin o no, la majoria de pobles celebren espectacles amb bous per festes majors. Els pressupostos de festes tenen una bona partida per fer gaudir els toreros dels pobles. Pobre de l'Ajuntament de no fer-ho. Són uns espectacles que no admeten discrepància, ni que sigui argumentada. Perquè no es pot discutir, no ja si se n'han de fer o no, si no que no es pot plantejar ni tan sols si l'animal pateix. I igual que mamem els bous des de menuts, mamem l'argumentari contra els que no volen que es continuïn fent aquest tipus d'espectacles.

Ara que es planteja una llei per prohibir les curses de braus a Catalunya, que no els correbous, apareixen iniciatives que, volent o no, sembla que associen la iniciativa contra la Fiesta Nacional, amb una iniciativa contra qualsevol tipus de celebració amb bous. Fins i tot veig que es presenten iniciatives al Parlament per blindar els correbous, quan la llei de protecció dels animals catalana ja contempla una excepció per a aquestes festejos -tot sigui dit, els bous en la legislació catalana són animals de segona, per molt que diguem que sense els correbous no existirien-.

Tot plegat, una ració de "Pan y toros", ara que tenim eleccions en menys d'un any i qualsevol argument és bo si es tracta de posar-se a la butxaca els votants. M'agradaria que en altres moments i en decisions més importants per al territori, els partits tinguessin una iniciativa a l'alçada d'aquesta.

Podeu acompanyar el text amb el pasdoble Pan y toros, de Francisco Asenjo Barbieri, inclòs a la sarsuela del mateix nom d'aquest compositor. Perquè el pa i bous és el pa i circ espanyol, sense cap dubte, de la mà del futbol.

Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 4 desembre de 2009

Foto al Més Ebre


El bisetmanari Més Ebre (RSS, Twitter) publica avui una foto que vaig penjar a Flickr d'un "encierro" a Amposta. Ahir em van trucar per dir que la utilitzarien i avui veig a la portada i que va acompanyada pel text cc-by-sa al costat del meu nom. És d'agrair que quan s'agafen fotos un es preocupi per veure sota quines condicions es poden utilitzar i com cal utilitzar-les.

Seria interessant una convenció als mitjans per indicar clarament autoria i llicències, ja que fins ara només s'acostuma a acompanyar la foto del nom de l'autor, si no s'opta per apropiar-se-la o per posar "cedida". Aquesta convenció pot ser molt simple (amb una icona de tots els drets reservats, una de Creative Commons, etc.) i no ocuparia gaire més lloc que el nom que ja es posa al peu de foto.


Creative Commons License + GNU FDL

Google Public DNS

Qualsevol ordinador connectat a Internet té una adreça IP única associada, un número, del tipus http://74.125.45.100, que és l'equivalent a la nostra adreça de casa -bé, com quan vivim més d'una persona en una casa, pot passar que tots els ordinadors d'una casa o d'una empresa tinguin la mateixa adreça a Internet-.  Aquesta adreça numèrica és difícil de memoritzar i, a més, no sempre és fixa, és a dir, que una connexió a Internet pot tenir avui una adreça i demà una altra, com passa amb les connexions d'ADSL des de fa uns quants anys.


dimecres, 2 desembre de 2009

L'Ajuntament d'Amposta millora la ciutat...

Amposta: PlanE al Carrer de les FlorsSí, és cert, l'Ajuntament millora la ciutat. Però, aprofito per, arran d'un article a La Via Augusta, contribuir també amb la meva reflexió. El carrer Verge del Pilar o el passeig del canalet de la Ràpita són obres que estan fent-se i que estan ja força avançades, les quals milloraran de forma considerable aquests dos carrers de la ciutat. I el Parc dels Xiribechs sembla que ha rebut una empenta per encarar la recta final. Però, cal tenir en compte que aquests obres es fan amb els diners del Plan E impulsat pel govern de Zapatero.

A mi el Plan E no em convenç, perquè ha creat una il·lusió, prorrogant la caiguda de l'obra pública i mitigant durant un temps l'afectació laboral. Els ajuntaments, com el d'Amposta, per molt que el seu partit hagi criticat el pla, no han fet cap lleig i bé que han demanat inversions. I ara podem pensar que, algunes de les promeses electorals de l'equip de govern, no s'haurien complit sense el pla de Zapatero. I ara tindríem excuses o no se sabria res de les grans apostes de la legislatura.

Per això, tot i ser crític amb el Plan E, els que se n'han aprofitat haurien de ser més humils i no penjar-se la medalla i, com es llegeix al bloc de La Via Augusta, tenir encara la barra de criticar-lo, com si no anés amb ells.

Creative Commons License + GNU FDL

Microsoft vol que deixeu d'utilitzar IE6

Com expliquen a Genbeta, Microsoft sembla que ara sí que vol que els usuaris deixin d'utilitzar Internet Explorer 6 (IE 6) i es passin a IE 8. Ja era hora, podem pensar. Però, com reflexionen a Genbeta, el 23% de quota de mercat de l'IE 6 serà difícil de reduir. Hi ha molts usuaris presoners del navegador maleït. Uns, per la reticència al canvi però, altres, encara més greu, per la dependència. La dependència per tenir aplicacions que es basen fortament en aquest navegador. Aplicacions corporatives que han estat desenvolupades tenint en compte només un sector d'usuaris d'Internet, amb tecnologia privativa i uniplataforma. Si Microsoft deixa de donar suport a l'IE 6 potser començarem a veure migracions massives d'aplicacions, per no haver-se plantejat aquest problema de disseny en el seu moment. O potser no, qui sap.

Creative Commons License + GNU FDL

Manifiesto: En defensa de los derechos fundamentales en Internet

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…
1.- Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
2.- La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
3.- La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
4.- La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
5.- Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
6.- Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
7.- Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
8.- Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
9.- Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
10.- En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.
Este manifiesto, elaborado de forma conjunta por varios autores, es de todos y de ninguno. Si quieres sumarte a él, difúndelo por Internet. 



Font: escolar.net

Informació relacionada:

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 1 desembre de 2009

És dolent l'OpenOffice?

Aquests darrers dies he participat en un debat sobre l'OpenOffice, arran d'un article del president del Parlament, Ernest Benach, sobre la defensa del PowerPoint. De seguida va haver comentaris sobre el nom de la cosa, i és que per defensar l'ús de les TIC al Parlament no cal fer propaganda d'una empresa i del seu programari privatiu, i menys venint d'un càrrec electe.

Malauradament hem de viure cada dia amb programari privatiu que costa molts diners només en llicències, a l'administració catalana. L'administració que presumeix de ser capdavantera en TIC no queda gaire ben parada en l'ús del programari lliure, malgrat que llocs com Extremadura han demostrat que si es vol es pot.