dissabte, 11 de desembre de 2010

#Tortosa #Amposta #trànsit Un nou pas elevat al carrer Barcelona

Al carrer Barcelona de Tortosa s'estava avui acabant d'enllestir un pas de vianants elevat. Me'l trobaré cada dia si entro a la feina per allí. No serà l'únic cas perquè a Amposta també em trobo passos elevats i bandes transversals als carrers que pretenen fer reduir la velocitat dels vehicles, quan els que corren continuen passant-hi a tota pastilla i que, a més, si passes per allí a la velocitat permesa t'emportes igualment una bona sotragada.

M'agradaria saber si els passos que hi ha a les nostres ciutats, igual que les bandes transversals, compleixen la normativa. Aquesta normativa es publicava al BOE del 29 d'octubre de 2008 i estableix l'ús i característiques dels dispositius reductors de velocitat .

Els passos elevats han de tenir rampes d'una llargada entre 1m i 2.5m, i una zona plana de 4m. Per reduir velocitat en trams de 40 km/h les rampes han de ser d'1.5m com a mínim. L'alçada de la plataforma ha de ser de 10 +/- 1cm màxim. D'altra banda, les bandes transversals, anomenades tipus "llom d'ase", han de tenir una alçada màxima de 6 cm, 4 m d'ample, amb una entrada de menys de 5 mm. S'estableixen excepcions d'amples menors  però, que no són, penso, aplicables quan ens trobem les bandes transversals estretes dins de ciutat. A més, aquests dispositius reductors han d'estar degudament senyalitzats.

Quant a materials, en les bandes transversals -prefabricades- es recomana utilitzar cautxú o materials plàstics, i no metàl·lics com ens trobem en alguns llocs.

Ha hagut 2 anys per poder adaptar tots els dispositius de reducció basats en passos elevats i bandes transversals. Seria interessant saber si els nostres ajuntaments n'han fet cas, o si n'estan fent en la instal·lació de nous.


Creative Commons License + GNU FDL

3 comentaris:

emili nieto ha dit...

Aquesta Ordre, tan sols és d'aplicació a les carreteres que formen part de la xarxa de carreteres de l'Estat, i per tants no afecta als nuclis urbans.

De totes maneres, si algú té un amortidor malament del cotxe, pot aprofitar aquests reductors de velocitat gegantins, per interposar una demanda per responsabilitat patrimonial de l'Administració municipal, ja que es podria aplicar la normativa estatal com a directriu tècnica per justificar que és el reductor el causant del dany.

Manel Zaera ha dit...

Hola,

No vull discutir sobre un tema que domines més que jo però, sembla que en alguns llocs s'ha debatut sobre l'àmbit d'aplicació i sí que podria afectar les vies urbanes, fins i tot les autonòmiques i de diputacions: http://www.foropolicia.es/foros/reductores-de-velocidad-rdv-en-vias-urbanas-t59101.html.

emili nieto ha dit...

Bé Manel,

En aquest foro de policies, és el meu parer que interpreten malament el tema competencial.

La disposició final primera de la Ordre del MInisteri, diu que es dicta d'acord amb la competència de l'Estat sobre obre d'interès general previst a l'article 149.1 24a de la Constitució que disposa que l'Estat té competència exclusiva en "obras públicas de interés general o cuya realización afecte a más de una Comunidad Autónoma", i no en base a la competència exclusiva de l'article 149.1 21a, referida a "tráfico y circulación de vehículos a motor".

Per això, entenc que aquesta Ordre és d'aplicació exclusiva a la xarxa de carreteres de l'Estat.

Un altra cosa, és que si l'Administració de l'Estat, fixa unes normes tècniques sobre la seva construcció, es suposa que per seguretat, qualsevol Administració que no s'hi ajusti (autonòmica o municipal), hauria de fer esforços per provar que unes mides superiors també són segures per als vehicles.

El que pot passar amb tota probabilitat, és que qualsevol jutge podria utilitzar aquesta norma estatal, com a patró d'estàndard tècnic de seguretat dels reductors.

Vaja pallissa t'he fotut, no!