Els drets dels fumadors

Els ciutadans hem assumit fins ara que si en un local es fumava ens havíem d'aguantar o marxar. Així ha passat sempre en oficines, bars, restaurants i discoteques, per exemple. Ha estat normal fins ara entrar en una oficina, pública o privada, i trobar-se amb una atmosfera carregada per la quantitat de cigarretes que s'han fumat durant hores i hores. Qui no fumava però, treballava amb fumadors, s'havia acostumat a respirar el fum dels companys. Per no parlar de bars i discoteques, d'on entres amb olor a perfum i en surts amb olor a tabac. Fins i tot hem assumit que a les estacions de Renfe i Metro, tot i estar prohibit, es fumi a les andanes. És a dir, els ciutadans hem assumit que els drets que prevalen siguin els dels fumadors. Ara arriba una llei, la qual encara que hipòcrita, iguala els drets de fumadors i no fumadors. Els fumadors poden fumar, ningú no els ho prohibeix. Però, els drets d'una persona acaba on comencen els de les altres. I per això, els drets dels fumadors no poden seguir esclafant els drets dels no fumadors a no haver d'inhalar el fum del tabac.

És clar que hi ha tantes i tantes coses perjudicials per a la salut a la nostra societat que si comencéssim a prohibir coses no trobaríem final. Però, no per això es pot ser demagog i parlar de pèrdues econòmiques i del dret a fumar i decidir sobre la pròpia salut. S'està jugant amb la salut de la resta, no només amb la pròpia.