dimarts, 10 d’abril de 2007

Lleida, ciutat FON

Si fa poc s'anunciava que Màlaga serà la primera ciutat coberta per una xarxa sense fils d'Espanya, on l'empresa FON repartirà 2000 encaminadors -routers-, les conegudes foneres, Lleida serà la primera ciutat FON de Catalunya, on l'Ajuntament ha signat un conveni per cobrir la ciutat amb un xarxa sense fils composada de foneres.

Cada vegada que es parla de FON parlo dels inconvenients que comporta compartir la connexió a Internet. No ho dic per altre motiu que pel contracte que cadascú de nosaltres té signat amb el seu operador d'Internet. Avui, en veure aquesta notícia a Vilaweb, he consultat les condicions generals del contracte amb Ya.com. En aquestes condicions generals -i no sóc expert en lleis per dir si hi ha clàusules abusives o no-, hi ha una que diu que el client no utilitzarà el servei d'accés Ya.com per a la revenda, cessió o explotació comercial a tercers per part del client sense el consentiment exprés i escrit de Ya.com. I una altra diu que també és obligació del client custodiar i preservar la connexió sense fils, fent-se responsable de les conseqüències de les possibles connexions de tercers a la xarxa i al propi ordinador del client. No he trobat les preguntes més freqüents de FON però, sí que hi ha un apartat dedicat als proveïdors d'accés a Internet (ISPs) al web de FON. Ho interpreto com que el client ha de saber quines són les seves possibilitats de connectar-se a la xarxa FON, cosa que no sempre pot fer-se segons les condicions de contracte del servei.

Més que FON crec cal promoure la implantació de xarxes sense fils municipals, amb un accés gratuït o de baix cost per als ciutadans, i amb serveis gratuïts addicionals, de valor afegit, dins de la pròpia xarxa. Es distingeix entre l'accés a Internet i a la intranet, per tal de separar el problema competir amb els operadors del mercat, de la possibilitat d'oferir serveis sense fils dins d'una xarxa local, la de la ciutat.

Un comentari final sobre FON fa referència a la col·laboració amb Skype. És una llàstima que una iniciativa com aquesta hagi establert una col·laboració amb Skype, una empresa referent en el camp de la telefonia IP i videoconferència però, que no ofereix el seu programari amb una llicència de programari lliure i, la part més negativa, que no empra estàndards de comunicació, impedint que persones amb altres eines puguin comunicar-se amb usuaris de Skype -els estàndards de telefonia IP existeixen-.