M'estalviaré estendre'm en el fenòmen fan, que amb les sèries, com passa amb Star Trek, pot ratllar el friquisme. M'ha sobtat però, com els mitjans s'han fet ressò des de la setmana passada d'un esdeveniment que té una importància molt relativa. El final d'una sèrie s'ha tractat alguns cops com la final de la Champions. Avui fins i tot el Matí de Catalunya Ràdio farà una tertúlia per discutir el final de la sèrie -que encara no he vist-. Fuentes l'ha qualificat de decebedor en el seu "sermó" de les 8h, i l'ha comparat amb el debat ahir al Senat sobre la renovació del Tribunal Constitucional. Falta d'imaginació, el recurs fàcil...
+ GNU FDL
5 comentaris:
Només una pregunta:
Has seguit la serie?
Sí, des de la primera temporada, com he seguit i segueixo altres sèries.
Doncs no entenc que no valores la repercussió que ha tingut Lost a nivell mundial, i el canvi que ha suposat en la forma d'entendre les sèries televisives.
Jo crec el final de Lost a tingut tant, o més, valor que qualsevol partit de futbol, un concert de l’ Springsteen o un altre acte cultural o esportiu. Però en canvi, ningú posa en dubte la importància d'estos actes quan surten pel Telenotícies.
A mi el tractament dels esports als telenotícies i altres mitjans em sembla exagerat. Però, no per això no m'ha de semblar exagerat també el tractament del final de Lost. Per molt de canvi en la forma d'entendre les sèries -que també ha contribuït Prison Break i altres sèries-, discrepo de tanta exageració, tot respectant, és clar, que cadascú pensa com vol.
Com es diu, ni el futbol ni Lost no em donen de menjar.
Tens tota la raó, cadascú pot i ha de pensar com vol. Sobre gustos colors, òbviament!
Però jo me quedaré en lo que ha suposat Lost durant estes 6 temporades. Una sèrie innovadora en guió i producció, que ha estat capaç de transformar-se en tot un fenomen social gràcies a la revolució que ha generat mitjançat la xarxa.
Publica un comentari a l'entrada