dimecres, 26 de març de 2008

Avui és el DFD'08

Avui és el Document Freedom Day del 2008, el dia de l'alliberament de documents i dels estàndards oberts, amb especial dedicació al format Open Document (ODF), estàndard obert conegut per representar l'alternativa al format de document del paquet ofimàtic de Microsoft.

Els estàndards oberts, segons la Unió Europea, són aquells que com a mínim tenen les següents característiques:
  • Són adoptats i mantinguts per una organtizació sense ànim de lucre, i el seu desenvolupament es fa mitjançant un procés obert de presa de decisions disponible per a totes les parts interessades.
  • L'estàndard ha estat publicat i el document de les seves especificacions està disponible gratuïtament o a canvi d'un preu simbòlic. Ha de permetre's a tothom copiar-lo, distribuir-lo i utilitzar-lo gratuïtament o a canvi d'una taxa simbòlica.
  • La propietat intel·lectual [i industrial] de l'estàndard o de parts del mateix es fa disponible irrevocablement lliure de cànons (royalties).
  • No hi ha restriccions quant a la reutilització de l'estàndard.
Potser les característiques dels estàndards oberts ens semblen cosa de juristes, o de persones relacionades amb el món de la tecnologia però, realment en el nostre dia a dia els estàndards oberts són molt importants. Sense anar més lluny, Internet es basa en estàndards oberts. La família de protocols TCP/IP és un exemple. Representen el llenguatge universal mitjançant el qual qualsevol màquina connectada a Internet es pot entendre amb una altra connectada a la mateixa. Imaginem què passaria si hi hagués diferents fabricants, cadascun dels quals proposés el seu llenguatge de connexió a la xarxa, o que hi hagués un fabricant amb situació de monopoli, de forma que s'hagués de passar per caixa i obtenir el seu permís per poder crear serveis a través de la xarxa.

L'existència d'estàndards oberts permet:
  • Que la tecnologia relacionada no sigui monopolitzada, de forma que més d'un fabricant pot proporcionar-la. Disposar d'un format estàndard obert per a documents ofimàtics, per a documents multimèdia, per a imatges, per a comunicacions, permet que qualsevol pugui crear programari per generar, modificar o llegir informació en aquest format.
  • Que en un futur es pugui continuar tenint accés a documents en aquest format, perquè les especificacions són accessibles per tothom. No passa el mateix amb els formats tancats o priopietaris, els quals, a més de posar impediments per al seu ús, també provoquen que quan s'abandonen sigui difícil recuperar informació de documents antics.
  • Que es potenciï l'ús de programari lliure, doncs l'existència d'especificacions obertes permet crear projectes lliures per implementar-les. OpenOffice va potenciar l'aprovació d'Open Document com estàndard obert. La part de .Net que és estàndard ECMA va facilitar l'aparició de Mono.
  • Que les persones es puguin comunicar independentment de les eines que utilitzin, sempre que ho facin mitjançant el mateix format estàndard. Això també passa amb estàndards tancats però, o bé s'obliga a utilitzar la mateixa eina (p.e. Skype) o eines que incloguin filtres per a estàndards tancats (p.e. Gaim per comunicar-se amb MSN Messenger).
Quan envieu documents PowerPoint, Word, Excel, quan feu utilitzar Skype en activitats col·lectives, quan pengeu videos en format RealPlayer,... penseu que esteu obligant que persones que es podrien comunicar amb vosaltres amb eines que treballen amb estàndards oberts, hagin de canviar a eines privatives potser, o que no puguin gaudir de totes les funcionalitats que les eines privatives que utilitzeu tenen. Si feu un esforç i canvieu a eines i formats oberts, no obligareu la gent a utilitzar eines concretes, a la vegada que per a vosaltres no serà un cost addicional en programari. OpenOffice, Ekiga o Wengo, videos Ogg, són alternatives viables per a usuaris de Windows, de Mac i de GNU/Linux. Si feu difusió de les TIC hauríeu de plantejar-vos què és més just i més lògic de promoure.



DFD08