divendres, 13 d’abril de 2007

El format AAC

Baquía parla en un article del format musical AAC (Advanced Audio Coding), un estàndard internacional desenvolupat pel Moving Pictures Expert Group (MPEG). Desenvolupat inicialment com MPEG-2 Part 7, passà a acualitzar-se com MPEG-4 Part 3, i és l'estàndard ISO/IEC 14496-3:2005. És el format emprat per diferent programari de reproducció de música, entre els quals destaca l'iTunes d'Apple, en la web de la qual hi ha un apartat dedicat al format en qüestió.

Baquía en parla aprofitant la notícia recent que Apple oferirà música sense protecció amb DRM gràcies a un acord amb EMI. Segons diu l'article Apple es comprometé a oferir música en fitxers amb velocitat de fins 256 Kbps. Imagino que volen dir amb freqüència de mostreig de fins 256 Kbps, doncs velocitat aniria associat al temps de descàrrega del fitxer. Les taxes de bits per segon en els arxius musicals són indicadors de la feqüència de mostreig en comprimir el so, de forma que com més alta és la freqüència, millor és el so, encara que també més gran és el fitxer resultant.

Baquía també parla de la patent que afecta el format, per la qual cal una llicència per poder fabricar o desenvolupar codificadors/descodificadors del format AAC. Les implementacions gratuïtes gratuïtes es troben disponibles en codi font a causa de la patent.

Es troba a faltar en un mitjà de difusió de les TIC com Baquía una referència al format obert Ogg Vorbis, lliure de patents i sense pagament de royalties, el qual ofereix una alternativa sense barreres per a la compressió de música, competint amb MP3 i AAC, així com amb altres formats existents.