El diari La Vanguardia aquest estiu, dins de les pàgines centrals, inclou un mini apartat anomenat Twittering -bé, avui el sufix del gerundi no es llegia-, on diversos col·laboradors expliquen breument cada dia alguna cosa. L'apartat inclou la imatge del logotip del servei de microblocs Twitter. D'entrada hom podria pensar que han tingut una idea d'explicar cada dia alguna cosa amb textos breus, de fins 140 caràcters, i en anglès. Però, tot i ser un text breu, sobrepassa de llarg els 140 caràcters.
El primer dia que ho vaig veure vaig pensar en qui hauria tingut la brillant idea que posant el logo de Twitter en un apartat del diari seria molt cool i atreuria lectors. Però, no calia. Per l'extensió dels textos l'apartat, seguint la notació, haurien d'anar en un apartat titulat Blogger o Wordpress, per exemple. Fins i tot podrien crear un apartat de música anomenat MySpace, o un de recomanacions anomenat Delicious.
Crec que era fa un any que El Mundo Deportivo, creant escola, encapçalava un dels seus espais amb el títol La hacker, ignorant segurament el rerefons de la paraula i el seus significat.
Els mitjans sovint utilitzen la tecnologia com una moda més, i no com una eina que cal integrar amb normalitat. Hi ha certa tecnologia que ja s'integra, normalment el maquinari que permet millorar la forma de treballar -millors càmeres, telèfons intel·ligents, miniportàtils,...- però, serveis tecnològics com els blocs, els microblocs, les xarxes socials,... no s'acaben d'integrar i, com a molt, es creen microespais dins de la programació per parlar-ne -El Món a Rac 1 ho fa així-, o en parlen molt si tenen perfils propis en aquests espais -promocionen molt el seu grup de Facebook, la informació que pengen al seu bloc,...-.
En resum, el temps passa, els mitjans continuen a remolc, i la societat descobreix les coses massa poc a poc, i és víctima del sensacionalisme tecnològic.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada