dijous, 31 de juliol del 2008

Recomanacions musicals: The Alarm

The Alarm és un altre grup mític dels 80 que va marcar la meva adolescència. Els caps de setmana al ball a la Lira quan sonaven cançons com aquesta, The Presence of Love, tothom es posava a ballar. A la nostra boda va ser una de les que va sonar durant el dinar. I és que la música marca la nostra vida, la música és molts cops la nostra memòria inconscient.





Creative Commons License

4 comentaris:

emili nieto ha dit...

Manel, han passat molts anys des de llavors, exactament vint anys en el meu cas (suposo que en teu també).

Mots tortosins baixavem a Amposta, per la carretera "de la muerte" que era l'antiga Carrova, al Cha-cha, La Metro, Metrònom, Blue Velvet...

Pensar que aquesta cançó, i d'altres, melòdiques i sense ritme accelerat feia que la gent ballés, vibrés, saltés, s'abracés, s'extasiés!!!! Soms una carrosses, Manel, je je

Brian ha dit...

No sé si coneixes el seu primer LP, Declaration, amb cançons com 68 guns, Where were you hiding ... Si no, pos, t'ho recomeano moltissim; era un estil més "inocent", menys profesional ...(com el Big Country - els coneixeu?)

EMILI NIETO ALCOVER ha dit...

No els recordava bé Brian i els acabo d'escoltar al you tube.

La cancó "Ships" amb influències d'Elton John i els Dire Straits; "Hold the heart" em recorda un poc a Culture Club. "Beautiful people" també em recorda a Elton John; "Restless natives", una barreja de Simple Minds i Spandau Ballet; "Broken Heart (13 Valleys", als Silencers.

Aquesta última cançó sí que la recordo molt bé de la meva joventut ampostina. Amb ella vaig passar molts bons moments.

Brian ha dit...

Alarm, Big Country - quins records ei!
Als principis dels 80, BC eren el meu grup preferit; coses de la joventut, vaig anar a un concert sense coneixer'ls pero seguint els consells, i la pista, d'una noia de classe. L'historia de la noia va quedar en un no res, pero els Big Country em van marcar molt ;)

Jo us aconsellaré de "aconseguir" (no diré com!), el primer LP, THE CROSSING. Es per a flipar - no sé com van fer que les guitarres ens sonen a gaites (son d'Escocia). Jo fa temps que no ho escolto pero recordo que totes les cançons eren molt bons.... Fields of Fire, Chance, The Storm ...una mica més "rokeros" que les de despres que has nombrat.
Maluradament el cantant Adamson es va suicidar fa uns anys (tal com Emili explica al seu blog) - jo ja els havia perdut la pista, igual que del Alarm, fins que Manel ens ho ha recordat avui.