dimarts, 21 de desembre del 2010

#delicious #web2.0 La continuïtat del servei a la xarxa, el cas Delicious

Aquests darrers dies a la xarxa es parla del tancament -finalment venda- de Delicious, el servei de marcador social propietat de Yahoo! Molts usuaris s'alarmaven perquè s'arriscaven a perdre les seves adreces preferides emmagatzemades en aquest servei. Han aparegut propostes d'alternatives, com Diigo. I segur que més d'un ha decidit fer la còpia de seguretat de les seves dades de Delicious per canviar de servei.



La falsa alarma que Delicious tancava ha evidenciat un cop més que quan les teves dades, les teves aplicacions, depenen de tercers, estàs assumint un risc. Això no vol dir que el risc no s'hagi d'assumir si no que és un risc que cal valorar i contemplar mesures de contingència -si cal, evidentment-. És com quan una empresa implanta una solució de programari. Si aquesta solució depèn exclusivament d'un proveïdor, d'un fabricant, que aquest fabricant desaparegui, que deixi de donar suport a la versió que s'ha implantat, etc., és un risc que pot perjudicar l'empresa. Cal contemplar-lo i decidir què fer, fins i tot decidir si aquella solució és l'adequada. En molts casos optar per una solució de programari lliure permet una independència del proveïdor que salva riscos, cosa que no implica que no s'hagi de contractar algú per fer algun desenvolupament a mida, per exemple.

La xarxa, la que etiquetem com web 2.0, té molts de serveis, gratuïts o no, que proporcionen empreses que prenen les seves decisions, segons els convé. I aquestes decisions poden passar per decidir que un servei deixa de ser rendible i que cal vendre'l o tancar-lo. I això pot passar amb serveis gratuïts o de pagament. Yahoo! decideix vendre Delicious però, perfectament podria decidir vendre's Flickr. Com usuari de pagament de Flickr podria exigir certes garanties sobre les meves imatges que hi són però, al final, el proveïdor tindria a la seva mà tancar la paradeta. En casos de serveis gratuïts, i molts cops exclusivament ubicats als EUA, estem encara més a les mans dels proveïdors.

Què cal fer? Bé, de recepta miraculosa no en tinc cap. La millor situació, evidentment, seria tenir el control de los pròpies dades, tot garantint-ne la ubiqüitat. Muntar-se un servidor, fa uns anys seria l'opció potser. Ara, pensar en una infraestructura al núvol és la primera idea. Un núvol propi és impensable per a la majoria de persones però, contractar el servei a proveïdors locals sí que és possible, tot i que no deixa de ser un altre cop un risc que cal valorar, a la vegada que cal veure si es poden tenir tots els serveis que es necessiten i si el preu és assumible.

Una cosa que sí que cal fer sempre és intentar no dependre només d'un servei. Còpies en diferents llocs, un servei que repliqui dades en altres llocs i/o serveis, migracions cap a nous proveïdors de forma estratègica,...


Creative Commons License + GNU FDL