dimecres, 11 d’abril de 2007

La política (II)

Després de fer un repàs molt per sobre de com està present el terme política en les nostres vides, continuo amb una mena de reflexió sobre la dedicació a la política, entenent-la com manera de governar, d'entendre la direcció dels afers públics. A ningú no se li escapa que la política està devaluada, tot i que això no és d'ara, sinó que ja ve de temps, com a mínim des del famós ¡Váyase, señor González!. Aquesta legislatura a Espanya i la passada a Catalunya han estat legislatures en què la política ha arribat a nivells mínims de credibilitat, amb l'escridassada instal·lada a Madrid, amb el 3% al Parlament, amb tot l'espectacle de l'Estatut, etc. Els aplaudiments i els insults al Congrés dels diputats són l'exemple clar de les poques ganes de fer política, de participar de la democràcia, i les moltes ganes de fer soroll i de fer callar l'adversari de la forma que sigui. En l'àmbit municipal però, sempre es diu que les coses són diferents. Ho són? Almenys en ciutats com les nostres, les de les Terres de l'Ebre, les coses haurien de ser diferents. La política ha de servir per resoldre els problemes locals i contribuir a resoldre els problemes del petit territori on vivim, col·laborant amb els municipis veïns.

El desprestigi dels polítics -més que d'un concepte tan abstracte com la política- és una barrera alhora de plantejar-se si val la pena entrar en aquest món. És un món del qual tothom en parla -bé, molta gent-, des de fora, i que sovint he pensat que estaria bé conèixer des de dins. Aquest pas, l'entrada en el món de la política, no és però un pas fàcil per aquest desprestigi existent, per la pèrdua de confiança en els polítics, i perquè sembla que governi qui governi tot està dat i beneït. Per tant, a l'hora de plantejar-se una experiència com aquesta cal reflexionar i enfocar-ho de manera que no et sentis identificat amb aquesta part dolenta de la política, sinó amb una altra, la de les ganes de fer coses per la societat, podent equivocar-te però, treballant per fer coses, col·laborant amb la gent -del teu partit o llista i dels altres-, aportant ganes i la poca experiència que hom té en l'àmbit personal i professional.