VeuIP, la telefonia gratuïta que no s'utilitza

He trobat una reflexió enllaçada a Menéame sobre la veu sobre IP, que penso que és interessant. L'ús de la telefonia IP a través d'eines com Skype, Wengo o Ekiga, per exemple, és una forma de poder parlar i fer videoconferència d'una punta a l'altra de món sense haver de pagar. Només cal tenir una connexió a Internet. Malauradament a Espanya no és habitual trobar connexions a Internet sense fils i gratuïtes als nostres carrers, i això implica haver d'utilitzar la connexió a Internet de casa nostra o d'alguns espais que sí que n'ofereixin. Tot i això, igualment és interessant contemplar les trucades IP en comptes de les trucades amb el mòbil, sempre que sigui possible. Alguns terminals de mòbil permeten configurar eines de missatgeria instantània i de telefonia IP. És una forma d'evitar les altes factures de telèfon mòbil. Ara bé, cal que els dos extrems de la conversa optin per aquesta opció. Un problema de coneixement de la tecnologia i d'accés a la mateixa segurament.

Dia Internacional de la Música

El 21 de juny se celebra el Dia Internacional de la Música. Músics i no músics podem celebrar aquest dia. La música ens acompanya durant tota la nostra vida. Marca els millors moments, els pitjors, moments històrics per als països, per a les famílies, ens fa associar melodies amb temps passats, amb estats d'ànim,... Celebrem-ho!

Programari lliure per fer videotutorials

Algun cop he hagut de cercar programari per gravar l'activitat de la pantalla de l'ordinador per fer videos d'aquesta, normalment amb finalitat de fer videotutorials. El tipus de programes que s'encarreguen d'això es coneixen com programes per fer screencast. El més conegut de tots és Camtasia. Però, Camtasia no és programari lliure, amb la qual cosa és interessant estudiar altres alternatives.

Existeixen diferents opcions que eviten adquirir la llicència d'un programa d'aquest tipus. Algunes d'elles són només programes gratuïts, restringint alguns usos. Altres són programari completament lliure. Les opcions gratuïtes no lliures que teniu són:

• Wink: Genera un fitxer SWF que es pot editar per afegir interacció (aturar la reproducció esperant un clic, per exemple). Funciona amb Windows i GNU/Linux.
• Jing: Programa gratuït de l'empresa que desenvolupa i ven Camtasia. Cal registrar-se a Screencast.com -servei d'hostatge en línia dels videos- per poder utilitzar-lo. Funciona amb Windows i Mac.
  

Les alternatives lliures són:

• Camstudio: Programa per a Windows. Permet captura imatge i so.
  
• RecordMyDesktop: Grava l'activitat de la pantalla en un fitxer Ogg. Permet seleccionar l'àrea de pantalla i permet gravar el so. Funciona amb GNU/Linux i té una interfície gràfica per a GTK i una per a Qt.
• Istanbul: Grava l'activitat de la pantalla en un fitxer Ogg. Permet seleccionar l'àrea de pantalla i permet gravar el so. Funciona amb GNU/Linux.
  
• XVidCap: Grava l'activitat de la pantalla en un fitxer MPEG. Permet seleccionar l'àrea de pantalla i permet gravar el so. Funciona amb GNU/Linux.
• Cankiri: Un únic fitxer escrit en Python. Permet gravar l'activitat de tota la pantalla o part d'ella, i gravar so. Genera fitxers Ogg. Funciona amb GNU/Linux.

Jo he utilitzat Wink, Jing, Camtasia, RecordMyDesktop, Istanbul, XVidCap i Cankiri. Em quedaria amb Wink potser però, té el problema de no ser lliure -no es pot redistribuir- i que genera un document Flahs -això és assumible-. Per a Mac no he trobat alternatives lliures. Per a GNU/Linux més o menys tots funcionen igual. El problema que us podeu trobar és que se us gravi malament el video a causa de problemes de dependències. No he tingut temps de provar de resoldre aquests problemes amb els quals jo sí que m'he trobat.

Menyspreu a l'Avui

Ahir diputats del PSC al Parlament de Catalunya van riure quan el diputat de CiU, Josep Rull, va citar l'Avui amb una notícia, referint-s'hi com un "diari potent d'abast nacional". Que s'ho facin mirar. És vergonyosa aquesta actitut. Potser l'Avui no és el millor diari del país, potser no és el més potent. Però, és un mitjà de comunicació de referència a Catalunya, pels seus continguts, pels seus articulistes, i per ser un dels pocs que aposta per la llengua catalana en l'àmbit nacional. No m'imagino la reacció si algú hagués sortit a dir que El Periódico, per exemple, és un diari que agrana cap a casa del PSC.

Els seients buits dels càrrecs electes

Molts cops, quan hi ha votacions al Parlament de Catalunya, al Congrés del Diputat o al Senat, a banda d'informar sobre el motiu i el resultat d'aquestes, es destaca la quantitat de seients buits de la cambra. La ciutadania entén que els seus i les seves representants no assisteixen a les sessions? Jo diria que no ho entenem. I no ho entenem perquè són les sessions del Parlament les activitats visibles per a nosaltres dels càrrecs electes, mentres que la resta d'activitats no. Crec que quan hi ha absències massives en sessions de les cambres és que falla alguna cosa. Si hi ha comissions que coincideixen, falla alguna cosa. Cal que a l'agenda de parlamentaris i parlamentàries sigui incompatible el temps d'assistir al plenari amb altres activitats, si no és de forma excepcional? Penso que sí. És molt trist veure com hi ha dies en què el Parlament, per posar un exemple, està mig buit, per la poca importància que es dóna al tema que es tracta, i que altres compta amb tots i totes els representants escollits. És normal que ens fem creus del sou que cobren i que no els trobem al seu seient cada dia que toca.

Esperanza i la sanitat pública

El Archivo Rojo

El Ministeri de Cultura ha creat un lloc web destinat a oferir un arxiu fotogràfic sobre la Guerra Civil, el qual va ser recollit per la Junta de Defensa de Madrid amb finalitats de propaganda "per denunciar els desastres de la Guerra Civil". La consulta de l'arxiu actualment no funciona correctament. Actualment només es veuen correctament les miniatures a través de les opcions Catálogo y Buscar por Categorías. Per exemple, si feu clic sobre aquesta segona opció, feu clic després sobre Escenas de guerra (AR), i després clic sobre Cómo luchan en los frentes. apareix un formulari de cerca. Si feu blic sobre el botó Buscar, us apareixerà una llista de resultats amb miniatures de les imatges disponibles. Malauradament totes les miniatures estan mal enllaçades i no mostren la imatge corresponent en gran.

Barcelona, zoo marí amb espectacles amb animals

Llegeixo a l'Avui que Barcelona es planteja espectacles amb animals al futur zoo marí. Segons s'entén, és una recomanació de les empreses privades que podrien participar en el projecte. Però, no deixa de ser contradictori l'ús d'animals en un espectacle per fer més rendible el zoo marí, a la vegada que la capital de Catalunya és una ciutat antitaurina. És la mateixa contradicció per la qual l'Ajuntament ha optat per fer una nova muntanya russa al Tibidabo, amb les queixes de veïns i ecologistes per la tala d'arbres a la muntanya.

Surto en un llibre

No, no és l'ego. Ahir vaig llegir una entrada del bloc de Google Books on animava a cercar el nostre nom a Google Books, igual que ho fem a Google. I vaig fer-ho. De tant en tant cerco a veure què trobo dels meus cognoms, en els llibres que es poden veure complets, perquè acostumen a ser llibres antics, del segle XIX o anteriors. La sorpresa, en cercar ahir en meu nom, "Manel Zaera", va ser trobar-me en un llibre que es diu "Somos libres: Homenaje a la Cadena COPE" (Bru Alonso, Manuel María; Ed. Encuentro; 2006). És un llibre sobre la ràdio a Espanya, sobre la llibertat d'expressió i sobre la Cadena COPE.

Apareixo en un capítol dedicat a notícies aparegudes a la premsa sobre la COPE -inclouen articles d'opinió-, classificades com exemples dels diferents episodis d'assetjament a la cadena. Es pot llegir a la pàgina 84 del llibre. Es tracta d'una carta al director enviada a l'Avui, sobre les declaracions del cap de l'Exèrcit de Terra el dia de Reis del 2006, referint-se a les reformes dels Estatuts i la Constitució. La carta, la qual podeu llegir al bloc, contenia un paràgraf on em referia a la COPE: "Tenim el PP, part de l'Església espanyola i la COPE fomentant un clima de confrontació i recordant el 1936. Només falten els militars per unir-se a la festa.". Llegit tot l'article i contextualitzant-lo, es pot entendre millor que en aquest tros de text que han agafat per al llibre.

No m'ha agradat veure'm en aquest llibre perquè se'm posa al sac dels assetjadors a la COPE a mi, un ciutadà com un altre, i catòlic, que s'expressa lliurement, perquè apareix descontextualitzat el text, i perquè el llibre obvia l'autocrítica als continguts d'alguns dels seus programes -programes estrella- ja des de temps d'Aznar.

