Bous, correbous i cost electoral

Els polítics ebrencs se situen clarament a favor dels correbous i contra les corrides. La tortura i la mort del bou es contraposa al manual de bones pràctiques que a l'Ebre es va implantar fa pocs anys. El manual de bones pràctiques no evita que el bou a casa nostra sigui un animal de segona, comparat amb la resta d'animals, dins de la legislació de protecció dels animals. De fet, ningú no es pot creure que els bous no pateixen quan se'ls toreja, se'ls fa córrer als encierros, se'ls capllaça o se'ls embola.



És complicat parlar de tradicions i de patiment perquè, el sentiment de la tradició impedeix parlar serenament del patiment. Hauríem de tenir clar si l'animal pateix i, sense complexos, sabedors, dir si volem o no continuar amb les festes dels bous. Diuen que les lleis reflecteixen la voluntat de la societat, que reflecteixen allò que està majoritàriament acceptat dins d'uns límits legals i raonables. Per això, si els bous han de mantenir-se per voluntat popular, que es mantinguin però, que no es fugi d'estudi en el debat del patiment, no amb arguments insostenibles. Que surtin els experts i en parlin, que debatin i que aportin informació, dades que objectivin el tema.

A casa nostra es defensen els correbous. Hi ha qui defensa també els bous de plaça escudant-se en que si es prohibeixen els següents seran els nostres. Els polítics, si no volen perdre les eleccions han de mostrar-se els més toreros de tots, encara que en realitat pensin diferent. Si no, no es podria entendre la postura d'ICV o d'ERC en aquest aspecte. Seria servir en safata ajuntaments i Generalitat als contraris. Difícil tasca la del polític en un tema tan complex i subjecte a les estratègies electoralistes entre partits.

+ GNU FDL