El primer dia que ho vaig veure vaig pensar en qui hauria tingut la brillant idea que posant el logo de Twitter en un apartat del diari seria molt cool i atreuria lectors. Però, no calia. Per l'extensió dels textos l'apartat, seguint la notació, haurien d'anar en un apartat titulat Blogger o Wordpress, per exemple. Fins i tot podrien crear un apartat de música anomenat MySpace, o un de recomanacions anomenat Delicious.
Crec que era fa un any que El Mundo Deportivo, creant escola, encapçalava un dels seus espais amb el títol La hacker, ignorant segurament el rerefons de la paraula i el seus significat.
Els mitjans sovint utilitzen la tecnologia com una moda més, i no com una eina que cal integrar amb normalitat. Hi ha certa tecnologia que ja s'integra, normalment el maquinari que permet millorar la forma de treballar -millors càmeres, telèfons intel·ligents, miniportàtils,...- però, serveis tecnològics com els blocs, els microblocs, les xarxes socials,... no s'acaben d'integrar i, com a molt, es creen microespais dins de la programació per parlar-ne -El Món a Rac 1 ho fa així-, o en parlen molt si tenen perfils propis en aquests espais -promocionen molt el seu grup de Facebook, la informació que pengen al seu bloc,...-.
En resum, el temps passa, els mitjans continuen a remolc, i la societat descobreix les coses massa poc a poc, i és víctima del sensacionalisme tecnològic.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada