dimecres, 14 de novembre de 2007

Polítics amb bloc

Avui Marc Vidal publica una entrada al seu bloc amb el títol que veiu a dalt. És una entrada curta però, interessant, sobre l'ús que un polític fa del bloc, sobre si el polític utilitza el bloc per aproximar-se al ciutadà o si realment ho fa per no quedar-se enrera i dir que també té bloc. M'agrada la descripció que fa del bloc per al polític en aquest segon cas: element d'estatus electrònic. Què trobeu, hi ha més polític amb bloc o blocs de polítics?

Discrepo amb Marc Vidal sobre l'afirmació que fa sobre que un bloc no és el que fa Miquel Iceta, ni un videobloc el que fa Artur Mas (o duu el seu nom). Tècnicament ho són, tot i que està clar que no són blocs personals, tot i que tinguin un nom de persona al títol, perquè són eines de partit, de persones que són persones de partit. Per això, cal agafar-se'ls com allò que són, llocs on consultar informació però, tenint en compte que és parcial -sense posar en dubte la vàlua i la versemblança-.

3 comentaris:

Marc Vidal ha dit...

Amic Manel,
Crec que parteixes d’un error conceptual important. Anem per parts. Els blocs són l’element primordial de la nostra web 2.0. Actualment són l’escenari on es desenvolupa la xarxa participativa, la web semàntica i la gestió de continguts a partir de la conversa, es a dir, el que s’anomena web col•laborativa. Com a tal, qualsevol web, per molt personal que sigui, per molt actualitzada que estigui i encara que es gestioni amb un gestor de blocs, no ho és. Als EUA o a França aquests “blocs” o “videoblocs” no són ni registrats als agregadors, rankings i gestors. Per exemple, i tinc molta relació amb bloggers de tot el món, els blocs que no permeten comentaris o no generen tags reben un càstig brutal en termes de seguiment. A França qualsevol blog, per exemple els bondy blogs, quan de vegades decideixin puntualment eliminar la possibilitat d’incorporar un feedback amb el lector, queden automàticament eliminats dels aparells tipus feedburner.

Llavors, podem ser diferents, però no estarem parlant del que parla tot el món. Els blogs i videoblogs han de funcionar en un entorn 2.0, on s’admetin comentaris (de filtre posterior com a mínim), han d’enllaçar, generar vincles, interactuar..., sinó és un entorn 1.0, i la blocosfera no té res a veure amb la web o la Internet que representa la filosofia 1.0. Ho tenim escrit en molt llocs: “Un espai és 2.0 quan (a) el blog forma part d’una xarxa i interactua amb ella, (b) és escrit / realitzat per l’autor i (c) permet la construcció de continguts de forma col•lectiva, amb comentaris i altres mecanismes. El que presenten, tant Iceta com el Mas són, el primer un gran cúmul de documents, i el segon un bon entorn multimèdia. Però tots dos en un entorn 1.0.

Porto dos anyets anant a congressos i jornades sobre blogs i web 2.0 i, per exemple, fa pocs dies a Càceres vaig poder veure exemples magnífics de política 2.0. Ens queda (en general) molt camí que recórrer. Només un exemple. El President d'Extremadura, si d’Extremadura!!!!! manté un bloc (escrit per ell), amb comentaris oberts i enllaços constants. Com a exemple en brut de l’utilitat que té un blog de veritat, fa unes setmanes, abans del Dia d'Extremadura va demanar els seus lectors de què volien que parlés durant el seu discurs i va rebre més de 300 comentaris. El 60% del seu discurs recull aquestes aportacions. Això és política 2.0 per exemple... De fet, quin interès té un espai web on, avui en dia, no podem interactuar?

Manel Zaera ha dit...

Hola Marc,

Gràcies pel comentari. No discrepo gens amb tot el que dius. La discrepància és del terme, simplement. Considero que tots dos són bloc i videobloc, respectivament. No entrava a parlar de web 2.0, doncs és evident que no entren dins dels paràmetres del que hauria de ser un entorn 2.0.

Manel Zaera ha dit...

Volia continuar aportant arguments sobre els meus motius de discrepar -al meu bloc- amb en Marc. No hi discrepo sobre si l'ús que fan els polítics dels blocs es pot considerar com web 2.0 o no però, també cal pensar que un bloc no ho és o ho deixa de ser per ser o no 2.0.

Els blocs existeixen des d'abans que aparegués el terme we 2.0, l'any 2004. Jo mateix vaig crear el meu propi bloc a Blogger l'any 2001. L'actual bloc personal és del 2003. És més, es considera el primer bloc de la història el de Tim Berner-Lee al CERN. Slashdot existeix des de 1997. Blogger, des de 1999. El terme és anterior al concepte web 2.0. Per això crec que per tenir jo una equivocació de concepte, el concepte hauria de ser més específic perquè considero que objectivament tots els blocs de polítics, siguin 1.0 o 2.0, són blocs. Igual que tots els blocs són webs, perquè no deixen de ser documents web que es mostren en un client capaç de processar-los.