La casa de postes d'Amposta

El llibre El llarg camí cap a una ciutat moderna. Amposta 1850-1906.(Soriano-Montagut, Montserrat - Ed. Ajuntament d'Amposta - 2006) mostra una fotografia a la pàgina 222, de l'antiga casa de postes, punt de parada de correus i dil·ligències abans o després de passar el riu amb barcassa, en temps en què no hi havia trens. De les casa de postes se'n parla a la pàgina 224 del llibre. Aquesta casa de postes estava al costat esquerre de l'embarcador, lloc on després l fuster Domingo posaria la seva fusteria, segons s'hi explica.

Estant davant de la fotografia esmentada abans, em va venir al cap un fragment del llibre A summer in Spain, a tour made in 1835 By Summer, el qual descriu entre les pàgines 20 i 24 el pas de l'Ebre per fer nit a Amposta camí de València. Com es veu a la imatge adjunta, l'autor explica com va travessar el riu amb una barcassa conduïda per quatre sans culottes -terme procedent de la Revolució Francesa i que s'endevina que es refereix a treballadors, persones no acomodades-, i que m'imagino que era perquè anaven amb els anomenats calçotets de vietes.

Un cop travessat van arribar a la posada i els van mostrar l'apartament, amb mitja dotzena de sofàs com únic mobiliari, per a la incomoditat del viatger britànic que hi havia de dormir. Després de decidir sopar amb la resta de gent de la posada i no pagar un suplement per fer-ho sol, l'autor explica la seva visita a l'estable, edifici llarg o fosc, sense separacions per als animals, on fins 30 o 40 cavalls i mules estaven lligats amb senzilles cordes, amb llibertat per mossegar-se o donar-se coces entre ells, enmig d'un gran rebombori. El menjar dels animals, explica, era palla de la més dolenta.

I podeu continuar vosaltres mateixos llegint el llibre. Imagino que potser aquesta casa de postes de la qual parlava al principi, és la posada a la qual es refereix l'autor del llibre aquí citat, motiu pel qual escric aquesta entrada.