Tenim el costum de dir que aquest o aquell video és de YouTube, que aquella foto és de Flickr, etc. però, oblidem que això només són serveis de publicació i compartició però, que l'autor dels continguts, la font real, és qui els ha creat. Així, les meves fotos de Flickr les publico amb una llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA), tret d'excepcions quan no són meves. Si algú hi entra i n'agafa una, la llicència li diu com pot utilitzar-la. Total llibertat però, citant la font, en aquest cas, jo, no Flickr. No vol dir que no es pugui dir que s'ha trobat a Twitter però, igual que amb continguts "tradicionals" respectem l'autoria a les referències, no costa res ser just i reconèixer l'autor. Perquè, encara que 2.0 i molts cops lliures, són continguts protegits amb la mateixa legislació que la dels continguts restrictius.
Aprofito per posar un enllaç. Avui se sabia que un fotograf d'Haití denunciarà diversos mitjans per no haver reconegut l'autoria [i utilitzat sense permís] d'unes fotos que ell havia penjat a TwitPic. Els mitjans acostumen a donar mal exemple amb l'ús de continguts de serveis en línia, no respectant sempre la cita de l'autor o bé altres condicions de la llicència.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada