El web del partit dels socialistes publica en el moment d'escriure això una notícia que diu: "Ajudes a persones amb dependència. Una altra promesa que es compleix". La notícia s'il·lustra amb la fotografia del president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, conegut ja per tothom per ZP, ja sigui en to carinyós o de meyspreu, segons qui l'utilitzi.
Coincideix la notícia amb els dies en què l'Estatut de Catalunya continua sent notícia. Fa massa temps que es parla de l'Estatut. Primer a Catalunya, amb declaracions i contradeclaracions que van dur a una inevitable entesa. Després a Madrid, amb el rebuig frontal del PP, com era d'esperar, i el rebuig dels socialistes, encara que sigui parcial. El president ZP, en to carinyós, va prometre literalment acceptar l'Estatut que sortiria del Parlament de Catalunya. Els seus companys socialistes catalans van participar en la redacció. Però, el president del govern no ha complit la seva promesa. I això ho he sentit fins i tot al programa Hora 25, a la Ser, cadena que té la fama de donar suport als socialistes. Quan va pronunciar la frase crec que vam ser molts qui vam pensar que això no podia estar dient-ho i creient-s'ho a la vegada, perquè estava assumint un compromís difícil.
Efectivament, vista l'evolució de l'Estatut, el president ZP havia de ser conscient en el moment de prometre allò que va prometre, que potser s'hauria de desdir. I així ha estat, quedant en evidència davant de tota la societat espanyola. Ja sigui per conviccions personals -estan de moda per prendre decisions- o per l'opinió dels seus companys de partit, ZP no ha acceptat l'Estatut que ha sortit del Parlament. Ni ell ni el seu partit. El PSOE va participar en la campanya electoral i va compartir les promeses del seu candidat amb els electors. Aquesta no l'han complit, ni ZP i el PSOE. Una promesa sense complir. Quantes en van? Quantes n'hi haurà?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada