Piquets informatius

Tothom té dret de fer vaga. De la mateixa manera tothom té dret a decidir no fer-ne i anar a treballar. Partim d'aquestes dues premisses. Quan hi ha vaga hi ha qui la comparteix i la secunda; hi ha qui la comparteix però, que no la secunda per una qüestió econòmica -es perden molts diners per cada dia de vaga, i les prioritats personals fan decidir si es prefereix perdre diners o no-; hi ha qui ni la comparteix ni la secunda. En els dos darrers casos, qui no secunda la vaga és titllat d'esquirol. I segurament en molts casos es pot dir així, sovint qui no secunda la vaga és una persona insolidària que després s'aprofitarà de les fites assolistes per les persones vaguistes. Però, hi ha motius per no fer vaga i, com he dit abans, l'economia familiar avui dia sobretot, és un motiu molt potent.

Els piquets informatius se suposa que estan per això, per informar. Però, sovint passa, i aquests dies continuem sentint-ho, que d'informar passen a impedir el lliure dret de no fer vaga d'altres persones. I no passa només ara amb la vaga de transportistes, sinó amb qualsevol vaga. Sempre hi ha informadors i per un altre costat hi ha els que més que informar coaccionen. I crec que això s'ha d'abolir. D'una banda, cal impedir que violentin les persones que no pensen com ells, i de l'altra, cal demanar els sindicats que no permetin la formació de piquets que no siguin merament informatius. No es pot anar demanant drets i negant els dels altres. I que consti, jo també faria vaga.

Un altre dia podríem parlar dels vehicles particulars, de persones assalariades, que han d'agafar el cotxe per anar a la feina i, per no ser autònoms, no veuen compensada part de la despesa desgravada en l'IVA trimestral.