dimarts, 31 gener de 2006

Alternativa lliure a Skype

Fa un temps que va aparèixer una alternativa lliure a Skype. Es tracta d'OpenWengo. És programari lliure amb llicència GPL. Permet fer trucades gratuïtes entre ordinadors i també d'ordinador a telèfons mòbils i fixos. Existeix també una extensió per a Firefox per poder fer trucades des del navegador.
A la llista admpub de Softcatalà ha sortit el tema de les alternatives a Skype i s'ha comentat aquesta que ja havia instal·lat fa un temps. He vist que ja hi ha versió per a Windows i GNU/Linux, i que està per arribar la versió de Mac OS X i per a dispositius mòbils. L'avantatge és que si teniu temps i coneixements podeu col·laborar perquè aquestes versions siguin realitat. És programari lliure, aquesta és la gràcia.

dilluns, 30 gener de 2006

Primera guia de locals sense fum

El diari gratuït 20 minutos publica des d'avui una guia de locals sense fum que es poden trobar a les ciutats on es publica i en altres. Expliquen que han elaborat la guia amb l'ajuda dels lectors i del web nofumadores.org. He mirat si a Amposta hi havia algun local reflectit a la base de dades i no n'hi ha cap. Potser cal deixar passar temps. És normal que hi hagi informació relacionada amb la zona geogràfica on es llegeix aquest diari.

Enllaç: Lanzamos la primera guía de locales sin humo de España, calle a calle - 20minutos.es

Un bloc sobre el Delta en francès

Per casualitat he descobert un bloc creat sobre el Delta de l'Ebre escrit en francès. Hi ha unes quantes fotos i explicacions.

Bloc: Delta de l'ebre et nous

La recollida de signatures

Primer va ser Libertad Digital, diari electrònic on escriu Jiménez Losantos, entre altres, qui va encetar una campanya virtual de recollida de signatures. En aquell cas va ser per donar suport a la COPE, contra la suposada persecució que té a Catalunya. Ja es va parlar aleshores de la fiabilitat de les signatures presentades utilitzant formularis electrònics. Es podien inserir noms repetits i noms falsos. Però, l'important és que comptabilitzaven en la suma final.

Ara el PP enceta una campanya de recollida de signatures contra l'Estatut que s'està negociant per a Catalunya. Perquè els espanyols tenen dret a opinar -com amb la guerra, el PHN i altres temes-. I el PP utilitza també el formulari electrònic, en el seu lloc web, per recollir adhesions. Tan fàcil com posar nom i cognoms i un DNI. Tan fàcil que qualsevol pot posar el nom i DNI d'un altra persona sense que aquella ho sàpiga. I el PP ho comptabilitzarà igual.

Mentres no s'hagin implantat mecanismes menys dubtosos, com la signatura electrònica, aquestes recollides de signatures, igual que les enquestes que proliferen en els webs de molts mitjans, són inútils i no poden considerar-se si es vol fer un recompte seriós de les adhesions.

L'Estatut i el tripartit

Seria raonable pensar que si un dels socis del tripartit no dóna suport a l'Estatut que sí que accepten els altres dos, el futur d'aquest acord de govern comenci a fer aigües. Més d'un deu estar fregant-se les mans per si això pot passar. A Madrid alguns socialistes també estan pendents del tema, els mateixos que han anat introduint soroll durant la redacció del text a Catalunya.

Han aconseguit que el partit que tradicionalment ha fet acords a la baixa amb el govern espanyol també apliqués aquesta forma de negociar amb l'Estatut. El resultat, ni nació, ni concert econòmic -recordem-ho, temes imprescindibles!-. I ara saben que li han posat les coses difícils a ERC. El problema de tot això és que els altres socis, veient que CiU renunciava a l'irrenunciable, segons ells mateixos, han donat el vist-i-plau a la foto entre Mas i Zapatero. Per tant, alguna responsabilitat tindran els altres dos socis del tripartit si aquest s'esquerda. Entre altres, participar del teatre i no reclamar un acord comú amb tothom, desitjable i còmode per a tots. Ara, si vols t'hi sumes i si no, ja saps on està la porta.

La Primitiva de Llíria

Dissabte passat va començar un nou cicle Amposta de banda a banda, a La Lira Ampostina. L'ha encetat una de les millors bandes de música de l'estat, l'Ateneu Musical i d'Ensenyament Banda Primitiva de Llíria, guanyadora de la secció d'honor del Certament Internacional de Bandes de Música de València 2005. Per als músics i amants de la música de banda aquesta era una ocasió que calia no deixar passar.

diumenge, 29 gener de 2006

Arxivada la denúncia contra l'AVUI

No podia ser d'altra manera, que llegint l'article d'Iu Forn a l'AVUI, Manual del bon colpista, el jutge arxivés la denúncia ordenada pel ministre Bono. El problema que tinguin no sabent llegir o no sabent traduir no s'ha de traslladar a l'autor, sinó al lector. Mentrestant, com podem escoltar cada dia, i sense necessitat de traduir al castellà, hi ha ones radiofòniques que insulten i menyspreen tothom qui no pensa com ells. I aquests no són denunciats i a més es queixen de ser perseguits.

dissabte, 28 gener de 2006

Les cases del riu


LA MARFANTA inclou un article sobre les cases del riu de Tortosa. Aquestes cases, del segle XVIII, molesten als polítics tortosins, perquè impideixen contemplar l'espectacular façana de la catedral. Alguns pensem, tot i no ser tortosins, que les cases del riu de Tortosa formen part de la seva imatge i que la seva desaparició és innecessària. La catedral, quan hagin restaurat la seva façana i posat les escales, no necessita tenir una gran esplanada al davant. Aquesta és una necessitat creada, artifical. Ara que es torna a parlar dels molins a la Terra Alta i que el paisatge tortosí ha canviat dràsticament amb els molins que col·lonitzen les muntanyes veïnes, no s'entén que els mateixos polítics que els afavoreixen tinguin sensibilitat pel paisatge urbà, per la façana fluvial.

divendres, 27 gener de 2006

CiU ho té fàcil a Amposta

Acaba de saber-se que Marta Cid no serà candidata a l'alcaldia ampostina. ERC perd una candidata que prometia posar les coses difícils a CiU a les properes municipals, sense voler desmerèixer la tasca de l'equip municipal d'Esquerra. Els socialistes, si no canvien de línia, per molta raó que tinguin sembla que ja estan marcats com una mala oposició. El cas de la pugna entre els socialistes i Daniel Rius els passarà factura potser. IC-V a Amposta no sé ni si es presentaran. En qualsevol cas no sembla que recuperin cap regidor. I del PP, doncs el mateix. No apunta la cosa a que recuperin vots. I de tot això qui en surt afavorit? CiU, que amb un candidat diferent però, amb presència al consistori des de fa temps, qui ja es deixa veure en els actes públics, amb un equip que segurament serà continuïsta, amb la Capitalitat Cultural i els projectes que es fan típicament al final de legislatura, ho té molt bé per repetir com força guanyadora de l'alcaldia.

250 anys del naixement de Mozart

Avui fa 250 anys que va nèixer Wolfgang Amadeus Mozart.
Un enllaç: The Mozart Project.

ZP, sí que ho va dir

El president Rodríguez Zapatero insisteix a matitzar les paraules sobre l'acceptació de l'Estatut que sortís del Parlament en plena campanya electoral. No valen matitzacions. Les paraules són les que són i no es poden matitzar quan es veu que el text resultant no és l'esperat. En qualsevol cas haurien d'haver estat matitzades després de pronunciar-les. Ara, tot i que l'Estatut acabi sent bo, no haurà complit la seva promesa.

Rubianes afegeix llenya al foc

A la COPE han posat el crit al cel per les paraules que van sortir de la boca de Pepe Rubianes al programa El Club de TV3. Si bé s'han d'entendre en el context de qui és la persona que va enviar a la merda Espanya i altres paraules inapropiades per a la franja horària del programa, també és cert que sembla que hi hagi gent que gaudeixi incrementant la crispació, o ajudant que des de les Espanyes hi hagi qui ho aprofiti. Avui Jiménez Losantos, Federico, s'hi ha referit i ha escollit bé els talls que havien d'escoltar els oients. És cert que amb una intencionada ignorància de qui és Pepe Rubianes. Però, també és cert que no calia haver-les pronunciat. Ara bé, qui més insulta i crispa dia a dia potser no hauria de tirar la primera pedra.

dijous, 26 gener de 2006

Se sienten, coño

El colpista Antonio Tejero escriu una carta d'opinió al diari Melilla Hoy, amb títol ¿Hasta cuándo... Zapatero?, on opina, com si ell hagués estat el més gran defensor de la pàtria -com el Caudillo- sobre les pretensions dels partits catalans de destruir Espanya. És tota una crida a fer front a l'Estatut, en la línia que reclama el PP, encara que aquest home va més enllà dient que acabaran tirant pel dret. Acaba amb una oració a Déu, manifestant la seva fe públicament i demanant-li que il·lumine el Rey de las Españas. Bonica forma de cel·lebrar els 25 anys del cop d'estat que va fracassar -per sort-.

L'Audiència Nacional permet que els papers tornin a Catalunya

L'Audiència Nacional ha decidit permetre que els papers que havien sortit de l'Arxiu de la Guerra Civil a Salamanca segueixin el camí cap a Catalunya. Sorpresa del dia, almenys agradable.

Bono denuncia l'AVUI

El diari AVUI ha estat denunciat per ordre del ministre Bono. Com es pot llegir al mateix diari, en una entrevista en una ràdio, ahir, el ministre citava el text d'Iu Forn que ha provocat la denúncia, fent algunes imprecisions que canvien molt el significat i sentit de l'article. Per tant, primer caldria que cités literalment l'escrit de la polèmica. Després el ministre alliçona els lectors sobre les males conseqüències intel·lectuals que té llegir el diari AVUI. Continuem esperant però, accions contra els insults d'alguns acusant el govern espanyol de colpista. Als menuts sempre és més fàcil atacar-los.

dimecres, 25 gener de 2006

La veu dels ciutadans

El PP vol que els ciutadans espanyols opinin sobre l'Estatut de Catalunya. Imagino que és la nova tendència del PP. Primer van decidir posar-se darrera de les pancartes per protestar. Li van trobar gust a la cosa i ara ja pensen en la recollida de signatures i en els referèndums -fins i tot si no són legals?-.

Potser fins i tot Mariano Rajoy revisarà les hemeroteques per rellegir-se les opinions sobre les manifestacions contra el PHN o contra la guerra de l'Iraq del seu partit, aleshores al govern. O aquella famosa frase en què el senyor Aznar deia que l'oposició bordava la seva rancúnia per les cantonades. Segur que el senyor Rajoy té una explicació a tot plegat i podrà convèncer-nos que allò era una cosa i això una altra. Allò que segur que no farà és dir que es van equivocar escoltant només els seus 183 escons.

Los Genoveses


El web Los Genoveses és un d'aquells llocs que de tant en tant va bé visitar. Allí es poden trobar uns muntatges divertits que serveixen per il·lustrar l'actualitat política. Ara mateix, en el moment que escric això, tenen penjada la imatge que adjunto aquí, sobre els militars que, no volen posar-se en política però, s'hi posen.
El web durant l'època d'Aznar (li diuen ex líder cósmico), tenia -i conserva- apartats per a cada un dels membres del PP i les històries que es comenten sobre ells. També s'hi pot trobar una secció de notícies des de l'any 2003. És una bona font per fer un repàs de la crispació PPera que ve de fa temps.

Molinets a la serra de Godall

Sembla que torna una idea que ja va estar damunt de la taula: posar un parc eòlic a la serra de Godall. Els ajuntaments de Godall i d'Ulldecona hi estan interessats. Potser sí que hi fa vent. Faltarà veure si realment en fa prou i és rendible. També és llàstima que una serra tan menuda acabe plena de molins. Si el resultat és semblant al del Coll de l'Alba pot ser brutal. En pocs quilòmetres tindrem molins a manta. Em recorda l'Aragó, que hi ha un tram d'autopista que mires l'horitzó i tens una filera de molins que espanta.
Les preguntes que t'acabes fent és si els governants catalanistes i d'esquerres són realment tan ecologistes com semblava abans d'arribar al poder. I si defensen encara allò de no voler ser la central energètica de Catalunya. Pel que sembla no anem per aquest camí: central a Riba-roja (recordem que es va fer front a ENRON), centrals eòliques per tot arreu (amb un impacte brutal a Tortosa, per exemple). Per no parlar d'altres temes en l'àmbit català (la MAT, Bracons).
Com recordo al comentari al bloc LA MARFANTA, si aneu a Perpinyà, si pugeu una mica més amunt, passareu pel costat d'un parc eòlic. Res, molt pocs molins i a terra, no dalt de cap muntaya. No sé però, com són els altres parcs així que no es pot concloure res d'aquest comentari.
Enllaç: energia eòlica (en francès).

Missatgers de la veritat

El Cardenal Amigo demana als mitjans servir a la veritat i defensar els valors cristians. A quins mitjans? No sé si ho ha dit pensant en tots, en tots menys la COPE, o precisament pensant sobretot en la COPE. Perquè allí la defensa dels valors cristians, en certes franges de la programació, queda en segon pla, en benefici de l'insult, menyspreu i crispació social i política. Escudant-se en la llibertat d'expressió el mitjà que més exemple -des del punt de vista eclesiàstic- hauria de donar, és un dels que menys en dóna. Caldria posar ordre a casa primer, no? I no cal tancar la cadena per aconseguir-ho. Simplement, vigilar el compliment dels seus principis ideològics.

Iu Forn

L'article de l'Iu Forn d'avui: Tots a la mani contra Piqué.

Situació a les aules

Si sou mestres o professors potser us heu trobat amb alguna història com la que explica Jordi Perales.

dimarts, 24 gener de 2006

Estatut i renúncies

Ja ha passat l'eufòria inicial. Ja s'han fet les fotos. La funció teatral ha acabat i han hagut molts aplaudiments. No sé si han estat aplaudiments per allò que s'ha acordat o bé perquè es veu el final de tanta polèmica. Primer a Catalunya, molta polèmica per acabar en un acord, fotos i apludiments. Després, moltíssima polèmica a Madrid, la qual sembla que segueix un camí semblant. Els partits catalans sembla que malgrat reclamar que no es retallés el text acordat al Parlament, van pel camí de posar ells les tisores en mans del PSOE i li cedeixen l'honor de fer les retallades.

Que quedi clar, que potser l'acord aconseguit serà bo, millor que la situació actual. Però, el problema és que es parteix de posicions maximalistes i s'acaba empassant-se-les. Ara, després de l'eufòria, o bé després d'aprovar l'Estatut a Madrid, els partits catalans que li han donat suport haurien de fer una roda de premsa i explicar, punt per punt, tot allò que van dir que era irrenunciable i com ha quedat. És a dir, explicar si han renunciat a allò irrenunciable. I després que intentin convèncer els catalans, amb la mateixa estratègia que amb la constitució europea, que cal votar a favor. Potser amb menys soroll, amb menys declaracions, tot hauria sortit igual, i els ciutadans no patiríem la crispació diària del PP ni hauríem de desxifrar les intencions d'uns i altres a través de les seves declaracions públiques.

El New York Times toca la cresta al PP

Avui a la llista Amposta l'Àngel Manuel ha enviat un enllaç a un article sobre les veus de militars opinant sobre la situació política espanyola i sobre la necessitat del PP d'acceptar el resultat democràtic i legítim de les eleccions de 2004.
L'article: Army Troglodytes in Spain - New York Times

El PP contraataca

Resulta que el PP vol recollir signatures per presentar una iniciativa legislativa popular sobre l'Estatut. Segons diuen, això no és aplicable quan afecta a lleis orgàniques. Aquests que donen lliçons sobre el respecte a les normes ignoren això o és una idea brillant que han tingut, per fer soroll?

Estatut: Memòria convergent

En Josep-Maria Terricabras recorda la postura sobre l'Estatu que fa nou mesos tenia CiU. Grans declaracions primer, per rebaixar les pretensions després, sortir a la foto, i amb una campanya mediàtica intentar que els ciutadans els vegem com els salvadors de l'Estatut. Presa de pèl.

Blocs ebrencs

Una de les coses que faig quan em connecto a Internet cada dia és visitar La Marfanta. Aquest bloc, mantingut pel periodista Gustau Moreno, conté informació actualitzada de les Terres de l'Ebre i també opinions expressades pel seu autor. El mateix Gustau és autor de tres blocs més: Va de futbol, HIBER-NEXUS i freak-EBRE!. Un altre mitjà d'informació, Ràdio Flix, també informa a la xarxa amb un bloc. L'ampostí Josep Torta també disposa d'un bloc personal des de fa un temps. Aquest cap de setmana passat vaig tenir coneixement del bloc de Jordi Perales.

Aquests blocs relativament recents s'uneixen a la presència ebrenca a la xarxa, en format bloc o bé en format web dinàmica més complexa. La Veu de l'Ebre, Ribera Online, Bernats pescaires, Eines, aMPosta.org, Llibres Ebrencs, Revista Mirall, Amposta.info, són exemples, que no els únics, d'espais a Internet on hi ha continguts propers a la gent de les Terres de l'Ebre o quins autors són gent ebrenca. És clar, afegiu a la llista aquest mateix bloc, el d'un servidor.

Actualització: Un altre bloc, Canareus.

dilluns, 23 gener de 2006

Tindrem vegueria?

Una de les preguntes que hauríem de fer-nos a les Terres de l'Ebre si tira endavant l'Estatut fa referència a la vegueria. L'organització interna de Catalunya és possible que es faci amb vegueries. Fins i tot poden desaparèixer les diputacions provincials. Això sí, sempre que de cara a Madrid les províncies continuïn sent-ho, entre altres coses, per mantenir el se còmput electoral intacte. Això ho va dir fa un temps el ministre Sevilla.

Si l'organització en vegueries no deixa de ser interna, si les vegueries de cara a Madrid no equivalen a províncies, continuarem com fins ara però, amb una administració més. Les vegueries, sense considerar-se a Espanya com províncies, no tenen cap sentit, doncs ja tenim les delegacions territorials del govern.

Els 10 milions del PP

Una de les reaccions destacades del dia en què Artur Mas s'ha fet la foto de salvador de l'Estatut és la d'Ángel Acebes. Aquest home, profeta de la política espanyola, anunciador de l'apocalipsi nacional, ha explicat molt bé com pensa. Els acords que es puguin prendre al voltant de l'Estatut, siguin quins siguin, duran al trencament d'Espanya. Si algú dins del PP, per exemple, Josep Piqué, pensa que l'acord assolit pot ser bo, s'equivoca -Acebes dixit-. Tot allò que no surt dels cervells del PP no pot ser bo, i si ve de Catalunya menys.

Ja fa temps que el PP denuncia que el govern espanyol no compta amb ells per a l'Estatut. Si fem memòria veurem com a Catalunya i a Espanya el PP s'ha autoexclòs del tema. A Madrid es va negar d'entrada a parlar-ne. Aquesta exclusió el PP la trasllada als 10 milions de votants que van tenir a les darreres eleccions generals. Per això, tot allò que pensa el PP que cal fer i que el govern, amb la resta de partits, pensa que s'ha de fer d'una altra manera, significa anar contra els votants del PP. Aquesta interpretació particular de la democràcia es podria fer a la inversa, perquè sembla que el PP ignora que la suma de vots que no van ser per a ells supera els 13 milions, entre ells els 11 del PSOE. Amb arguments demagogs seria fàcil dir que el PP va contra els 13 milions de vots de la resta de partits. Fet i fet, diria que és així, doncs aquest partit cada dia queda més clar que només fa política per als seus votans, i la resta que els bombin. Per això, quan tenien majoria absoluta, ens la recordaven cada cop que necessitaven legitimar les seves decisions. I com he escoltat en un programa de ràdio, jo també em pregunto què fa Josep Piqué al PP.

Tot per la foto

Un dels titulars de la premsa del dia sobre l'acord entre CiU i PSOE sobre l'estatut diu que "Zapatero i Mas escenificaran l'acord sobre el nou estatut..." (Vilaweb). El titular il·lustra molt bé la sensació que dóna tot plegat: teatre. S'escenifica un acord, per poder tenir una foto amb l'encaixada de mans i el dit gros aixecat. Perquè sense foto l'estatut no podria tirar endavant. Al final, tot allò irrenunciable segur que acaba podent-se modificar. Sempre i quan hi hagi unes quantes jornades de negociació frenètica i la foto final amb tots exhaustes i satisfets per la fita assolida. Qui sap. Potser al final de la setmana ERC també veurà amb bons ulls la retallada -esperada, tot sigui dit-.

Totes les declaracions categòriques s'esvaeixen i entrem en una nova ronda. Ara quedarà que els catalans ens creguem tot això del nou Estatut, que no havien de retallar-lo a Madrid tal i com havia sortit del Parlament. I passarà com amb el projecte de constitució europea. Sigui bo o sigui dolent, només hi ha un camí: votar a favor. Perquè per Catalunya cal dir sí a l'Estatut. I brindar amb cava català, és clar.

diumenge, 22 gener de 2006

Plataforma Digirnet

Segons informa VilaWeb, 10 municipis catalans han començat a utilitzar la plataforma d'administració electrònica Digirnet. Aquesta plataforma proporciona un portal ciutadà, un d'empleats públics i un d'empreses, per tal de facilitar la relació amb l'administració. La plataforma neix de l'aliança tecnològica entre Intel, Cisco Systems, COLT Telecom, Gassó, Informática El Corte Inglés, Microsoft Ibérica i Telefónica Móviles España. Tal com diu la notícia, podran accedir-hi tant els clients que utilitzin programari lliure com els qui no.

Està bé que no es posin problemes per als usuaris de programari lliure. Del projecte se'n saben poques coses. Si hi és Microsoft és de suposar que haurà inclòs les seves pròpies eines dins de la plataforma, cosa que significa que no és una plataforma lliure. I tractant-se de les administracions públiques això és important, per qüestions de costos (encara que sembla que ofereixen el servei, no el programari) i de gestió de les dades de persones i empreses.

Ebrencs arriba als 200

Informa LA MARFANTA que la llista ebrencs ja arriba als 200 membres. Crec que mantenir aquest nombre de membres és molt important per a una llista de gent agrupada al voltant d'un territori tan menut. Realment molts són (som, perquè he esdevingut també un d'ells) lectors i pocs són escriptors però, la quantitat de membres implica que el que s'hi diu arriba a molta gent.

Hi ha opinions de molts tipus. Crec que predomina la gent desencantada amb els polítics que ens governen. Els d'abans, perquè van fer el que van fer, i els d'ara, perquè sembla que no són tan fidels a les promeses com semblava. També hi ha gent que tracta temes sobre ecologisme, cosa normal tenint en compte que la llista té origen en la lluita contra el PHN del PP. I tambe hi ha lloc per opinar d'altres preocupacions, com l'especulació urbanística, els monos de Camarles, el rumb de Tortosa,... Una llista que és bo que segueixi viva i que, si alguna cosa del que es diu pot servir, qui ho hagi de fer que hi reflexioni. Al cap i a la fi, reflexionar no fa cap mal.

Mas ja té foto

Com era de preveure CiU cercava la foto del seu líder salvant l'Estatut. I aquesta foto sembla que ja ha arribat, després de l'acord global sobre el text. Ara a treure'n rèdit electoral. Si és que al final tot acaba com és previst.

Enllaços:
- CiU i PSOE arriben a un acord global sobre l'estatut
- Habrá Estatut, finalmente

dissabte, 21 gener de 2006

Francesca Valldepérez plega dels seus càrrecs a ICV

La que va ser candidata a l'alcaldia d'Amposta per ICV, Francesca Valldepérez, ha deixat els seus càrrecs dins del partit, per coherència personal davant de la línia que aquest segueix a l'Ebre. No m'estranya. Ara queden alguns dubtes. Hi haurà una migració d'ICV al PSC a Tortosa, com fa uns anys? Aconseguirà ICV fer una llista per a les municipals ampostines?


Enllaç: Francesca Valldepérez, expresidenta d'ICV a l'Ebre, dimiteix dels seus càrrecs al partit

Les mentides de Jiménez Losantos

Acabo de mirar per damunt el recull del diàleg dels lectors amb Jiménez Losantos que Libertad Digital ha penjat al seu web. A banda de les mostres de com insulta i menteix aquest personatge dia a dia a la ràdio, aquí en teniu mostres escrites. Ja poden parlar de l'Iu Forn, ja, que aquest sí que es passa de la ratlla i ningú no pren papers en l'assumpte.

Hi ha una pregunta sobre si el PP guanyés les eleccions a Espanya faria tornar els papers de Catalunya a Salamanca. La resposta del predicador és d'incertesa però, perquè no està segur si a Catalunya regirà mai l'estat de dret o no. No cal més. Aquesta afirmació la repeteix aquest home cada dia. I mal que li pesi, se l'ha de comparar amb Goebbels, o amb la propaganda comunista -que tant coneix i de la que tant renega-. Les seves afirmacions les vol convertir en veritat mitjançant la insistència en emetre-les.

Em pregunto quan algú es prendrà seriosament respondre de manera que els mentiders, els crispadors, quedin en evidència davant dels espanyols. Almenys davant dels espanyols que, de bona fe, es creuen aquests individus que van de bons per la vida i que es refugien en les ones d'una cadena religiosa per insultar lliurement. Mentrestant continuarem tenint pràctiques demagogues i poc "esportives" de defensar les idees.

Es paralitza el retorn dels papers de Salamanca

Segons expliquen diversos mitjans, l'Audiència Nacional ha paralitzat la devolució dels papers incautats pels franquistes i fins ara emmagatzemats a Salamanca. L'Ajuntament de Salamanca, la Junta de Castellà i Lleó, i el PP, s'han sortit amb la seva, encara que sigui de forma temporal. Fins al darrer moment tiben la corda i aconsegueixen escalfar els ànims. I tot per uns papers que a ells ni els van ni els vénen, i que per als seus legítims propietaris tenen molt de valor. Uns papers que en el seu dia van acollir a la seva ciutat per tal que els franquistes poguessin exercir la repressió sobre els perdedors de la guerra, o millor dit, sobre els que no eren de la seva forma de pensar.

No entenc aquesta espiral de crispació que vivim. Quan no hi ha problemes amb els bascos els hi ha amb els catalans. Quan no és l'Estatut són els papers de Salamanca, o bé les obres d'art de la Franja. El fet és que som l'eina política de destrucció de l'adversari del PP, el PSOE. I si cal crear un clima que alguns ja recorden com semblant al de 1936, doncs es crea i ja està. I si cal donar les culpes a les esquerres sobre l'aixecament dels militars al 36 es dóna i ja està. I això s'ha d'acabar. La dreta, la moralista dreta, la que tot ho fa bé i mai no s'equivoca, la devota i creient dreta, hauria de fer memòria. Hauria de fer memòria de la connivència històrica amb el franquisme, de les morts causades pels seus avantpassats. I tornant al present, la dreta, la catalana almenys, hauria de reflexionar sobre si aquest és el camí o seria millor optar pel bon tarannà. Tots hi guanyaríem. Però, per això, cal que des de dins, des del PP, sorgeixin les discrepàncies. Des de fora tots ho tenim molt clar.

divendres, 20 gener de 2006

L'agenda de Catalunya

Voleu estar al dia de les activitats que es fan a Catalunya cada dia? Aneu directament a l'Agenda de Catalunya o a l'article de LaFarga.org. El diari El Punt, amb el suport del DURSI, ha posat en marxa aquesta agenda, compatible amb les diferents plataformes, les lliures també, tant quant a sistema operatiu com quant a l'aplicatiu d'agenda utilitzat.

Intensa activitat de phishing

Els darrers dos dies he rebut nombrosos missatges a la bústia de phishing. La majoria són els de Banesto però, també n'arriba algun de BBVA. Per sort el Thunderbird ja me'ls envia a la brossa.

Lazarus, un IDE per a FreePascal

Lazarus és un entorn integrat de desenvolupament (IDE) per a FreePascal, disponible per a Windows, GNU/Linux i Mac OS X. Està traduït al català. Permet dissenyar interfícies gràfiques de forma integrada en diverses plataformes, com altres eines lliures en altres tecnologies (SharpDevelop amb .Net, Eclipse+plugin SWT amb Java,...).

dijous, 19 gener de 2006

Una de expolios

Enviat a La Mañana...

Uno de los significados de expolio según la Real Academia Española (RAE) es el de botín del vencedor. El verbo expoliar, también según la RAE, se refiere a despojar con uso de violencia o con iniquidad. Me permitirán ustedes que un catalán les contradiga, a ustedes y al señor alcalde de Salamanca, cuando se quieran referir al cumplimiento de una ley y de un compromiso tan pospuesto en el tiempo como si de un expolio se tratara.

El expolio de los documentos que ha habido y todavía siguen en Salamanca sí que lo fue como tal. La sustracción de documentos con la única finalidad de reprimir a los desafectos, con las consecuentes depuraciones, encarcelamientos o condenas a muerte, es, además de un expolio, una barbaridad que ha sido perdonada por la democracia. Y esa democracia ha estado en deuda con aquellas personas e instituciones que fueron expoliadas por los franquistas. A algunas no se les puede devolver ni la dignidad ni la vida. Pero, a otras, o a sus herederos se les puede compensar con documentos que tienen un alto valor y que les pertenecen, que nunca debieron habérseles sustraído.

No habrá jolgorios ni verbena en Catalunya. Aunque nos demonicen, no somos como nos pintan. Simplemente vemos la devolución a sus legítimos dueños de esos documentos, como un acto normal, de sentido común. Lástima que esto sea otro tema de los que se utiliza políticamente, para hacer la guerra particular contra el PSOE. Por favor, dejen de utilizarnos.

Continuen les acusacions de cop d'estat

Tenim noves mostres de com s'escandalitzen alguns amb un article irònic -i potser desafortunat- del periodista de l'Avui Iu Forn, i no ho fan, o no actuen amb altres.

Federico Jiménez Losantos obsequia cada dia els oients amb afirmacions i acusacions greus al govern espanyol. És dels que des de fa temps acusa el PSOE d'haver fet un cop d'estat per arribar al poder. Esperem que algú actuï. Esperem que El País també doni classes de periodisme a la COPE i que en faci una bona crítica.

Article: Losantos: "Lo del 13 de marzo es un golpe postmoderno"

Adéu Salamanca

Avui quan estava esmorzant he vist que tornaven els papers incautats pels franquistes a institucions i particulars catalans durant i després de la Guerra Civil. Els documents de la repressió que continuen a Salamanca tornen. I això és motiu d'alegria. Una situació incomprensible en una democràcia, com la de mantenir documents incautats en època de repressió i que tenen propietaris legítims vius, s'ha solucionat. És clar que no ha estat exempta la devolució del soroll i de la demagògia, fins al darrer moment. Veure com l'ajuntament de la ciutat ha impedit les furgones aparcar davant de l'Arxiu de la Guerra Civil per fer la càrrega dels documents ha estat la darrera mostra del PP sobre com entén el concepte de justícia.

El predicador dels matins ho comparava amb la polèmica de les obres d'art de la Franja. Recurs fàcil, sempre i quan no s'hi entra a fons i s'escolta les parts. Aleshores es veu com probablement si la diòcesi de Barbastre vol les obres les hauria de recomprar. Però, aquest serà un punt per on estiraran ara, per denunciar un fals greuge entre l'Aragó i Catalunya.

A continuació poso el missatge que he enviat al programa La Mañana, de la COPE. Sóc masoquista, potser sí.

Los papeles salen de Salamanca, donde nunca debieron entrar. Lo siento
por aquellos que no quieren comprender la justicia que representa
devolver los papeles a sus legítimos dueños. Sí, a sus dueños, porque
aunque se diga lo contrario por las ondas, en Catalunya ya sabemos que
además de volver los documentos oficiales vuelven documentos de
particulares, los cuales ya se ha anunciado que se entregarán a sus
dueños. El problema que tienen es que Catalunya es una herramienta
política, para atacar al gobierno. Como en otros casos, si esto se
hubiera hecho en un lugar con otro gobierno, de un color amigo, el
revuelo no hubiera sido el mismo, o no hubiera sido, simplemente.

En Salamanca debieran estar contentos de que salgan de allí documentos
incautados ilegítimamente durante y después de la Guerra Civil,
básicamente para ejercer la represión entre los vencidos. Y más aún,
cuando los legítimos dueños o sus herederos, aún están vivos.

Churras con merinas, es lo que me parece, por otra parte, equiparar la
situación de los documentos incautados en Salamanca y las obras de arte
sacro de la diócesis de Lleida. Además de recordar que la diócesis de
Barbastro-Monzón existe desde hace sólo una década, también hay un
argumento de propiedad. Porque mientras se hace el paralelismo entre
Salamanca y Lleida, no se explica que las obras de arte fueron
adquiridas a finales del siglo XIX por el obispo de Lleida. Si no es así
alguien miente, o alguien se equivoca. Si es así, creo que la devolución
debe ser realmente una recompra de lo vendido en su momento. Y en
cualquier caso, la devolución debe ser a las parroquias de origen, no a
un museo de la relativamente nueva diócesis.

Un saludo,

dimecres, 18 gener de 2006

Els papers del PP

El PP ha encetat una nova etapa en un dels fronts que té amb el govern espanyol. Els papers que han de tornar de Salamanca cap a Catalunya es poden trobar amb l'impediment de sortida de l'arxiu de Salamanca per ordre de l'alcalde. Un servidor públic ignorant la llei i enfrontant-se sense altres raons que les polítiques i les populistes.

Veurem com acaba això demà dijous.

Una de boles

Sou dels qui quan aparqueu eviteu deixar el cotxe darrera d'un altre que digui bola de remolc? Jo sí, simplement perquè l'experiència, i la llei de Murphy, diuen que si ho fas el perill que et marqui alguna part del vehicle amb aquella característica forma esfèrica augmenta. Però, sempre hi ha alguna vegada que no pots evitar que algú vingui després de tu i aparqui el seu vehicle amb bola incorporada davant teu. I ja l'hem fet. Perquè si l'individu és d'aquells que aparquen i surten de l'aparcament d'orella -maniobra fins que sents que topes amb l'altre- potser ets un dels afortunats que s'emporta el record a casa.

I tot això que he escrit, per què? Ja ho podeu endevinar. Ja estic marcat, ja sóc del ramat dels que els han estampat la bola, en el meu cas a la matrícula. Gràcies!

Estudi sobre l'ús de Firefox

S'ha fet públic l'estudi Xiti Monitor en què s'analitza l'ús del navegador Firefox en l'àmbit mundial i europeu. L'ús de Firefox a Europa se situa en una mitjana d'un 20%. Finlàndia, amb 38.4%, és el lloc on més s'utilitza, mentres que Espanya se situa en un 11.7%, en el sisè lloc començant per la cua. Ucraïna és on l'ús és més baix, un 9.49%.

Al món, Europa lidera l'ús de Firefox, amb un 20.11%, seguida per Austràlia, amb un 18.60%. A Sudamèrica hi ha la xifra més baixa, un 5.79%.

L'estudi també analitza l'ús a casa i a la feina, a partir de la comparació de les dades del cap de setmana i dels dies laborables. Sembla que l'ús a l'empresa també segueix unes xifres semblants.

dimarts, 17 gener de 2006

Targetes i crispetes

En diverses emissores de ràdio acostumen a donar informació regularment sobre consum. Una de les darreres situacions sobre les que he escoltat informació està relacionada amb el pagament amb targeta de crèdit. Fa pocs dies que en un supermercat d'aquests que tenen produces molt bé de preu, amb promocions periòdiques, en arribar a la caixa posava en un cartell que no s'acceptaven pagaments amb targeta si no era a partir de 15 euros de compra. Servidor, per no perdre el temps, va aconseguir sumar més de 15 euros i vaig pagar amb targeta. Però, és una situació habitual, trobar-se, com en aquest cas, amb un establiment que si no fas un consum determinat no et deixa pagar amb targeta, sent la seva obligació fer-ho.

I això em fa recordar la situació dels cinemes. Ja sabem que les sales de cinema no poden prohibir els seus clients d'entrar amb menjar o beguda adquirida en altres llocs -deixant de banda si molesta o no tenir algú menjant al costat durant la pel·lícula-. Però, podem trobar cinemes també, on referint-se a la legislació vigent, prohibeixen l'entrada de begudes o menjar que no s'hagin adquirit al mateix establiment de cinema. Els consumidors, aquí també, no diem res i fem cas d'aquesta imposició il·legítima. I si no en fem cas mirem que no ens vegin que hem entrat un producte prohibit!

I mentrestant, anir-hi anant, com deia La Trinca.

Suport a Iu Forn

Al mes de novembre, amb motiu de les crítiques que rebia la cadena COPE i el seu presentador estrella, Federico Jiménez Losantos -no se'n donen vergonya els bisbes espanyols, de tenir aquest presentador com estrella-, el seu company Armando de Miguel, va escriure un article en suport del predicador a Libertad Digital (http://libertaddigital.com/php3/opi_desa.php3?cpn=27983). En aquell article Armando de Miguel ens volia explicar que Federico no insulta, ni crispa, sinó que fa servir molt i molt bé la llengua de Cervantes, sabent combinar la llengua culta amb la popular. Per això, no hem d'exagerar i quan acusa el president del govern espanyol de participar en el desmembrament d'Espanya, de participar en un cop d'estat, quan acusa Carod-Rovira de pactar amb ETA atemptats fora de Catalunya, quan insistentment parla del boicot als productes catalans, de les intencions de La Caixa d'apoderar-se de l'estat, o Montilla d'estar al servei de La Caixa, i tantes i tantes animalades com li sentim hem de pensar que està conrean la llengua espanyola com ningú no sap fer. Serà per això que allí on ell fa art nosaltres veiem insult i crispació.

De l'altra banda tenim el pobre Iu Forn, protagonista un dia més, perquè com que no sap utilitzar tan bé la llengua catalana com Federico l'espanyola, se li han tirat damunt des de la COPE i des de diaris tan progressistes i oberts de ment com El País. No m'agrada fer la pilota. Però, vagi des d'aquí el meu suport a Iu Forn, un dels articulistes que fa que seleccioni l'Avui dins de les meves preferències de premsa escrita.

dilluns, 16 gener de 2006

DebuggingInSharpDevelop

Si desenvolupeu aplicatius amb .Net per a Windows i utilitzeu SharpDevelop, hi ha una forma de depurar les interfícies gràfiques, tot i que no s'inclou un depurador amb l'eina: DebuggingInSharpDevelop.

Segons qui insulta...

Es continua escrivint sobre l'article d'Iu Forn dient fills de p... als militars colpistes que hipotèticament voldrien entrar a Catalunya. Com bé diu l'article d'El plural, si es fixen en un article com aquell, què han fet fins ara que no s'han fixat en les animalades de mitjans com la COPE que vénen escoltant-se des de fa molt i molt de temps?

dissabte, 14 gener de 2006

La cultura del sí


El president Pujol ha estat per terres ebrenques. Ha visitat la seva herència i ha aprofitat per donar sermons, des de les altures, igual que feia abans. I en aquests sermons ha tingut un record per a la gent que s'oposa a la implantació indiscriminada de centrals d'energia eòlica. Alguns volen confondre la gent dient que aquí hi ha qui s'oposa a l'energia eòlica quan no és cert. Ha tingut un record dient que defensen la cultura del no, empesos per finalitats partidistes, i que ara no tenen més remei que defensar els parcs eòlics a casa nostra.

No sóc membre de la Plataforma de la Terra Alta, directa al·ludida en aquesta qüestió però, em solidaritzo amb els seus membres. Perquè són persones que fan els seus plantejaments sobre la racionalitat energètica, els quals els polítics, i en concret els governs de Jordi Pujol, no feien. El president jugava a casa, a la Terra Alta, amb president convergent, i potser això el va fer dir lo que va dir. Podria haver parlat també del PHN i del que han aconseguit aquests de la cultura del no, que van decidir sortir al carrer a queixar-se, tenint el govern de la Generalitat en contra. El president voldria que tots fóssim de la cultura del sí. Sí a tot, sense protestar, i deixem als polítics fer lo que creguin, que per alguna cosa són polítics. Anem arreglats.

Manual del bon colpista, un article que aixeca polseguera

El cap de l'Estat Major de la Defensa, un militar que fa uns mesos va opinar també públicament sobre la unitat d'Espanya, vol que s'emprenguin accions legals contra el diari Avui. Tot per l'article que cada dia escriu Iu Forn i que el passat dijous tenia per títol "Manual del bon colpista". En ell tractava de prostitutes les mares dels militars que volguessin treure els tancs al carrer -els colpistes-. Sembla però, que tots alguns militars, arengats per alguns mitjans, s'han sentit al·ludits. Com que no coneixen l'estil de l'articulista i tampoc no deuen entendre el sentit de l'escrit han caigut en l'arenga i han muntat un bon pollastre.

divendres, 13 gener de 2006

Amposta

Llegia avui a La Veu de l'Ebre que els socialistes d'Amposta (un web poc actualitzat) s'han queixat del mal estat de la senyalització horitzontal dels carrers de la ciutat. Cal estendre la queixa a l'estat del ferm dels carrers, a les voreres i a l'estat de la neteja.

El ferm de molts carrers està molt malament. Clots cada dos per tres, tapats amb pedaços que no fan més que continuar fent-los irregulars i que desapareixen al cap d'un temps.

Tenim les bandes transversals que suposen una agressió per als vehicles. No es limiten a fer reduir la velocitat sinó que obliguen a aturar-se si t'aprecies el teu cotxe.

Les voreres també tenen els seus problemes, en la línia del ferm dels carrers (per cert, un dels més penosos és l'avinguda Aragonesa, des de fa massa anys oblidada).

I la neteja, una assignatura pendent. Els ciutadans som uns bruts, això d'entrada. Però, per posar un exemple, els dimarts hi ha mercat. La brutícia del mercat la generen els paradistes, que no la recullen. Aquesta brutícia acaben recollint-la els treballadors de la brigada. Tot i que, si viviu en un carrer dels que queda prop del mercat, potser la brutícia hi roman uns dies, potser fins i tot una setmana.

La llibertat de reunió

Aquesta setmana s'ha unit al soroll de l'Estatut l'enrenou per l'assemblea de Batasuna. Encara que aquesta sigui considerada una reunió de persones que exerceixen el seu propi dret a reunir-se, alguns continuaran negant-los-hi, tot i ser els defensors de la Carta Magna.

ActiveX amb SharpDevelop

Per necessitats de feina he de fer un ActiveX (xiquets, és lo que hi ha). Com que treballo amb l'eina lliure SharpDevelop he mirat com fer-ho amb aquesta eina i amb .Net. He trobat un article que ho explica molt clar: Writing an ActiveX control with .Net

El Missatger

Després de ser criticada per serveis com 3alacarta, que només permeten utilitzar programari privatiu per accedir als continguts, la CCRTV publica una versió derivada de GAIM. Només per a Windows però, almenys és lliure.

To i això, com comenta en Jordi Mas al seu bloc, no han alliberat el codi -incomplint la llicència GPL- i algunes coses més.
Més: El Missatger

dijous, 12 gener de 2006

El CPIDE, aquella gran eina

Segur que podem recordar aquells missatges que ens venien des del govern català quan es va aconseguir crear el CPIDE. Un consorci que havia de solucionar tots els problemes del Delta, tots, tots i tots, com la famosa asseguradora. L'ens va ser molt criticat, perquè donava per fet que s'havia de fer un transvasament i sonava a presa de pèl, a una rentada de cara a la gent de l'Ebre perquè calléssim i deixéssim que s'emportessin l'aigua. No va faltar una intensa campanya propagandística per fer arribar a tots els ciutadans les bondats d'aquell consorci i del pla que havia de fer.

Ara surten els comptes i sembla que la major part de diners no va ser precisament destinada a fer estudis per salvar el Delta. Això, deixant de banda a què es van destinar els diners, confirma les opinions sobre aquella cosa de la que presumia la Generalitat d'aleshores. Li'n deien l'eina que havia de servir per aturar el transvasament? Bé, bé, però, al ritme que anaven els estudis, haguessin aturat el transvasament una mica tard em sembla. Segur que alguna explicació té tot això.

Promoció de la Capital de la Cultura Catalana

Al Discovery Channel s'emetrà l'anunci de la capitalitat de la Cultura Catalana Amposta 2006. Són dos anuncis, un en castellà i l'altre en portuguès, amb imatges aèries d'Amposta. L'Ebredigital se'n fa ressò.

Proliferen els blocs contra socialistes i nacionalistes

Un article d'El Plural repassa diversos llocs web destinats a fer campanya contra el govern espanyol, a favor del general Mena, a favor de Jiménez Losantos i contra el nacionalisme. Impacta veure tants de llocs carregats d'eslògans, de falsos arguments, de tòpics,... Perquè no són més que l'extensió del missatge de mitjans com la COPE i altres. I sempre hi ha qui se'ls creu.

dimecres, 11 gener de 2006

Icones lliures

M'acabo de trobar amb un web que fa referència al projecte Tango, el qual té per objectiu recollir l'experiència dels usuaris en entorns gràfics lliures o de codi obert. Hi he trobat una base d'icones lliures -diria que són les del KDE-.

Canal d'immobiliària

Segons explica LA MARFANTA el nou canal de televisió Terres de l'Ebre (Canal TE) estaria participat per Piso Perfecto. Al web del canal han engegat una campanya de recollida de suport perquè els donin el canal entre totes les llicències de televisió digital terrestre (TDT) que s'assignaran a les Terres de l'Ebre. El logotip de la marca del Canal TE s'assembla molt al de la marca Terres de l'Ebre, per cert. Bé, doncs res, que tenim assegurada la informació immobiliària de la nostra zona si el canal aconsegueix una de les llicències.

dimarts, 10 gener de 2006

A Espanya, solucions a l'espanyola

El llibre de Sebastian Haffner, "Alemania: Jekyll y Hyde. 1939, el nacismo visto desde dentro" em va sobtar un capítol, el destinat als alemanys no lleials al règim nazi. Hi ha un paràgraf on diu:"Contra las democracias que no cuentan con el respaldo de los militares se emplea o el golpe militar directo -el método español y sudamericano- o se introduce furtivamente un partido semimilitar...". Més endavant torna a parlar del "pronunciamiento español" per generar un canvi de règim (referint-se als nazis en aquell cas). Em va sobtar i em va fer gràcia -dins de la gràcia que això pot fer-, que l'any 1939 algú ja tipifiqués el mètode espanyol per referir-se als aixecaments dels militars quan interpreten a la seva manera la voluntat i el camí més recte de l'estat.

Ballem català, parlem sevillanes

Resulta que l'enriquiment que produeix aprendre una nova llengua, de les cooficials a l'estat espanyol, és equivalent a aprendre a ballar sevillanes, per allò del fet cultural propi, és a dir, el folclore. Però, ni amb el coneixement d'una llengua cooficial ni amb les sevillanes no es va enlloc. No té una projecció positiva en altres aspectes de la vida. No és positiu adquirir nous coneixements, poder-te relacionar amb persones de parla catalana en la seva llengua, tenir consideració per una cultura diferenciada en alguns aspectes, igual que quan hom surt de viatge a l'estranger. Resulta que no és pràctic. És clar, si amb el castellà ja es pot anar a tot arreu, no és positiu requerir el coneixement del català, igual que no és positiu requerir saber ballar sevillanes, o jota. I és que la cooficialitat ja està bé com està. Llengües cooficials sí però, el castellà per davant, no?

Els 10 millors projectes de codi obert

Es publica a VilaWeb una notícia referida als 10 millors projectes de codi obert. Em quedo, perquè m'agradaria provar-lo, amb el dynebolic, una distribució de GNU/Linux orientada a multimèdia i que, segons diu el web del projecte, està preparada per executar-se en ordinadors amb recursos limitats.

Pedro J. per l'autodeterminació del País Basc

Llegeixo a elplural.com que Pedro J. Ramírez, director de El Mundo, l'any 1994 va escriure un article en què es declarava favorable a l'autodeterminació dels pobles. Com canvia la gent, sobretot els que dia a dia ens donen discursos des dels diaris i les ràdios.

dilluns, 9 gener de 2006

La foto de l'Estatut

Aquests dies Artur Mas, en un to paternalista i catastrofista, ens està dient als catalans que potser hauríem de pensar en la retirada de l'Estatut. El mateix catastrofisme que es gastava en la negociació prèvia a l'aprovació al Parlament i que va acabar amb aplaudiments i fotos per a la història.

En un to greu el líder de CiU ens diu que la probabilitat d'èxit de l'Estatut a Madrid és del 70%. La setmana passada als mitjans es parlava de la pretensió de CiU de tenir certa importància en la negociació per tal de fer-se la foto com els salvadors del procés, ja que els altres partits poden treure'n beneficis perquè estan al govern. Adéu, interés general! Hola, interés partidista! Si és així no ho dubtem, trigaran més o menys, però al final hi haurà Estatut, abraçades, aplaudiments i, evidentment, foto per a tothom.

Peatges 2006

Després del primer viatge Amposta-Barcelona de 2006 ja he comprovat el nou preu dels peatges. El trajecte en un sentit puja a 13,45 euros (per l'AP-7). El peatge Amposta-Hospitalet de l'Infant costa 5,60 euros. Els següents: 2,30, 2,45 i 3,10 euros.

L'habitatge a les Terres de l'Ebre

A les Terres de l'Ebre tenim les dues poblacions, Amposta i Deltebre, amb el preu de metre quadrat d'habitatge més baix de l'estat, amb uns 1100 euros per metre quadrat. Això, que és una bona notícia si es compara amb altres llocs com Barcelona, no sé si és tan bona notícia. Per una banda, tot i ser la zona més barata el preu de l'habitatge ja és molt elevat. És clar, un pis que a Barcelona val 300.000 euros aquí val molt menys. Però, això significa que sigui barat?

De l'altra, i això ho ratifica l'augment d'oficines immobiliàries, el relatiu baix preu del metre quadrat pot tenir un efecte crida, incrementant la demanda de vivenda i fent augmentar el preu encara més. En aquesta situació estaven fa uns anys les poblacions veïnes de Barcelona, on actualment la vivenda ja està pels núvols. El temps dirà.

dissabte, 7 gener de 2006

Faltava l'exèrcit

El cap de l'exèrcit de terra espanyol va dir-la grossa el dia de Reis. Després de dir que no volia posar-se en política -com el Caudillo- s'hi va posar de ple. Perquè va amenaçar amb la intervenció de l'exèrcit, d'ofici, en aplicació de l'article 8 de la Constitució, per garantir la unitat d'Espanya i el respecte de la Constitució. Quan? Quan un Estatut sobrepassi la Carta Magna. Quina casualitat que s'estigui negociant actualment l'Estatut de Catalunya. El PP encara el va justificar.

Sembla que alguns no han entès que els pronunciaments, els directoris militars i els Caudillos por la Gracia de Dios són d'una altra època, beneficiats per la situació del moment i, a Espanya, massa ben tractats després de la repressió que van exercir. Tenim el PP, part de l'Església espanyola i la COPE fomentant un clima de confrontació i recordant el 1936. Només falten els militars per unir-se a la festa. Però, no cal home, no cal. Que és una festa que no acaba bé i millor deixar que la festa de la democràcia faci el seu camí, que serà millor o pitjor però, almenys respecta les opinions i la vida de les persones.

dijous, 5 gener de 2006

La pàgina del milió de dòlars

Fa un temps que em vaig assabentar de la idea d'un estudiant anglès que va crear una pàgina per pagar-se els estudis universitaris. La idea, realment, li podia proporcionar bastants més diners que això. Es tracta de la pàgina del milió de dòlars o The Million Dollar Homepage. Es tracta d'un lloc web amb una pàgina que conté una quadrícula d'un milió de píxels, disponibles per anunciar-s'hi per 1 dòlar el píxel. A hores d'ara, i d'això se n'ha fet ressò la premsa, té el 90% dels píxels coberts. Per tant, ha guanyat un bon grapat de diners.


