Si no recordo malament l'any 1996, o el 1993, vaig votar CiU a les eleccions generals. M'havia cregut allò de ser decisius a Madrid. Si cerquem una mica per l'hemeroteca podem trobar els eslògans de les campanyes electorals de CiU en aquells anys. L'any 1993, Ara decidirem. L'any 1996, Fem que Catalunya sigui clau. M'he topat, cercant, amb un article d'El País de fa pocs dies que també recordava aquests dos eslògans. Per tant, segur que això que em disposava a escriure, evidentment, no serà gaire original.
Els eslògans de CiU a les eleccions generals sembla que acaben volent-nos fer creure que, efectivament, la coalició és el partit que farà respectar Catalunya -com ens repeteixen a l'actual campanya-, que és el partit que quan tindrà la clau farà que des de Madrid els projectes cap a Catalunya siguin generosos i justos.
No deixo de recordar que els anys en què CiU va "controlar" els governs del PSOE i del PP, respectivament, va crèixer el missatge anticatalanista a Espanya, el qual va tenir com punt culminant allò de "Pujol, enano, habla castellano", de la nit en què Aznar assolí la majoria absoluta. Van conrear el missatge anticatalanista i em pregunto si realment van aconseguir tant, tenint els governs de Madrid a les seves mans, com per compensar la mala imatge del país que van provocar.
És per això, perquè el missatge ja no me'l crec, perquè aquesta cançó ja l'he sentit massa cops, que CiU no s'endurà el meu vot. Òbviament, el PP tampoc.
2 comentaris:
segons montilla que es del mateix partit que ha governat i governarà españa, els seus companys de partidu no ens han respectat gaire. no crec que els socialistes pugueu dir molta cosa de respectar Catalunya i si algu ha fet algo ha sigut ciu. quan va poder fer alguna cosa, un altre tema va ser quan a catalunya estaven "lligats" pel pp com ara el psoe a catalunya està lligat per erc i icv
No em facis riure, que tots tenim memòria i sinó, podem recórrer les hemeroteques dia a dia. Es va fer alguna cosa però, és molt discutible que haguessin condicionat prou els governs de Madrid. Després quan Aznar va assolir la majoria absoluta, a plorar de com de dolent era.
Publica un comentari a l'entrada