El govern i ERC

Des del dissabte en què es van elegir el nou president i secretari general d'ERC, un dels temes del dia a dia de la política catalana és parlar de la situació d'ERC. Després de dissabte passat, amb la polèmica sobre l'exclusió de Xavier Vendrell de l'executiva, que no es parla de res més que de la situació a ERC, de la batalla interna, de la paralització del país per culpa de la situació del partit, etc. Tot plegat em sembla exagerat i interessat. Escoltar tertulians habituals parlant-ne i afirmant que el país no funciona, escoltar Josep Ma. Pelegrí l'altre dia aconsellant un canvi de govern a Catalunya,... no deixa de sorprendre'm. El país funciona. El govern farà coses bé i malament, fallarà -que ho fa- comunicant però, el país funciona. Ni més ni menys que en l'època Pujol, segurament però, funciona. Almenys així ho veig jo. De l'altra banda està la postura de CiU, en boca de l'ex-conseller Pelegrí. Que des de CiU s'aconselli trencar el pacte i continuar governant en minoria o convocar eleccions... Algú es pot creure en aquestes alçades que això és un consell d'amic? La política catalana, per molt d'oasi que hi hagi -si en queda-, no deixa de ser política, i els consells dels adversaris, siguem realistes, són més en benefici d'aquests que no pas del país, o almenys segueixen aquest ordre de prioritats.

Els peatges ebrencs

Avui llegia al Diari de Tarragona que el govern català té sobre la taula la bonificació dels peatges ebrencs fins que s'acabi la variant de l'Aldea. Res d'alliberament, com ja he comentat altres cops. Segons he llegit, el conseller Nadal va dir ahir que serà una bonificació que anirà fins la gratuïtat, i que serà per als vehicles amb pas obligatori. Això s'ha d'aclarir. Caldrà adquirir un Teletac. No es bonificarà el 100% a tothom? Quins són vehicles de pas obligatori? Sap el conseller que en hores punta l'entrada a Tortosa és més fluïda venint per l'Aldea, que l'eix de l'Ebre no és autovia i que, malgrat no ser obligatori, molts cops val més la pena anar a donar la volta per arribar abans a Tortosa? I sap el conseller Nadal que continuem tenint un greuge comparatiu amb el Camp de Tarragona, on els peatges ja fa uns quants anys que són gratuïts per a tothom a entrant Tarragona, sortint a Torredembarra i sortint a Salou? Per què allí sí i aquí no?

Sous, rebuts i pensions

Zapatero deia, i crec que ningú no s'ho creia, que no hi havia crisi econòmica. La realitat acaba imposant-se i, dia rere dia veiem que els fets apunten cap a la crisi i no al contrari. El sector immobiliari té problemes. Mentres no n'ha tingut hi ha qui s'ha enriquit però, ara tot seran queixes i demanar que l'Estat faci alguna cosa. Legítim però, cínic. D'altra banda, ens estan a punt de pujar el rebut de la llum. Com si no fos prou elevat. Diuen que paguem menys que a la resta d'Europa. Hauríem de veure si ens podem equiparar en tot perquè, si hem de pagar igual que els nostres veïns haurem de reclamar els mateixos sous i serveis. Parlant dels sous, ahir el Banc d'Espanya recomanava contenir els sous, així com allargar els anys de cotització per mantenir el sistema de pensions, i contractar plans de pensions privats. Qui paga els problemes de l'economia? Sempre els mateixos, aquella gent que prou té amb arribar a finals de mes. Contenir els sous mentres els preus no paren de pujar, amb una societat endeutada, amb l'increment de tarifes dels serveis bàsics,... és una mesura molt social. Mentrestant els directius de les empreses o els mateixos polítics continuen mantenint el seu estatus econòmic. Una societat molt justa, no?

Recomancions musicals: Here Comes Your Man (Pixies)

La recomanació musical d'avui és Pixies, un dels grups emblemàtics de la música alternativa dels anys 80. La cançó del video, Here Comes Your Man (1989), potser és una de les més conegudes, per ser molt atractiva musicalment i per haver format part d'alguna banda sonora de pel·lícula.

Firefox 3, videotutorial ràpid i mut

Aquí teniu un video utilitzant el Firefox 3 acabat de descarregar. Com veureu, aprofito la guia de camp que vaig referenciar ahir per mostrar-vos algunes de les funcionalitats. No està edita. Està tal com l'he gravat. Per cert, sembla que els paràmetres del Flash donen maldecaps. Podeu accedir al video a través de l'enllaç al mateix.

Pagarem per rebre trucades?

Pagarà tant qui truca com qui rep la trucada. La premsa ha destacat aquest aspecte de la proposta de la Comissió Europea sobre les tarifes de la telefonia mòbil a Europa. A priori això provoca indignació i dóna la impressió que a Europa les darreres setmanes han tingut un rampell de mesures polèmiques, com la de voler regular els blocs o la de proposar una jornada laboral màxima de 65 hores.

Llegint la informació s'explica que es vol reduir la tarifa que cada companyia compra a altres per l'ús de la seva xarxa quan hi ha trucades entre clients de xarxes diferents -tarifa de terminació-. Segons s'explica, a Europa hi ha un rang de tarifes de terminació que van dels 2 cèntims als 19 cèntims d'euro per minut, una diferència exagerada. La proposta és que cada companyia només cobri els seus abonats i que no pagui a les altres companyies per l'ús de la seva xarxa. Com conseqüència s'obre la porta al fet que una companyia cobri els seus clients per rebre trucades. En comentaris a les notícies per la xarxa hi ha qui resideix en països on funciona aquest sistema (EUA) i n'està content, tot i que caldrà veure si efectivament el nou sistema acaba per fer baixar els preus de la telefonia mòbil.

