dijous, 30 de desembre del 2010

#ip #web2.0 Com s'ha de citar una font 2.0?

Sí, no m'agrada l'etiqueta 2.0 però, per entendre'ns, em refereixo a com s'han de citar continguts que procedeixen d'un servei en línia, ja sigui Flickr, YouTube, Twitter, Facebook, Google Books, etc. M'he trobat amb un cas d'un bloc que utilitzava una foto meva i en la llegenda posava com font d'aquesta Flickr. En canvi, al final de l'apunt on apareixia hi havia una completa referència de fonts, citades amb títols i noms d'autor.

Tenim el costum de dir que aquest o aquell video és de YouTube, que aquella foto és de Flickr, etc. però, oblidem que això només són serveis de publicació i compartició però, que l'autor dels continguts, la font real, és qui els ha creat. Així, les meves fotos de Flickr les publico amb una llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA), tret d'excepcions quan no són meves. Si algú hi entra i n'agafa una, la llicència li diu com pot utilitzar-la. Total llibertat però, citant la font, en aquest cas, jo, no Flickr. No vol dir que no es pugui dir que s'ha trobat a Twitter però, igual que amb continguts "tradicionals" respectem l'autoria a les referències, no costa res ser just i reconèixer l'autor. Perquè, encara que 2.0 i molts cops lliures, són continguts protegits amb la mateixa legislació que la dels continguts restrictius.

Aprofito per posar un enllaç. Avui se sabia que un fotograf d'Haití denunciarà diversos mitjans per no haver reconegut l'autoria [i utilitzat sense permís] d'unes fotos que ell havia penjat a TwitPic. Els mitjans acostumen a donar mal exemple amb l'ús de continguts de serveis en línia, no respectant sempre la cita de l'autor o bé altres condicions de la llicència.

Creative Commons License + GNU FDL

#salut #copagament Pagar pel menjar de l'hospital

Globus sonda o voluntat ferma, es parla d'un possible pagament de la matèria primera del menú dels malalts hospitalitzats. El nou conseller de Salut és defensor del copagament i, tot i no veure-ho oportú ara, sí que veuria bé aquesta altra mesura.

En canvi penso que de moment tots copaguem amb els nostres impostos. Si el percentatge de copagament de la nostra nòmina és insuficient, que el facin variable, com ja passa amb l'IRPF. Seria millor que no anar cap al model d'una salut pública més semblant a la d'una mútua més. Perquè aleshores caldria parlar més profundament del tema, de les quotes que ens resten de la nòmina, dels impostos en general, i caldria garantir un sistema just per a tothom.

En broma i seriosament a la vegada, pagar pel menjar quan estàs hospitalitzat, et dóna dret a exigir que et donin el que demanes i que a sobre tingui un nivell superior -sense pensar en cap cas concret-? I no posaria les bases perquè qui tingui més diners mengi més car, eliminant la igualtat que en els centres de salut pública té tothom?

Preocupacions davant de les novetats quan ideològicament són totalment oposades, ja veieu.

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 29 de desembre del 2010

#política #Catalunya Un conseller socialista al govern d'Artur Mas

Em va sorprendre que Artur Mas nomenés Ferran Mascarell com conseller de cultura, sent aquest socialista. Gratament, evidentment, perquè era una mostra que no cal recórrer només al propi partir per escollir les persones que han d'acompanyar el president en la gestió del dia a dia del país.

La sopresa negativa ha estat que, segons diuen, el PSC hagi fet que s'auto-cessés de militància, com si fos un pecat capital accedir a ser conseller sota el mandat d'Artur Mas. Fins i tot llegia que Xavier Sabaté l'ha qualificat de "feble que es deixa comprar". A mi aquesta actitud del PSC i de Sabaté em semblen sectàries i  no crec que responguin a la màxima de voler servir el país. Demostren que la màxima és servir el partit i a l'enemic, ni aigua. Una cosa és accedir a ser conseller i l'altra és que després s'acceptin polítiques amb les quals s'està diametralment oposat. Aleshores és el moment de criticar. Ara, simplement és, com deia, un atac de sectarisme.

