dissabte, 31 de juliol de 2010

Una darrera sobre bous... espero

Sobre els bous quedaria parlar de l'argumentació d'alguns -he escoltat Albert Rivera, de Ciutadans- parlant del foie i d'altres casos d'animals maltractats però, del maltracte dels quals ens alimentem. És cert que cal tenir en compte altres maltractaments animals però, és fal·laç argumentar això per rebatre una votació sobre un cas concret, els bous que es maten a les places. I això, gent com Albert Rivera ho saben que és fal·laç.

Sí, hem de revisar moltes coses i tant de bo algú presenti iniciatives legislatives, populars o no, per millorar-les:


  • Els animals de granja, el seu benestar perjudicat per l'economia de mercat.
  • La mort dels animals als escorxadors -algun video a la xarxa fa fredat-.
  • La pesca i la caça esportiva, pràctiques qualificades com esport i que no crec absolutament gens justificades.
  • L'exhibició dels animals en espectacles. No valoraria igual el tema de zoològics i aquàriums en la seva vessant conservacionista, no la de l'espectacle.
  • Els animals domèstics lligats tota la vida en una cadena en una finca de camp, excepte quan ve l'amo a veure'ls i donar-los menjar.
  • Els concursos de tir, que primen la tradició enfront de fer que l'animal faci un esforç sense sentit.
  • La forma d'alimentar els ànecs per poder obtenir el preuat foie.
No ha estat la meva pretensió exposar tots els maltractaments animals però, que serveixin d'exemple d'aspectes que queden pendents sobre la protecció dels animals. Algunes -les granges- impliquen canvis de model de negoci que serien molt polèmiques però, caldria analitzar-les algun dia.

Per casualitat Enric Insa ha posat un article sobre el tema també al seu bloc.


Creative Commons License + GNU FDL

4 comentaris:

Brian ha dit...

Tens tota la rao, les comparisons aixi son arguements inutils - per exemple, portats al seu extrem, "per que hem de cuidar de la natura quan encara hi ha guerres en el mon"! En fi, arguments de parbularis.

Però, ja que estem en el tema: York, capital de Yorkshire, Anglaterra es va declarar ciutat anti-foie gras fa uns anys!

http://www.dailymail.co.uk/news/article-485811/York-city-Britain-ban-cruel-foie-gras.html

EMILI NIETO ALCOVER ha dit...

Portat tot a l'extrem, no s'han de menjar ostres crues, ni cuinar llamantols vius, ni tenir ocells dins de gàvies, ni rèptis dins terraris, ni peixos dins peixeres, ni cavalls de "gala" dins d'un estable, ni insinistrar gossos per a finalits humanes, ni muixarres, llobaros o tonyines dins de gàbies, ni llagostins criats en granjes als manglars...

Potser haurem de posar un filtre, no?

De totes maneres, ahir a la Nória de T5 es debatis sobre el tema, i com sempre que parla, la periodista Isabel Duran em donava ganes de .... Com pot una persona ser gos de l'amo fins aquest extrems?

ximo ha dit...

Coincidim Emili, ara, la que va amollar el Sr, Monserín ( animalista de pro ) a La Noria, lamentant que havien matat 3.000 bous i en canvi no havia mort cap torero, també és per a fer-s'ho mirar.
Lo d'Isabel Durán, aixo ja no té nom.

emili nieto ha dit...

Doncs, no, el Sr. Monserín en aquest punt no va estar encertat (malgrat ho va estar en gairebé tot el discurs).

Suposo que es referia a la pretesa igualtat en la lluita del toro i el torero, que al.leguen els defensors de la tauromàquia.

La lluita és sempre desigual. El toro mor sempre (raríssim, el toro que és indultat), i el torero, pot sortir ferit i en poques ocasions mort.
De fet, si la informació del següent enllaç és correcta ( http://www.ganaderoslidia.com/webroot/relacion_fallecidos.htm), des de l'any 1771, tan sols han mor 55 toreros, l'últim d'ells, en un llumyà 1987 (Fa 23 anys).

L'argument de la lluita amb igualtat, per tant, és absolutament fals.