CiU, el partit que per una banda és sobiranista i per l'altra més aviat nacionalista -per no dir, potser, regionalista-, convidava ERC a revisar les aliances. És evident que per una banda sobta que ERC pacti a Catalunya un govern amb el PSC, fent Montilla president. Però, no ho és menys que no pots pactar amb qui fins no fa tant mereixia passar una bona temporada a l'oposició. És més, les coincidències programàtiques no poden ser únicament compartir l'independentisme perquè sinó, ja hem abocat. I crec que en polítiques socials, per exemple, tenen més en comú Esquerra i la resta de tripartit, que no pas CiU. Seria nefast, tornant al principi del paràgraf, que aquesta fos la via de CiU per aconseguir trencar el tripartit, de forma que no fos negociat el trencament a Madrid però, sí com conseqüència dels resultats de la política espanyola. Una bona jugada seria.
Hi ha també el dubte sobre si Zapatero pactarà amb algú a Madrid -CiU té més números que altres combinacions- o si governarà un altre cop en solitari, amb pactes puntuals. Això no evita que es parli de la sociovergència, una solució que mostraria que la veu de Catalunya, dels socialistes catalans, no s'escolta a Madrid, doncs obeïria més a les preferències del PSOE que no pas de la gent del país.
Serà interessant seguir com continuen els dies posteriors a la jornada electoral. Cap on anirà Esquerra, què passarà amb Rajoy, amb qui pactarà Zapatero, pactaran per a ara o per més endavant un condicionament de cara al govern de la Generalitat des de Madrid?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada