divendres, 16 de novembre de 2007

És 2.0 no compartir?

Vivim una època en què la xarxa s'ha omplit de serveis dels anomenats 2.0. La xarxa social, la xarxa col·laborativa, la xarxa que comparteix. Aquesta xarxa però, sembla que no dóna sempre prou importància al fet que compartir té implícita la llibertat. Compartir sense llibertat realment és restringir. Així, si jo penjo imatges o poso trossos de continguts d'altres llocs, fins i tot si en poso referències, és lògic i just que jo permeti fer-ho a l'altra gent. És la forma amb què s'ha avançat en el terreny del programari lliure i obeeix al fet que els coneixements que tenim no són més que una herència de coneixements que hem heretat, adquirit i evolucionat d'una o altra forma. Per això, aquesta xarxa que tenim en molts casos no deixa de ser una xarxa 1.1 vestida de 2.0. Quants de llocs tan cool dels que visiteu utilitzen llicències lliures de programari i de continguts?

2 comentaris:

Mireia Consarnau Pallarés ha dit...

Crec que el dret d'autor, en aquests moments, és un dels aspectes que encara s'han de solucionar a Internet. Malgrat es puguin protegir, i inscriure's a la propietat intel·lectual, és un tema del qual els internautes no fan gaire cas.

A més, també és difícil controlar qui t'agafa una fotografia o un tros de text perquè ves a saber quina pàgina web té aquesta persona, o quin ús li dona.

Per cert t'has deixat un 2.0, "La Jungla de Cristal 2.0". :)

Manel Zaera ha dit...

Bé, no he escrit això perquè algun cop algú m'hagi agafat continguts -que ha passat-. Ho faig perquè hi ha molts actors en aquesta web 2.0 que a l'hora de compartir lliurement allò que creen no ho fan, tot i que ells s'alimenten d'allò que comparteixen altres. No vull posar exemples concrets.

Els internautes som una mica hipòcrites. No en fem cas, excepte si ve un mitjà de comunicació o una empresa i t'agafa una foto, un tros de text, etc. Aleshores posem el crit al cel. Però, no mirem què agafem nosaltres i d'on, i no intentem conscienciar-nos entre nosaltres.