Segons expliquen diversos mitjans, l'Audiència Nacional ha paralitzat la devolució dels papers incautats pels franquistes i fins ara emmagatzemats a Salamanca. L'Ajuntament de Salamanca, la Junta de Castellà i Lleó, i el PP, s'han sortit amb la seva, encara que sigui de forma temporal. Fins al darrer moment tiben la corda i aconsegueixen escalfar els ànims. I tot per uns papers que a ells ni els van ni els vénen, i que per als seus legítims propietaris tenen molt de valor. Uns papers que en el seu dia van acollir a la seva ciutat per tal que els franquistes poguessin exercir la repressió sobre els perdedors de la guerra, o millor dit, sobre els que no eren de la seva forma de pensar.
No entenc aquesta espiral de crispació que vivim. Quan no hi ha problemes amb els bascos els hi ha amb els catalans. Quan no és l'Estatut són els papers de Salamanca, o bé les obres d'art de la Franja. El fet és que som l'eina política de destrucció de l'adversari del PP, el PSOE. I si cal crear un clima que alguns ja recorden com semblant al de 1936, doncs es crea i ja està. I si cal donar les culpes a les esquerres sobre l'aixecament dels militars al 36 es dóna i ja està. I això s'ha d'acabar. La dreta, la moralista dreta, la que tot ho fa bé i mai no s'equivoca, la devota i creient dreta, hauria de fer memòria. Hauria de fer memòria de la connivència històrica amb el franquisme, de les morts causades pels seus avantpassats. I tornant al present, la dreta, la catalana almenys, hauria de reflexionar sobre si aquest és el camí o seria millor optar pel bon tarannà. Tots hi guanyaríem. Però, per això, cal que des de dins, des del PP, sorgeixin les discrepàncies. Des de fora tots ho tenim molt clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada