dijous, 8 de juliol del 2010

La senyera com excusa

El vicepresident del govern català va dir ahir que amb el lema de la manifestació estan fent el ridícul. No s'equivoca, tot i que el ridícul, l'espectacle lamentable, els nostres representants el fan massa sovint. La manifestació és un exemple més de com els diferents partits volen posar cullerada en un acte que hauria de ser protagonitzat per altres que no fossin ells. Entre altres coses perquè ells fins ara no han demostrat tenir capacitat per arreglar res. Molt de soroll per no res.



Miquel Iceta surt amb la senyera per convèncer-nos que és millor encapçalar una manifestació amb ella que no pas amb el lema establert per l'entitat convocant. No explica si té cap problema amb definir Catalunya com una nació i demanar poder decidir per nosaltres mateixos. Al cap i a la fi això venia a dir l'Estatut sortit del Parlament, aprovat també pel PSC.

Oriol Pujol aprofita per carregar contra els socialistes perquè diu que no se senten còmodes amb el lema de la manifestació. Ho veu com quelcom d'antinatural i que és normal que el president Montilla no s'hi senti còmode. Ara bé, cal tenir present que en l'Estatut retallat CiU va tenir el seu paper, que durant anys i anys de govern de Pujol s'han anat demanant cosetes i mai no s'ha parlat clar fins on es volia arribar. S'apunten al carro de l'autodeterminació quan els convé i, quan menys t'ho esperen ho matisen, bàsicament perquè dins de CiU no hi ha només sobiranistes.

La senyera, com excusa d'uns per imposar les seves condicions d'anar a la manifestació, i com diversió d'altres veient que els seus rivals polítics queden retratats. Sí, fan el ridícul. Sí, confirmen que tenim una classe política de molt baix nivell.

Creative Commons License + GNU FDL

2 comentaris:

Brian ha dit...

si que es ridicul, l'actitut i comportament del 99% dels politicss, del partit que sigui. Estic fins els ...... i des de luego que casi m'han tret les ganes de anar-hi el dissabte. Pero anirem.

https://laviaaugusta.blogspot.com ha dit...

Si volen, les dues coses són compatibles. Però com deia ahir, si "tenim el dret a decidri" (tots), també s'ha d'incloure el president (que per alguna cosa ho és) i que pugui anar com li doni la gana.
De totes formes, les actituds tornen a ser una mena de "guerra de guerrille" i tothom vol imposar-se amb detriment dels ciutadans.