Quan al desembre es van presentar les jornades Àtic 2a a Amposta, dins dels crèdits de persones i entitats que hi donaves suport, hi havia Más que píxels. Ni més ni menys que la mateixa idea, en català i en castellà. De moment sembla que molt d'èxit no té aquesta adaptació de la idea original. Potser no es veu amb bons ulls una idea tan semblant a la original i destinada clarament a omplir-se les butxaques amb la publicitat. O potser no ha arribat a difondre's prou com per ser conegut el web.

dimecres, 4 gener de 2006

L'ajuda de l'OpenOffice en català

Com comenta en Jesús Corrius al seu bloc, sembla que en un futur no tan llunyà podrem tenir l'ajuda de l'OpenOffice en català. Fins ara només es troba disponible en castellà, malgrat que el paquet ofimàtic es trobi en català. Resulta que, com comenta en Jesús, en Josep Puigdemont ha integrat l'ajuda en valencià que ve amb la distribució Lliurex dins del repositori de Subversion de l'OpenOffice en català. Per mi que no la toquin, que s'assembla més al català de l'Ebre que no pas l'estàndard.

Webs: teletreball.net

El web de la xarxa de telecentres per al teletreball és teletreball.net. Aquest web es va posar en marxa fa temps, encara que no recordo si se'n va fer cap presentació oficial. De tant en tant hi miro els continguts. L'apartat d'ofertes, un apartat important, no té ofertes. Hi ha notícies, parlen de cursos o tallers però, ofertes de teletreball, ni una.

Potser és que no hi ha confiança per oferir feina via aquest web, o per oferir teletreball directament, o que el web està sent infrautilitzat.

dimarts, 3 gener de 2006

La majoria decideix

El predicador de la COPE denunciava la influència del govern sobre el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) per desqualificar les opinions que des d'aquest s'emetin. Ja es preparava per a possibles accions relacionades amb la peculiar forma de difondre tolerància i respecte des de l'emissora dels bisbes. El Tribunal de Defensa de la Competència ha rebutjat l'OPA de Gas Natural sobre Endesa amb els vots a favor del rebuig corresponents als membres proposats pel PP, i en contra dels membres oposats pel PSOE. La Comissió Nacional de l'Energia va decidir recolzar l'OPA. Els vots sembla que podrien correspondre's amb els membres propers als diferents partits que els van proposar. Els membres dels principals òrgans de decisió del poder judicial també són escollits segons les majories sorgides de les eleccions.

I tot això fa plantejar-se la necessitat d'un mecanisme mitjançant el qual els membres d'òrgans amb opinió qualificada i/o vinculant per al govern, no estigui sotmesos a la majoria governant del moment. Mentrestant un acaba dubtant de la imparcialitat d'algunes opinions o decisions. El cas de l'OPA a Endesa és un exemple clar. Dos opinions antagòniques coincidents amb òrgans amb majories properes a dos partits oposats.

Peatges més cars

A més de pujar el preu en els serveis energètics i en els transports públics, l'any nou ens porta l'augment del preu dels peatges. A Catalunya tenim la sort de tenir-ne molts de peatges i ens n'adonarem de seguida. Per exemple, ara l'únic peatge entre Amposta i l'Hospitalet de l'Infant ja no valdrà 5,40 euros, en valdrà més. Arribar a Barcelona des d'Amposta per l'AP-7 continuarà superant els 12 euros, només l'anada. Ara cal sumar el preu del combustible i el de l'aparcament a la ciutat. Una ganga. Sort que ens havien d'abaixar els peatges i fer el possible per alliberar-ne.

Fumar en català o en valencià

El diari El Mundo proporciona els cartells oficials per indicar els espais sense fum a través del seu web. Es poden trobar cartells en castellà i en les diferents llengües que es parlen a Espanya. Entre elles el català i el valencià, les quals, com sabeu, són llengües totalment diferents i que cal diferenciar. Així, la imatge del cartell en valencià diu "espai sense fum" i el cartell en català diu "espai sense fum", que tot i que sembla dir el mateix no és així. A més, en català cal afegir al cartell el text "respectar els espais sense fum és de llei". Queda clara la diferència, no?

Els arxius retornen a Catalunya

Avui es preveu que comencin a tornar a Catalunya els papers de Salamanca. Allí s'ha organitzat una concentració de protesta, amb el lema "venceréis pero no convenceréis", de Miguel de Unamuno dita als franquistes, per protestar pel retorn legítim dels papers robats per aquests darrers a institucions i persones que no combregaven amb els revoltats. I a més del lema Nuevas Generacions del PP també parlen d'espoli. Tornar documents espoliats és un espoli, vés quina cosa.

dilluns, 2 gener de 2006

Programari lliure i botigues

Fa unes setmanes vaig veure un paper de publicitat d'una botiga d'informàtica d'Amposta on es venia un ordinador amb Windows o amb GNU/Linux. M'he esperat a escriure res fins que no he preguntat les característiques del producte. Concretament, m'interessava saber si aquesta empresa estava venent un ordinador amb GNU/Linux o Windows, assegurant que el maquinari muntat per ells funcionava sota qualsevol dels dos sistemes. Això potser per als informàtics no ens és problema però, per a una persona que no vol dedicar-se a trencar-se el cap per veure per què una targeta no li va, a cercar drivers, etc. El resultat, malauradament, ha estat que l'empresa entrega GNU/Linux si el client no vol pagar el Windows. Però, ells recomanen Windows. Dos motius: un, semblant donar-li la culpa a GNU/Linux que els fabricants de maquinari no pensin en altre sistema que Windows per als seus drivers o protocols; l'altre, que GNU/Linux per a un usuari normal no és adequat. En resum, que m'ha decebut descobrir que es tracta d'una empresa que tira pel camí fàcil, recomanant Windows, perquè no els cal preocupar per res, assumint que és millor sistema que GNU/Linux i més fàcil d'utilitzar.

Vendre fum

Acaba d'entrar en vigor la llei antitabac. No es pot fumar als llocs de treball. I això porta a situacions contradictòries, com el fet que un producte tan perjudicial per a la salut continuï sent legal, o una altra, menys dramàtica. Als estancs, com llocs de treball que són, no s'hi pot fumar. Així tenim una situació curiosa. Els venedors de fum no patiran els efectes del producte que els proporciona els ingressos. La cara graciosa de la història entre tot el soroll muntat pel fet que es protegeixin els drets dels no fumadors.

No a l'OPA

Segons acaben de dir a la Cadena SER,el Tribunal de Defensa de la Competència, contràriament a la Comissió Nacional de l'Energia, ha votat un dictament en contra de l'OPA de Gas Natural sobre Endesa. Com han remarcat, la majoria, els vots a favor de dir no a l'OPA, són membres escollits pel PP en el seu moment. Això en principi no hauria de voler dir res, si no fos que no fa tant que des d'alguns mitjans, s'acusava del Consell de l'Audiovisual de Catalunya de ser un ens al servei del poder, perquè estava format segons els desitjos de la majoria governant. És clar que aquests mitjans en aquest cas aquest comentari se l'estalviaran. Veurem com continua la història, perquè el govern té dos informes totalment oposats, als quals els interessats faran referència. La crispació continuarà, sembla.

El tabac

La preocupació dels restauradors els primers dies de vigència de la nova llei antitabac és bàsicament econòmica. Continuem parlant del dret dels fumadors a fumar. I el dels no fumadors a no fer-ho? Els restauradors es queixen del poc temps que tenen per acondicionar els locals. És clar, s'han esperat a tenir la llei en vigor per començar a preparar-se. Mentres no existia la llei no havien pensat en els seus clients no fumadors. Ara els 8 mesos per acondicionar els locals són pocs. D'altra banda, la segona queixa dels restauradors és relacionada amb la pèrdua de clients. Veieu cap alegria perquè segurament hi haurà gent que deixarà de fumar i que altres que no fumen podran gaudir dels seus serveis sense fum? No, de cap manera.