dissabte, 14 d’abril de 2007

La política i les cadires

Un dels motius pels quals hom, almenys en el meu cas, dubta de posar-se en política, és saber que automàticament se l'etiquetarà amb la pertinença incondicional a un partit i amb l'ús potencial de la seva condició de polític per aconseguir una millor situació econòmica. Per desgràcia això és així i s'ha de conviure amb aquest fet. Ara bé, cal veure si qui etiqueta o acusa algú de voler-se col·locar, sense poder-ho provar i sense conèixer raons, ha estat beneficiari -o ho ha estat algú proper a ell- del seu suport a una força política. És allò que es diu sobre els llocs de treball a l'Administració i el carnet del partit de les persones que els ocupen. No escriuré mai acusant ningú sobre això, perquè malgrat que pugui pensar o no que algú està en un lloc per influències, cal poder provar-ho abans de fer-ne l'acusació pública. És clar que hi ha qui no es talla un pèl per acusar sense proves, molts cops gràcies a l'anonimat de la xarxa.