Ballem català, parlem sevillanes

Resulta que l'enriquiment que produeix aprendre una nova llengua, de les cooficials a l'estat espanyol, és equivalent a aprendre a ballar sevillanes, per allò del fet cultural propi, és a dir, el folclore. Però, ni amb el coneixement d'una llengua cooficial ni amb les sevillanes no es va enlloc. No té una projecció positiva en altres aspectes de la vida. No és positiu adquirir nous coneixements, poder-te relacionar amb persones de parla catalana en la seva llengua, tenir consideració per una cultura diferenciada en alguns aspectes, igual que quan hom surt de viatge a l'estranger. Resulta que no és pràctic. És clar, si amb el castellà ja es pot anar a tot arreu, no és positiu requerir el coneixement del català, igual que no és positiu requerir saber ballar sevillanes, o jota. I és que la cooficialitat ja està bé com està. Llengües cooficials sí però, el castellà per davant, no?