Fortanete 2008

Aquest cap de setmana hem estat a Fortanete, com cada any per les dates de Sant Cristòfol. Us he posat les fotos a Flickr, a l'àlbum Fortanete 2008. Podreu veure fotos fetes a Ares del Maestre, la Iglesuela del Cid, Fortanete i Villarroya de los Pinares. El camí cap a aquesta darrera població va ser preciós, doncs havia plogut i es puja un port de 1700 metres, estàvem envoltats de núvols, teníem la carretera amb una mica de boira que s'aixecava cap amunt, i un cop passada la serra, al Mirador de Villarroya, ens vam trobar el sol que il·luminava la vall on hi ha Villarroya, tota verda, com es pot veure a la fotografia.

Aquest any ens va ploure dissabte a la tarda, bastant, i a la nit teníem uns 10 graus de temperatura. Si no vas preparat pots passar fred, tot i ser estiu. Així que, si hi aneu, una jaqueta per preivisió no us aniria malament.

Flickr i el canvi Euro-Dòlar

A diferència d'Apple, Flickr aplica el canvi d'Euro a Dòlar per cobrar el seu servei Flickr Pro, el qual permet crear àlbums de forma il·limitada i pujar més dels 50 MB mensuals que tenien els comptes gratuïts. El servei Flickr Pro costa 24,95 dòlars per un any però, amb el canvi es queda amb 15,70 euros, quantitat prou diferent dels 24,95 dòlars de l'any 2005.

Fent honor a la fama

Els toreros ampostins tenen fama de ser gent poc raonable. Segurament és un grup reduït la gent que no admet que hi hagi qui no combregui amb el seu punt de vista sobre els bous. Però, tot i ser un grup reduït, fan soroll, i fan honor a la fama que se'ls dóna. Hem passat el cap de setmana fora i avui veig al 3cat24.cat,  a Vilaweb i a La Via Augusta que la gent que es va manifestar contra els bous a Amposta, va ser increpada i agredida -tirar ous és agressió- per persones que no entenen de democràcia, ni de respecte per les idees de les altres persones. Que un ou toqués una nena de 7 anys és inadmissible, si no ho és ja que en tirin a la gent que es manifesta, en general. Troglodites del segle XXI? És això una conseqüència del clima potenciat pels polítics durant anys contra qui pensa diferent quant als espectacles amb animals? És patètic i vergonyós.

Hi ha un argument fal·laç que diu que la gent que va anar a manifestar-se ho va fer per provocar. Recordo haver anat jo a València per manifestar-me contra el PHN. Era per provocar o per reivindicar en un dels llocs on el missatge majoritari que arribava era a favor del transvasament? Crec que els convocants d'aquesta manifestació han pensat el mateix i que hauria d'haver-se respectat l'acte.

Recomanacions musicals: The Cardigans

El video d'aquesta entrada no és nou però, és una cançó boníssima, popularitzada per la pel·lícula Romeu+Julieta. Es tracta de Lovefool, del grup The Cardigans. A Maria Jesús i a mi ens agrada molt.

Estudi de CC i Flickr

Si voleu participar, s'està fent un estudi sobre l'ús de llicències Creative Commons (CC) i Flickr, per iniciativa de CC de Polònia.

Concursos i 905

El 3cat24.cat parla de les queixes sobre els concursos televisions que ofereixen un premi si es respon una pregunta molt senzilla, molts cops extremadament senzilla, i que utilitzen trucades a números de telèfon de tarificació especial, 905, per poder participar. La participació comporta un temps d'espera després del qual la persona no té assegurat poder participar. La factura del telèfon pot ser elevada si es truca a telèfons com aquests. La notícia diu que no hi ha una regulació sobre els números 905, a diferència de la que sí que hi ha amb els 806, la qual va sorgir després de les queixes per motius semblants.

Els concursos per telèfon, els concursos per SMS, regulats o no, són una presa de pèl i no sempre especifiquen clarament el cost de les trucades. I sovint, el cost està en lletra petita i sobre imprès a la pantalla, fet que sovint dificulta la lectura. Ja va sent hora que es protegeixin de veritat els consumidors i consumidores d'aquestes pràctiques legals però, que exploten l'esperança de la gent de guanyar premis sabent que la probabilitat és baixa i que els guanys poden ser elevats.

El Barça i Catalunya

El Barça és el club més important de Catalunya. No crec que ho dubti ningú. El Barça ha estat símbol del catalanisme, sobretot durant el franquisme, simbologia que ha perdurat. Ara bé, ja fa temps que els problemes del Barça esdevenen de forma exagerada problemes de país. Quan hi ha una crisi de resultas els mitjans esportius o departaments d'esports dels mitjans generalistes, exploten les conjectures sobre la situació de la presidència, fent gran en moments de crisi aguda la bola del problema, i omplint pàgines de diaris i minuts de ràdio i televisió.

Si aquesta exageració informativa és a càrrec de mitjans públics com TV3, crec que tenim dret de queixar-nos. No penso, com diuen alguns polítics socialistes, que TV3 tingui crosta nacionalista. Ara bé, crec que hi ha casos en què amb el Barça en fan un gra massa. L'exemple més clar el tenim en la jornada del vot de censura. Vaig sorprendre'm que TV3 hagués contractat un sondeig, com si es tractés d'una votació d'interès general, d'uns comicis. Quan costa un sondeig d'aquestos i quina utilitat té?

Ataca la Wikipedia la llibertat d'expressió?

Dani Gil publica una entrada al seu bloc sobre la censura a la Wikipedia. L'entrada fa referència al fet que el lloc rebelion.org es troba a la llista negra de la Wikipedia en castellà de brossa -spam-. Un administrador -en castellà li'n diuen bibliotecari- el va incloure per considerar-lo una font no neutral i no verificable.

La Wikipedia, en qualsevol de les seves llengües, té unes normes basades en cinc punts, un dels quals és la neutralitat dels continguts [i la seva verificabilitat]. S'entén per punt de vista neutral no advocar per un punt de vista concret -objectivitat-. Com conseqüència del requeriment de neutralitat cal citar fonts verificables, sempre que sigui possible. Crec que qui va afegir Rebelión a la llista negra es va equivocar.

Ara bé, no coincideixo amb les impressions del Dani, i altres opinions que hi ha en els comentaris al seu bloc, sobre l'atemptat a la llibertat d'expressió i sobre la figura del bibliotecari. En primer lloc, els bibliotecaris i bibliotecàries de la Wikipedia, en realitat s'anomenen administradors en anglès. En català també s'han traduït així. En castellà van prendre una altra decisió i potser això comporta confusió. Però, no crec que aquí s'estigui parlant de l'ofici dels bibliotecaris i bibliotecàries. I malament aniríem si la Wikipedia hagués d'estar regida per aquests professionals. Tinc tot el respecte però, la Wikipedia és un projecte lliure i democràtic, no corporativista, no orientat a professionals de determinat tipus. Perquè aleshores sobre cada tema només hi haurien d'escriure persones enteses, per exemple.

Qualsevol decisió a la Wikipedia es pot discutir. Es pot discutir sobre si un article s'ha d'eliminar o no -si incompleix les normes de l'enciclopèdia-, i es pren la decisió de forma democràtica. Ho he viscut, he discutit i he acceptat el resultat de la discussió. En el cas de Rebelión, el debat també existeix i, es pot seguir i s'hi pot intervenir. La discussió és a posteriori per haver pres la decisió una persona administradora però, existeix igualment. És una decisió, la d'incloure Rebelión a la llista negra, que crec desafortunada. Però, cal també conèixer el funcionament dels entorns col·laboratius. Vivim en plena eclosió de la web 2.0 però, perdem de vista d'on ve aquest concepte i quin és el funcionament d'iniciatives pioneres com la Wikipedia.

Els mitjans tradicionals es freguen les mans cada cop que llocs com la Wikipedia tenen problemes per continguts inexactes o queixes pel seu funcionament. Però, els mateixos mitjans tradicionals sovint tenen els mateixos problemes i, a més, costa més esmenar-los, si és que acabent esmenant-se mai.

Arriba l'iPhone 3G

Demà arriba l'iPhone 3G a Espanya de la mà de Movistar. L'operadora ha posat en marxa un web especial per al producte: http://www.iphone.movistar.es. Allí es poden trobar els preus del telèfon, els quals varien segons se sigui particular o empresa, i segons quin tipus de contracte es triï. Així, el telèfon pot costar des de 0 euros fins 359 euros. El preu doncs, comparat amb altres telèfons que hi ha al mercat, seria molt interessant.

Però, el preu del telèfon va acompanyat d'altres condicions, les quals, si no ets una persona amb un volum de trucades i amb un tràfic de dades elevats, no són ja tan interessants. Així, obligatòriament cal contractar un mínim de 9 euros al mes de consum de trucades i 15 euros al mes de connexió a Internet. Aquesta modalitat seria la que dóna un preu més elevat del telèfon quedant en 259 euros (iPhone de 8GB) o 359 euros (16 GB). La connexió a Internet té un límit de 200 MB, a partir dels quals l'ample de banda es queda en 128 Kbps de baixada i 64 Kbps de pujada. No permet connectar-se a Internet des de l'ordinador.

Si es vol el mòbil gratis cal contractar un consum mínim de veu de 90 euros al mes i 25 euros de tarifa de connexió a Internet. El límit de 200 MB passa a ser 1 GB, a partir del qual l'ample de banda de la connexió baixa als nivells indicats abans.

Els preus són sense IVA.

Quota de mercat dels sistemes operatius

Noticiasdot publica un article sobre la quota de mercat dels sistemes operatius Windows, Mac OS X y GNU/Linux en entorns d'escriptori. Hi he posat un comentari sobre la confusió del primer gràfic de barres, on es barregen sistemes operatius i plataformes -es diferencia entre Mac Intel i Mac OS (PowerPC) quan el sistema operatiu es el mateix, Mac OS X-. A banda d'això, el segon gràfic il·lustra la situació. La família Windows està en un 89,45% de quota, la família Mac OS X en un 7,94%, i la família GNU/Linux en un 0,80%. GNU/Linux quasi duplica el percentatge de fa un any (0,47%).


L'article es basa en les dades de Market Share, les quals mostren l'evolució cada mes de la quota de mercat dels diferents sistemes operatius.

Primer programa de La bola de cristal

Si voleu recordar la infantesa, o si encara no havíeu nascut i no coneixeu la programació infantil de mitjans dels 80, TVE ha penjat el primer programa de La bola de cristal (06-10-1984) al seu servei de videos a la carta. També hi ha el primer capítol de Verano azul i altres sèries de l'època.

