El nivell de la política espanyola és tan alt que quan un insulta o desqualifica l'altre dien que és patriota de llautó, o que és un babau solemne, qui l'escolta esclata en aplaudiments. Realment són desqualificacions suaus i potser ni tan sols poden anomenar-se insults. Però, no ajuden a transmetre un ambient sense crispació a la ciutadania. Es barallen públicament i després es donen la mà amb hipocresia. Però, generen un clima d'enfrontament entre les seves bases de militants. I la resta de societat assisteix al patètic espectacle veient el combat dialèctic cada dia als mitjans.
Quan passa això un es recorda de l'"oasi català", trencat en poques ocasions, com la del 3%. Catalunya, tan criticada pels crispadors, és un exemple on emmirallar-se. El PP no hi exerceix una oposició destructora sinó moderada, deixant de banda l'opinió que ens mereixin els arguments que presenta al Parlament. Madrid s'assembla més a un circ, o a un club de monòlegs, on s'han d'aplaudir les gràcies del polític que la diu més grossa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada