El nom dels carrers, el cas de Cabrera

Wenceslao Ayguals de Izco, personatge il·lustre de la ciutat de Vinaròs en el segle XIX, escrigué un llibre sobre Ramon Cabrera, anomenat El Tigre del Maestrazgo o de grumete a general (1849). El llibre està dedicat a la memòria del germà de l'autor, capità de la Milícia Nacional de Vinaròs, mort amb els seus companys a mans de Cabrera el 1829. L'autor comença amb una advertència el llibre, explicant la seva voluntat d'explicar la història del Tigre, les barbaritats comeses, contraposant-ho a la imatge d'heroi que altres podien tenir d'ell.



L'any 2006 es va celebrar l'Any Cabrera per commemorar els 200 anys del seu naixement. Aleshores alguna polèmica que altra va haver sobre l'oportú que era commemorar un esdeveniment. La qüestió no era tant si havia estat important o no històricament, si el carlisme havia estat un corrent important a casa nostra -encara tinc revistes carlistes de mon iaio a casa- si no si calia celebrar els 200 anys del naixement d'un personatge sanguinari. No cal que ho digui una persona, com Ayguals de Izco, a qui va matar un germà, si no que només cal llegir literatura sobre Cabrera per veure que no era pas cap sant, ans al contrari.

El carlisme, contrari a l'accés de les dones al tron d'Espanya i amb un catolicisme extrem -incoherent amb la sanguinària actitud del seu principal exponent-, no és tampoc un corrent político-ideològic digne de defensa. No oblidem que va aliniar-se amb el franquisme durant la Guerra Civil, potser pensant situar el seu pretenen al tron com rei de l'Espanya de la postguerra.

Mon iaio en algun moment de la seva vida era carlista, requeté. De fet, avantpassats molt anteriors sempre he sentit a casa que ho eren. No els odiaré per això. Eren religiosos i era època en què qui era religiós no podia pas ser d'esquerres, sobretot en pobles menuts. Em tranquil·litza i m'enorgulleix que mon iaio no va ser mai una persona violenta i en acabar la guerra va cercar la conciliació, ajudant com va poder gent d'esquerres i de dretes. Al final va morir com una persona humil, i no rica com altres que s'han fet "gords" amb el franquisme.

Però, tornem a l'inici. Cabrera va ser un sanguinari, indigne de cap homenatge. Malgrat tot se li han dedicat indrets, com la plaça que he vist per casualitat que té a Tortosa (perdoneu-me si m'equivoco i no és aquest Ramon Cabrera a qui es refereix). No pot ser que traguem els símbols feixistes de les nostres ciutats -ves per què s'han de treure les plaques dels habitatges de protecció social de les façanes- i en canvi s'homenatgin personatges com Cabrera -perquè dedicar-li una plaça és un homenatge-.

+ GNU FDL