Creative Commons License + GNU FDL

#borraines #Nadal #tradicions Borraines

BorrainesAvui hem fet borraines. Una mica més tard del dia de més tradició -la nit de Nadal- però, en plena època de menjar aquestes fulles en forma de postres. Per fer-les podeu seguir vàries receptes a la xarxa, entre les quals recomano la que hi ha al web d'Amposta.info. Nosaltres hem utilitzat oli d'oliva en comptes d'oli de girasol però, la resta de recepta és la mateixa, tot i que ha donat per a més de 12 borraines (quantitat que hi consta).

Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 27 de desembre del 2010

#Catalunya #política #presidentMas Ja tenim president

Artur Mas ja és president. Els primers passos que està fent són positius. Fitxar un conseller socialista és positiu. El temps des del dia de les eleccions fins avui ha estat lleuger per a la ciutadania, és positiu. Veurem si les polítiques també són positives. Si ens agraden, cal reconèixer-ho i si no, evidentment, cal també expressar-ho.

Ara, a esperar els propers canvis de cares a les delegacions ebrenques, i els canvis derivats en altres càrrecs, un aspecte que cal canviar en aquesta administració nostra, el fer i desfer en cascada perquè les eleccions les ha guanyat un o altre.

Creative Commons License + GNU FDL

#tdt #ebre La TDT a l'Ebre

Aquest 2010 ha estat l'any en què hem pogut arribar a veure 3 canals de televisió privada i del territori a la TDT. Canal TE, el més veterà, Canal 21 i Ebre TV. La TDT pública ni ha arribat ni sabem si ho farà. Es va parlar fa temps de fer una espècie de canal amb continguts precuinats, com ara el canal del Metro -però, penso que seria un gran error-.

A ningú no se li escapa que en un territori tan menut, tres canals de televisió privada, i un de públic si arriba a existir, són molts de canals. Tant de bo no fos així però, sempre tens la pregunta sobre quant de temps aguantaran, o quins sobreviuran amb el temps. De moment però, sí que podem opinar sobre els canals que veiem, sobre els seus continguts.

Si jo hagués de classificar-los, per al meu gust, de millor a pitjor, posaria en primer lloc Ebre TV, després Canal 21 i finalment Canal TE. Els dos primers penso, a més, que se situen molt per davant de Canal TE. Del poc que veig la televisió, de l'Ebre TV m'agraden els informatius, els monogràfics i el magazine que fa la Tere Giné. Hi ha un plus de qualitat que és d'agrair. De Canal 21 destacaria Tele Muniato junt amb els seus informatius també. El programa per a crios que fa Muniato Xou em sembla molt encertat i potser, si no recordo malament, inèdit a la televisió ebrenca. De Canal TE he de dir que poc a poc m'ha anat decebent. Els informatius continuen la seva línia, ni millor ni pitjor. Hi ha un excés però, de repetició de continguts. Sense criticar la persona, l'espai de Primitivo el pots veure dies i dies, sent el mateix cada dia que el veus, per no dir que com programa aporta poc. Primentons i tomates va ser una gran troballa a la televisió ebrenca però, també han caigut algun cop en la repetició, veient receptes de mesos enrere. No vull passar-me perquè cadascú fa les coses com pot, sobretot sabent que és tan complicat tirar endavant una televisió en un territori tan menut però, com consumidor del producte és el que penso.

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 21 de desembre del 2010

#delicious #web2.0 La continuïtat del servei a la xarxa, el cas Delicious

Aquests darrers dies a la xarxa es parla del tancament -finalment venda- de Delicious, el servei de marcador social propietat de Yahoo! Molts usuaris s'alarmaven perquè s'arriscaven a perdre les seves adreces preferides emmagatzemades en aquest servei. Han aparegut propostes d'alternatives, com Diigo. I segur que més d'un ha decidit fer la còpia de seguretat de les seves dades de Delicious per canviar de servei.

dilluns, 20 de desembre del 2010

#política #28N Investidura en segona tanda

Quan un president és escollit en segona tanda -sembla que a hores d'ara podria ser així amb Artur Mas-, quan ja se sap que serà president, i simplement es força la segona tanda per simple escenificació de disconformitats, tenim un problema. El país ja ha viscut prou teatre durant massa anys, ja hem tingut prou escenificacions. Siguem pràctics i fem que si Mas ha de ser president ho sigui ja i pugui començar a treballar des de demà mateix. Seria lògic, no?
Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 16 de desembre del 2010

