Fa quasi 30 anys que alguns dels polítics del PP que ara defensen tan aferrissadament la Constitució no eren tan entusiastes amb el text. Sense anar més lluny, l'ex-president del govern i mirall de tots els populars, José María Aznar. Això és un motiu perquè la gent del PP i els que els segueixen tinguin una mica de decència, com ells dirien, i no vulguin donar lliçons ara de patriotisme i de constitucionalisme.
Però, anem més enllà, perquè sembla que els socialistes no reaccionen davant d'aquest atac i gol del PP contra qualsevol moviment del govern espanyol o del català. Fa relativament poc que el PP va deixar el govern, després d'una legislatura exercint la majoria absoluta. Tots podem recordar un projecte i una decisió polèmics, a banda de la vaga general menystinguda pel govern Aznar. El PHN va ser un projecte contestat des d'abans de ser llei, per societat i món universitari. Milers de persones d'arreu de Catalunya, Aragó i resta de l'estat van sortir al carrer i van viatjar, pagant de la seva butxaca, a Barcelona, Madrid, Brussel·les, València i Mallorca. Milers de persones i de forma reiterada durant quatre anys. I aquests milers de persones, més que les 200.000 de la darrera manifestació contra l'Estatut a Madrid, van ser menyspreades pel PP un i altre cop. Qui no recorda les paraules de l'ex-ministre Arias Cañete captades per TV3, aquelles del "paseo triumfal"? La guerra d'Iraq va ser una altra decisió contestada de forma importantíssima per la societat, sortint al carrer, per reclamar al govern que no donés suport a la invasió. Però, aquí tampoc va escoltar el PP allò que deia el carrer. Em pregunto doncs, amb quina autoritat el PP reclama que s'escoltin les proclames que llencen al carrer aquells que no fa tant rebutjaven aquesta forma de protestar? I malgrat tot, l'actual govern, que serà més bo o més dolent, dialoga. Què més volen?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada