dimecres, 11 d’abril de 2007

Ciudadanos de segunda

Qui viu a Catalunya i fa honor a la veritat no pot afirmar que a Catalunya només es viu en català i que el castellà és un idioma en perill d'extinció. Només males persones, persones amb intenció de crear mala maror, poden fer un reportatge així. I com no podia ser d'altra manera, el reportatge es va emetre per Tele Madrid i el va fer El Mundo TV. No sé per què que aquestes coses, si les fa el PP allí on governa estan ben fetes, i si les fessin altres serien titllades de mentides i posarien el crit al cel.



Si no va el YouTube, Google Video també el té penjat:

2 comentaris:

Alvaro ha dit...

Estic indignadíssim amb aquest "documental". El problema és que s'ho creuran i es quedaran tan amples.

Daniel Gil Solés ha dit...

Ufff... amb 15 minuts n'he tingut més que suficient. Quanta demagògia i quanta tergiversació de la realitat. M'he quedat sorprès del pare canari que porta 20 anys aquí, i ni una miqueta de català. I em pregunto: si te'n vas a viure a Anglaterra, clamaràs al cel que els teus fills s'escolaritzin en castellà, negant la teua realitat més propera? Recordo la meua etapa escolar, i era un entorn absolutament bilingüe: d'acord, les classes eren totes en català, excepte la literatura i la llengua castellanes, que com no podia ser d'altra manera, eren en castellà. Però desprès sortiem al pati, i es parlava amb la llengua que triéssim, sense discriminacions. Personalment, i de menut, he passat del català al castellà molt fàcilment... i no m'ha suposat cap trauma. Penso que els pares que surten al reportatge estan negant una educació més àmplia als seus fills, ensenyant-los molts més idiomes i donant-los més possibilitats. Aquí a Catalunya MAI , mai s'ha discriminat el castellà. M'he criat a Santa Coloma de Gramenet i sempre s'han respectat les dues llengües. En el meu entorn sempre han conviscut les dues en total normalitat.

Per sort, sé que molts castellans no pensen, en absolut, com en el reportatge, i que respecten i valoren el català, i fins i tot l'entenen. Però reportatges com aquest fan, com a mínim en el meu cas, que em senti encara més català i que intenti expressar-me, encara més del que ja ho faig, sempre en català. Amb una companya de la UOC, castellanoparlant, jo li parlo en català i ella a mi en castellà, i convivim i ens entenem... perquè no apareixen exemples com aquest? Clar, això no crea audiències ni ven... En fi, perdoneu per la llargada del comentari.