Com curiositat, en una època en què no era generalitzat l'ús d'ordinadors personals, la lletra de la música del programa ja s'hi referia:

"Te sientas enfrente
y es como el cine.
Todo lo controla,
es un alucine.
Es como un ordenador personal,
es la bola de cristal."

Més: La bola de cristal a la Wikipedia

Correu postal gratuït

Avui el Ciberpaís parla d'un servei d'enviament gratuït de correu postal a través d'Internet. Es tracta del web loenviogratis.com. Després de registrar-se gratuïtament, permet crear cartes que incloguin text i imatges, i enviar-les sense cap cost a les persones que es desitgi dins d'Espanya. En uns dos dies arriben a la seva destinació. La gratuïtat és a causa de la inclusió de publicitat a les cartes, són cartes patrocinades. Com es pot llegir al web, es poden enviar fotografies digitals per correu postal, impreses en paper d'alta qualitat.



Ja he fet la primera prova enviant una carta amb dues fotografies. Suposo  que a l'inici de la setmana vinent tindré la confirmació del funcionament del servei.

Imatges antigues: Festes del Grau

Aprofitant que arriben les festes del barri del Grau d'Amposta i que tinc unes quantes imatges i documents antics escanejats, inicio un nou àlbum a Flickr, Fotos antigues, amb aquesta fotografia de les festes del Grau de la dècada dels anys 50 del segle XX. Apareix ma mare i mon iaio (feu clic sobre la foto). Es pot veure un noi amb el vestit de pagès i darrera el carrer engalanat.

La Mesa del Turismo i Telemadrid

La Mesa del Turismo es queixa que les llengües oficials a Espanya danyen el turisme. Darrera d'això s'amaga la petició que lúnica llengua que s'ha d'utilitzar a Espanya és el castellà, tot i que es disfressa citant la cooficialitat. Telemadrid ha il·lustrat el problema amb una visita imaginària de turistes a Catalunya. La locutora, amb un perfecte català -semblava catalana- va explicant que la gent per demanar un "zumo" ha de saber que es diu "suc", o un "helado" es diu "gelat". Al video de la notícia un estranger es queixa que estem a Espanya i que no troba bé que les coses estiguin en català. Mal exemple. Els estrangers que vénen a fer turisme han d'interessar-se per al cultura del país i no al contrari. La notícia acaba amb un senyal de prohibit estacionar en ambdós costats, la qual té sobreescrit "ambdós costats" -redundància-. La locutora diu que si no fem cas, tot i no entendre català, serem multats. No recorda que el senyal de prohibit estacionar, amb o sense text, s'ha de conèixer perquè és per a tothom el mateix, parli o no català.

Sobta que una persona que sembla catalana posi la veu en una notícia que obvia mostrar quanta gent parla el català o el castellà en els llocs turístics. Obvia mostrar el càlcul de quants de comerços en llocs turístics serveixen en català i quants en castellà, per no dir que tampoc explica quants utilitzen altres llengües com l'anglès o el francès en els seus rètols. Ja posats, Telemadrid hauria de viatjar a les Illes Balears, per la zona alemanya de Mallorca, a veure si allí es respectà la llengua castellana o si caldrà fer un manifest també contra les invasions germàniques. Tot plegat patètic.

Els empresaris turístics, d'altra banda, com que no guanyen diners pobrets, ara serà per la llengua. Potser sí que les coses no els van tan bé però, la llengua ja hi era quan les coses els anaven de primera. L'altre dia Xavier Sala Martín, si no recordo malament, posava la construcció i el turisme com dos exemples de sectors empresarials que no tenen futur a Espanya. Sembla però, que alguns pretenen que això no passi, peti qui peti.

Els hipòcrites del G-8

El G-8 es reunía ahir per fer una nova declaració d'intencions per reduir les emissions de CO₂ a la meitat l'any 2050. Aquests anuncis ja haurien de fer avergonyir qui els fa. La immediatesa o la velocitat amb què es prenen les mesures és una mostra de la importància que se'ls dóna.

Però, si bé aquesta era la notícia comentada ahir, alguns mitjans remarquen avui un fet que mostra la hipocresia dels mandataris del G-8. Fan una cimera sobre el problema de l'alimentació al món, no assumeixen responsabilitats, i per rematar-ho, celebren un àpat amb 19 plats, segons he escoltat a la ràdio. Pobres líders del G-8, com que no tenen per menjar aprofiten aquests esdeveniments per atipar-se bé...

La vegueria de l'Ebre

El conseller Ausàs va anunciar ahir que la vegueria de les Terres de l'Ebre serà la primera que es crearà, en el procés de creació de les noves vegueries i de desaparició de les diputacions provincials. El marc legal d'ordenació territorial de Catalunya estarà enllestit el 2009 i no serà fins el 2011 que es podran constituir les vegueries, a partir dels resultats dels comicis municipals que se celebraran.

Val a dir que tot el procés s'està fent llarg i que continua sense resoldre's la incongruència de tenir una divisió territorial interna que, de cara a eleccions estatals continuarà sent la d'ara, quatre províncies.

Batejos civils

Llegeixo a La Marfanta que CiU i PP van rebutjar una moció d'ICV perquè l'Ajuntament de Tortosa pogués celebrar batejos civils. La justificació de la proposta sembla que és la comparació amb el fet que sí que se celebren matrimonis civils. Discrepo. Els matrimonis civils són quelcom més que una cerimònia i, qualsevol matrimoni religiós, per ser efectiu legalment té al darrera un matrimoni civil.

Amb la intenció de celebrar batejos civils -i comunions, i confirmacions?-, la primera idea que em va al cap és la de voler crear equivalents laics a cerimònies religioses. Les celebracions religioses tenen el seu sentit, sigui o no compartit. Crear cerimònies alternatives, en canvi, quin sentit té, que tothom pugui celebrar una o altra cerimònia, en funció de si és creient o no, que tots els crios puguin fer la comunió o la seva alternativa laica, per poder anar vestits de mariner o de princesa?

Recordo que en una exposició sobre la Guerra Civil, que no recordo on la vaig veure, hi havia diaris de l'època on es parlava de la celebració alternativa dels Reis, el 6 de gener, amb un text de menyspreu cap a la celebració religiosa. Aquestes propostes de batejos laics sempre em recorden, tot i que respectuoses amb la religió, aquella notícia. I, malgrat ratllar la demagògia, també és per dir que havent tantes coses importants per resoldre, aquestes propostes són de dubtosa utilitat social.

Per a cinèfils

Via Microsiervos, aquelles persones que us agradi el cinema i que us quedeu amb els cartells de pel·lícules, aquí teniu un joc. Es tracta d'endevinar la pel·lícula (en anglès) a partir d'una lletra del seu cartell. Confesso que sóc dolent. N'he encertat 14 en una primera tongada, sense mirar cartells. Podeu cercar a la xarxa una mica d'ajuda, per exemple a Cartelia o a Art.com.

Sobre jocs per a Linux

Voleu saber quins jocs hi ha per a Linux, quins classifiquen alguns com els millors? Us poso uns quants enllaços:

• Top 10 Free Linux Games (Techgage) 
• Top 10 free Linux games (Online Games) 
• Free Games for Linux (Linux Journal) 
• LinuxGames 
• 42 of the Best Free Linux Games (LinuxLinks)
  

Si teniu vacances i/o temps per provar-ne, podríeu comentar l'experiència.

Google allibera Protocol Buffers

Google ha alliberat Protocol Buffers, un programari que defineix una interfície de tipus IDL independent del llenguatge, de plataforma i extensible, per a la serialització de dades en les comunicacions, en l'emmagatzemament de dades, etc. Segons expliquen Protocol Buffers és utilitzat per Google internament en la majoria d'intercanvi i emmagatzemament de dades. Es presenta com una alternativa més eficient que altres, com ara XML en l'intercanvi i emmagatzemament d'informació, tot i que també cal tenir en compte que XML té com avantatge que és intel·ligible per a les persones.

Congrés de bous de corda

Al bloc La Via Augusta podeu llegir una entrada sobre el congrés de bous de corda celebrat a Amposta aquest cap de setmana passat. No repetiré tota l'explicació perquè podeu llegir-la allí. De fet, coincideixo en una pregunta que m'he estat fent. Com és que el barri del Grau, que no pensava fer bous, igual que l'any passat, aquest any li ha cedit el permís per fer-los a l'Ajuntament? És a dir, si no s'anaven a fer bous al Grau, suposo que en part per manca de suport del consistori quant a l'assumpció de la responsabilitat dels actes de bous, com passa amb les festes de l'Acollidora, com és que s'ha accedit a cedir els actes a l'Ajuntament? No seria lògic no acceptar-ho, com l'Acollidora, per mostrar el rebuig al suport per conveniència? Crec que cal preguntar-s'ho i que, l'any vinent, qui vulgui bous al Grau, que vagi a preguntar a l'associació de veïns i a l'Ajuntament si no se'n fan. I que consti, aquest no és un escrit ni a favor ni en contra dels bous, sinó per copsar una situació incongruent.

Programari lliure per publicar podcast

Existeixen diverses alternatives per poder tenir el propi podcast a la xarxa. Els serveis gratuïts han anat multiplicant-se amb el pas del temps. Tot i això, també és interessant la possibilitat de poder tenir un podcast en un espai web propi, igual com es pot tenir el bloc. Per fer-ho es pot utilitzar programari lliure disponible. Entre les alternatives disponibles, n'hi ha dues que podeu provar: LoudBlog i Podcast Generator.

LoudBlog
És una aplicació feta amb PHP que utilitza MySQL per emmagatzemar la informació. Permet pujar fitxers d'àudio al servidor o enllaçar entrades del podcast amb fitxers emmagatzemats en altres servidors, cosa que descarrega el servidor propi d'espai ocupat. Es pot comunicar amb altres gestors de continguts, com Joomla, Drupal o Wordpress. Amb els fitxers MP3 es pot utilitzar un reproductor Flash incrustat. Permet pujar videos. Genera un canal de subscripció que permet afegir-lo a serveis i aplicacions com Juice, iTunes o Miro.

Podcast Generator
És una aplicació feta amb PHP, la qual no necessita cap sistema gestor de bases de dades per emmagatzemar la informació. Els fitxers d'àudio del podcast han de pujar-se al servidor, cosa que significa que cal tenir en compte l'espai de disc disponible a l'hora d'optar per aquesta solució.  Admet diferents formats de document (MP3, OGG, MPG, M4V, MOV, PDF,...), de forma que es pot combinar so, video i altra informació. Es pot incrustar un reproductor per escoltar els fitxers MP3. Genera un canal de subscripció que permet afegir-lo a serveis i aplicacions com Juice, iTunes o Miro.

