La sentència donava la raó a Padawan, cosa que ahir va desencadenar grans titulars, apuntant que el Tribunal havia tombat el cànon. I en realitat, des del meu punt de vista no especialista en dret, diria que no és així. Els propis mitjans en el seu titular ahir deien una cosa i en els continguts acabaven explicant-ne una altra. En realitat la sentència diu que el cànon per còpia privada només es pot cobrar a persones físiques, a usuaris privats, i no a empreses i administracions perquè l'ús que faran d'aparells i suports s'assumeix que no serà per a reproducció d'obres protegides. En canvi, admet que el cànon, tal com existeix, és vàlid i que compleix la normativa comunitària, aplicat a persones físiques, de forma indiscriminada, per la dificultat de controlar quan un usuari exerceix el seu dret de còpia privada i quan no.
És a dir, que d'una banda la UE tomba l'aplicació del cànon però, de l'altra, no va contra aquesta mesura de compensació als autors per la còpia privada de les seves obres. És per això que no entenc els titulars tan rotunds.
Podeu veure un recull informatiu molt útil a El País.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada