M'ha sorgit un dubte. Avui he vist un anunci de l'Ajuntament d'Amposta al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). L'he trobat gràcies al canal RSS de la cerca de la paraula Amposta a Huubs. Dins del text, el contingut del qual considero irrellevant aquí, es descriuen les finques adjacents a la finca de la qual parla l'anunci. Per a la descripció s'utilitza la tercera persona del singular del verb lindar, en majúscules, LINDA. El dubte és si aquest verb existeix en català. D'entrada no l'he trobat al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, ni al traductor de la Generalitat, ni al conjugador de verbs catalans Dacco, ni en altres serveis d'aquest tipus. La meva conclusió, després de la petita recerca, és que aquesta no és una paraula catalana. M'agradaria que em corregíssiu si m'equivoco. Tinc el dubte perquè no entenc que un document com el DOGC es publiqui amb una errada com aquesta, escrita a més en majúscules.
+ GNU FDL
2 comentaris:
Tota la vida he sentit "lindar", en parlar, a casa, que la nostra finca linda amb la del corresponent veí.
Sembla que és un castellanisme. El diccionari de la RAE diu de "lindar": (Del lat. limitāre, limitar). intr. Dicho de dos territorios, de dos terrenos o de dos fincas: Estar contiguos.
La forma catalana és "llindar", que el diccionari de l'IEC només recull com a substantiu. El verb "llindar" és recollit pel Diccionari català-valencià-Balear, però amb un significat prou específic i diferent: v. tr. Guarnir de llinda; posar la llinda a un portal (Solsona, Morella).
La solució, emprar "limitar".
Segons els traductors, es podria traduir lindar per afrontar, confrontar, ésser contigu, estar tocant a.
Publica un comentari a l'entrada