dimarts, 10 d’abril de 2007

La política (I)

Segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, en una de les seves accepcions la política és la ciència i art de governar, que tracta de l'organització i de l'administració d'un estat en els seus afers interiors i exteriors; manera de governar, d'entendre la direcció dels afers públics. Si mirem la Viquipèdia, l'entrada referent a la política diu: La política és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a realitzar una acció en grup[...]. I és cert, la política no es restringeix només a l'àmbit del govern d'estats, de nacions, de municipis, etc., sinó que es troba present en tots els àmbits de la societat.

A la feina es prenen decisions polítiques, les quals potser no són ben vistes però, que persegueixen determinats objectius, els quals, per aconseguir-los, requereixen seguir camins aparentment equivocats o que no són els millors. És allò de saber deixar anar corda per després poder-la estirar. Qui pertany a una entitat o col·lectiu empra la política per tal de gestionar el dia a dia d'aquesta, i per tal d'establir relacions amb altres entitats o els diferents estaments de govern. Amb els amics també es prenen decisions polítiques. Les coses es decideixen per majoria -normalment- i això significa que uns cops uns aconsegueixen allò que volen i uns altres ho aconsegueixen els altres. Les coses es poden comentar sense embuts, sabent que poden molestar, o es poden dir d'una forma més suau, potser indirecta, per evitar una reacció contrària del receptor. Amb la família també es donen situacions polítiques. Prendre decisions dins d'una família, tenir en compte l'opinió de la resta, mantenir bones relacions amb tota la munió de parents -o almenys no tenir-ne de dolentes-, podem dir que són exemples de presència política a la vida diària. Segur que me'n deixo, no ho dubto, perquè he fet un resum ràpid de la presència de la política en la nostra vida -fins i tot en la vida dels apolítics-.