Actualment les operadores se suposa que premien les trucades entre telèfons del mateix operador i que penalitzen les trucades cap a altres operadors. Però, el benefici realment no és tant alt. El ball de tarifes despista. A més, no saps si quan truques estàs trucant a una persona del mateix operador o d'un altre, de forma que no saps el benefici o penalització que tindràs. La pregunta és si pagar per trucar afectarà tothom o només quan et truquen des d'un altre operador, i quin percentatge de la trucada pagaràs. Haurem de potenciar la telefonia IP, acostumar-nos a trucar a una persona a través d'un servei i no a trucar a un número? Potser és una alternativa. Les trucades a través de sistemes de veuIP són gratuïtes -pagant la connexió a Internet- o a un preu baix -si es truca a un número no IP- i amb una qualitat bona, i des de casa fan innecessari l'ús del mòbil.

L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha dit que aquesta mesura amb què la Comissió Europea vol abaratir els costos de la telefonia mòbil, repercutirà en els costos de les operadores però, dubta que beneficiï els seus clients.

El cabal de l'Ebre i la pesca d'anxoves

Fa uns anys, durant l'època del PHN, Narcís Prat va dir en una xerrada, per posar un exemple, que avingudes del Roine equivalien a més anxoves a l'Escala. Un video de l'espai El Medi Ambient de TV3 parla de les captures d'anxoves a la zona del Golf de Lleó i del Delta de l'Ebre i la relació d'aquestes amb el cabal dels rius. Ara bé, hi ha qui sempre continuarà que l'aigua es tira a la mar.

No hi havia bombolla

Si visitem les hemeroteques veurem com hi havia fa encara ben poc qui deia que no hi havia bombolla immobiliària a Espanya. D'això se'n fa ressò un enllaç de Menéame. Coneixeu blocs de pisos que no s'hagin acabat, o que s'hagin quedat sense vendre totalment o parcial? Coneixeu promotors que s'hagin decidit a llogar? No hi havia bombolla. Serà que ha explotat abans d'existir...

Novetas i millores de Firefox 3 en detall

MozillaZine enllaça amb una "guia de camp" de les novetats i millores del navegador Firefox en la seva versió 3, la qual es publica demà dimarts. Hi ha una versió en castellà publicada per la comunitat argentina de Mozilla.

Anarquia que cansa

Fa ja temps que al carrer Holanda hi ha unes obres que, a l'encreuament amb el carrer Sant Cristòfol, són un problema, perquè l'entrada i sortida de vehicles per aquell carrer només disposa de mig carrer. És habitual entrar i trobar-se un cotxe que surt o al contrari. És incomprensible com al carrer de baix, l'Itàlia, durant el temps que van durar unes obres que comportaven un problema semblant, es va restringir el trànsit només en un sentit de la marxa, i al carrer Holanda no s'ha fet així. L'accés al carrer Sant Cristòfol ja és prou perillós per la manca de visibilitat com per haver de gestionar aquests problemes de congestió de l'únic sentit lliure d'accés.

Però, des de fa més temps que hi ha un altre problema, i és que de forma reiterada hi ha gent que aparca en doble fila, gent que té un espai reservat per a càrrega i descàrrega i que, no tenint prou amb aquest espai, ocupa mig carrer aparcant en doble fila. He fet aquesta foto i al cap de mitja hora, no només hi havia la furgona en doble fila, sinó que s'hi havia afegit una altra. El resultat és que el carrer es fa estret des d'un cantó a l'altre, no només a la part on hi ha les obres, i es veu dificultat a més l'aparcament, per por de no tocar amb algun dels vehicles mal aparcats.

Aquest problema l'he comunicat algun cop a la guàrdia urbana a través del web municipal però, com que no he rebut resposta no sé si ha arribat realment a la destinació. Crec que ens falta un sistema d'incidències a la via pública com el de Tortosa per poder comunicar incidències d'aquest i altre tipus i tenir constància del procés que se segueix.

Pantalla informativa a l'estació de l'Aldea

L'estació de l'Aldea està canviant. Sembla que està adoptant la imatge corporativa d'Adif. Els senyals d'accés a vies, els números de via ja no són els blancs amb fons gris. Ara el verd d'Adif és el color que predomina. Així mateix, com es pot veure a la imatge feta amb el mòbil -desenfocada-, s'ha instal·lat una pantalla que imagino que serà per informar dels propers trens que arribaran a l'estació. Ho imagino perquè a la pantalla ahir apareixia un fitxer de log on es veien errors referents a fitxers de missatges de veu en format MP3. Endevinareu que ahir la pantalla no feia, doncs les seves funcions informatives.

Com no podia ser d'altra manera, he de comentar que la porta corredissa encara està avariada.

KOffice 2.0, multiplataforma

Barrapunto es fa ressò de l'anunci que el paquet ofimàtic de programari lliure, KOffice, serà multiplataforma en la versió 2.0. Actualment se'n poden descarregar versions Alpha.

KOffice és un paquet ofimàtic molt interessant, potser en alguns aspectes preferible a OpenOffice. Té diferents aplicacions, classificades segons siguin eines de productivitat , de creativitat, de gestió i de suport. Les aplicacions disponibles, per tipus, són (tal com apareixen al web del projecte):

• Productivitat:
• KWord: Processador de textos.
• KSpread: Full de càlcul.
• KPresenter: Presentacions.
• Kexi: Bases de dades.
• Creativitat:
• Kivio: Diagrames de flux.
  
• Karbon14: Dibuix vectorial.
  
• Krita: Tractament d'imatges.
• Gestió:
• KPlato: Gestió de projectes.
• Suport:
• KChart: Generació de gràfics integrables en altres documents de KOffice.
  
• KFormula: Editor de fórmules.
  
• Kugar: Generació d'informes.
  

Lingro, diccionari lliure col·laboratiu

Genbeta publica un article sobre Lingro, un diccionari col·laboratiu, amb una política de llicències duals, la llicència lliure Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA) i la GNU Free Documentation License. Com diu la pàgina, lingro pretén construir diccionaris de contingut obert, lliures per sempre. Els diccionaris pretenen que hi hagi l'aportació de la gent que vulgui col·laborar. Els diccionaris es poden descarregar.

Actualment no hi ha la llengua catalana. A la pàgina principal es pot enviar una petició perquè enviïn un avís quan estigui disponible el diccionari en la llengua indicada. Si entreu a Lingro veureu que es pot consultar el significat de paraules en anglès i traduir paraules entre diferents llengües. A la imatge de la captura es pot veure la traducció de "without", de l'anglès al castellà. La traducció afegeix una icona d'un altaveu per escoltar-ne la pronunciació.

Els resultats es poden editar, i se'n poden afegir. S'indica la font dels resultats, doncs Lingro parteix de diverses fonts, com són el Wiktionary, Freedict i Beolingus.

Internet Explorer a Ubuntu 8.04

Si necessiteu executar Internet Explorer dins d'Ubuntu teniu vàries opcions que us permeten utilitzar-lo. Una seria utilitzar VirtualBox amb una imatge de Windows i executant l'Internet Explorer de la imatge. L'altra és instal·lant-lo amb Wine. IEs 4 Linux permet instal·lar diferents versions del navegador -la versió 7 en estat Beta-, amb el complement Adobe Flash Player inclòs. A HowtoForge us expliquen els passos per fer-ho.

Acord Google-Yahoo!

Al final Yahoo! no se n'ha anat amb Microsoft i s'ha anunciat ja l'acord amb Google. Aquest acord es pot llegir al bloc oficial de Google. Es tracta un acord no exclusiu perquè Yahoo! pugui utilitzar el servei de publicitat AdSense en cerques i continguts, als EUA i Canadà. També s'anuncia un esforç per permetre la interoperabilitat entre els serveis de missatgeria d'ambdues companyies -si Yahoo! utilitzés un protocol estàndard això seria relativament fàcil i ràpid-. Insisteixen a remarcar que no és cap fusió, que no s'està eliminant Yahoo! com competidor, que Yahoo! no té prohibit arribar en acords semblants amb altres, que no suposa cap increment de la quota de tràfic de xarxa per a Google, i que no significa que Google vagi a pujar els preus als anunciants.

Vaga d'informàtics

Hoax: Signes del zodíac

Avui m'ha arribat una cadena sobre els signes del zodíac. La cadena recomana enviar-la per guanyar anys de bona sort, i descriu els diferents signes del zodíac. Amb una cerca ràpida es pot trobar la referència com un hoax o cadena d'aquest missatge. Per tant, ja sabeu que la recomanació és que no reenvieu el missatge.

L'Agència de Protecció de Dades té un document de recomanacions contra el correu brossa i fa una llista les diferents formes d'enviar o rebre correu brossa. Una d'elles és el hoax. Com indica, els objectius de les cadenes són recollir adreces de correu electrònic -no sabeu on farà cap la vostra adreça quan la cadena es va reenviant-, o saturar la xarxa o els servidors de correu.

SeveredFifth

El bloc de Creative Commons parla avui d'un projecte que arriba de la mà de Jono Bacon, director de Comunitat d'Ubuntu a Canonical. Es tracta del projecte SeveredFifth, en el qual el seu creador pretén crear i editar un àlbum musical en solitari, amb una llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (lliure, de tipus copyleft), i comprovar el funcionament del producte des del punt de vista econòmic. Al web del projecte es pot llegir l'anunci del mateix, on es fa una crítica de la indústria musical tradicional i passa per experiències de certa obertura, com les de Nine Inch Nails o Radiohead.

La Generalitat, quan ha editar els discos de música lliure hauria d'haver plantejat editar-los amb una llicència realment lliure, com en aquest projecte, i no llicències que limiten usos. Al cap i a la fi, els diners de la inversió sorgeixen de la butxaca de tothom.

Edició de PDF amb OpenOffice

OpenOffice 3.0 Beta 2 ja inclou la funcionalitat d'edició de documents PDF, alternativa a utilitzar Adobe Acrobat. És realment una funcionalitat que crec que aporta valor al paquet ofimàtic. Fins ara, amb l'altre paquet lliure ofimàtic, KOffice, es podien editar documents PDF però, l'edició és una mica incòmoda, doncs les pàgines del PDF es converteixen en objectes dins de les pàgines del document, i es fa difícil treballar-hi. Haurem de provar-la i començar a convèncer gent perquè es passi a OpenOffice. Un argument més!

Via Menéame.

Cinta VHS i Spectrum

Solidaritat i transportistes

Pensava que l'anterior seria la darrera entrada que escriuria sobre la vaga del transport. Aquest matí, he escoltat a la ràdio uns arguments sobre la vaga dels transportistes que m'agradaria comentar. Diria que era el tertulià Jordi Barbeta a RAC 1, qui posava com exemple un comerç que necessitava tirar endavant el seu negoci, que tenia dret de tirar-lo endavant, i que veia impedit l'exercici del seu dret per culpa dels vaguistes. Potser sí que els vaguistes dels piquets impedeixen drets però, impedeixen els drets de la resta de transportistes que volen treballar. Els transportistes que no treballen voluntàriament, els que ho fan per la vaga, tenen tot el dret de fer-ho, i penso que no estan impedint l'exercici de cap dret per part dels seus clients. L'argument penso que és una mostra d'insolidaritat, present a la nostra societat, quan un col·lectiu té un problema i la seva queixa ens afecta.

Per això, pel perill de traspassar la ratlla de la solidaritat, se'm fa difícil queixar-me de les vagues, tot i que ho faig, perquè penso que, les accions han d'anar acompanyades d'informació i de seny. No és lògic fer com han fet durant anys els treballadors de Renfe, un servei que ja té queixes pel seu funcionament, col·locant vagues els dies que més mal feien, i de forma repetida. Tampoc no és lògic paralitzar el país per la força, impedint el dret de treballar d'altres persones -del mateix gremi-, per no estar d'acord en la forma de veure les coses.

Firefox 3, el 17 de juny

El proper 17 de juny, dimarts, s'ha anunciat la publicació de la versió 3 del navegador Firefox. Per un temps he estat treballant amb Flock, un navegador molt interessant pels seus connectors amb serveis de l'anomenada web 2.0 però, té un gran problema, el consum de recursos exagerat. Almenys en el meu cas, triga molt en iniciar-se i té molts problemes de rendiment a mesura que obres pestanyes i les pàgines tenen molts elements dinàmics. Continuo utilitzant-lo però, per a fer feina utilitzo Firefox i el combino amb Safari, Epiphany i Opera, a més de Flock. Això també és degut al fet d'haver d'utilitzar diferents comptes alhora i no haver així de desconnectar un per connectar l'altre quan estàs en el mateix navegador i vols canviar de compte. Flock soluciona en part el problema però, el rendiment no el fa recomanable.

Podeu veure un video sobre noves característiques de Firefox 3, publicat a Mozillazine.

Príncep d'Astúries per a Google

El Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i d'Humanitats d'aquest any se li atorgarà a Google, per la gegantina revolució cultural que ha propiciat l'accés generalitzat al coneixement, informa La Vanguardia. El diari fa esment dels serveis representatius de Google, incloent a la llista Google News, Gmail, Blogger, Google Talk, YouTube i Google Print. M'ha sorprès aquesta llista de serveis. Google Print es coneix actualment com Google Book Search o com Google Books. Sí que els serveis esmentats són importants però, no posar a la llista Google Reader, iGoogle, Picasa, Google Maps, Google Earth, etc., em sembla, avui dia, una llista amb massa absències.

Que trobeu del premi, el trobeu encertat?

Piquets informatius (i 2)

A les Terres de l'Ebre la vaga dels transportistes també es nota. Avui no hi havia diaris als quioscos, no hi havia carn als supermercats, no s'havien reposat alguns productes,... Des de fa dies que a les rotondes del poligon Catalunya Sud, la de la Raval de Crist i la del Montepio, entre altres, es poden veure piquets informatius. Se senten dir coses. Es deia que una furgona a l'Aldea, amb menjar per un centre sanitari o educatiu, ha estat buidada per un piquet. Ahir a la televisió vaig poder veure un piquet buidant les rentadores d'un camionet i tirant-les amb ràbia fora del vehicle. Sembla que, malgrat no ser sindicats qui hi ha al darrere -l'altre dia no tenia massa clar això-, els piquets són els piquets. Diu el govern que només representen un 20% dels empresaris del transport els que no fan vaga però, fan molt de soroll.

Estic d'acord amb la queixa. Diuen que corre el rumor d'una vaga general. No sé. No sé si el govern té realment la culpa d'això, i mira que Zapatero ens pren el pèl cada dos per tres. Penso que, el preu del combustible el pugen les empreses del ram. Ja vaig comentar-ho. A les Terres de l'Ebre molta gent necessitem per treballar el nostre vehicle. No tenim una xarxa de transport públic que satisfaci les necessitats de la gent que podria utilitzar-la per anar a treballar. He viscut un bon grapat d'anys a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la diferència és notable. Necessitem el nostre vehicle. I no se'ns considera una eina de treball. No podem desgravar ni el combustible, ni les operacions de taller, ni res d'això. És evident que l'escala de despeses no és la mateixa però, l'increment de preus el patim tothom. Cal una solució, si la hi ha, global, no per beneficiar determinats col·lectius.

Com diuen els mitjans -crec que amb molta intenció-, la simpatia envers els vaguistes segurament comença a canviar cap a la indignació. Potser seran l'únic col·lectiu que superi en indignació als treballadors de Renfe, especialistes en les vagues que toquen més el nas.

La cara oculta del turismo

Via Lo Genovès, me n'assabento d'un curtmetratge que duu per títol La cara oculta del turismo, amb intervencions de diverses persones, entre elles Pedro Arrojo. El podeu veure a continuació.

Google Docs permet publicar PDF

Genbeta explica avui que Google Docs ara permet carregar i compartir documents PDF -els documents que es creen o es modifiquen amb Google Docs es poden exportar a PDF però, no es pot partir d'un document PDF original-. No es poden editar documents PDF carregats sinó que de moment només es pot utilitzar com un magatzem compartit de PDF. Aquests documents però, podran classificar-se en carpetes, com la resta, i en les cerques el tipus de fitxer PDF també s'ha inclòs com un dels possibles. Com comenten a Genbeta, es troba a faltar un visualitzador, com el de Google Books, i, per què no, la possibilitat d'editar els PDF.

Falten enginyers, no hi ha planter

Vilaweb TV publica un video sobre la manca d'enginyers de Telecomunicacions i d'Informàtica al mercat laboral, i la poca quantitat d'estudiants i de titulats en aquestes carreres. El video mostra opinions sobre el motiu de la disminució del nombre d'estudiants (dificultat, per exemple), sobre la situació laboral dels enginyers (poca valoració, funcions i sous no d'acord amb el títol).

Si he de dir la veritat, més d'un cop penso que per viure a l'Ebre no em calia l'enginyeria. A l'Ebre no es demanen enginyers, o si es demanen es fa erròniament. Ara bé, també penso que m'obre portes i que em permet fer altres coses que, sense ella no podria, com ara estar fent docència a la Universitat.

Campanya de queixa a Air Berlín

La Plataforma per la Llengua ha posat en marxa una campanya d'enviament de queixes per correu electrònic a Air Berlín arran del menyspreu mostrat cap a la llengua catalan pel seu director general, Joachim Hunold. Es tracta d'un formulari que s'emplena i s'envia per correu electrònic a la companyia: http://www.plataforma-llengua.cat/airberlin.

Via 3cat24.cat.

Jornada de 65 hores

Els ministres de Treball de la Unió Europea van acordar ahir allargar la jornada laboral màxima fins les 65 hores setmanals, informa Público. La norma permet que es treballi per sobre de la jornada laboral -40 hores a Espanya-, amb un màxim de 65 hores. Això significa que caldrà adaptar la legislació espanyola, doncs entre una jornada i l'altra ha d'haver 12 hores de descans, o bé qui treballi 65 hores per sistema haurà de treballar més de 5 dies a la setmana. 25 hores més setmanals són 5 hores més al dia. En una jornada de 8 hores, significaria treballar una mitjana de 13 hores al dia, amb la qual cosa no queden les 12 hores reglamentàries.

A la pràctica segur que ja hi ha qui fa jornades que no respecten els límits de descans. El col·lectiu sanitari és un dels que habitualment no compleix les jornades laborals reglamentàries en molts països, com informa el diari.

Hi ha moltes preguntes que poden sorgir. Estem tornant enrere? Ho sembla. Es ven com una eina de flexibilitat per a l'empresa i de seguretat per als treballadors i treballadores, quan sembla més aviat una eina que facilitarà que les empreses no contractin tanta gent -ens allunyem de la jornada de 35 hores-, allargant les jornades de les persones, posant més difícil la compaginació de la vida laboral i familiar. Sobta que això vingui d'Europa. Les 25 hores de més deixaran de comptar-se com hores extra? Si és així, els col·lectius que es beneficien de les hores extra per treballar més de la quantitat de les que composen la jornada, deixaran de beneficiar-se'n tant i passaran a cobrar les hores al preu de la resta.

