dissabte, 31 juliol de 2010

Una darrera sobre bous... espero

Sobre els bous quedaria parlar de l'argumentació d'alguns -he escoltat Albert Rivera, de Ciutadans- parlant del foie i d'altres casos d'animals maltractats però, del maltracte dels quals ens alimentem. És cert que cal tenir en compte altres maltractaments animals però, és fal·laç argumentar això per rebatre una votació sobre un cas concret, els bous que es maten a les places. I això, gent com Albert Rivera ho saben que és fal·laç.

Sí, hem de revisar moltes coses i tant de bo algú presenti iniciatives legislatives, populars o no, per millorar-les:


  • Els animals de granja, el seu benestar perjudicat per l'economia de mercat.
  • La mort dels animals als escorxadors -algun video a la xarxa fa fredat-.
  • La pesca i la caça esportiva, pràctiques qualificades com esport i que no crec absolutament gens justificades.
  • L'exhibició dels animals en espectacles. No valoraria igual el tema de zoològics i aquàriums en la seva vessant conservacionista, no la de l'espectacle.
  • Els animals domèstics lligats tota la vida en una cadena en una finca de camp, excepte quan ve l'amo a veure'ls i donar-los menjar.
  • Els concursos de tir, que primen la tradició enfront de fer que l'animal faci un esforç sense sentit.
  • La forma d'alimentar els ànecs per poder obtenir el preuat foie.
No ha estat la meva pretensió exposar tots els maltractaments animals però, que serveixin d'exemple d'aspectes que queden pendents sobre la protecció dels animals. Algunes -les granges- impliquen canvis de model de negoci que serien molt polèmiques però, caldria analitzar-les algun dia.

Per casualitat Enric Insa ha posat un article sobre el tema també al seu bloc.


Creative Commons License + GNU FDL

Bous i democràcia

Per si algú no s'havia adonat, la prohibició de les corrides de bous aquesta setmana al Parlament de Catalunya ha estat fruit d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), acceptada i votada. És a dir, que és fruit de l'exercici de la democràcia i el seu resultat és legítim perquè el sistema que tenim és així. Per això, qui es queixi de manca de llibertats hauria de pensar primer què diu. Sempre estan a temps els partidaris de veure sagnar i morir bous a les places, de presentar la seva pròpia ILP, a veure si tira endavant.

Creative Commons License + GNU FDL

La imatge de fons personalitzada al dissenyador de plantilles de Blogger

El dissenyador de plantilles de Blogger ara ja permet posar una imatge pròpia, no només una de les oferides. Ha de ser d'un màxim de 300 kB, de tipus JPG, GIF o PNG.

Creative Commons License + GNU FDL

El PSC no guanyaria a Catalunya

Que el Centre d'Estudis d'Opinió publiqui els resultats sobre intenció de vot i que aquests mostrin que el PSC no guanyaria les eleccions espanyoles a Catalunya, i que CiU guanyaria ara les eleccions catalanes, no ha d'estranyar ningú. Si el tripartit ha continuat sent una olla de grills després de la primera legislatura, s'ha sumat que el PSC no ha estat a l'alçada defensant els interessos catalans a Madrid, aliniant-se sempre amb el PSOE. I això es paga, per molt que ara vinguin campanyes de la por i campanyes recordant el passat. Temps al temps.

Creative Commons License + GNU FDL

No Duran, no és responsabilitat

Duran diu que la reforma laboral de Zapatero és un fracàs després de possibilitar que s'aprovi aquesta setmana amb l'abstenció de CiU. Abans de llegir tota la notícia ja m'imaginava que Duran apel·laria a la responsabilitat per justificar aquest posicionament. Alguns pensem que quan una cosa no és bona s'ha de votar en contra. Altres diuen que no és bona i s'abstenen perquè tiri endavant, caient en una contradicció. Senyor Duran, no utilitzi la paraula responsabilitat quan vol dir estratègia. Si de veritat pensés que és una reforma dolenta, si de veritat actués amb responsabilitat, hauria votat en contra.

Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 30 juliol de 2010

OpenOffice, per què no?

Avui he tingut a Twitter una micro-conversa sobre Microsoft Office i OpenOffice. Alguns dels arguments que he llegit són més que discutibles. Que si per als usuaris en general no és tan fàcil d'utilitzar, que si no va gens bé, que si no obre del tot bé els documents XML de Microsoft Office (docx).

Per començar, el paquet ofimàtic OpenOffice proporciona un conjunt d'eines que no han d'envejar res de les de Microsoft:

  • Processador de textos
  • Full de càlcul
  • Editor de presentacions
  • Editor d'equacions
  • Eina de dibuix vectorial
  • Base de dades (personal i que pot treballar amb altres bases de dades com Oracle o MySQL)
Aquestes eines, amb més punts a favor o en contra, tenen un nivell de maduresa suficient com perquè qualsevol usuari pugui utilitzar-les. Avui dia un processador de textos és un processador de textos, per molt que uns tinguin unes característiques particulars o altres. I el mateix amb fulls de càlcul i altres elements.

OpenOffice utilitza per defecte el format estàndard obert OpenDocument, cosa que evita que altres usuaris no puguin llegir els nostres documents si no compren un producte determinat. A més, es pot configurar perquè desi per defecte amb altres formats -per als amants de Word això és típic, desar per defecte en format doc-. I ja fa moltes versions que genera documents PDF, per facilitar l'intercanvi de documents entre usuaris.

OpenOffice és programari lliure i a més, multiplataforma. El podem utilitzar en Windows, Linux i Mac, sense problemes. I a més, com que és lliure el podem instal·lar, provar i desinstal·lar si no ens agrada, i en qualsevol sistema operatiu i llengua. A veure si ho podeu fer "legalment" amb la versió definitiva de Microsoft Office.

I no ho oblidem, des de fa temps OpenOffice està en català, sense necessitat de suplicar a cap multinacional que ens faci la traducció.


Microsoft Office és un bon producte, evidentment però, el seu cost i les seves característiques tècniques i legals fan que jo sempre recomani OpenOffice, sense cap dubte, tant a la llar com a la feina.

Creative Commons License + GNU FDL

De bous i ramaders

Les cadenes estatals estan insistint cada dia en la comparació entre els bous de plaça, els de la "Fiesta Nacional" -i això que no volen que sigui un tema identitari- i els correbous de les Terres de l'Ebre -aquí sempre n'hem dit bous i prou-. És un recurs fàcil a l'hora que de raó no ens els falta, per la incoherència de la mesura. Avui sortia el ramader més conegut de l'Ebre, Pedro Fumadó a Cuatro -ahir també sortia a Antena 3- en la celebració d'un bou embolat a Campredó. Mirant el bou preguntava a la càmera on hi havia la barbàrie allí.

Aerogenerador a l'estació de l'Aldea

Estació de l'Aldea: aerogenerador instal·lat per AdifDimecres vaig anar a l'estació de l'Aldea i vaig veure que havien instal·lat l'aerogenerador que hi ha a la imatge que adjunto. Segons el bloc Costa Brava Natura, és un aerogenerador de fins 5 kW que Adif ha instal·lat per al consum propi de l'estació, amb un eix vertical, no horitzontal com els que veiem en els parcs eòlics.

De soroll, el dia que hi vaig ser, no en sentia gens i l'impacte visual, comparat amb la resta d'elements de l'entorn de l'estació, podríem dir que és nul. Segons el mateix bloc, Adif havia d'instal·lar-ne també un a Llançà, a l'Alt Empordà.

Creative Commons License + GNU FDL

Zapatero, socialista obrer espanyol, i de dretes, amb el suport de CiU

Ahir el govern espanyol va aprovar la reforma laboral per la qual es facilita l'acomiadament amb una indemnització de 20 dies per any treballat si una empresa al·lega pèrdues presents o futures o una disminució persistent d'ingressos que li impedeixi mantenir el nombre de persones contractades. Per moltes bones paraules de Zapatero això no és una reforma laboral esperada d'un govern que es diu socialista i obrer.

Però, hi ha un altre aspecte per destacar. CiU i PNB, abstenint-se, han permès que el PSOE tiri endavant aquesta reforma. CiU, que a Catalunya presumeix de preocupar-se dels problemes reals de la gent, i que a més assegurava que no li posaria les coses fàcils a Zapatero, torna a demostrar del costat que està. Com per creure-se'ls.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 29 juliol de 2010

Internet i pirateria

Un bon article perquè els amplificadors del missatge que associa Internet, pirateria i caiguda de la indústria cultural, reflexionin i cerquin dades que els permetin fer afirmacions rotundes: Internet clausum y piratería digital.

Via BULMA.

Creative Commons License + GNU FDL

Prohibit prohibir

Mariano Rajoy, molt oportú demana que es deixin de prohibir coses, recordant una mica el seu antecessor, queixant-se pels límits d'alcoholèmia i reclamant que el deixessin a ell decidir quant alcohol podia veure si conduïa. Talment com si el PP o altres partits no haguessin prohibit mai res. El PP va promoure el 1991 la prohibició de les corrides de bous, tot i que ara no se'n recorden o puguin matisar el context per evitar reconèixer la incoherència.

dimecres, 28 juliol de 2010

ERO a Agbar

Aigües de Barcelona presenta un ERO que, de 194 afectats, comporta 160 prejubilacions. Les prejubilacions són un dels problemes de la Seguretat Social. Les empreses les utilitzen massa sovint -segons els experts- per fer replantejaments empresarials i, impliquen una càrrega addicional a la Seguretat Social. Cal que aquestes situacions es regulin millor, perquè les empreses, que sempre volen que l'administració les molesti com menys millor, quan les convé, volen que carregui amb allò que elles no poden carregar. Sobta, per cert, que Aigües de Barcelona es trobi en una situació com aquesta.