#Amposta El nou centre comercial d'Amposta i IKEA

Avui s'ha inaugurat la primera fase de les galeries comercials del costat del cementiri. El proper mes de gener o febrer s'inaugurarà el Carrefour. I encara quedarà una tercera fase. Diuen que s'hi instal·la l'Electro Hiper Europa. Si no recordo malament també deien que es construirien algunes vivendes. Fins i tot es va anunciar l'any 2009 la instal·lació d'una botiga de National Geographic, de Jysk i de Burger King.

Cal alegrar-se i esperar el millor per a les botigues, perquè reporten un benefici per a la ciutat i per al territori quant a llocs de treball. Ara bé, al Facebook Mariano Lalana té dubtes sobre el projecte, en una època com la que vivim. En època de crisi es tira endavant i es posa un marxa un megaprojecte com aquest. És per dubtar. I com també diu, a més amb un nom en castellà, Futuro Ciudad Amposta. Sincerament em sembla una manca de sensibilitat el nom en castellà però, cadascú amb el seu negoci fa el que vol. I ara que vinguin els del PP a dir que a Catalunya es multa per posar noms en castellà.

D'altra banda a la Sénia han posat el crit al cel en saber que IKEA s'instal·larà prop d'aquí, a Tarragona. Una amenaça. Ara bé, per al consumidor una empresa com aquesta li aporta solucions a un preu molt millor que no pas el que costa qualsevol composició de mobles comprada a la Sénia. I això que la Sénia no és el lloc més car de Catalunya. Sí que cal pensar en els llocs de treball però, almenys jo penso que els preus dels mobles són exagerats, fins i tot en temps de crisi.

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 15 de desembre del 2010

#reciclatge El reciclatge alemany

El web de la revista Consumer té un article sobre el reciclatge alemany, centrat en un tema que les darreres setmanes ha estat d'actualitat. Es tracta de la possibilitat d'implantar a Espanya el model pel qual els envasos costen diners i es poden retornar en màquines expenedores, les quals et tornen els diners que t'havia costat l'envàs. Així es facilita el reciclatge.

Crec que va ser l'any 1986 que vam anar amb La Lira a Alemanya a tocar. I aleshores, ja parlo de fa 24 anys, ja hi havia màquines on podies retornar les ampolles de vidre de les begudes a canvi d'uns quants Pfenning (cèntims de marc). Fins i tot podies retornar-la a les barres on et servien la beguda a canvi dels diners de l'envàs. No només això. Tenim família vivint a Alemanya i des de fa molt que allí han de separar la brossa per reciclar.

La qüestió és si prendre model ha de costar tants anys, si a dia d'avui algú s'ha de plantejar encara implantar un sistema que fa tants anys que està funcionant en altres llocs d'Europa. Anem tard. Ara que, veient lo bruts que són alguns fent ús dels contenidors, potser haurien de posar megamàquines expenedores perquè dipositessin la brossa al contenidor que toca i sense deixar-la fora tirada.


Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 14 de desembre del 2010

#salut #tabac #restauració El 2 de gener, fora tabac als espais públics

Llegeixo a l'Ara que el proper 2 de gener, si no hi ha canvis, entrarà en vigor la reforma de la llei del tabac, la qual avui ha passat pel Senat sense acceptar les esmenes de moratòria per a bars i restaurants i per crear zones per a fumadors. Me n'alegro.

Els restauradors afirmen, amb arguments que altres refuten, que perdran diners amb la reforma. Pensen en els diners i no en el perjudici del fum per als clients que no fumen o per als seus treballadors. Els fumadors potser se senten acorralats però, són aquells que no miren on són ni qui tenen a la vora quan es posen a fumar, són els que malgrat indicadors que no s'ha de fumar en un lloc, fumen igual. Sense anar més lluny, passeu-vos per l'HTVC i veureu com l'espai reservat per a fumadors no és pas l'únic lloc on la gent fuma. O entre en llocs on també entren crios i on hi ha gent que fuma -malament per als fumadors i per als pares per entrar-.