Europa vol controlar els blocs

Segons es pot llegir a El País, el Parlament Europeu debatrà el proper mes de setembre una resolució de la Comissió Europea que proposa un registre voluntari de la identitat dels i de les blocaires, així com els seus interessos polítics i socials i la responsabilitat social de l'autor. Aquesta resolució està inclosa en un informe sobre la concentració i el pluralisme dels mitjans de comunicació a la Unió Europea (vegeu informe i esmenes). Les esmenes presentades modifiquen, matisen o detallen algunes consideracions sobre els blocs, com ara que no es corresponen amb el conceptes "premsa" i "periodisme" i que posen en contacte els lectors i lectores amb l'opinió personal de terceres persones, que ofereixen els drets a l'anonimat d'administradors i de comentaristes, fent esment de la llibertat de pensament i d'expressió. L'informe recomana l'etiquetatge voluntari, és a dir, la identificació voluntària de les persones que hi ha darrera dels blocs, i dels comentaris escrits, cosa que a les esmenes es matisa referint-se a la necessitat de l'autoregulació i autocontrol, quant a la publicació de falsedats o de difamacions en els comentaris, evitant limitar la llibertat d'expressió.

El debat de l'anonimat i el seu mal ús està present a la xarxa, ja des de l'existència dels fòrums i de les llistes de correu. Sempre hi ha qui diu mentides o difama altres persones amagant-se darrera de l'anonimat. I és difícil d'evitar. Tecnològicament es pot però, socialment comporta una barrera a l'expressió sense por. Hi ha qui sense anonimat no opina, per por de replesàlies de qualsevol tipus. Hi ha qui utilitza l'anonimat per crear obres literàries, i hi ha qui, evidentment, l'utilitza per agredir els drets de les altres persones. Però, també és cert que hi ha mesures legals que ja permeten actuar contra aquestes persones. La pregunta és si aquesta proposta és necessària, si és útil, si realment servirà per eliminar els trolls.

Un ultraportàtil gratis?

El Mundo anuncia que a partir de diumenge es podran col·leccionar cupons amb el diari de cada dia, de forma que amb un total de 30 entre 40 dies, permetran adquirir de forma gratuïta un ordinador ultraportàtil Airis Kira 251. No es pot negar que l'oferta no sigui atractiva. Però, l'oferta no sembla ben bé aquesta. L'ordinador surt gratis però, segons s'entén, s'ha de contractar la connexió a Internet 3.5G d'Orange quan es vagi a recollir a centres d'El Corte Inglés. Una connexió a Internet mòbil al preu de 32 euros, durant 24 mesos. Una oferta sembla la comenten al web d'Airis però, allí l'ordinador no surt gratis sinó per 99 euros.

No sé, cal plantejar-s'ho. Ordinador gratis però 24 mesos lligats a la connexió a Internet mòbil amb una operadora de telefonia, a banda dels diners que es puguin pagar de telèfon cada mes. En 10 mesos es podria estalviar la quantitat necessària per comprar un ordinador com aquest si suposem que el preu al mercat se situa o se situarà al voltant dels 300 euros.

Piquets informatius

Tothom té dret de fer vaga. De la mateixa manera tothom té dret a decidir no fer-ne i anar a treballar. Partim d'aquestes dues premisses. Quan hi ha vaga hi ha qui la comparteix i la secunda; hi ha qui la comparteix però, que no la secunda per una qüestió econòmica -es perden molts diners per cada dia de vaga, i les prioritats personals fan decidir si es prefereix perdre diners o no-; hi ha qui ni la comparteix ni la secunda. En els dos darrers casos, qui no secunda la vaga és titllat d'esquirol. I segurament en molts casos es pot dir així, sovint qui no secunda la vaga és una persona insolidària que després s'aprofitarà de les fites assolistes per les persones vaguistes. Però, hi ha motius per no fer vaga i, com he dit abans, l'economia familiar avui dia sobretot, és un motiu molt potent.

Els piquets informatius se suposa que estan per això, per informar. Però, sovint passa, i aquests dies continuem sentint-ho, que d'informar passen a impedir el lliure dret de no fer vaga d'altres persones. I no passa només ara amb la vaga de transportistes, sinó amb qualsevol vaga. Sempre hi ha informadors i per un altre costat hi ha els que més que informar coaccionen. I crec que això s'ha d'abolir. D'una banda, cal impedir que violentin les persones que no pensen com ells, i de l'altra, cal demanar els sindicats que no permetin la formació de piquets que no siguin merament informatius. No es pot anar demanant drets i negant els dels altres. I que consti, jo també faria vaga.

Un altre dia podríem parlar dels vehicles particulars, de persones assalariades, que han d'agafar el cotxe per anar a la feina i, per no ser autònoms, no veuen compensada part de la despesa desgravada en l'IVA trimestral.