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 27 juliol de 2010

Una mostra més de la utilitat de les comissions d'investigació

Ahir sabíem que l'Oficina Antifrau no podia demostrar que en el cas Palau hagués hagut finançament irregular de CDC. En canvi, les conclusions del tripartit aprovades a la comissió d'investigació indiquen que ha hagut aquest finançament irregular. És a dir, que aquí algú no ha fet bé la feina, o qui no pot demostrar aquest finançament il·legal, o qui afirma que ha existit. A banda de ser un judici paral·lel, amb conseqüències polítiques, resulta que les conclusions són aparentment discutibles. Un exemple més que les comissions d'investigació fins ara s'han demostrat inútils.

Creative Commons License + GNU FDL

Bous, correbous i cost electoral

Amposta: 3a sortida bou capllaçatEls polítics ebrencs se situen clarament a favor dels correbous i contra les corrides. La tortura i la mort del bou es contraposa al manual de bones pràctiques que a l'Ebre es va implantar fa pocs anys. El manual de bones pràctiques no evita que el bou a casa nostra sigui un animal de segona, comparat amb la resta d'animals, dins de la legislació de protecció dels animals. De fet, ningú no es pot creure que els bous no pateixen quan se'ls toreja, se'ls fa córrer als encierros, se'ls capllaça o se'ls embola.

dijous, 22 juliol de 2010

I després parlen de crisi

Llegint l'article de Saül Gordillo, on s'explica que Duran i Lleida a Madrid ocupa una suite de luxe en un hotel davant del Congrés, amb un preu de 1000 euros per dia, penses que cada cop que parlen de crisi, de reformes laborals, de contenció, haurien de pensar si en realitat tenen autoritat moral per fer-ho. Els càrrecs electes, els representants sorgits de les urnes, no poden donar exemple si opten pel luxe quan demanen a la societat que s'estrenyi el cinturó.

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 21 juliol de 2010

Tot defensant Catalunya a Madrid

Sí, segurament CiU és tacticista i ahir a Madrid va fer tot el possible perquè la resta de partits votessin contra la proposta del PSOE. Però, si en realitat totes les propostes tenien en comú incloure el text del preàmbul de l'Estatut, que els diputats del PSC no s'avinguessin a donar-hi suport no té cap sentit. Dir que era un text ja aprovat o qualsevol altra cosa és simplement una excusa. De fet, també es podria dir el contrari, si el text ja s'ha aprovat, no hauria d'haver cap problema a votar-hi a favor.

Un altre cop els diputats del PSC a Madrid han actuat pensant en clau PSOE, pensant que primer són els càlculs del partit i després posicionar-se clarament de forma coherent amb la tant utilitzada manifestació del 10J. S'entén així que el PSC no tingui grup parlamentari propi. I és que, per tenir-lo primer l'han de voler.

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 20 juliol de 2010

Més Tibidabo

Evidentment, no és patrimoni de CiU fer crítiques innecessàries quan hi ha una investigació en curs pel cas de l'accident del Tibidabo, com es pot llegir a Vilaweb. Portabella (ERC) tampoc no se n'ha estat. Després, cal veure també les declaracions de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. Com pot dir que exigeix "saber aviat què, com i qui va fallar"? Faltaria més que això no s'hagués de saber. Però, com sap l'alcalde, això ja s'està investigant i les declaracions -en àudio encara entren pitjor- són una redundància innecessària, típica de molts governants.

Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 19 juliol de 2010

L'administració electrònica

Si has de donar-te d'alta o de baixa d'autònom has d'acudir a Hisenda i a la Seguretat Social, en aquest ordre. Amb un certificat reconegut, com és el DNI electrònic, pots evitar-te passar per Hisenda -a Tortosa els dos llocs són un a cada punta de ciutat-. En canvi, la Seguretat Social no té encara disponibles els tràmits d'alta i baixa per a tots els règims de cotització, de manera que has d'anar en persona a fer papers.

Avui he portat els papers, ja emplenats de casa i em trobo que quan acabo tot el procés em diuen que els butlletins per pagar -si no domicilies et donen butlletins- ara no te'ls donen al moment si no que has d'anar en dimarts i dijous de 12h a 14h. No entenc res. Fins ara era imprimir-los i ja estava, cap cosa de l'altre món. Ara resulta que, una cosa que no suposa cap pèrdua de temps -per a una persona, no per a gestories que porten piles de papers-, implica encara un altre viatge a la Tresoreria. Déu n'hi do! Facilites les coses i la recompensa és que t'ho compliquen més. Així avancem.

Si volen que domiciliem sempre els rebuts només han d'avisar d'entrada, no trobar-te la gracieta al final. I de passada, lo que haurien de fer és implantar ja d'una vegada tot el procés telemàtic i evitar-nos fer viatgets a oficines que obren en horaris discutibles.

