Rosa Díez es queixa que a Catalunya no es pot viure en castellà. Es queixa que l'administració no ha d'obligar-te a conèixer les dues llengües oficials. Potser no s'ha passejat prou per Catalunya. Potser hauria de viure una temporada en diferents indrets de Catalunya per comprovar que aquí qui vol viure en castellà ho fa i qui vol viure en català també. És més, fins i tot en el món educatiu, si anem a la zona de l'Àre Metropolitana de Barcelona, segur que ens trobaríem sorpreses sobre quina és la llengua més utilitzada a les aules.
No s'entén que es defensi també que no s'ha d'obligar a aprendre les dues llengües oficials però, apuntant només cap al català. Sent el català la llengua pròpia del país hem de veure com el castellà ha de ser l'única obligatòria? No té sentit i això la senyora Rosa Díez ho hauria de saber.
Quan hi ha vots en joc es poden veure aquests argumentacions tan populistes i tan poc fonamentades. És en part l'origen de l'èxit d'UPyD. O no?
+
GNU FDL
2 comentaris:
Yo coneixo una persona de l'àrea metropolitana de BCN, nascuda allí, que no entén gaire el catalá d'allà i el nostre accent li resulta incomprensible, pel que sempre demana que se li parli en castellà.
I a Catalunya majoritàriament acostumem a canviar al castellà quan se'ns demana. I més a l'Àrea Metropolitana, un lloc on no precisament el nivell de castellano-parlants és major.
Publica un comentari a l'entrada