divendres, 30 de juliol de 2010

De bous i ramaders

Les cadenes estatals estan insistint cada dia en la comparació entre els bous de plaça, els de la "Fiesta Nacional" -i això que no volen que sigui un tema identitari- i els correbous de les Terres de l'Ebre -aquí sempre n'hem dit bous i prou-. És un recurs fàcil a l'hora que de raó no ens els falta, per la incoherència de la mesura. Avui sortia el ramader més conegut de l'Ebre, Pedro Fumadó a Cuatro -ahir també sortia a Antena 3- en la celebració d'un bou embolat a Campredó. Mirant el bou preguntava a la càmera on hi havia la barbàrie allí.



En realitat no hi ha barbàrie si s'entén com maltractament de la gent a l'animal. Se suposa que el manual de bones pràctiques es va fer per evitar que algú es passés de la ratlla amb l'animal, igual que regula el temps que un bou embolat pot estar a la plaça. Ara bé, el ramader no entra en la valoració sobre l'efecte que el foc al costat dels ulls té sobre l'animal. No el culpo, de ben segur que haver viscut sempre entre animals, d'haver-ho vist tota la vida, ho troba normal. La pregunta és si un polític, si un periodista, no ha de fer raonaments més elaborats que no pas els sentimentals i els propis de qui viu del negoci taurí.

No prohibim els bous. Hem crescut amb ells. Però, no hi donem més suport del compte, ignorant la que hauria de ser la vessant més humana del raonament sobre aquests espectacles, perquè diu molt poc de nosaltres. I si hem de discutir sobre altres animals, com la situació dels animals de granja, entrem-hi. Ja seria hora potser.

Creative Commons License + GNU FDL