Carod se'n va però, no del tot

Josep Lluís Carod-Rovira ha anunciat avui que no optarà a presidir la direcció d'ERC per potenciar la renovació, i ha dit sense dir-ho, que Joan Puigcercós hauria de seguir el mateix camí. No optarà doncs, ni a ser president ni secretari general però, no ha descartat ser candidat a la presidència de la Generalitat.

Val a dir que Carod ha estat el cap visible de la puixança d'ERC en els darrers anys. Però, ha estat un dels actors que han contribuït a la crispació política catalana i espanyola. Qui no recorda el boicot al cava per unes declaracions desafortunades sobre la candidatura de Madrid als Jocs Olímpics? Qui no recorda quan va treure's la clau del govern de l'americana? Qui no recorda cadascuna de les declaracions sobrecarregades de simbolisme del president d'ERC? Qui no recorda l'espectacle amb l'Estatut, sense decidir-se a la primera pel sentit del vot en el referèndum? No crec que Carod sigui el culpable de la crispació però, crec que hi ha contribuït, i que ha estat el personatge que s'ha acabat cremant, el personatge caducat, sobretot per intentar presidir la Generalitat. Potser algú se n'aprofitarà, potser no. Ara bé, no sé ben bé si les candidatures a dirigir ERC pretenen dur el partit endavant o prefereixen tornar a l'època de partit opositor, partit que es pot permetre fer brindis al sol sense patir d'haver-los d'assumir.