Darrera o davant de les pancartes

Aquesta imatge és de la manifestació de Barcelona contra el PHN l'any 2003. Com veieu, apareix l'actual president de la Generalitat, José Montilla. Aleshores CiU i PP deien que darrera de la mobilització contra el PHN hi havia interessos partidistes, apuntant els socialistes, amb un intent claríssim de menystenir les reivindicacions i continuar amb la seva política de fer transvasaments, per molt de rebuig que despertessin. El PSC i el PSOE, en altres temps indignats per la crítica al PHN de Borrell, es trobaven al darrera de les pancartes, defensant el territori i, no ens enganyem, com la resta de partits que hi participaven, sabent que això els podia reportar beneficis electorals.

Demà hi ha la manifestació contra la situació de les infraestructures catalanes, convocada per la plataforma pel Dret de decidir. El PSC no hi anirà, ni tampoc els dos sindicats majoritaris, UGT i CCOO. Opció respectable i comprensible, perquè el PSC s'alinea amb el PSOE, malgrat que la ministra ho ha fet fatal i la unitat d'acció de tots els partits catalans seria una mostra importantíssima davant de Madrid. Les esquerdes són perjudicials en les reivindicacions catalanes. Però, pot més l'afinitat política que la situació del transport públic català.

En aquesta manifestació de demà, deixant de banda el motiu i el recolzament que li pugui donar jo, que l'hi dono, hi ha actors que s'hi sumen que potser haurien de repassar el seu historial al voltant de les reivindicacions socials. És el cas d'Artur Mas. El senyor Mas i el seu partit, mentres les infraestructures catalanes funcionaven malament, abans de l'AVE, mentres quan plovia una mica ja teníem problemes als rodalies o als regionals, mentres els regionals anaven saturats de gent en caps de setmana i tornades de festius, no posava el crit al cel i, evidentment, ni es plantejava sortir al carrer. És més, Artur Mas i els seus, no eren partidaris de la protesta sinó de la proposta quan tots sortíem al carrer pel PHN. Ara han canviat d'opinió -ho aplaudeixo- però, em dóna la sensació que el motiu és ben clar, i és que qui governa no són ells. És incoherent que hagin esdevingut doncs, més papistes que el Papa.

En canvi, el PSC se n'ha anat a l'altre costat de la pancarta i sembla que adopta el discurs que abans tenia CiU, discurs que en temps del ministre Borrell ja havia tingut el propi PSC. És a dir, que el PSC no creu que sigui necessari manifestar-se i, com ha dit avui el president Montilla, pensa que no es tracta de cridar alt i fort, sinó de resoldre els problemes del país. Mal argument ha triat el president, doncs les hemeroteques i els dipòsits fotogràfics acaben evidenciant la incoherència política. Dient això sembla -encara que no sigui així- que vulgui deslegitimar els milers de persones que demà aniran a queixar-se, com ja fa anys que fan en petit commité- dels mals del transport públic. Només per respecte a les persones que no van amb intencions electoralistes, faria bé de no haver dit això. Evidentment que CiU i altres partits saben que això és una oportunitat per recollir simpaties però, això no es pot evitar.