Què guanyen, què senten?

Des de fa uns anys que les campanyes electorals i la resta d'actes de partit presenten un escenari amb la persona oradora acompanyada, al voltant o almenys al darrera, de persones, les quals aplaudeixen i criden entusiastament les consignes que es llencen cap a la multitud. Tècniques de màrqueting polític, indubtablement.

Aquestes persones presten la seva cara al partit per demostrar el seu suport. Molts cops no m'imagino què estan pensant aquestes persones quan, obertament, com si d'una religió es tractés, surten a l'escenari, apareixen als mitjans i saben que acaben de rebre l'etiqueta del partit A, B o quin sigui. Esperen treure alguna cosa a canvi o és que realment tenen fe en el seu líder?

Escric això després de veure Acebes declarant Rajoy guanyador del debat amb Zapatero, i amb una colla de joves al darrera cridant "se nota, se siente, Mariano presidente".