dissabte, 31 de desembre del 2005

Feliç 2006

S'acaba un altre any. El 2005 ha estat un any interessant i a la vegada preocupant. En l'àmbit personal ha estat un any de retorn a casa, després d'un grapat d'anys a la capital de Catalunya. Alegries i tristeses, com a totes les famílies, no n'han faltat. Però, sempre cal buscar la cara més positiva de les coses i per això puc dir que ha estat un any, com a mínim, normal.

Si ens posem a analitzar l'any des del punt de vista d'un ciutadà corrent seria llarg i per això ja hi ha la premsa, que en aquestes dates ja té material amb què omplir espais d'informació. Sí que hi ha alguns aspectes que l'any ens deixa i que veurem com continuen el proper 2006. L'Estatut acaba com tema de l'any, com polèmica principal a Espanya i Catalunya. 2005 ha estat l'any en què els que parlaven de bordar la ràbia per les cantonades, els que desqualificaven els polítics que s'amagaven darrera de pancartes, han oblidat aquest rebuig a la mobilització als carrers per sumar-s'hi en contra del govern espanyol, per motius diversos. Ha estat l'any del Carmel a Catalunya. Ha estat l'any del Barça, no per la lliga, sinó pel bon futbol amb què torna a obsequiar els aficcionats. Ha estat l'any de l'adéu a Joan Pau II i la benvinguda a Benet XVI. Ha estat l'any de la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe, de l'aprovació del retorn dels papers que hi ha a Salamanca de la Generalitat, institucions i particulars de Catalunya. Ha estat l'any de l'expedient de regulació a Seat i altres empreses -mostra que per molt que t'entreguis a l'empresa, quan li sobris te n'aniràs al carrer-. Ha estat l'any dels huracans més devastadors dels darrers temps. Ha estat un nou any de violència a l'Iraq, a l'Afganistan, a Palestina i Israel. Ha estat l'any dels disturbis a París. Ha estat l'any de l'elecció de la primera cancellera alemanya. I moltes més coses que em deixo.

Bon any 2006. Que sigui, com a mínim tan bo com el 2005, i si pot ser millor.