Sabem que un funcionari cobra menys a la pública que si treballés a la privada, per norma general? Sabem que fites que aconsegueixen els funcionaris després les segueix la privada, que si no els sindicats ho tindrien difícil?
Què fa un estat com Espanya, que no ha estat mai ric, anant durant anys de superpotència, i ara es veu que d'això res de res? Què fa Espanya amb l'exèrcit a l'estranger, amb els diners que això comporta cada dia?
Per què en temps de crisi es fan plans de subvencions amb una costos altíssims? Per què Barcelona fa un referèndum sobre el futur de la Diagonal amb una cara campanya de publicitat?
No s'han d'estranyar Zapatero i Montilla que la gent es reboti. És que no hi ha per a menys.
+ GNU FDL
3 comentaris:
Comencem amb l'exercit a l'estranger i acabarem amb els immigrants. Ser solidaris amb bonança econòmica no te molt de valor i per altra part, tampoc en fem massa, Espanya pot ser no estarà com fa 3/4 anys, però entre el 15 primers països del mon, si. A més no oblidem que aquí se n'han rebut moltíssimes d'ajudes de la UE, i potser se n'hauran de tornar a rebre.
Dius que un funcionari en general cobra menys a l'empresa publica que a la privada. Deu ser aixi, ara, pregunta-li als funcionaris si canviarien el seu lloc a la publica pel mateix a la privada. De totes maneres, és totalment contradictori dir que, les fites que s'aconsegueixen a la publica després s'aconsegueix a la privada. No quedem que és guanya més a la privada?
Per cert, és parla molt de dietes, extres, cotxes oficials etc d'alts càrrecs, estic d'acord. Peró entre tu i jo, Zaera, el funcionari de a peu, en la mesura de les seves possibilitats no té també unes prebendes ( de fet o de dret ) per raó de la seva posició? Des de zeladors a infermeres passant per metges i policies fins a mestres, bombers i empleats municipals. Ho dic, òbviament, per saltar-se coles, papers, llistes d'espera etc.
I una retallada del 5 % pot ser dolorosa i criticable, però quants treballadors amb perill del seu lloc de treball no acceptarien retallades de més del 5% a canvi de la continuïtat de l'empresa i d'ells mateixos......No dubto que els d'Antaix, Lear ( i jo mateix ) o Indo ( en perspectiva ) acceptarien tornar a la feina demà mateix amb un 10 % menys de sou i no amb la realitat actual d'un subsidi amb un 30% menys i després un 40. I la definitiva extinció a la vista.
No obstant, crec que amb aquesta mesura és podrà rebaixar el dèficit com és lògic, però no és crearà ocupació.
Saps perfectament de què parlo. A la pública tindràs més estabilitat, si tens plaça, cert, tindràs certes prebendes com dius però, també saps que si vols millor sou i poder evolucionar professionalment, la privada és el lloc. És qüestió de valorar. Això no està en contradicció que les millores per als treballadors de la privada acostumen a arribar després que s'hagin aconseguit a la pública.
Si us plau, no comparis les prebendes que dius, que no sempre existeixen, amb dietes, cotxes oficials, i altres beneficis del càrrec. No són de cap manera comparables perquè ens trobem que mentre es demana contenció per una banda, per l'altra continua la despesa que no consta com una despesa fixa.
Finalment, és cert, per evitar quedar-se sense feina molta gent acceptaria una rebaixa del 5%. Però, fixa't en el potencial xantatge. Es comença assumint un 5% i es continua acceptant retallades, dosificades sota l'amenaça de perdre la feina.
Que la mesura de Zapatero sigui efectiva no ho dubto. Se suposa que s'han estudiat els números però, tenim el dret de demanar, d'exigir, mesures justes i contrast amb altres opcions, i a més exigir respondre per no haver estat austers de forma anticipada, cosa que potser no hauria permès "xulejar", com feia Zapatero sobre el PIB d'Itàlia a les passades eleccions però, que ens hauria situat en la realitat futura i inevitable.
Ho sento, però si les millores a la privada "acostumen a arribar després que s'hagin aconseguit a la pública", deu ser perquè a la privada estan per baix.
Acceptam que aquestes millores aconseguides amb l'àmbit públic després siguin aplicades al privat, també cal dir que hi hauria una certa "obligació" moral de solidaritat d'assalariat del sindicalista del sector public, ( en molts de casos alliberat ) en vers al del sector privat; pregunta quants alliberats hi ha a les nostres terres d'empreses privades, no és casualitat. Fruit d'un altra prebenda: fer sindicalisme sense por a represalies ni coaccions.
Per que deu ser que a l'administració, en general, és on més implantació tenen els sindicats anomenats de sector, grocs i corporatius?
Sense nombrar àmbits concrets del sector públic, però, com deu ser que hi han tants matrimonis, pares, mares, fills, filles i demés agregats? Tot malgrat bosses de treball, cursets, punts i el que vulgueu.
Evidentment que no puc comparar els extres, dietes etc. d'alts càrrecs amb els favors que pot aconseguir un funcionari, que a més potser no té un cost econòmic, però si que té unes prerrogatives que altres no tenen, i no tindre un cost no vol dir que no tingui un valor.
No fa gaires setmanes, crec que era el president de les PIMES de Catalunya, deia que tenim un problema greu i és que tothom vol ser funcionari i no emprenedors. Per alguna cosa serà.
Dos coses importants. Primer, no critico els funcionaris, que hi haurà de tot com a tot arreu. Segon, Tot el que he dit no treu que sigui tant critic com el primer amb Zapatero en el seu reconeixement i acceptació de la crisi aixi com de determinades mesures en contra de l'estalvi ( universalitat del 400 € 2500 € per exemple )
Publica un comentari a l'entrada