Salt en situació d'emergència

Divendres passat el president Montilla inaugurava l'IES Vallvera de Salt (foto adjunta). La premsa es va fer ressò, en el marc de la inauguració, de les paraules de l'alcaldessa de la ciutat, Iolanda Pineda (PSC), qui es va queixar de la situació d'emergència del municipi quant a immigració, educació i serveis. Estudiants en barracons, més del 70% d'alumnes immigrants als seus centres -el 95% en centres d'infantil, perquè els pares de Salt prefereixen dur els fills a Girona-. Una mala forma d'integració en una de les ciutats que se suposa que és una referència quant a integració i convivència.

De veritat, si aquí a casa nostra algú diu que hi ha molta immigració, hauria d'anar a Salt. I no ho dic en sentit negatiu sinó positiu, com un exemple contra els fatalistes. Però, els índex d'immigrants i no immigrants a les aules tan diferents són alarmants, perquè és cert que això no és una forma de potenciar la immigració.

iPhone 3G

Vilaweb es fa ressò de la presentació avui de l'iPhone 2.0 o iPhone 3G d'Apple. Un nou iPhone, amb capacitat de connectar-se a les xarxes de telefonia mòbil d'alta velocitat, a més de connectar-se a xarxes sense fils 802.11 b/g. La capacitat de memòria és 8 o 16 GB. Inclou mapes amb GPS assistit, una versió de GPS que cerca els satèl·lits més propers de forma més ràpida utilitzant la informació de les xarxes de telefonia. S'ha presentat també el servei MobileMe, el qual es presenta com una espècie de servidor Exchange, per mantenir tots els dispositius d'Apple sincronitzats.

Els productes d'Apple són molt atractius, no cal dir-ho però, continuem tenint aspectes negatius. L'iPhone no està en català, igual que no ho està el Mac OS X. No adme formats de música oberts, com OGG. És evident que no és programari lliure el seu programari però, crec que és un sistema molt atractiu quant a disseny i prestacions, per prendre'n exemple, per això no ho remarco.

Segons Vilaweb es vendrà per 199 dòlars (8 GB) o 299 dòlars (16 GB).

Puigcercós i Ridao

Jo diria que el resultat de les eleccions d'ERC ha estat un dels més coherents amb la línia del partit en els darrers anys. Cap a la independència però, amb realisme. Val a dir que des de fora, no m'importava si guanyava Puigcercós o Benach, mentres que una victòria de Carretero o de Renyer era més preocupant. Desfer tot el camí no és per a mi l'opció adequada. No vaig donar el meu vot a ERC el 2006 per veure que ara decideix trencar el tripartit i provocar noves eleccions o una sociovergència. Potser aquesta era més la intenció del tàndem Renyer-Bertran, una opció aquesta que veia com la més immadura de totes -que es queixen de la línia continuïsta sorgida de les eleccions-. I si ERC hagués escollit la línia immadura aleshores hagués tornat probablement a l'oposició, a la pèrdua de diputats. Perquè la ciutadania potser ja n'ha tingut prou de tempestes polítiques a Catalunya, algunes gràcies a ERC, i prou eleccions per ara.

Ara queda veure si Carod deixa de ser candidat a la presidència de la Generalitat. Malgrat la simpatia que li he pogut tenir ja fa molt que em sembla que és un dels grans mals de la mala imatge d'ERC i de Catalunya, per les formes, no pel contingut.

Web d'Imagina Ràdio

L'emissora Imagina Ràdio ha renovat el seu web. Han posat en marxa un web força atractiu. Es pot escoltar la ràdio en línia, accedir a l'arxiu d'àudio, veure les darreres notícies publicades a l'Ebredigital, consultar l'agenda d'aquell mitjà també, etc. Com els he comentat en un suggeriment, l'escolta en línia de la ràdio des de Linux no funciona, tot i que podia ser un problema no relacionat amb el sistema operatiu. També els he comentat que he trobat que falta un canal RSS -potser més d'un- per poder subsciure's als continguts. RSS+continguts d'àudio=podcast.

Solidesa i cohesió

El president Montilla ha anat aquest cap de setmana a Tortosa per reunir-se amb la gent del PSC de Terres de l'Ebre. Segons el president, l'actitud dels polítics i polítiques ebrenques durant l'episodi de sequera, ha estat una mostra de solidesa i de cohesió del PSC. Justament aquesta solidesa i cohesió és un dels elements que crec criticables del PSC de l'Ebre. Quan CiU donava suport des de l'Ebre a la política de transvasaments de la Generalitat, aleshores es criticava la seva gent per fer més cas del partit que del territori. Ara cal lloar la gent del PSC de l'Ebre per haver garantit la cohesió del partit? No seria més aviat una mostra d'una forma d'actuar, com va fer CiU, fent política de partit en comptes de defensar allò que demana el territori? No és millor veure discrepàncies a casa amb el partit, perquè es creu que primer és el territori i la coherència d'arguments que no pas mirar de no perjudicar el partit a Catalunya? Hagués preferit menys solidesa i cohesió per veure com a l'Ebre es feia política des de l'Ebre i no des de Barcelona.

La casa de postes d'Amposta (II)

Aquesta entrada continua referint-se a la posada que a Amposta acollia els viatgers, els correus i dil·ligències que, en el segle XIX, passaven per Amposta en el camí entre Barcelona i València, havent de creuar el riu. En aquest cas és el llibre A Year in Spain By Alexander Slidell Mackenzie, Young American, del 1830, on es parla de la posada on el viatger havia de menjar i passar la nit, la qual es trobava prop del pas de barca. Descriu com els viatgers mataven el temps a la vora del riu o pels carrers tristos d'Amposta. Explica que els pescadors i els jornalers havien tornat de la feina del dia i que s'asseien sols, a la porta de casa seva, recolzant el cap sobre la mà, i altres s'agrupaven als cantons mirant-se els forasters com passaven, observant la seva forma de vestir. És curiós com l'autor descriu la seva forma de vestir, dient que són camperols valencians, contraposada a la forma de vestir dels catalans. Podeu trobar la descripció a les pàgines 68 i 69 del llibre.

La casa de postes d'Amposta

El llibre El llarg camí cap a una ciutat moderna. Amposta 1850-1906.(Soriano-Montagut, Montserrat - Ed. Ajuntament d'Amposta - 2006) mostra una fotografia a la pàgina 222, de l'antiga casa de postes, punt de parada de correus i dil·ligències abans o després de passar el riu amb barcassa, en temps en què no hi havia trens. De les casa de postes se'n parla a la pàgina 224 del llibre. Aquesta casa de postes estava al costat esquerre de l'embarcador, lloc on després l fuster Domingo posaria la seva fusteria, segons s'hi explica.

Estant davant de la fotografia esmentada abans, em va venir al cap un fragment del llibre A summer in Spain, a tour made in 1835 By Summer, el qual descriu entre les pàgines 20 i 24 el pas de l'Ebre per fer nit a Amposta camí de València. Com es veu a la imatge adjunta, l'autor explica com va travessar el riu amb una barcassa conduïda per quatre sans culottes -terme procedent de la Revolució Francesa i que s'endevina que es refereix a treballadors, persones no acomodades-, i que m'imagino que era perquè anaven amb els anomenats calçotets de vietes.

Un cop travessat van arribar a la posada i els van mostrar l'apartament, amb mitja dotzena de sofàs com únic mobiliari, per a la incomoditat del viatger britànic que hi havia de dormir. Després de decidir sopar amb la resta de gent de la posada i no pagar un suplement per fer-ho sol, l'autor explica la seva visita a l'estable, edifici llarg o fosc, sense separacions per als animals, on fins 30 o 40 cavalls i mules estaven lligats amb senzilles cordes, amb llibertat per mossegar-se o donar-se coces entre ells, enmig d'un gran rebombori. El menjar dels animals, explica, era palla de la més dolenta.

I podeu continuar vosaltres mateixos llegint el llibre. Imagino que potser aquesta casa de postes de la qual parlava al principi, és la posada a la qual es refereix l'autor del llibre aquí citat, motiu pel qual escric aquesta entrada.

Activant Gmail Labs al Gmail en català

Genbeta publica un article on explica com activar les funcionalitats que estan en proves de Gmail, les agrupades dins de Gmail Labs, si teniu el Gmail en castellà. Això també val per al Gmail en català. En primer lloc cal anar a la pestanya Configuració i canviar la llengua a English (US) i desar els canvis. Un cop hagueu desat, si torneu a entrar a la configuració veureu que apareix una nova pestanya, amb el nom de Labs. Si hi entreu teniu una llista de funcionalitats que podeu activar, com la d'utilitzar diferents marques per als missatges a més de l'estrella groga -les superestrelles-, de forma que pot ser una estrella groga, blava, una marca de verificació, una marc d'important,..., com la configuració de dreceres de teclat personalitzades, configuració d'accions a partir dels moviments del ratolí (mouse gestures), etc.

Pendents d'ERC

La política catalana, els mitjans de comunicació, i aquella part de la societat que encara té interès per la política, aquest cap de setmana està pendent d'ERC, del resultat del seu Congrés Nacional. Demà a la nit se sabrà qui és el nou president i qui el nou secretari general. I potser s'endevinarà cap on anirà el país en un futur a curt i mitjà termini. Més esquerres, més independentisme? Es trencarà el tripartit, s'anirà de la mà de CiU, es mantindrà el pacte de govern? Quin sector estarà al capdavant del partit?

L'esperança meva és que ERC, després d'aquest congrés, es reforci com partit de govern, amb un marcat perfil d'esquerres i sobiranista però, també amb una mentalitat realista amb el país que tenim i moderat quant a formes. No oblido de les reaccions anticatalanes que han afavorit, sinó provocat, postures i paraules dels polítics d'ERC al llarg dels darrers anys. Sí, des d'Espanya també hi ha culpa, és cert.

Tinc amics a ERC a l'Ebre i els desitjo el millor, que s'acabin els maldecaps si pot ser. Però, que no perdin l'assemblearisme. Sí que pot ser un guirigall però, és un reducte de democràcia que malauradament s'ha perdut en els partits grans.

Musiquetes.cat promou la participació

El web del projecte musiquetes.cat ha canviat i permet ara que les persones participin aportant els propis continguts, ja siguin de video, d'àudio, d'imatge o de text. Pel que es veu les aportacions són els comentaris que es fan al material ja publicat, encara que van més enllà de simples comentaris, pel fet de poder ser qualsevol material multimèdia, seguint les indicacions del format que hi ha al web.

Salvados por la Iglesia

L'altre dia vaig veure un tros del programa Salvados por la Iglesia, de La Sexta, conduït pel Follonero de Buenafuente. Era un tros on una parella de suposats nuvis li entregaven al Papa la guitarra de joguina de Chikilicuatre. La veritat, he vist poca cosa més del programa. El web Hazte Oír té diversos articles sobre la campanya de denúncia al programa per anar contra la llibertat religiosa. Segons els pocs trossos que he vist i els comentaris, realment és un programa que ridiculitza l'Església però, que a més fereix la sensibilitat de les persones creients.

Jo no deixaré de ser creient, ni per estar contra moltes opinions de la jerarquia eclesiàstica, ni perquè algú es dediqui a riure-se'n de les meves creences, o d'allò que les representa. Igual que no em semblen bé les opinions que difonen alguns programes de la COPE no m'agrada aquest programa. Però, no sé si això ha de ser motiu de denúncia, si ha de ser motiu de prohibir-lo. Fins on arriba la llibertat d'expressió? És un debat que sobretot en els programes humorístics i els de la premsa rosa, no s'acaba mai.

Expedient a Antaix

L'empresa de mobles Antaix presenta un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO). De poc més de 300 persones de plantilla l'expedient n'afecta 78. El 12 i 19 de juny hi ha convocades jornades de vaga pels sindicats en protesta contra l'expedient. És sempre una mala notícia un ERO. Sovint en sentim a parlar i veiem les protestes a la televisió. El cas de Seat potser és un dels més sonats dels darrers anys. Jo en vaig viure un quan treballava a Barcelona, tot i que va afectar altres departaments de l'empresa. Saber que l'empresa decideix prescindir dels teus serveis és un fet traumàtic, sobretot en els temps que corren, en els nivells d'endeutament que ens movem. A l'àrea de Barcelona però, les possibilitats de recol·locar els treballadors són més i, per tant, la probabilitat de trobar una altra feina equivalent, més alta. A l'Ebre tenim un problema. La recol·locació és més difícil, per la manca d'indústria, doncs no estem a la vora ni de Barcelona ni de Tarragona. Per això, l'ERO d'Antaix és preocupant, per l'efecte que tindrà. L'empresa líder del món dels mobles a l'Ebre, afectada per la baixada de la construcció, comença a fer fora gent. No anem sobrats d'empreses grans i suposadament fortes a casa nostra. Ens hem de preocupar.

Air Berlín i el català

És curiós que l'opinió d'Air Berlín digui que a les Illes Balears es discrimini el castellà a favor del català. Curiós perquè les Illes tenen la fama de ser una segona Alemanya, on de vegades és més important parlar una llengua estrangera que no pas la castellana o la catalana. La ignorància d'un directiu d'una companyia com Air Berlín és imperdonable. No saber que la llengua pròpia de les Illes és el català i que això és un fet cultural, no un fet polític, és injustificable. Hi ha discriminació del castellà a Espanya? És la tesi del PP. En qualsevol cas si hi ha alguna discriminació serà la positiva envers les llengües oficials i pròpies de cada territori. Potser els clients de la companyia aèria no són majoritàriament catalanoparlants i per això no tem pels boicots cap a una actitud com aquesta.

Arc de Sant Martí a Amposta

Fa uns minuts hem pogut observar un arc de Sant Martí a Amposta. Depenent del punt d'observació s'observava un segon arc -vegeu foto de la dreta-. Podeu veure cinc fotos que he fet a l'àlbum Amposta2008 de Flickr.

Vilaweb TV, en directe

Aprofitant la presentació del darrer llibre de Ramon Tremosa, Vilaweb TV anuncia l'estrena de les emissions en directe. No sé si he arribat tard o no però, no he estat a temps de veure-ho. D'altra banda, he vist -i potser ja fa temps que hi era- que hi ha una secció al web per veure altres canals de televisió d'arreu del món en directe, a través del reproductor que tenen posat. Si utilitzeu VLC o MPlayer -va, els de Windows també, amb el Windos Media Player- teniu accés de forma senzilla a la URL de cada un dels canals i podreu veure'ls des de fora del navegador.

Prospectes de fàrmacs

Si mai perdeu el prospecte d'un medicament, hi ha un web que recull prospectes i que es poden consultar per veure'n la composició, dosis, efectes secundaris, etc. Es tracta de prospectos.net. Com s'hi indica, és un lloc on consultar prospectes, no un lloc on fer consultes mèdiques. Em sembla una eina molt útil, perquè de vegades sorgeix un dubte sobre un medicament que ens podem estar prenent i no acostumem a portar la caixa a sobre. La consulta del prospecte -complementada amb la consulta al/a la metge o al/a la farmacèutic/a- ens pot treure de dubtes.

Anotacions als videos de YouTube

Genbeta publicava ahir un article sobre una nova funcionalitat als videos de YouTube. Es tracta de la possibilitat d'afegir anotacions als videos, les quals poden ser interactives, com per exemple fer clic sobre una i canviar d'escena.

La intel·ligència de la població

El dia de la jornada electoral és la festa de la democràcia. Quan convé la població és sobirana i decideix sobre allò que més li convé. Però, ens trobem que hi ha cops que qui governa, carregat de paternalisme, pensa que pobres ciutadans i ciutadanes, no saben què els convé, perquè no saben tot allò que han de saber per formar-se una opinió, perquè diuen que els manipulen altres partits, perquè són presa dels sentiments, etc. Ens trobem doncs, com durant aquesta sequera, que els polítics es contradiuen, perquè varien de forma descarada el seu discurs segons els convé, pensant que la memòria de la societat és finita i de curt termini. D'aquí uns mesos aquí no ha passat res i, com diuen, qui dia passa any empeny. Arribarà una nova comtessa electoral i tornarem a ser una colla de savis i sàvies que sabrem què volem per al nostre futur.

Noves normes de contractació de serveis TI a Brasil

Barrapunto publica una referència a la normativa que a partir de gener del 2009 entrarà en vigor per a la contractació de tecnologies de la informació per part del govern de Brasil. Es destaquen alguns aspectes com la prohibició de subcontractar els processos de gestió de TI i de les activitats de coordinació de seguretat de sistemes. Dins d'aquesta normativa es requerirà que les administracions brasileres, abans de decidir iniciar el desenvolupament d'una nova aplicació de programari, consultin el web http://www.softwarepublico.gov.br per veure les solucions que ja existeixen.

Això permet que projectes existents i funcionant creixin, per les potencials noves aportacions si s'utilitzen en més administracions. També es redueix la duplicitat d'esforços per solucionar un mateix problema. I, se suposa, això aportarà un major coneixement d'allò que fan unes administracions i les altres. A Espanya, a Catalunya, també s'hauria d'aplicar això. Els projectes líders d'implantació de programari lliure -Extremadura, Andalusia- tenen directoris d'aplicacions per a diferents àmbits de l'administració, que es podrien reaprofitar -adaptar, si cal-, en altres administracions. I no cal quedar-se a Espanya, sinó que a la resta del món hi ha també bons projectes als quals aportar esforços i aprofitar-los a la vegada.

Canvi d'aspecte al bloc

Sembla que ens posem d'acord per fer els canvis d'aspecte als blocs. Fa temps que em ronda pel cap canviar l'aspecte del meu i, ves por on que Gustau aquest cap de setmana va canviar de plantilla, amb una que m'agrada molt, i ahir Sandra va canviar també la plantilla del seu. La veritat és que canviar d'aspecte el bloc és una cosa que ajuda molt, no només qui el visita sinó qui el manté. És com fer dissabte electrònicament. Continues al mateix lloc però, amb un canvi d'aspecte encetes una nova temporada amb més ganes.

La plantilla que he posat està feta per Adii. La veritat és que m'agrada bastant. Ha estat el fruit d'una recerca i d'una decisió ràpida. Té una pega i és que malgrat ser gratuïta no és lliure, doncs es distribueix amb una llicència CC BY-NC. És el fet que em fa dubtar sobre quant de temps la mantindré. Espero però, que us agradi.

Bonificació dels peatges

Llegeixo a Amposta.info que el govern català està negociant amb l'espanyol la bonificació del peatge de l'AP-7 entre Amposta i l'Aldea mentres durin les obres de la variant de l'Aldea de la N-340.
Sorpresa. Fa un any que es donava per feta la bonificació i ara això s'està negociant.
Desacord. Ja ho he dit més d'un cop que bonificar peatges quan una mica més amunt, tenim que sortint a Salou en sentit nord no es paga, entrant a Tarragona no es paga i sortint a Torredembarra tampoc, és un greuge comparatiu. A més, si tenim en compte que probablement calgui adquirir un Teletac, realment no surt la cosa gratis, per molt pocs diners que costi.

Discrepàncies amb Jiménez Losantos

Sembla ser que a l'Església comencen a sorgir veus públicament discrepants amb Jiménez Losantos, com podem llegir en diversos mitjans, entre ells La Vanguardia. Diumenge aquest mitjà entrevistava el cardenal Martínez Sistach i en parlava amb claredat sobre l'opinió que li mereix la línia d'alguns programes de la COPE i com afecta la imatge de l'Església. Em pregunto com és que altres, com Rouco Varela, no pensen igual, encara que en aquest cas no m'estranya, doncs sembla ser que el cardenal no dubta a posicionar-se políticament. Tenim una Església que sembla que té encara elements que recorden aquells bisbes i cardenals que surten a les fotos amb el braç alçat. Seria una alegria que el Vaticà fes alguna cosa per fer que l'Església fos realment de tots i no només d'aquells que pensen com determinats individus, els quals mostren dia rere dia com no s'han de fer les coses.

Piscines sí, reg agrícola no

No dic que s'hagi de permetre regar els pagesos de l'Àrea Metropolitana. Però, arran del pas de nivell d'excepcionalitat 2 a nivell 1, el govern permet regar jardins i omplir piscines i, en canvi, continua prohibint el reg agrícola. Si fos pagès de l'Àrea Metropolitana potser em preguntaria per què es poden omplir piscines, amb funcionalitat bàsicament d'oci, i no puc regar el meu camp, destinat a donar aliments.

iTunes U

El web d'Apple dels Estats Units anuncia el servei iTunes U. Es tracta d'un servei que ofereix l'accés a articles d'investigació, lliçons de llengua, audiollibres, etc., de forma gratuïta, per tal de poder-se descarregar i veure a l'iPod, iPhone, Mac o PC. Segons diuen, hi ha més de 50.000 fitxers educatius d'àudio i de video procedents de les universitats més importants (Yale és una de les que apareixen), museus i altres organitzacions d'abast mundial. El seu nom iTunes U, doncs, s'endevina que ve d'Universitat.

En un principi he pensat que era un servei que es posava en marxa només per a la gent dels EUA però, com es pot veure a la captura adjunta, també es pot utilitzar a les botigues iTunes d'aquí.

Algun cop he pensat que les universitats podrien oferir els seus materials escrits i audiovisuals a tothom, i una de les formes de fer-ho és aquesta. Igual que els mitjans de comunicació públics, les universitats públiques haurien de difondre els seus coneixements a tota la societat, d'on surten els recursos per al seu finançament, i crec que, anant més enllà, amb llicències lliures -literalment-.

És cert però, que aquesta iniciativa no és nova i que la creació i publicació de materials educatius ja compta amb vàries iniciatives a la xarxa, com el projecte Self, l'Open CourseWare del MIT, etc. Aquesta però, potser és la primera que integra els continguts en una plataforma utilitzada habitualment com plataforma d'oci. Tant de bo això s'estengués i acabessin formant part, els continguts, de les biblioteques de materials d'eines lliures com Miro.

Cal felicitar el govern?

Segons l'Avui el PSC de Tortosa demanarà al ple que es feliciti el govern català i l'espanyol per la coherència en la derogació de la interconnexió. No m'estranya que això ho faci un partit que é el mateix que forma part del govern català i que governa Espanya. La notícia és que ho demanés CiU o el PP. És com tot el reguitzell d'articulistes amb color polític que escriuen a favor de la gestió del govern, com si fossin veus imparcials.

D'altra banda, felicitar el govern no és precisament una cosa que cregui que es mereixin. Estaques vora el Segre, petició de transvasament del Segre, aigua en vaixells, aigua en tren i, finalment, plantejament de la solució que em temo que ja es contemplava inicialment, la interconnexió. I si no hagués plogut, avant que hagués tirat. I espera't, que encara no sabem què passarà, perquè la voluntat de fer una altra interconnexió sembla que hi és, i a més l'esperonen des de partits i mitjans. A més, les paraules de la ministra Espinosa d'arribar en un gran acord sobre l'aigua, fan que s'obri un episodi d'estar alerta per veure cap on van les coses.

Felicitar? Que felicitin la societat per haver sortit al carrer, un altre cop, sense estar condicionada per qui governa.

Foto antiga, mateixa situació

Ha plogut aquests dies. I com sempre, quan plou, diversos carrers ampostins s'omplen de forats. Un dels casos és l'Av. Generalitat, a la qual pertany aquesta imatge, tot i que d'uns mesos enrere. Cada cop que plou s'hi formen forats considerables i agrupats, els quals fan difícil circular sense posar les rodes del cotxe a dins.

Em sembla incomprensible que aquest problema persisteixi en el temps. És més, és incomprensible que un mètode que s'ha comprovat inútil, com és l'emplenat de forats amb grapats de quitrà, continuï sent la forma de reparar les cicatrius dels nostres carrers.

Mostra un mapa més gran

Els blocs a La Vanguardia

Ahir diumenge La Vanguardia dedicava el seu apartat de tendencies als blocs. Els titulars i notícies al voltant dels blocs no deixen de sorpredre'm. Si els analistes apuntaven que l'any 2007 arribaria el punt d'inflexió dels blocs després d'un període de crescuda, continua semblant com si aquesta crescuda no s'hagués aturat, almenys a casa nostra. Recentment l'Avui estrenava apartat de blocs. Vilaweb, mitjà pioner a Catalunya en la implantació de noves eines TIC, ja fa un temps que té el seu espai de blocs i recentment es va fixar en els blocs ebrencs al voltant del problema de l'aigua. Val a dir que hi ha encara mitjans reticents a tenir en compte els blocs com un element més de comunicació a la xarxa.

Sota del títol de la notícia de La Vanguardia es llegeix que els blocs surten del seu aïllament i creen una xarxa social amb poder d'influència. Potser sí que és cert, tot i que això són consideracions que es poden discutir. Els blocs fa temps que estan connectats a la xarxa. Potser no en el sentit de pertànyer a comunitats blocaires, a estar enllaçats a xarxes socials o a xarxes de blocs però, els canals RSS/Atom o serveis com Tehnorati ja porten temps connectant els blocs amb la resta de xarxa. Sobta per això, que en aquestes alçades es continuï parlant d'un fenòmen com si fos nou, com si s'acabés de descobrir el seu potencial. Quan el gran èxit és dels microblocs, quan ja es parla fins i tot dels nanoblocs, continuem veient com els blocs són una novetat. És la tecnologia. Potser un dels únics temes dels quals els tertulians professionals no en parlen, potser un dels únics temes que ens fa anar sempre per davant. O no.

Facebook en català

El Periòdico es fa ressò de la disponibilitat d'accedir a la xarxa social Facebook en català. La traducció ha estat feta per les pròpies persones usuàries de Facebook. En el moment d'escriure això encara queden 17 frases per traduir, traducció que es fa de forma senzilla mitjançant una aplicació inserida al perfil de Facebook. La interfície ha estat traduïda, segons el diari, per 350 persones. No sé si compten totes, fins i tot les que hem fet una mínima aportació, o si només compten les que han fet aportacions importants quant a quantitat de frases traduïdes. Imagineu-vos quantes coses es poden fer a la xarxa si es permet la participació de les i els internautes. 

Un exemple interessant de com utilitzar el potencial de treball distribuït i voluntari a la xarxa seria que les empreses productores de pel·lícules i sèries, en comptes de denunciar qui fa subtítols perquè qui s'ho descarregui de xarxes entre extrems pugui llegir-ho en una llengua que entengui, promoguessin la participació de la xarxa en la subtitulació, amb una posterior revisió. La velocitat de disponibilitat de pel·lícules subtitulades oficialment podria ser impressionant.

Els mossos controlaran la velocitat a les obres de l'AP-7

Quan he llegit el titular he pensat "ja era hora". Els trams d'obres de l'AP-7 a la província de Tarragona són perillosos. Són trams estrets, amb el voral delimitat per blocs de ciment. Malgrat això i malgrat les limitacions de velocitat a 100 Km/h o 80 Km/h, poca gent respecta aquests límits. Servidor s'ha trobat en el cas en què l'adelantava un autocar sobrepassant el límit de 80 de bon tros, o un altre en què un camió li feia ràfaga per anar "massa lent".

L'estació de Renfe de l'Aldea

Avui a l'estació de Renfe de l'Aldea una noia es diposava a pagar amb la targeta de crèdit el seu bitllet de regionals. No ha pogut. Renfe permet pagar amb targeta els bitllets de llarga distància i els de rodalia però, ves per on, els de mitjana distància -regionals- no. A Barcelona pots pagar un bitllet senzill de rodalia amb targeta de crèdit a les màquines expenedores, sense problema. A l'Aldea -i altres estacions-, la màquina expenedora, si hi és, sovint no té canvi i no accepta targeta.

L'estació de l'Aldea és aquella que continua amb la porta corredissa espatllada, la porta que està permanentment oberta, demanant disculpes per l'avaria.

I l'estació de l'Aldea és on dissabte vam veure com una dona perdia l'autobús perquè el conductor va decidir que no havia d'esperar-se més. Encara quedava un bron grapat de gent sortint de l'estació i el conductor ja havia decidit marxar. Això és un servei com cal de connexió de l'estació principal de l'Ebre amb la resta de poblacions?