S'està cuinant una vaga general, precedida per la imminent vaga del sector públic. Les recolzo completament. S'està confirmant que la crisi no la paguen els que la causen si no tothom. No la paguen els que especulen si no els que intenten treballar i viure, anar tirant. S'ha començat pels funcionaris perquè la demagògia ho posa fàcil. I ho pagaran, per molt que no ho diguin, tant els treballadors públics amb feina estable i fixa, com els que estan en borses de treball o interins. Després vindrà la reforma laboral i ja veurem quina ens té preparada ZP, el messies de Leire Pajín.
Per sort o per desgràcia, entre feina i situacions personals, trepitjo cada dia dos hospitals del territori. I sent converses del personal sobre les retallades. No cal dir que el descontent és important. Algú entén que en un sector com el sanitari es retallin sous al personal que ja va prou carregat de feina? Algú ho entén?
També és cert que molta gent sap que per fer vaga pot perdre uns diners que li fan falta i això pot anar en perjudici del seguiment massiu de la vaga general. Però, potser seria moment de fer una vaga amb un altre estil, ja experimentada pels treballadors de Renfe alguns cops, la vaga de zel. Una vaga en què la gent va a treballar però, que no fot ni brot. Ah, i de passada potser serviria per veure si el funcionariat treballa o no treballa, quan veus els efectes de tenir al davant el personal però, que no fa res, o ho fa a velocitat de tortuga.
+ GNU FDL
1 comentari:
Per cert, una vaga de zel quin efecte té sobre el salari?
Com es que les vagues de zel es solen donar nomes a l'administració i no a l'empresa privada?
Com es mesura l'absència o grau de zel en un treball d'administratiu, d'atenció al public, d'infermer, metge o zelador?
Amb una vaga de zel ( absència o rebaixa ) no pot repercutir negativament, en el cas de la sanitat, per exemple, en l'atenció del pacient
Publica un comentari a l'entrada