Creative Commons License + GNU FDL

CiU i l'independentisme

Ahir des del PSC i des d'ERC es demanava a Artur Mas i a CiU en general, sortir de l'armari i dir si estan per la independència o no. Deixant de banda l'idoneïtat de parlar de sortir de l'armari, penso que CiU no pot definir-se com independentista o no independentista. Per molt que les Joventuts Nacionalistes de Catalunya treguin banderes estelades, per molt que cridin per la independència, CiU no ha destacat mai per l'independentisme. De fet, cada cop que sembla haver una intenció de mostrar-se sobiranistes -per part de CDC- arriba la rèplica dels no sobiranistes -UDC-.

No cal que CiU es defineixi. Penso que queda clar que és un partit conservador -si volem, de centre-dreta-, amb voluntat de fer política a Catalunya dins d'Espanya, un partit autonomista. El problema és que mai no afirmaran clarament una cosa o l'altra, penso que per por de perdre votants.

Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 18 juliol de 2010

L'herència econòmica

Escoltar Rajoy criticar Zapatero per haver destruït l'herència econòmica deixada pel PP fa riure, per no dir plorar. La gestió de la crisi que ha fet Zapatero ha estat i és nefasta, cert. Ara bé, l'herència econòmica del PP conté, entre altres, el reforç del model econòmic basat en la construcció, sector que ha arrossegat gran part de la gent a l'atur. Rajoy no recorda quines han estat les autonomies més constructores i com s'ha negat la bombolla de la construcció durant els anys. És cert que Zapatero no ha fet res per millorar-ho però, el PP hauria de fer autocrítica algun dia.

Creative Commons License + GNU FDL

Cercant el profit polític

Llegeixo una notícia sobre l'accident d'ahir al Tibidabo, on diu que CiU demana explicacions a l'Ajuntament perquè no es van escoltar les queixes d'usuaris sobre anomalies en l'atracció accidentada. Ho sento però, això fa tuf d'intent de treure profit polític. No hi ha una investigació judicial? Què pinten els polítics aquí si ja hi ha qui se n'ocupa? De fa uns anys cap aquí que veiem massa sovint que davant de qualsevol catàstrofe, qui és a l'oposició insisteix en fer un judici paral·lel -si hi ha un judici real- que no deixa de ser res més que un intent d'aprofitar-ho. Potser seria hora de tenir polítics seriosos que allò que fessin és recolzar qui governa i esperar que les coses es resolguin per la via que toca.

Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 17 juliol de 2010

El canal Amposta-Sant Carles, el 1865

El canal de navegació Amposta-Sant Carles, segons el llibre "Reconocimiento hidrológico del valle del Ebro" (1865), Pedro Antonio de Mesa.

Creative Commons License + GNU FDL

Reportatge esbiaixat, vergonyós, a Tele 5

El programa La Noria, de Tele 5, ha emès un reportatge sobre el sentiment relacionat amb la independència, el sentiment a Catalunya en relació a Espanya, visualitzat a la manifestació del 10 de juliol, comparat amb la celebració de la victòria de la selecció espanyola a Barcelona. M'ha sembla una gran manipulació. Una de les imatges remarcada de la manifestació ha estat la crema d'una bandera espanyola per part d'uns encaputxats, quan això va ser un fet aïllat, d'uns pocs comparats amb la gran quantitat de gent que va sortir a manifestar-se. També s'han cercat les declaracions de persones ben triades. Discurs eufòric, antiespanyol a la manifestació, independentistes a favor de la selecció holandesa. L'altra imatge cercada, la de moltíssimes banderes espanyoles -no han fet cap comentari sobres les banderes franquistes que s'han vist-, ha estat la contraposada a la de les banderes catalanes del dia anterior.

Ho sento, Tele 5, per molt que vestiu el programa d'un programa seriós i objectiu, amb aquest reportatge no feu més que confirmar que sou un programa sensacionalista dins d'una cadena sensacionalista, i que cerqueu la polèmica però, no l'objectivitat.

Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 16 juliol de 2010

Destrucción a toda costa 2010

Greenpeace ha presentat l'informe Destrucción a toda costa 2010, amb una anàlisi dels darrers 10 anys de destrucció de la costa espanyola per l'augment de la construcció i de la contaminació. L'informe té un monogràfic per a Catalunya, on es pot llegir que tenim l'índex de construcció de la costa -quasi un 47%- més alt d'Espanya, i on podem trobar referències al Delta de l'Ebre i a l'embassament de Flix, entre altres. El titular del dia sobre l'informe diu que en 20 anys s'ha destruït tanta costa a Espanya com si es construïssin 8 camps de futbol al dia.

Creative Commons License + GNU FDL

La por dels polítics a la democràcia

En Marc Belzunces escriu sobre la justificació del president del Parlament a la denegació de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per fer una consulta sobre la independència de Catalunya. Els motius per denegar-la són que la llei de les ILPs no permet aquest tipus de propostes, i estableix una comparació amb la convocatòria d'una ILP per eliminar un impost.

Només vull dir que la població hauria de ser preguntada tants cops com calgui, i a instàncies de la institució que sigui, i el resultat hauria de tenir-se en compte, en la mesura que calgués. La resta només mostra que la democràcia que volen els partits polítics és una democràcia controlada, que cada 4 anys s'expressi i prou. Ens queixem de Madrid amb els referèndums però, penso que no pensen gaire diferents a casa nostra.

Creative Commons License + GNU FDL

Festes del Grau

Festes del Grau anys 50
Festes del Grau, anys 50,
autor desconegut, col·lecció familiar
Avui és el dia de la Verge del Carme, patrona del barri del Grau d'Amposta, el que ha estat el meu barri fins que vaig passar a ser de les Quintanes. La foto que acompanya el text és de les festes del Grau, als anys 50.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 15 juliol de 2010

El nom dels carrers, el cas de Cabrera

Wenceslao Ayguals de Izco, personatge il·lustre de la ciutat de Vinaròs en el segle XIX, escrigué un llibre sobre Ramon Cabrera, anomenat El Tigre del Maestrazgo o de grumete a general (1849). El llibre està dedicat a la memòria del germà de l'autor, capità de la Milícia Nacional de Vinaròs, mort amb els seus companys a mans de Cabrera el 1829. L'autor comença amb una advertència el llibre, explicant la seva voluntat d'explicar la història del Tigre, les barbaritats comeses, contraposant-ho a la imatge d'heroi que altres podien tenir d'ell.

Nou web Revista Amposta

Sense fer-ne difusió, o almenys no gaire, la Revista Amposta ha tornat a canviar d'aspecte després d'un temps en què entrant al web de la publicació s'anava a parar en una pàgina dins del portal de la Ciutat Digital. En aquella ubicació encara es poden consultar els PDF de la revista del 2009 i part del 2010. El web actual té l'aspecte d'un diari digital, cosa que convida a esperar una freqüència d'actualització major de la del mitjà escrit i permet que els usuaris es registrin i puguin accedir, per exemple, a l'àrea de descàrregues. De cada apartat del web podeu subscriure-vos al seu canal de sindicació de continguts (RSS) i estar al dia de les actualitzacions que hi ha.

Per a qui li interessi, el web s'ha implantat amb el gestor de continguts Joomla!, de programari lliure. Per tant, el funcionament, si el coneixeu, ja sabeu quin és.

Algun dia, continuo pensant, la Revista Amposta hauria de deixar de ser de pagament, com en altres poblacions del territori, perquè allò que s'hi publica molts cops són notícies conegudes per tothom i perquè considero que un mitjà editar per un Ajuntament hauria de pretendre arribar a tothom i no només a qui vulgui o pugui pagar-lo.

Creative Commons License + GNU FDL

Debat de l'estat de la nació indivisible

Ahir va començar el debat de política general al Congrés dels Diputats, altrament dit debat sobre l'estat de la nació [única i indivisible]. Ni Zapatero ni Rajoy, a hores d'ara, no tenen cap credibilitat. Rajoy es queixa de la gestió de la crisi, amb raó però, no deixa clar què faria ell, ni què hauria fet, com per exemple, si hauria retallat sous i despesa social. Zapatero es defensa de la sentència de l'Estatut davant les crítiques que rep. Duran i Lleida li recorda que la sentència del TC potser es queda curta si li fa memòria de les esmenes que en el seu moment va presentar el grup del PSOE al Congrés. És més, li recorda que als bascos se'ls va dir que en comptes del Pla Ibarretxe havien d'optar per reformar l'Estatut per la via catalana i, que ja veuen com han anat les coses. Zapatero es compromet a legislar perquè allò que elimina de l'Estatut el TC sigui possible per una altra via. A hores d'ara, espera que ens el creguem?

dimecres, 14 juliol de 2010

Les condicions d'Artur Mas

Aquesta setmana tots els partits prenen posicions per veure qui és més coherent amb la manifestació del 10 de juliol. Avui escoltava les paraules d'Artur Mas dient que, si el lema de la manifestació fou "Som una nació, nosaltres decidim", calia escoltar el carrer i que la proposta conjunta del Parlament el recollís.

Hi estic d'acord.

Ara bé, compte qui diu això. Artur Mas no és tan diferent de Zapatero en aquest sentit. Perquè ens té acostumats a dir una cosa avui i canviar de discurs l'endemà. Recordem el PHN, l'aprovació del rebuig al transvasament al Parlament i desdir-se el dia després. Recordem com va tibar la corda per aconseguir un acord de màxims amb l'Estatut al Parlament i com va protagonitzar la foto que deixava la porta oberta a l'Estatut retallat a Madrid. No me'l crec, per molt que estigui d'acord amb el que diu.

Creative Commons License + GNU FDL

La solució salomònica i vergonyosa de l'INEFC

Ahir podíem llegir que la seu de l'INEFC no anirà ni a Cambrils ni a Amposta exclusivament si no que a Cambrils hi haurà la seu docent i a Amposta la seu de pràctiques. He d'admetre que el tema de l'INEFC fins fa ben poc no el coneixia. Ara bé, a ningú no se li escapa que tenir la seu a la nostra ciutat hauria estat una molt bona notícia i que complementaria l'oferta educativa relacionada amb l'esport, que ja tenim amb el centre d'alt rendiment.

Malauradament algú s'ha il·luminat i, no sé si per quedar bé amb tothom -i malament a la vegada- o per què, s'ha decidit que una seu tingui la docència i l'altra la pràctica -Amposta-. Això és un premi de consolació per a la ciutat, com perquè no ens queixem i també és una situació que fa que els estudiants no tinguin una oferta educativa concentrada si no dividida entre dues ciutats que no tenen una connexió en transport públic com podria ser la que hi ha a l'àrea metropolitana de Barcelona. Una vergonya, vaja.

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 13 juliol de 2010

No han entès res... o sí

Els partits catalans, ahir sobretot PSC i CiU, ja comencen a posar-se a prova, a veure qui és capaç de tibar més la corda per posar difícil l'acord després de la manifestació de dissabte. Tal com passa després d'unes eleccions amb un alt índex d'abstenció, després de la manifestació tot han estat bones paraules, declaracions   fent veure que s'havia captat la voluntat de la gent. Però, després ja comencem a veure que tot torna a ser com abans. No poden evitar-ho. Necessiten parlar, actuar, per quedar bé amb l'electorat. I això no deixa d'evidenciar que potser no han entès res d'allò que ha passat, o que ho han entès segons la seva conveniència.

Creative Commons License + GNU FDL

Copagament?

Tip estic que cada dos per tres es parli de copagament a la sanitat catalana i espanyola. Que no paguem prou impostos per mantenir el sistema sanitari? Aleshores, parlem-ne. Ara bé, que haguem de pagar una part del servei, quan aquest és un servei públic que surt dels diners de tothom, no ho veig clar. Si he d'acabar tenint un sistema sanitari que es comporti com una mútua, aleshores haurien de donar llibertat perquè cadascú esculli mútua i no se l'obligi a pagar el sistema públic -tot i que penso que la sanitat ha de ser pública, per ser una necessitat universal-.

Aquest tipus de mesura, com ha passat amb la proposta del conseller Castells, es justifica amb el funcionament del sistema en altres països europeus. Qui la proposa probablement mai no tingui problemes econòmics per "copagar" l'assistència sanitària. Qui la proposa obvia parlar dels drets, avantatges i obligacions, que hi ha en els països europeus als quals es fa referència.

Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 11 juliol de 2010

Per un "Compromís per Catalunya"

Els partits que formen el govern de la Generalitat van subscriure en el seu moment el Compromís per l'Ebre, mitjançant el qual es comprometien a mantenir-se contraris a les polítiques transvasistes. Malgrat que el seu compliment es pot posar en dubte, la idea d'aconseguir un document equivalent per al conjunt de partits que ahir donaven suport a la manifestació de Barcelona no em sembla descabellada. Si no és possible -de fet, estic segur que no passaria- una aliança de partits emulant el republicanisme espanyol que va guanyar les municipals del 1931, un document com aquest, complementari al programa electoral de cada partit, permetria projectar quina és la voluntat de la societat catalana sorgida de les urnes a les quals acudirem aquest 2010.

D'una manera semblant he escoltat a la ràdio i m'ha alegrat escoltar-ho, el vicepresident, Josep Lluís Carod-Rovira. Cal reflectir amb fets l'èxit de la manifestació d'ahir i els partits tenen eines a les seves mans per fer-ho. Això sí, si no és que pesa més pensar en el benefici propi a les eleccions, abans de pensar en el país del qual tan patriotes diuen ser.

Creative Commons License + GNU FDL

Captació d'aigua dels ullals

Dins d'una notícia sobre l'informe negatiu per al projecte de creació d'un pou de l'ACA a Tosses, dins del pla de descontaminació de Flix, podem llegir que l'ACA pretén captar aigua dels ullals de La Carrova per incrementar l'aigua subministrada al CAT. No fem transvasaments però, excusa sobre excusa acabem agafant aigua de tot arreu, com anem veient. Amb els pous de Vinallop, això comença a semblar tot un pla que servirà per crear un cabal addicional d'aigua sense que es pugui dir que s'augmenta la captació de l'Ebre. Ho sembla. Veurem si és.

Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 10 juliol de 2010

Som una nació, nosaltres decidim

No en persona però, sí en ànima, hem estat a la manifestació. 1.100.000 persones, segons els mitjans. Serà aquesta una xifra real o no però, la importància es pot comparar amb altres manifestacions, com les que el PP ha convocat tants cops en terres castellanes. I en aquells cops ha extrapolat sense complexos la quantitat d'assistents amb la quantitat de persones reals que hi donaven suport. Ara, sent coherents, haurien d'extrapolar també nombres i treure conclusions.

Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 9 juliol de 2010

El núvol i la privacitat de les dades

Tinc un compte a DropBox, un a Ubuntu One, i en altres serveis. Tinc compte de Google i deixo documents al seu núvol; etc. Són serveis gratuïts o relativament barats, com Flickr, que faciliten la compartició a la xarxa. Ara bé, una cosa per la qual cal preocupar-se a l'hora d'utilitzar un servei als núvols és el compliment de la legislació de la privacitat de les dades. La protecció de dades personals segons la legislació europea i/o espanyola no és garantida per totes les empreses que ofereixen serveis a la xarxa, en concret al núvol. Per això, abans d'utilitzar per a coses serioses un servei d'aquests, cal veure on és l'empresa que ofereix el servei, on té els servidors on estaran les nostres dades, si té alguna representació a Europa i/o a Espanya.

dijous, 8 juliol de 2010

La senyera com excusa

El vicepresident del govern català va dir ahir que amb el lema de la manifestació estan fent el ridícul. No s'equivoca, tot i que el ridícul, l'espectacle lamentable, els nostres representants el fan massa sovint. La manifestació és un exemple més de com els diferents partits volen posar cullerada en un acte que hauria de ser protagonitzat per altres que no fossin ells. Entre altres coses perquè ells fins ara no han demostrat tenir capacitat per arreglar res. Molt de soroll per no res.

dimecres, 7 juliol de 2010

L'arròs a Amposta al segle XIX

Recentment s'ha pogut llegir que el Delta de l'Ebre té les condicions perquè a l'estiu es pugui transmetre la malàlia. Per casualitat he topat amb aquest text del llibre "Pabellón médico: revista científica y profesional de medicina, cirugía y farmacia, Volum 2, Edicions 28-75", del 1862, on es parla de la introducció de l'arròs a Amposta per sanejar els aiguamolls de la ribera i de com havia veus que s'alarmaven perquè deien que seria un focus de malalties. En el llibre es fa una exposició de motius per negar que l'arròs porti el paludisme, afirmant el contrari i mostrant l'històric de defuncions a Amposta durant 33 anys, on es veu que la introducció de l'arròs a la zona, l'any 1861 no havia significat un augment de morts.

La referència la poso perquè parla de la introducció de l'arròs al Delta i també de les zones pantanoses i pudentes que envoltaven la ciutat.

Creative Commons License + GNU FDL

Pensions

El ministre Corbacho obre la porta a utilitzar un marge de temps més gran per calcular les pensions en el futur. Obro parèntesi. El ministre Corbacho és qui va negar que arribéssim als 4 milions d'aturats, no? Què fa encara de ministre? Tanco parèntesi.

Fa poc que hi havia el rumor apuntant que es podria acabar calculant la pensió en funció de tots els anys cotitzats. Això, per moltes voltes que se li vulgui donar, equival a voler baixar les pensions com sigui. Ja podem tenir superàvit de la Seguretat Social, ja podem afirmar que no podem predir com estarà la Seguretat Social dins de 20 anys que aquí cal retallar-ho tot, i anar conscienciant la gent que es faci plans de pensions. Per què coi estem pagant la Seguretat Social cada mes si resulta que els beneficis que se suposa que ens ha de reportar són tan molestos?

Poc a poc a Espanya van introduint-se retallades, com aquell que no vol la cosa. Segur que ens diran que en altres països això també passa però, no voldran comparar les avantatges que ja tenen allí que aquí no tenim, sobretot perquè malgrat anar de rics no els arribem a la sola de la sabata.

Creative Commons License + GNU FDL

Comissió del cas Millet

Escoltant avui la ràdio sobre l'esdevenir ahir de la comissió d'investigació sobre el cas Millet no puc més que refermar-me en la inutilitat d'aquesta i d'altres del mateix tipus. Una persona, Millet, que està imputada, ha de presentar-se davant d'una comissió parlamentària per respondre temes que és la justícia qui els ha d'analitzar i decidir sobre els fets imputats? Fèlix Millet es va negar a respondre preguntes i tot i això se li van formular amb clara intenció d'involucrar CiU. Ho sento però, en cap dels casos una comissió d'investigació no em sembla adient perquè els assumptes delictius els ha de resoldre la justícia i en l'aspecte polític la comissió, depenent qui intervé i qui pregunta, incideix en uns aspectes o altres, afavorint un color polític o altre. Només cal seguir com han anat les diferents comissions a Espanya i a Catalunya els darrers anys per veure-ho.

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 6 juliol de 2010

La Ràpita dels Alfacs al segle XVII

En el llibre Historia de la Antigua Hibera... (1627), Francisco Martorell y de Luna, es descriuen a la pàgina 84 els convents de monges de la Tortosa de l'època, citant el de Santa Clara i el de les religioses croades de Sant Joan, "dicho la Rapita", fent al·lusió al lloc on tenien abans les monges el convent, a La Ràpita, a l'entrada dels Alfacs.

Creative Commons License + GNU FDL

Per una República Catalana

Em pregunto si no seria possible que algun dia els partits amb voluntat d'aconseguir la independència de Catalunya, o els sectors dels partits que ho desitgen, no podrien dir-ho clarament i posar-ho als seus programes electorals. Em pregunto si no seria possible una aliança per aconseguir la fita. Em pregunto si no seria possible una aliança com la liderada per Azaña en el seu moment però, amb un final feliç -salvant les distàncies temporals i socials-. Una majoria independentista guanyant les eleccions de forma clara. M'ho pregunto per preguntar-m'ho, perquè tenim uns partits més preocupats per la quota de poder que per defensar allò que diuen -que se suposa que és lo que senten-.

Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 5 juliol de 2010

Bous a Tortosa

Es pot llegir al llibre "El Tigre del Maestrazgo o sea, de grumete a general" (1849), de Wenceslao Ayguals de Izco, com a Tortosa hi havia aficció als bous. A les pàgines 76, 77 i 78 se'n parla. L'autor es queixa de les salvatges costums que s'han deixat créixer en aquesta ciutat, bressol d'il·lustres varons. Segons es descriu, una de les pràctiques existents era la de l'actual bou capllaçat, que servia per dur el bou a l'escorxador -com fins fa uns anys es feia a Amposta, per exemple-. La celebració, continua el relat, servia per donar l'oportunitat a Cabrera per gaudir amb la sang, de forma que ell i els seus agafaven la corda del bou i de sobte la soltaven provocant multitud de ferits.

M'ho he trobat per casualitat però, no deixa de fer gràcia trobar testimonis de bous a la ciutat de Tortosa, on sembla que ara no tindrien cap èxit.

Creative Commons License + GNU FDL

Som una nació

Quin problema té el president de la Generalitat per anar darrere d'una pancarta que dugui el lema "Som una nació. Nosaltres decidim"? Sembla que aquest lema no li agrada i que s'està intentant que Òmnium Cultural  canviï i el lema per aconseguir que el president vagi darrere de la pancarta de capçalera.

No creuen els senyors polítics que ja n'hi ha prou de monopolitzar els actes i de voler que les coses s'adaptin massa a les seves exigències, quan en la seva tasca de defensar els interessos dels representats acaben sovint flexibilitzant la seva postura fins límits vergonyosos? Sí, president, som una nació i volem decidir, o almenys això pensem les persones que donem suport a la manifestació del 10 de juliol així ho creiem. La resta, voler matisar el missatge, voler que les coses es diguin d'una altra manera per no fer enfadar els de Madrid, sobra.


Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 4 juliol de 2010

D'institut a IES i d'IES a institut

Un dels canvis de la nova llei d'Educació és el canvi de nom dels fins ara IES, convertits ara en instituts. Avui ho hem pogut veure en un exemple claríssim, davant de l'antic IES de l'Ebre, ara Institut de l'Ebre, que ha canviat el gran rètol de la porta per eliminar les anteriors lletres, les majúscules i grans IES. Em pregunto, quans diners costa un canvi tan senzill, quants diners ha costat als diners públics el simple canvi de nom dels centres educatius. Evidentment no tots tenen aquests grans rètols però, els que ho tenen, si volen estar al dia, han de gastar-hi diners.

Em recorda el canvi de nom dels ministeris o de les conselleries. Qui governa fa canvis amb molta lleugeresa, obviant que per una qüestió de matís, per una qüestió més aviat subjectiva, desencadenen una despesa que, per poca que sigui, és prescindible.

Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 2 juliol de 2010

Estadístiques del teu bloc amb Blogger Stats

Blogger ha afegit una nova pestanya al quadre de comandament del bloc, anomenada Estadístiques per oferir el servei de Google Analytics integrat dins del gestor de blocs. Segons expliquen al bloc de Blogger in Draft, el servei proporciona resultats quasi en temps real sobre el tràfic del bloc. Les estadístiques es poden consultar en mode resum o bé es pot consultar el detall del tràfic per entrades, per origen de les visites (URL, web, paraules de cerca) o per audiència (país, navegador, sistema operatiu).

Nota: Blogger in Draft és la versió de proves del servei de blocs Blogger. Ara bé, el seu funcionament, des de que l'utilitzo, i ja és molt de temps, és igual d'estable que el de Blogger, amb l'afegit que ofereix més funcionalitats. Per utilitzar-lo es pot configurar que sigui per defecte Blogger in Draft el que s'utilitzi quan s'entri a Blogger, de forma que no cal recordar la URL cada cop que es vol accedir.

Creative Commons License + GNU FDL