Sí que és hipòcrita fer una llei contra el tabac i guanyar diners amb els impostos que el graven però, m'alegro que els drets dels fumadors deixin d'eixafar els dels no fumadors. I m'alegro de pensar que per fi podrem deixar de mirar la porta d'un restaurant abans d'entrar per veure si deixen o no fumar a dintre.

Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 12 de desembre del 2010

#política #28N Montilla se'n va amb retrets que sobren

El president Montilla no pot evitar retreure els socis de govern, els mitjans de comunicació i la societat civil la manca de cultura de governs de coalició. Sí que entona una mena de mea culpa però, no evita els retrets. I és que si en general ha hagut manca de cultura de governs de coalició, el propi PSC tampoc no ha mostrat tenir-ne gaire. De fet, cadascun dels socis de govern ha defensat la seva parcel·la com seva. Mirem la campanya electoral i la legislatura sencera per veure com cada partit lluïa només els projectes dels departaments on tenia conseller -algun cop algun partit ha volgut apropiar-se de projectes d'altres departaments-. No han defensat mai de forma clara, com govern, tots els projectes. I així no es governa. Després del primer tripartit això haurien d'haver-ho atenuat i en canvi ho han accentuat. Per això sobren els retrets, no creieu?

Creative Commons License + GNU FDL

#remember #música #revival Bring On The Night

Una altra cançó dels 90, molt cercada a l'època, eclipsada per un èxit posterior. Spanic amb la cançó Bring On The Night, un èxit dels Police reversionat.



Creative Commons License + GNU FDL

#remember #música #revival 4 Your Love

Recordant vells temps de DJ, i com no, temps en què érem més joves, de tant en tant posaré algun video de música coneguda i que després d'uns anys ha passat a classificar-se ja com música de remember o de revival. Comencem per una cançó que porta bons records, 4 Your Love, per Co.Ro. featuring Taleesa.



Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 11 de desembre del 2010

#Tortosa #Amposta #trànsit Un nou pas elevat al carrer Barcelona

Al carrer Barcelona de Tortosa s'estava avui acabant d'enllestir un pas de vianants elevat. Me'l trobaré cada dia si entro a la feina per allí. No serà l'únic cas perquè a Amposta també em trobo passos elevats i bandes transversals als carrers que pretenen fer reduir la velocitat dels vehicles, quan els que corren continuen passant-hi a tota pastilla i que, a més, si passes per allí a la velocitat permesa t'emportes igualment una bona sotragada.

M'agradaria saber si els passos que hi ha a les nostres ciutats, igual que les bandes transversals, compleixen la normativa. Aquesta normativa es publicava al BOE del 29 d'octubre de 2008 i estableix l'ús i característiques dels dispositius reductors de velocitat .

Els passos elevats han de tenir rampes d'una llargada entre 1m i 2.5m, i una zona plana de 4m. Per reduir velocitat en trams de 40 km/h les rampes han de ser d'1.5m com a mínim. L'alçada de la plataforma ha de ser de 10 +/- 1cm màxim. D'altra banda, les bandes transversals, anomenades tipus "llom d'ase", han de tenir una alçada màxima de 6 cm, 4 m d'ample, amb una entrada de menys de 5 mm. S'estableixen excepcions d'amples menors  però, que no són, penso, aplicables quan ens trobem les bandes transversals estretes dins de ciutat. A més, aquests dispositius reductors han d'estar degudament senyalitzats.

Quant a materials, en les bandes transversals -prefabricades- es recomana utilitzar cautxú o materials plàstics, i no metàl·lics com ens trobem en alguns llocs.

Ha hagut 2 anys per poder adaptar tots els dispositius de reducció basats en passos elevats i bandes transversals. Seria interessant saber si els nostres ajuntaments n'han fet cas, o si n'estan fent en la instal·lació de nous.


Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 8 de desembre del 2010

#FiraAmposta #mercat Les paradetes de la Fira i el mercat dels dimarts

Amposta: Fira Amposta 2010, paradetes i atraccionsAquest any qui vingui de fora a veure la Fira pot trobar-se que les paradetes i atraccions de tots els anys han desaparegut del carrer Sebastià Juan Arbó. A l'alçada del Pabelló d'Esports comença l'exposició de cotxes i hi ha el pas amb entrada. Les parades s'han ubicat enguany al passeig del Canal de Navegació, i les atraccions als terrenys que queden entre aquest i la pista d'atletisme dels Xiribecs.

Al principi pensava que potser no era la millor ubicació, perquè al costat del canalet la sensació de fred, amb la humitat, ha de ser major però, després de visitar-ho, sembla que sí que és un lloc molt encertat. A més, el carrer és més estret que on eren abans i dóna més caliu.

Sí que semblava però, més un mercat dels dimarts que no pas paradetes d'una fira, també cal dir-ho. I aprofitant l'ocasió, és un bon exemple que allí el mercat dels dimarts es pot fer perfectament.

Creative Commons License + GNU FDL

#Amposta #Nadal2010 #joguines Campanya de recollida de joguines

Entre els dies 1 i 20 de desembre es pot col·laborar en la campanya de recollida de joguines 2010, perquè els infants més desafavorits també puguin tenir el somriure a la cara de la il·lusió de rebre el regal d'una joguina. Per col·laborar-hi només cal dur una joguina al punt de recollida, el vestíbul de l'Institut Ramon Berenguer IV d'Amposta. La joguina ha de ser nova o, si és usada, ha d'anar amb el paquet original -la seva capsa, si en té- i estar en bones condicions. És un gest que costa poc i que fa feliç moltes criatures que es mereixen la felicitat cada dia de l'any. Almenys un dia que sigui gràcies al nostre petit gra de sorra.

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 7 de desembre del 2010

#Amposta #mercat Un dimarts més de mercat

2010-12-07 12.46.51Aquesta foto és d'avui dimarts, a la intersecció del carrer Migdia amb 2 de maig. Dimarts, dia de mercat al carrer. La imatge il·lustra la situació de cada dimarts -val a dir que avui encara era poc-. Dues furgonetes de paradistes ocupant l'ample del carrer, com es veu, i a més posades en sentit contrari al de la circulació. S'aprecia a la imatge que la de la dreta no facilita pas que una persona passi per sobre la vorera.

És a dir, que posar una parada al merca et dóna llicència per aparcar com vulguis, per saltar-te els sentits de circulació dels carrers, i en alguns casos embrutar el terra? Tenia entés que els paradistes tenen zones reservades per aparcar els dies de mercat. Quan es plantejarà algú que el mercat, avui dia, no pot tenir aquest format i que no es pot admetre aquest comportament incívic?

Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 5 de desembre del 2010

#Amposta #obres #perill Les obres del carrer Navarra

Amposta: obres mal delimitades al carrer NavarraA Amposta hi ha molts carrers en obres. El carrer Navarra, el Miquel Granell i adjacents d'aquest, en obres. El centre de la ciutat congestionat perquè s'estan abordant a l'hora les obres, en comptes de fer-les per trams, i no hi ha ningú que ho reguli, de forma que a les cruïlles poden anar acumulant-se cotxes si no hi ha una ànima caritativa que s'aturi i et deixi passar.

Ara bé, a banda de la planificació de les obres, cal comentar la seva senyalització, sobretot la protecció de les persones que passen per carrers en obres, per evitar caigudes. A la imatge hi ha les obres del carrer Navarra, al cantó amb el carrer 2 de maig. Ahir ma mare hi va caure. Les tanques delimiten les obres però, encara hi queda, com es veu, un espai enfonsat al costat de la tanca. Ahir a la nit, no hi havia llum a la tanca, malgrat que veig que n'hi ha una, de manera que ma mare, apartant-se perquè venien cotxes, va posar el peu al desnivell i va caure.

Segur que no és el primer cop que passa, com tampoc és el primer cop que una ventada s'emporta tanques mal posades, que poden fer mal a persones i vehicles. Ara bé, potser és que aquestes coses costen pocs diners i maldecaps als que les fan malament, ja sigui posant-les o supervisant-les.

Creative Commons License + GNU FDL