La Vanguardia no ha destacat mai per posicionar-se a favor de les consignes contra els transvasaments. Certament, com mitjà de comunicació que és hauria de cercar la neutralitat. Però, en canvi sí que trobem missatges que ens envien un missatge parcial, en aquest cas favorable a transvasar aigua. Però, qui llegeix diaris ja sap com s'ha d'agafar què hi troba escrit.
D'altra banda, els comentaris anònims que m'he trobat insisteixen en l'afinitat amb els socialistes per trencar el meu discurs. Un argument molt feble i trist que demostra no llegir res del que escric i no entendre què penso. Però, ja se sap, hi ha qui només sap fer soroll i, si és des de l'anonimat encara més.
I per aclarir-ho. No accepto transvasaments, sent coherent amb allò pel que ens vam mobilitzar durant els anys 2000-2004. Algunes persones a les Terres de l'Ebre han mantingut viva la flama, han continuat avisant dels persill dels transvasaments encoberts. Parlo de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, de l'anomenat sector de Manolo Tomàs. Altres van preferir deixar-ho anar. Els partits polítics que abans donaven suport a la PDE, no tots han continuat fent-ho. Els socialistes creuen que s'ha acabat el perill i que la PDE no té sentit de continuar la lluita. Crec que s'equivoquen.
CiU ha entonat el mea culpa, és cert, però, sempre hi ha matisos. CiU no ha acabat mai donant suport a la PDE, no suport clar, durant els anys que portem des de que Zapatero va derogar el transvasament del PHN. És més, s'han mostrat partidaris de la interconnexió de xarxes i de transvasar aigua del Roine. Aquestes setmanes han donat a conèixer el projecte de transvasament encobert del Segre a l'Ebre, cosa que s'ha d'agrair. Però, en canvi, no avisen i no es pronuncien sobre el probable aprofitament del Segarra-Garrigues per enviar aigua del Segre a Barcelona. I tampoc pensen que el Xerta-Sénia sigui la porta oberta per enviar l'aigua al sud. Tampoc pensen que l'augment de regadius a Catalunya no sigui contradictori amb la nov cultura de l'aigua -els socialistes tampoc, és cert-. Quan els pagesos es queixen dels preus dels cítrics a casa nostra continuen proliferant aquests conreus, i es creen nous regadius per afavorir-los. No dic que s'hagi de negar l'aigua per regar sinó que cal dir clarament fins on es vol arribar. Finalment, allò que no m'agrada de l'argumentari de CiU és que darrera de les denúncies d'espoli d'aigua sembla que s'amagui la protesta per no treure'n benefici econòmic. I al final sembla que l'important és poder mercadejar, no si l'aigua es queda o se'n va.
Ara, anònim, podem debatre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada