dilluns, 23 de gener del 2006

Els 10 milions del PP

Una de les reaccions destacades del dia en què Artur Mas s'ha fet la foto de salvador de l'Estatut és la d'Ángel Acebes. Aquest home, profeta de la política espanyola, anunciador de l'apocalipsi nacional, ha explicat molt bé com pensa. Els acords que es puguin prendre al voltant de l'Estatut, siguin quins siguin, duran al trencament d'Espanya. Si algú dins del PP, per exemple, Josep Piqué, pensa que l'acord assolit pot ser bo, s'equivoca -Acebes dixit-. Tot allò que no surt dels cervells del PP no pot ser bo, i si ve de Catalunya menys.

Ja fa temps que el PP denuncia que el govern espanyol no compta amb ells per a l'Estatut. Si fem memòria veurem com a Catalunya i a Espanya el PP s'ha autoexclòs del tema. A Madrid es va negar d'entrada a parlar-ne. Aquesta exclusió el PP la trasllada als 10 milions de votants que van tenir a les darreres eleccions generals. Per això, tot allò que pensa el PP que cal fer i que el govern, amb la resta de partits, pensa que s'ha de fer d'una altra manera, significa anar contra els votants del PP. Aquesta interpretació particular de la democràcia es podria fer a la inversa, perquè sembla que el PP ignora que la suma de vots que no van ser per a ells supera els 13 milions, entre ells els 11 del PSOE. Amb arguments demagogs seria fàcil dir que el PP va contra els 13 milions de vots de la resta de partits. Fet i fet, diria que és així, doncs aquest partit cada dia queda més clar que només fa política per als seus votans, i la resta que els bombin. Per això, quan tenien majoria absoluta, ens la recordaven cada cop que necessitaven legitimar les seves decisions. I com he escoltat en un programa de ràdio, jo també em pregunto què fa Josep Piqué al PP.