Ordinador amb Ubuntu a La Vanguardia

Ahir diumenge La Vanguardia va entregar la cartolina per als cupons que s'han de recollir i aconseguir un ordinador Beep per 199 euros. L'ordinador costa 199 euros si es tria l'opció amb sistema operatiu GNU/Linux, amb Ubuntu 7.10 (al paper posen 7.1 però, és 7.10). Si es tria l'opció amb Windows el preu és 280 euros. L'ordinador es refereix a torre i teclat, sense monitor.

10 comandes útils de Linux

Free Software Magazine publica una referència sobre un article que proposa 10 comandes que poden ser útils i freqüents en Linux. Potser us interessa. De passada ja teniu nu bloc més, ECHOES, on consultar dubtes sobre Linux, sobre Debian concretament però, aplicables a moltes altres distribucions.

identi.ca, microblocs lliures, amb continguts lliures

identi.ca és un servei de microblocs, semblant a Twitter, amb la diferència que està fet amb programari lliure (Laconica, amb llicència GNU Affero General Public License) i que els continguts que s'hi publiquen , si no es diu el contrari estan sota una llicència Creative Commons Reconeixement 3.0, és a dir, una llicència lliure sense copyleft.

La notícia de la seva existència l'he llegit al bloc de Creative Commons. Expliquen que es tracta d'una plataforma oberta de microblocs, amb continguts oberts -i lliures, matitzo-. A més, implementa l'especificació OpenMicroBlogging, cosa que permet la interacció amb altres serveis de microblocs.

El meu usuari: http://identi.ca/manelzaera.

La jornada intensiva és possible tot l'any

Això diu un article de Cinco días, enllaçat per Menéame, posant l'exemple d'Iberdrola. L'empresa va començar el mes de novembre l'horari intensiu durant tot l'any i diuen que s'ha reduït l'absentisme un 20%, i que la productivitat ha millorat. Què penseu? Crec que és molt important que des del món empresarial, i no només des dels sindicats, sorgeixin veus que parlin ja de jornades intensives -falta parlar de les 35 hores- en positiu.

Blocaire condemnat

Julio Alonso és un blocaire que ha estat condemnat a pagar 9000 euros a la SGAE per uns comentaris contra aquesta societat de gestió de drets d'autor publicats al seu bloc arran d'una entrada anunciant una campanya de Google bombing contra la SGAE. A priori és una mala notícia, tot i que crec que s'ha de veure des d'altres punts de vista.

La sentència diu que es considera l'autor un col·laborador necessari dels comentaris contra la SGAE. Si l'autor hagués moderat els comentaris, eliminant-los, crec que el cas no hagués arribat en aquest punt. Però, si l'autor es nega a eliminar comentaris que es consideren difamatoris, ha d'acceptar les conseqüències. Ara bé, l'autor potser no va considerar els comentaris com difamatoris i per això no considerava convenient eliminar-los i va oferir el dret de rèplica a la SGAE.

També hi ha un altre aspecte que cal considerar, i és que es podria haver investigat l'origen dels comentaris i denunciar les persones que els han escrit, en comptes d'anar a cercar l'autor del bloc.

Carlos Sánchez Almedia, advocat de Julio Alonso, creu que s'està cercant una jurisprudència per a la SGAE, i també apunta que no s'està aplicant la Directiva Europea de Comerç Electrònic, segons la qual l'administrador d'un web només ha de controlar els continguts quan un jutge li ho ordeni, no quan ho faci algú altre. Caldrà seguir l'evolució del procés, a veure si finalment queda així o si es recorre amb èxit.

Corbata.SI, corbata.NO

El ministre Miguel Sebastián decideix no dur corbata a l'estiu per promoure un ús adequat de l'aire condicionat al Congrés dels Diputats, on diu que fa fred per la baixa temperatura ambiental. El president del Congrés, José Bono, li regala una corbata. El ministre Corbacho se solidaritza amb Sebastián, i aquest li regala a Bono un termòmetre perquè així ordeni posar la temperatura del Congrés a 24 graus.

No es pot demanar que la ciutadania faci un ús racional de l'energia i que els edificis públics no donin exemple. A Catalunya la temperatura dels edificis públics a l'estiu se suposa que és de 25 graus, mentres que a l'hivern és de 20. No hauria de ser necessari, en aquestes alçades, promoure una campanya així en l'àmbit dels edificis públics estatals.

Penso que la iniciativa del ministre és bona, fins i tot podria decidir prescindir del tratge. I si algun gremi, com el de les corbates, es queixa -recordem les queixes contra l'ex-conseller Bargalló-, hauran d'aguantar-se. Que jo sàpiga, les persones són lliures de vestir-se amb corbata o no, amb tratge o no, i no sé de cap contracte entre el gremi de corbataires i l'estat perquè els polítics en duguin.

Àgora sobre la crisi

Dilluns el programa Àgora de TV3 va tractar la crisi econòmica. Un programa recomanable i que podeu veure al web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/525189.

Un parc eòlic sobre escenaris de la Batalla de l'Ebre

El proper 25 de juliol farà 70 anys que començà la Batalla de l'Ebre, la batalla dels 100 dies que marcaria el desenllaç de la Guerra Civil. Els Matins de TV3 s'han fet ressò avui de la denúncia que fan veïns i entitats sobre l'amenaça dels espais de la batalla per part de la instal·lació de parcs eòlics. Concretament, s'han vist imatges a la serra al costat de La Fatarella, on es vol posar un parc eòlic i on encara avui hi ha restes humanes i material bèl·lic al descobert.

Cal una preservació dels espais de la Batalla de l'Ebre, cal que l'escenari de la batalla potser més sagnant de la Guerra Civil sigui preservat per divulgar el desastre de la guerra, a la vegada que per ser un testimoni d'aquells fets. Cal que l'energia eòlica s'instal·li on hi ha vent però, també que es faci de forma racional, compatibilitzant-la amb usos tan importants com els històrico-turístico-culturals. I cal que ja d'una vegada deixin d'existir restes humanes a l'aire lliure, que es dignifiqui la memòria dels morts. Prou de deixadesa.

Les mentides de Zapatero

Les eleccions generals van donar el triomf al PSOE, en part perquè hi havia un sector de l'electorat que no volia que guanyés el PP. Segons el sondeig post-electoral del CIS, un 11,9% de les persones que va votar el PSOE ho va fer per evitar que guanyés el PP. No sé si equivocadament o no però, estic dins d'aquest percentatge, tot i que vaig valorar altres aspectes.

Ara bé, haver guanyat les eleccions no treu que el PSOE hagi d'explicar-se. Si durant la campanya electoral no s'acceptava parlar de crisi econòmica ni de situació preocupant, quan tota la gent del món econòmic en parlava, ara hauria d'explicar-se el president del govern. Si no es pot dir enganyar, sí que se'ls pot acusar de deformar la realitat o de disfressar-la. Crec que això, excepti que té fe cega en la religió de partit, ho pot veure. Igualment, ens van dir que no hi hauria transvasaments i de ben poc ens ha anat. O els famosos 400 euros, els quals han acabat sent una xifra màxima que hauran rebut al final d'any només aquelles persones que hagin declarat IRPF entre juny i desembre. La legislatura passada ens van prendre el pèl amb l'Estatut. Aquesta no es pot permetre ja cap més presa de pèl.

Muchachada Nui, 03-07-2008

Amposta-Freginals, el problema un any després

Fa un any que la premsa local parlava de la situació que vivia una família que va veure com la seva finca, on hi ha casa seva, era afectada per l'obra de la nova carretera Amposta-Freginals. Ahir Carina Pello va afegir el següent comentari a l'entrada de fa un any, per explicar la situació en què es troben actualment ella i la seva família. Us el reprodueixo a continuació:

Avui fa un any que van irrompe al nostre domicili de manera il.legítima i encara no tenim cap solució al respecte. Els Jutjats estàn col.lapsats, la Generalitat es va prendre el seu temps.. i encara el 20 de març d´aquest any va enviar l´expedient d´Expropiació al Tribunal Provincial, però el Tribunal d´Expropiacions havia de respondre en deu dies i encara avui no tenim resposta.
Hem hagut de marxar de casa nostra i traslladar-mos a una altra població de lloguer,per tal de no exposar el nostre fill ,que ara te dos anys, als possibles efectes nocius del camp electromagnètic de l´Alta Tensió que passa per sobre la nostra casa. A més dels problemes de salud que hem tingut arran de tot això,s´ha de sumar el greuje econòmic que ens ha suposat tot aquest ERROR,tal i com ho va qüalificar el sr. Lluis Lacruz Allué (responsable de carreteres fa una any), pagament d´honoraris a Tècnics, A.P.I.S ,advocats i procuradors...pagament del lloguer d´un "mini pis (50m2)" i això sí seguim pagant els impostos de casa nostra l´IBI urbà residèncial.
NO HI HA JUSTICIA?

Trucades IP internacionals gratis

Genbeta publica avui un article sobre com fer trucades IP gratuïtes, internacionals, a números de telèfon. Es tracta de la combinació de GoogleTalk, el servei de missatgeria basat en Jabber de Google, i Talkster. Per fer les trucades cal utilitzar un client de GoogleTalk que accepti el protocl Jingle, una extensió del protocol Jabber/XMPP que permet la comunicació amb veu i imatge.

Per iniciar el procés primer cal afegir el número de telèfon on es vol trucar com un nou contacte, de la següent forma: XXXXXX@talkster.gtalk2voip.com, on XXXXXX és el número de telèfon amb el codi de país al davant. Per exemple, el meu número seria el 34654155745@talkster.gtalk2voip.com. Es mostrarà una resposta informant del número local que s'ha assignat al número destinació dins de Talkster. Si el número és un mòbil, rebrà un SMS amb la informació del número local que se li acaba d'assignar.

Per fer la trucada només caldrà situar-se sobre el contacte afegit i fer clic al botó de trucada del client de GoogleTalk. S'iniciarà una trucada gratuïta de la següent manera:

1. La persona a qui es truca ha de despenjar. Durant un màxim de 10 segons es pot parlar amb ella per veure si està disponible.
2. Un cop fet això cal penjar i esperar que l'altra persona torni la trucada, de forma gratuïta. El número al qual ha de trucar és el número local que li ha assignat Talkster (el que li ha trucat).
3. Quan es rebi la trucada de la persona amb qui es volia parlar ja s'haurà establert la comunicació gratuïta entre el compte de GoogleTalk i el telèfon.
   

Tret d'un problema amb el micròfon a l'ordinador, he pogut establir la trucada entre el meu usuari de Google i el meu telèfon mòbil. Em queda però, el dubte, sobre si realment qui torna la trucada ho fa gratuïtament o si depèn del seu operador de telefonia.

Com explicava, cal tenir GoogleTalk (Windows) o bé un client de missatgeria que admeti el protocol Jingle per iniciar la trucada -no la persona a qui es truca-. De clients n'hi ha varis: la gent de Talkster proporcionen Talkonaut per a mòbils, tot i que també es pot utilitzar Fring. Per a ordinadors es poden utilitzar diversos clients de Jingle, a banda de GoogleTalk, OpenWengo, Coccinella, Gajim, i altres. De moment he aconseguit que funcioni només amb GoogleTalk.

DTC 2008

Greenpeace ha presentat l'informe Destrucción a toda costa (DTC) 2008. Hi ha un informe específic de Catalunya, en català, a banda de l'informe complet i per parts, en castellà. L'informe està il·lustrat amb fotografies aèries de diferents indrets de la costa que en mostren l'estat.


Un primer apartat repassa la degradació de la costa per urbanisme. Es pot llegir que Catalunya té un 46,5% dels 700 Km de costa ja urbanitzats, el 40% són espais protegits, i el 13,5% restant és sòl urbanitzable. És el percentatge de costa urbanitzada més elevat de la Mediterrània i l'informe es queixa que la política de la Generalitat continua amb la mateixa política d'incrementar la urbanització del litoral.  Es fa un repàs de diferents actuacions negatives, entre les quals hi ha alguns casos de les Terres de l'Ebre. Apareixen els casos de xalets de luxe a la punta de Bon Capó a l'Ametlla de Mar, el de Deltebre, on hi ha més pisos nous que a Tarragona i Reus juntes.


Continua l'apartat de degradació per obres i infraestructures, on destaca la creació de nous ports, entre ells la nova dàrsena esportiva del de Sant Carles de la Ràpita i l'ampliació del de l'Ampolla.


Un altre apartat és el de la degradació per contaminació. El Delta de l'Ebre hi apareix per la contaminació a la desembocadura per acumulació de contaminants, així com es fa referència als diferents casos de contaminació del riu, fent esment, evidentment, al cas de Flix.


Com punts negres del litoral català hi ha doncs, tres localitzacions ebrenques, la punta de Bon Capó de l'Ametlla de Mar, Deltebre i el Delta de l'Ebre.


Segons informa El Mundo, i tal com es pot veure a l'informe complet en castellà, Andalusia, València, Múrcia i Canàries, són les comunitats que més maltracten el seu litoral. Estic segur que als feus del PP aquest informe es prendrà amb indiferència o amb alguna resposta política, dient que són comunitats exemplars, que cuiden molt el medi ambient, que són el paradigma de la sostenibilitat.

300 anys del Setge de Tortosa

A Tortosa es commemorarà el proper 5 de juliol el setge que va patir la ciutat durant la Guerra de Successió que acabaria amb la instauració de la monarquia borbònica a Espanya. El duc d'Orléans va iniciar el setge de la ciutat el 9 de juny de 1708, setge que durà fins el 10 de juliol, amb una capitulació que incloïa, segons el llibre
Historia general de España Per Juan de Mariana, José Sabau y Blanco (1822), l'entrega del castell d'Arnes i de la Torre de Sant Joan, als Alfacs. El dia 15 de juliol abandonarien la plaça els defensors de l'Arxiduc Carles d'Àustria i passaria a mans dels partidaris de Felip d'Anjou, futur Felip V de Borbó. El mateix llibre explica com Guido Staremberg, el 2 de desembre va intentar recuperar Tortosa per a l'Arxiduc Carles, amb 5000 homes però, sense fortuna. Emigdi Subirats en fa també una explicació al seu bloc.

L'efecte Risto

Ahir Operación Triunfo va mostrar un episodi més de les ja anomenades ristades, les intervencions de Risto Mejide jutjant les actuacions dels i de les concursants. Per segon any aquest home es dedica a fer judicis feridors, utilitzant paraules i frases que sobrepassen el simple judici, passant sovint a ser humiliants o ridiculitzadores, darrera de la justificació falaç que això no és res amb allò que es trobaran quan surtin al carrer i es trobin amb el mercat real de la música. Ahir una concursant li va plantar cara. Mal fet, perquè cal mantenir les formes i no perdre els nervis. No seria estrany que li cridin l'atenció, tot i que no té cap autoritat moral la direcció d'un concurs que permet que el senyor Mejide digui allò que diu per amonestar concursants que es defensen com poden de les seves intervencions.

Ja sabem que OT no és una acadèmia real i que realment és un concurs. Però, té part d'acadèmia. S'insiteix en una metodologia educativa positivista i ens trobem amb individus que la tiren pel terra davant de milers de persones cada setmana, a banda de donar un mal exemple de com s'ha de tractar les altres persones, escudant-se en les lleis del mercat.

La injusta solidaritat

A la ràdio he escoltat que el ministre Solves vol que assumim que som més pobres i que col·laborem per passar la crisi que ens ve a sobre -encara no ha arribat la part forta!- tan bé com puguem.

Ahir al Versió RAC 1, a la secció d'economia amb Jordi Goula, van explicar la situació del preu del petroli, davant de les diferents declaracions del congrés celebrat sobre aquest, en què el ministre Miguel Sebastián va dir que l'alça del preu del petroli era causada per moviments especulatius, mentres que empresaris apuntaven a diversos factors, negant l'especulatiu. El senyor Goula va parlar del mercat de futurs dels EUA i de com els especuladors eren els grans culpables de la pujada del preu del cru i de diverses matèries primeres. La setmana passada Xavier Sala i Martín també parlava del problema econòmic i es queixava que mentres la construcció ha anat bé, els empresaris s'han enriquit i que ara demanin ajudes. Sala i Martín deia que en un sistema capitalista les regles són que quan les coses van bé guanyes diners i que quan van malament en perds, i que no pot ser que quan malament demanis ajudes per no perdre.

Emprenya que l'especulació condicioni de forma tan bèstia les nostres vides i que, com que vivim en un sistema capitalista, haguem de tragar amb això, perquè les coses van així. Que algú pugui especular amb la vivenda fent que pugin els preus de qui la necessita, no només de qui vol segones residències; que algú pugui especular amb aliments fent que a qui necessita penjar li costin més cars; tot plegat hauria de controlar-se, posar-se les coses difícils. Cal voluntat. Segons sembla, el Senat dels EUA ja estan plantejant-se el tema, centrant-se en el funcionament del mercat de futurs, font de la gran pujada del petroli els darrers dos anys.

Llibres de text lliures

Cada any quan acaba el curs i es comença a preparar el següent, una de les queixes més generalitzades és el preu del material escolar, concretament el dels llibres de text. Hi ha mesures que intenten pal·liar els efectes, com les iniciatives de gratuïtat de llibres de text en alguns ajuntaments. En alguns països els llibres són gratuïts, sempre que es tornin en acabar el seu ús i en bones condicions. És evident que darrera de les editorials de llibres de text hi ha molta gent que treballa i que necessita aquests diners per viure. Però, també és cert que això no pot justificar que no es prenguin mesures per fer de l'educació un calvari cada inici de curs per a pares i mares.

Imaginem el futur, sense llibres de text, almenys sense llibres de paper. El planeta ho demana, que no utilitzem paper, no? Almenys aquest missatge es troba darrera de la digitalització dels diaris oficials de diferents governs, de la potenciació dels tràmits electrònics, etc. Per tant, crec que podem pensar en un futur on els llibres siguin, com a mínim, electrònics, si és que encara els podem dir llibres.

Però, aquests llibres han de continuar sent materials editats per empreses que en treuen beneficis i que es queden tots els drets d'autoria, o cal cercar alternatives que permetin qualsevol ús dels materials i la seva evolució acceptant contribucions en comunitat? És a dir, hem de continuar acceptant el concepte de materials didàctics actuals o hem d'anar, almenys a l'escola pública, cap a materials oberts i lliures -remarco, lliures-? Crec que sí, que aquest és el camí. L'obertura i la llibertat no són sinònim de manca de rigor, malgrat que hi hagi qui així ho cregui. Es poden establir criteris de qualitat i de supervisió dels materials, i a més s'aconsegueix un permanent reciclatge dels coneixements, sense haver d'esperar edicions futures. Com fer-ho? Doncs cal pensar-ho però, hi ha llocs on es poden veure exemples de com fer les coses. Per exemple, el projecte SELF. La UOC hi participa, i és un lloc on crear, modificar i obtenir materials educatius lliures sobre programari lliure però, que pretén ser un lloc per a qualsevol tipus de materials [lliures]. Va sent hora de canviar coses i no hi ha excuses de manca d'alternatives.

Servidors web Linux vs Mac

Linux.com publica un article on exposa els motius pels quals l'autor opina que els servidors web amb un sistema operatiu GNU/Linux són una solució millor als que duen sistema operatiu Mac OS X. El primer motiu fa referència a la gestió dels paquets. Mentres amb GNU/Linux hi ha els gestors apt o rpm, Apple té una altra política més rígida per publicar actualitzacions i restringides a determinat programari, amb la qual cosa el programari del servidor web probablement s'hagi d'actualitzar manualment. El segon es refereix a la configuració per defecte del programari. Posa l'exemple de PHP, el qual amb Mac OS X no té instal·lades les principals extensions ni tampoc el sistema d'extensions PEAR. El tercer motiu explica com Mac OS X, tot i ser un sistema Unix certificat, té un comportament diferent d'altres sistemes Unix.

Mor un operari a les obres de l'AP-7

Llegeixo a El Periódico que ha mort una persona que treballava a les obres de l'autopista AP-7 al Baix Penedès en ser envestit per un turisme. La notícia no explica gaire més però, no seria estrany que hagués estat per l'elevada velocitat del turisme. Si hagués estat així seria la confirmació d'un dels perills que hi ha a l'AP-7 en el tram d'obres per la seva ampliació, a causa que turismes, camions i autobusos, acostumen a no respectar les prohibicions de velocitat de 80 o de 100 Km/h de màxim. L'altre perill és una topada en els trams on el voral està delimitat per blocs de formigó. Una notícia trista però, que era estrany que no s'hagués produït fa temps.